El convent del peu de la creu i el sant Sepulcre de Quart de les Valls

El Convent del Peu de la Creu i el Sant Sepulcre de Quart de les Valls és una de les fundacions cenobítiques més importants de la comarca del Camp de Morvedre. Actualment sols hi resta l’església, convertida en parròquia del poble, i els murs de tancament de l’hort del convent. Aquest cenobi pertanyia a la regla dels serfs de Maria, també anomenats “Servites”. L’orde, d’origen italià, arribà a la península Ibèrica durant la baixa Edat Mitjana com ve ho demostra el convent de monges servites de Sagunt, al barri de Santa Anna.[1] Els servites pertanyen als denominats ordes mendicants, que, tot i que en els seus orígens vivien de la caritat i la mendicitat, tal com fa al·lusió el seu apel·latiu, a poc a poc anaren agafant importància i es guanyaren la confiança de reis i nobles, que destinaren gran part dels seus recursos per construir o reformar noves cases a aquests religiosos. Un dels exemples més pròxims amb el qual podríem comparar el cenobi de Quart és el monestir de Montán, a la comarca de l’Alt Millars; també pel que fa al seu impulsor o fundador. Així com a Quart, el cenobi va estar fundat pel comte d’Almenara, que era també baró de Quart, el de Montán va ser una creació del comte de Cestellá, Miquel de Vallterra en 1612. Aquest havia rebut aqueixes terres des de temps de la conquesta cristiana i a causa de l’expulsió dels moriscos va repoblar la zona. De fet, la instauració de monestirs i convents eren una bona forma d’aglutinar una nova població, com havia ocorregut durant l’Edat Mitjana.