Episodi 009: Festa a dit, bar irregular i ridícul solar

What this episode covers

Introducció Anàlisi del ple municipal del 13 de gener de 2026 a Tiana, una sessió llarga amb moments de tensió on la síndica de greuges va posar el govern davant del mirall. Transcripció completa Us parlem des de Ràdio Cangalleta. Una salutació molt especial per a la nostra gent del barri i per descomptat per a tots els veïns i veïnes que ens escolteu des de qualsevol punt de Tiana. Bones a tothom. Abans de començar, una nota ràpida que és important, la de transparència. Aquest programa, tant el guió com les veus que sentiu, està tot generat amb intel·ligència artificial. Exacte. I això vol dir que hi pot haver errors. Per això sempre animem a anar a les fonts originals. La nostra feina aquí no és només explicar què ha passat. És, sobretot, donar eines, fomentar una mica l’espírit crític. Totalment. Aquesta és la idea. Ajudar a elegir entre línies i fer que la política del poble sigui una conversa de tot. Potser més important el que es va callar. I les paraules triades en pinces. Es nota que s’acosten les eleccions i la majoria absoluta del govern es fa notar cada cop més. Doncs comencem? Som-hi. D’acord, desenvoliguem això. Anem a desgranar el ple municipal del passat 13 de gener de 2026. Una sessió que va ser llarga, amb moments de tensió i on la figura de la síndica de greus, vull dir, l’última defensa del ciutadà, va posar el govern davant del mirall. Comencem. Comencem. I ho fem per aquí, per la síndica. Un punt que hauria de ser clau en qualsevol democràcia local. La rendició de comptes de qui defensa els ciutadans. El punt 4 de l’ordre del dia. Marcela For, la síndica, presentava la memòria anual. Va començar, demanant disculpes si algú no s’havia sentit prou recolzat. Un gest d’humilitat, crec. Sí, està bé. Però de seguida va entrar en matèria. Va destacar que els casos que li arriben són cada cop més complexos. Ja no són queixes simples. Requereixen orientació jurídica, va dir. Exacte. Però la seva intervenció va sonar més a un primer avís, eh? Totalment. No es va limitar a presentar dades. Va ser un toc d’atenció directa a l’equip de govern. Va parlar de patrons, de queixes que se repeteixen any rere any. Com que el govern no és un govern, amb quines? Doncs l’entitat administrativa, que desespera la gent, problemes de soroll que no es resolen, i sobretot una percepció de manca de compliment de les normatives. No és poca cosa. I va posar un exemple molt concret, un que va anomenar l’estrelleta negativa de l’any. El cas de la vermuteria La Centraleta. Què passa aquí? Doncs, segons la síndica, és un cas flagrant. Un incompliment continuat. Continuat. Sí, sí. Explica que l’establiment funciona des de l’any 2020 sense documents que són, vaja, absolutament essencials. Un moment, des del 2020? Des del 2020. Parlem de la licència d’activitat definitiva, el certificat tècnic final i, molt important per als aïns, un estudi d’impacte acústic. Estem parlant d’anys funcionant a una situació com a mínim i realment, irregular. I l’Ajuntament no hi ha fet res. La síndica va posar el dit a l’anafre de la burocràcia. Va explicar un cas que és per llogar-li catires. Una veïna presenta una queixa al juliol. L’Ajuntament diu que farà un requeriment. Passen els mesos, arriba el novembre i no s’ha mogut res. I per què? Doncs, quan la síndica pregunta, la resposta, segons va explicar ella mateixa, va ser que potser el paper no va passar d’una àrea a l’altra. No pot ser. De veritat. Aquesta és la justificació? Així ho va explicar. Aquí és on la crítica de la síndica es torna més dura. No critica només el local, sinó la passivitat de l’Ajuntament. Ah, clar. Denuncia que, malgrat els requeriments que ella mateixa ha enviat, el local continua obert. I no només això. Se salta normatives de soroll, d’ocupació de la via pública. El resultat, segons ella, és una sensació d’indefensió total entre els veïns. És una acusació molt, molt greu. És la defensora del poble dient davant de tothom que l’Ajuntament no fa la seva feina. Quina va ser la re...