El Temple del Gos: ANADOLU ROCK, quan la psicodèlia ve d'Àsia Menor

Feia temps que l'Alexandre Sánchez, el nostre Roncero particular, ens deia que havíem de dedicar un Temple a la psicodèlia turca, l'anomenat Anadolu Rock, perquè el cert és que des de finals dels '60 amb gent com Baris Manço o Erkin Koray a Anatòlia s'estava fent una música avançada de primer nivell barrejada amb el folk local que especialment en les harmonies vocals ens transporten a trances mediterranis (intrínsecs més que exòtics i orientalistes com diu el Meltem Dani Pozuelo) que ens resultaven tan familiars com escoltar Smash, Triana, Storm o..., oju, Derby Motoretas, tot quadra. El cert és que l'Alexandre a banda de ser expert reconeix que darrerament està bevent d'aquesta influència en el que estan sent les seves noves creacions, i té tota la lògica perquè si a bases rítmiques pesades i gruixudes, a desarrollos guitarreros plens d'atmosferes hi afegeixes veus "jondas" i de lament tens, encara que sigui en un idioma com el turc i amb un posso cultural tan espès com el bizantí i l'otomà, un viatge lisèrgic per l'estepa capadòcica que poc té a envejar a les bandes anglosaxones i americanes totxes del gènere que tots teniu al cap. Una sorpresa el regal que ens ha fet aquesta nit l'Alexandre, un regal que ens deixa amb el dubte... podríem fer d'Alans Lómax digitals i descobrir que als '70 hi ha psicodèlia a llocs tant recòndits com als Càrpats, al Balcans, als Ural o a la vall del Nil o del Níger?, existeix un rock psicodèlic CCCP?... vaya meló que ens ha obert el puto Sánchez.