El Temple del Gos: RODRIGO LEITE, MILK, LEITE, MILK, LEITE, MILK...

Rodrigo Leite és un altre músic brasiler afincat a Barcelona, el 3r que passa pel Temple del Gos i que com Dani Ribeiro i Caio Pastore sorprèn per la seva versatilitat i imparable creativitat. Des de les seves propostes paral·leles, LEITE i MILK el multiinstrumentista i cantant paulista navega des de sons folk de violins i vents del món fins a un rock dels '90 fortament influenciat pel Stonner dels primers QOTSA del seu heroi Josh Home. El bo d'en Caio ja ens va advertir que havíem de convidar Rodrigo Leite un dia al Temple del Gos i que no ens deixaria indiferents, i no s'equivocava perquè darrere una imatge de persona senzilla i tranquil·la hi ha un tipus de triple personalitat (com a mínim) amb un univers propi ple d'esperit crític i d'humor àcid enfront del món neoliberal i postveraç que ens ha tocat viure. El còmic dels '50, la ciència-ficció de sèrie B, l'univers còsmic de Ziggy Stardust i cert pessimisme existencial es fusionen en temes quasi grunge que firmarien John Frusciante o Stone Gossard. I si tot això no fos suficient, resulta que el senyor Leite també es dedica a produir a altres bandes des del seu estudi Resilient Records del que ha sortit una de les coses més interessants que s'han fet a Barcelona des de la pandèmia, les Resilient Sessions en les quals Rodrigo convoca a 4 o 5 músics en un dia concret i sense cap premissa prèvia i a base d'improvisació es proposa acabar la jornada amb una cançó escrita, acabada i gravada in situ. Des de setembre de 2023 s'han fet ja amb una altíssima qualitat tres d'aquestes Resilient Sessions impulsades per un Rodrigo Leite que es confirma com un d'aquests artistes polièdrics que tant ens agraden al Temple del Gos. Repassem amb ell la seva trajectòria i en primícia ens porta Sexy Grnie, el darrer single de què serà el 2n de treball de Milk, Dump Apopcalypse, que si tot va bé veurà la llum a final d'any.