El retaule de les Ànimes del Purgatori de l’església de Quart

Tal com afirmava el professor Santiago Sebastian, el món del barroc se’ns presenta amb la mort com a tema cabdal en la iconografia artística. El pathos (patiment) i allò macabre apareixeran recurrentment en les escultures, pintures i altres arts plàstiques a les esglésies i capelles particulars (Santiago Sebastian, Contrarreforma y barroco: lecturas iconográficas e iconológicas, Madrid, Alianza, 1989). Juntament amb els temes religiosos per excel·lència i les representacions dels sants i santes màrtirs l’assumpte de la mort estava sempre present. Els esquelets, les calaveres, els rellotges, les pompes de sabó o els llibres evocaven la mort i al mateix temps la fugacitat de la vida i dels béns materials (vegeu la pintura de l’Al·legoria de la Vanitat d’Antonio de Pereda). Aquesta religiositat, que es va fer més patent durant el segle XVII i XVIII, venia a recordar-nos la brevetat de la vida; la mort podia presentar-se en un moment o altre. És clar que les epidèmies, les guerres i la fam eren cosa freqüent i es pot dir que convivien amb el dia a dia de la població. Per això no va resultar gens difícil que aquesta se sentís identificada amb aquests temes.