Episodi 018: Trenta graus de diferència per un arbre

What this episode covers

Introducció El 2 de juliol de 2025, un veí de Can Gaietà va sortir al carrer amb una càmera tèrmica FLIR. A l’asfalt del carrer de Cals Frares va llegir 57,2 °C. A quatre carrers de distància, sota la copa dels arbres de Can Mates, 26,8 °C. Trenta graus de diferència, el mateix poble, el mateix dia, la mateixa hora. I el detall que ho converteix en denúncia: Cals Frares és exactament el carrer on es va tallar un arbre per fer passar el camió de la fira. Aquest episodi parteix d’aquesta evidència mesurada per creuar-la amb el propi inventari oficial d’arbrat de l’Ajuntament (2024) i demostrar que la gestió del verd urbà a Tiana ha deixat de ser una qüestió estètica per convertir-se en un problema de salut pública. Temes tractats L’experiment FLIR: 30 graus de diferència: Una iniciativa ciutadana va recórrer els carrers amb una càmera tèrmica professional, que visualitza la radiació infraroja de les superfícies. El resultat: 57,2 °C a l’asfalt de Cals Frares i 26,8 °C sota els arbres de Can Mates. No és teoria climàtica abstracta; és la temperatura real del carrer aquest estiu. «Una diferència de 30 graus dins del mateix codi postal.» Cals Frares: la causalitat directa: El punt més calent mesurat coincideix mil·limètricament amb el lloc on l’administració va tallar un arbre. El motiu no era cap malaltia ni cap risc de caiguda: es va talar per facilitar les maniobres del camió de la fira durant la festa local, un sol dia de l’any. Es sacrifica una infraestructura biològica permanent per resoldre una logística puntual, i el terra es converteix en un radiador a 57 °C la resta de l’any. L’inventari oficial 2024: 541 baixes: El document, encarregat pel propi Ajuntament a una empresa externa (SENPLAG), revela que Tiana ha perdut 541 posicions d’arbrat, un 10% del cens. I no són forats esperant replantació: 56 escocells han estat pavimentats expressament (al Parc dels Tubis, l’antic camp de futbol), omplint de formigó l’espai on hi havia l’arbre. L’inventari recorda que l’escocell és sovint l’única superfície no impermeabilitzada del carrer, l’únic punt de drenatge i d’intercanvi de gasos del subsol. La confessió de l’inventari: les podes agressives: El consultor extern és taxatiu: la immensa majoria d’alteracions no són per sequera ni factors ambientals, sinó danys autoinfligits per les pròpies tècniques de manteniment. Un 76% dels oms de Sibèria i un 49% dels negundos tenen defectes estructurals greus per «podes recurrents de reducció de capçada». Els til·lers del Camí de l’Alegria, textualment, «han estat destrossats per podes dràstiques i innecessàries». Biomecànica: per què menys arbre NO és menys perill: La creença que un arbre podat és més segur funciona al revés. La poda severa ve de la fructicultura, com explica Joan Guitart, cap d’arbrat de Barcelona. Un arbre adult amb capçada natural reparteix la força del vent com la vela d’un vaixell; quan se l’amputa, les ferides obren la porta a fongs i podridura, i els brots de reacció (xucladors) creixen ràpid però mal agafats: són justament les branques que cauen amb la pròxima ventada. El propi assessor de Tiana, Pere Rifà, demana abandonar aquestes pràctiques, i l’Ajuntament té un pla de poda des de fa anys; però al Camí de l’Alegria es continuen veient arbres escapçats. El plàtan al 24%: el risc del monocultiu: Els plàtans d’ombra són el 24% del cens urbà quan les ciutats capdavanteres posen el límit en el 15% per evitar monocultius. L’inventari diu literalment que no se n’haurien de plantar més; i, paradoxalment, el 2026 se’n planten 3 de nous al carrer Matas. Si una quarta part del verd depèn d’una sola genètica i arriba una plaga específica (com el tigre del plàtan), el poble es pot quedar sense gran part de l’ombra en un sol estiu. L’opacitat de les tales: el patró Alt d’Alella: El 2023 s’anuncia, en ple estiu, tallar 20 arbres per fer 27 places d’aparcament. El pàrquing no s’executa, però les tales es f...