El Teatre Lliure estrena El fill: quan el que pesa és allò que no es diu

El Teatre Lliure estrena El fill, però jo no hi veig el drama tal com el presenta la sinopsi de la mateixa web del teatre, on s’explica que un matrimoni espera el seu fill i que, quan aquest retorna, res no és com s’havien imaginat.Jo hi veig molt més que això. Hi veig un domini absolut de la comunicació no verbal: els silencis, la incomoditat, el mal que pot fer pressuposar les coses, el xoc generacional entre uns pares i un fill distant.Hi veig, sobretot, una reflexió profunda sobre la fragilitat de la comunicació verbal, sobre tot allò que queda atrapat entre el que es diu i el que es calla.El director, Ferran Utzet, es revela també com un mestre de l’espai. L’escenari, situat al centre i en moviment constant, no és només una decisió estètica. Aquesta disposició fa que, des de qualsevol de les quatre bandes de la petita sala, l’obra es percebi amb la mateixa intensitat.Però, més enllà de garantir una visió equitativa, aquest plantejament ens permet observar els personatges en tot moment i, sobretot, entendre com es relacionen amb els objectes, amb l’espai i entre ells mateixos. Cada gest, cada distància, cada silenci adquireix així una dimensió nova.Escolta la ressenya completa d’El fill, que pots veure al Teatre Lliure fins al 7 de juny.