Fina Sensada a sicom.cat: "Com a documentalista, mai no havia vist la crueltat de com viuen els rohingyes"

La minoria musulmana rohingya ha estat històricament marginada a Myanmar (Birmània). Les tensions entre aquesta comunitat i el govern del país, majoritàriament budista, no es van reduir després que la dictadura militar obrís una mica les portes a la democràcia. Els rohingyes van ser exclosos del cens de 2014 i des d’aleshores no poden votar a les eleccions. Els episodis de violència sectària han estat freqüents els darrers anys. El més contundent, brutal, va ser el que l’estiu de 2017 va forçar la fugida d’uns 700.000 membres d’aquesta comunitat a la veïna Bangladesh. L’exèrcit birmà va justificar la violència contra els rohingyes –més de mil van ser assassinats- i les seves propietats com a resposta als atacs violents comesos pels rebels de l’Exèrcit de Salvació Rohinyà d’Arakan. La paraula ‘genocidi’ s’escau perfectament a aquesta campanya militar. Nacions Unides així ho ha reconegut. La documentalista Fina Sensada ha estat fa uns dies al camp de refugiats rohinyàs a Cox’s Bazar, a Bangladesh . Hi va anar convidada per l’ONG ‘UOSSM’ (Unió d’Ajut Mèdic i Organització d’Ajut Humanitari’), una associació que actua sobretot a Síria, però que també fa campanyes puntuals a Bangladesh i Iemen.