El Temple del Gos: RORY GALLAGHER, amb Escudero i Sánchez... "mano a mano".

Era un compte pendent a El Temple del Gos dedicar-li un programa a Rory Gallagher amb el qual fins i tot nosaltres hem estat injustos demorant tant aquest especial. Però com se sol dir més val tard que mai, i tot i l'absència del Sergio, el nostre "gallagherista" de guàrdia, no hem trobat millor manera per fer aquest monogràfic del genial guitarrista irlandès que portant a l'estudi a l'Alexandre Sánchez i a Joaquín Escudero. I és que més enllà de les "pel·lícules mentals" que ens podem fer nosaltres pel fet de tenir-los junts al nostre estudi de RSK Radio, no us podeu imaginar la il·lusió que ens ha fet poder conversar amb ells no per separat com hem fet mogollón de vegades sinó "mano a mano" i plegats. A tot això, és clar, una lliçó més dels circusians tant de rock i psicodèlia '70s en general com de gallagherisme en concret. Que si, que els llorers són sempre pels Clapaton, Page o un tal James Marshall, però Rory Gallagher des de la seva honestedat i sense tanta preocupació pels focus i la fama, esdevé un músic respectadíssim i fora de sèrie, un guitarrista irrepetible i amb un background que acopla el folck cèltic amb el blues ancestral del Mississipi com ningú. Laundromat, Crest of a Wave, Secret Agent, Used to be o Going to my hometown són només un petit tastet del què suposa una ingent quantitat de cançons que donarien per tres programes, començant només pel seu Irish Tour de 1974. Joaquín ens deia que segurament Rory Gallagher és més apreciat entre els músics que pel gran públic i una indústria que ell personalment detestava... des de la humil plataforma d'El Temple del Gos, en tot cas, tot i el retard, el nostre absolut reconeixement i pleitesia al gran Rory Gallagher.