El Temple del Gos: SUNTHORN, per què grunge el 2026?

Nova visita d'una banda emergent de l'escena barcelonina a Ràdio RSK, a un Temple del Gos que humilment i amb la poca traça habitual tracta d'ajudar el màxim possible i dintre de les nostres limitades possibilitats a aquesta xavalada do it your self que puja. Avui és el torn dels SUNTHORN o en tot cas de la Carla, el Miki i l'Adrià com a tres cinquenes parts del combo barceloní que acaba de debutar amb el magnígic The Collective Adrift (maig de 2026). I és que més enllà de la broma de la pregunta que una servidora mai va arribar a fer, el dilema no deixa de estar allà com l'elefant a l'habitació..., Per què grunge el 2026? i és que els Sunthorn s'estrenen amb un treball molt 90s, cru i elegant a parts iguals amb talls potser no tant depressius com els de les bandes Seattle però que si que posen sobre la taula aquesta capciosa realitat de les dificultats de connectar-se de veritat en aquest mon d'ultraconnexió postpandèmic. Invisible Mass of Matters, Hometown, Blackthorn o Brainworm poden fer pensar en Pearl Jam, o en Queens of the Sone Age, i tot i que el segell d'Alice in Chains (sobretot a les harmonies vocals i a les guitarres doblades de veritable mur del so) és poc menys que irrefutable en aquests Sunthorn, també és just dir que es tracta d'una banda que aporta frescor, valentia, honestedat i genuïnitat pròpia, cosa que no em sembla pas poc en els temps que corren.