Els pares, la vida; els amics, l'equilibri i el poble, el reconeixement. Ell, la felicitat, la figura i l'emoció

Daniel Gómez Giménez, més conegut com a Dani va començar jugant a galotxa, amb l'equip del seu poble Benavites, però destaca com a mitger de l'Escala i corda. Va començar a jugar quan a penes tenia 5-6 anys als carrers del seu poble, veient al seu pare, però prompte va passar a jugar al trinquet a l'edat dels 10 anys, on va debutar amb partida de juvenils als 14. Des de fa diverses temporades és considerat el millor jugador a la posició de mitger, a la modalitat d'Escala i Corda. De les figures, quan están en actiu, totes les dies algún aficionat comenta algo d'ell, pero quan es retira es un clamor popular i aixó es lo que está pasant en la figura de Dani. Després del seu protagonisme, pel merescut homenatge rebut del seu poble, vaig pensar en els seus pares, em venia de gust escoltar les seues paraules després d'aquests dies de tant orgull pel seu fill. Pepe, el seu gran amic i company des de la infància i Carlos Gil, alcalde de Benavites, entre els dos, encapçalant un xicotet grup i, d'una manera sigilosa amb més de tres mesos recopilant i preparant tots els detalls, no estaven exempts de participar amb les seues paraules. Estem en el pati de l'Ajuntament de Benavites, acompanyats per la deliciosa música de fons del cant dels ocells de la plaça que tant coneixen a Dani.