Jam Session amb Dani Domínguez Trio

La primera sorpresa va ser aquesta, i la segona la inesperada presència d'un dels nostres millors bufadors metàl·lics, en Raynald Colom, qui va començar a fer sonar la trompeta ja en el primer tema. Això ja em va donar les pistes per entendre que la Jam Session ja havia començat. O sigui, que no teníem un trio que feia una primera hora de temes per després començar a pujar músics encetant la Jam sinó que la Jam va començar des del principi...dels temps. Raynald va tocar a estones, mentre la màquina rítmica imparable anava trillant camins; es retirava de l'escenari per tornar-hi a moments, improvisant sobre un mateix acord, sobre una mateixa escala, i després retirant-se per deixar passar el tren. La sessió va ser pràcticament ininterrompuda, ja que quan s'esgotava la improvisació inicial, per extensa, un dels tres començava amb un altre lick rítmic o melòdic i ja estàvem immersos en una altra improvisació. I així vam estar la primera hora fins que l'Aurelio va convidar a pujar a l'escenari a un jove anglosaxó en Jimmy Sutherland, que va pujar sense cap instrument i no va pujar a cantar, no. Bé, sí que en portava d'instrument, i per ser més exacte en portava dos, un a cada peu. El nostre heroi portava dues sabates amb soles metàl·liques, sabates per ballar claqué.