Jean Leclair defensa el federalisme solidari i moral

L’acadèmic canadenc i membre del Comitè Científic de “L’idée Fédérale” Jean Leclair ha defensat un federalisme que generi confiança i solidari per fer front als nacionalismes totalitzadors. Ho ha fet en la conferència que ha pronunciat sobre “Futur federal” al pati Manning, organitzat per “Federalistes d’Esquerres”, la Fundació Canadà (Espanya) i “L’idée Fédérale”. Arran de la seva experiència del federalisme canadenc, Jean Leclair ha defensat que aquest concepte està basat en la llibertat i en la voluntat de fer reflexionar les persones. “El federalisme protegeix del nacionalisme homogeneïtzador”, ha afirmat . Per ell, “el nacionalisme enverina el debat polític i enfronta les persones”. Davant d’aquest nacionalisme que vol explicar-ho tot, que no entén de complexitats, i que tot ho basa en una suposada comunitat de destí”, el professor Leclair ha defensat un federalisme que reconeix que no pot crear una teoria infalible però que aposta per la coherència personal, els valors morals i la pluralitat d’identitats culturals. Leclair3En l’acte també han intervingut el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona Francesc de Carreras i el catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona i membre de “Federalistes d’Esquerres”, Césareo Rodríguez Aguilera. Francesc de Carreras ha recordat que històricament el nacionalisme català sempre ha vist el federalisme com un adversari i ha afirmat que Espanya és un país federal des del punt de vista de les lleis vigents però, en canvi, no ho és funcionalment. Césareo Rodríguez Aguilera ha centrat la seva intervenció en Europa i ha dit que cal avançari cap a uns Estats Units d’Europa, que es dotin d’una Constitució veritable i que comptin amb un Govern propi, ministre d’Hisenda, eurobons, un Banc Central equiparable a la FED dels Estats Units, que imposi tases a les transaccions bancàries i que coordini les seves polítiques fiscals. Aquests Estats Units d’Europa, segons Cesáreo Rodríguez, haurien de permetre la “privatització de les identitats”; és a dir, que cada ciutadà europeu triï la identitat que vulgui. “Jo preferiria ser italià com Berlinguer que català com Pujol”, ha dit.