Els enterraments de l'església conventual de Quart de les Valls durant els segles XVIII i XIX

Carme Rosario Torrejón /Doctora en Història de l’Art Com era habitual des de l’Edat Mitjana, els enterraments se solien fer a la vora d’un edifici religiós; eren cementeris associats a una església, convent o capella de la qual els habitants eren parroquians. En el cas de les esglésies conventuals, com l’església dedicada al Peu de la Creu i Sant Sepulcre de Quart de les Valls, sota l’orde dels Servites, els religiosos podien decidir enterrar-se a algun cementeri annex o inclús a l’interior del temple sota la protecció d’alguna de les advocacions a les quals es dedicaren altars. Si el frare en qüestió era el prior o tenia un estatus preeminent dins de l’orde, podia sol·licitar ser soterrat al presbiteri. A l’església de Quart apareixen documentats tots els religiosos que professaven el seu orde en aquest convent des del segle XVIII al XIX. I, a més de conèixer quins eren els personatges en qüestió, d’on eren, on vivien o fins i tot quins eren els seus pares, aquesta documentació, conservada a l’Arxiu Històric Nacional en un llibre anomenat Libro de los religiosos difuntos, ens ha permés saber quines eren les advocacions originals de les capelles de l’església (ja que les actuals presenten una advocació diferent) així com saber, si més no, on estaven situades cadascuna d’aquestes, això si, de manera aproximada. Al mateix temps, el coneixement dels personatges que hi estaven enterrats ens ha testimoniat l’enorme relació existent amb altres convents servites de la geografia aragonesa, la qual cosa es tradueix també en l’adopció d’influències estètiques en l’arquitectura i la decoració de l’edifici.