Episodi 015: La línia B32 i el CAP fantasma

What this episode covers

Introducció La nova línia d’autobús B32 s’anuncia a bombo i platerets com la solució de mobilitat definitiva: més freqüència, millor connexió amb l’estació de Montgat i la visita del president de l’AMB per fer-se la foto. Però quan l’oposició demana detalls bàsics —a quina hora passa el primer bus?— ningú no en sap les xifres. I el traçat es justifica perquè passarà pel futur CAP, un edifici que ni està en obres i que pot trigar 15 anys a existir. Anàlisi de la tertúlia política de La Local Ràdio Tiana sobre la B32: un cas d’estudi de com decidir per on gira un autobús de 15 tones pot encendre la metxa de tota una vila. Temes tractats El detonant: B34 + B35 = nova B32: El govern de Junts per Tiana presenta la nova línia com una victòria col·lectiva (bus cada 25 minuts, millor connexió amb Montgat). En realitat agafen les línies B34 i B35 i les fusionen en una de sola, aprofitant la visita del president de l’AMB. L’oposició —Esquerra, Junts per Catalunya, PSC i PP— s’assabenta del canvi el mateix divendres de l’anunci, sense informació prèvia ni consulta. Continuació de l’anàlisi iniciada a l’Episodi 012 i a l’Episodi 014. El CAP fantasma justifica el traçat: El govern defensa aferrissadament que la ruta és òptima perquè passarà per davant del futur Centre d’Atenció Primària. L’oposició recorda que aquest CAP ni tan sols està en obres —ni un fonament fet— i que, amb els temps de l’administració, pot trigar fins a 15 anys a ser una realitat. Allargues els trajectes diaris de milers de persones avui per un edifici fantasma del futur. A més, un ajuntament no fa un CAP pel seu compte: depèn de la Generalitat. No tenen ni el control del calendari, però els permet projectar la imatge d’«estem deixant un llegat». La cortina de fum de les competències: Quan l’oposició pregunta a boca de canó si el traçat és una decisió de Tiana o una imposició de l’AMB, la portaveu del govern fa escapisme pur. No diuen «ho hem decidit nosaltres» ni «ens ho han imposat»: s’escuden en «és fruit de molt de temps de treball» i, l’escut màgic, «cal recordar que l’AMB és qui té la competència». La traducció: socialitzar la culpa i privatitzar l’èxit. Si la línia agrada, és victòria del govern; si té defectes, és que l’AMB té la competència. Un mecanisme per no assumir mai el desgast polític d’una decisió impopular. Falten les dades més elementals: La queixa transversal de tota l’oposició és que a la tertúlia ni tan sols es coneixen els horaris bàsics. Si vols que la gent vagi a treballar a Barcelona des de Montgat i no saps si el primer bus passa a les 6 o a les 8, qualsevol anàlisi queda invalidat. La portaveu del govern improvisa, perquè la decisió s’ha pres als despatxos de l’AMB i a Tiana només l’han signat. La hipocresia de la «participació ciutadana»: La portaveu argumenta que cal recuperar el bus directe a Barcelona perquè «la participació ciutadana ho demanava». Un minut després, quan l’oposició recorda que als pressupostos participatius la gent ha demanat que el bus arribi a la Virreina, aquesta mateixa participació passa a un segon pla. Cherry-picking de manual: la veu ciutadana val quan coincideix amb els plans de l’AMB. La majoria absoluta permet la contradicció flagrant perquè a l’hora de votar tenen els 8 vots. «Connectivitat de totes les Tianes»: el trajecte d’una hora dins el mateix poble: Un terme de màrqueting pur que cau sol quan s’aterra. Per anar d’un punt a un altre del poble cal baixar fins a l’Ajuntament de Montgat, passar pel cementiri, fer la rotonda i tornar a pujar. Gairebé una hora dins del propi municipi. No és crear transport: és dibuixar línies de colors en un mapa perquè quadrin els pressupostos de l’AMB. Planificació d’escriptori. El semàfor d’Olànglada i la rotonda fantasma: Cues monumentals cada dia per permetre un gir a l’esquerra. Es va prometre una rotonda i fins i tot es van fer els vestidors del camp de futbol més petits per fer-li lloc —però la...