L'Amara truca la porta; l'Enric li obre - 06/04/13

No hi ha sensació menys confortable, més anguniosa, que la d'un ocell quan cau del niu. Tots, independentment de la nostra edat, hem patit aquesta sensació quan perdem un referent de vida: un pare, una mare, un avi, un mestre. Ells ens han ensenyat a anar pel món, d'ells n'hem après moltes coses que no surten als llibres i que no s'ensenyen a les escoles. Doncs imagineu-vos com es poden sentir els pardals que han perdut el niu abans de fer-se grans. Avui volem parlar del mentoratge. I per començar acompanyarem l'Amara, un jove de Libèria que va arribar a Barcelona quan encara era menor d'edat; i l'Enric, el seu mentor.