lamevamusica (2019.03.22) 384 - Dmitri Shostakovich - Simfonia n. 10

La Simfonia núm 10 en mi menor (Op. 93), de Dmitri Shostakovich, va ser estrenada per l'Orquestra Filharmònica de Leningrad sota la direcció de Yevgeny Mravinsky el 17 de desembre de 1953, després de la mort de Stalin al març d'aquell any . No està clar quan es va escriure: segons la composició de les lletres del compositor, entre juliol i octubre de 1953, però segons Tatiana Nikolayeva va declarar que es va completar el 1951. Els esbossos d'alguns dels materials daten de 1946. En quant a l’instrumentació la simfonia es qualifica per a dues flautes i piccolo, tres oboès, tres clarinets, tres fagots, quatre trompes, tres trompetes, 3 trombons, tuba, timbals, bombo, caixa, triangle, platerets, pandereta, tam-tam, xilòfon, i cordes. La simfonia està dividida en els quatre moviments habituals. Aquesta simfonia va ser el primer treball simfònic de Shostakovich des de la seva segona denúncia a 1948. Per tant, té un significat bastant comparable al de la Cinquena Simfonia en relació amb la primera denúncia de 1936. En contingut i estructura, la 10a Simfonia és un exemple de la síntesi de Shostakovich d'al·lusions a la tradició simfònica, d'una banda, i les referències codificades al seu propi temps i lloc particulars per l'altre. El primer i més llarg moviment és un moviment lent en forma de sonata en brut. Es un moderato que comença amb les cordes greus anunciant el primer motiu temàtic. El clarinet afegeix un nou element i més tard la flauta interpreta en el seu registre sota un tercer tema, acompanyada per violins i violes. Aquests elements es fan servir en un extens desenvolupament amb un ambient depressiu i ombrívol. La música creix fins a arribar a un dramàtic clímax. Uns forts acords realçats per la percussió magnifiquen aquesta atmosfera opressiva. La recapitulació comença d'una manera tranquila sense abandonar el seu caràcter fosc. Les notes del piccolo acaben la coda amb gran tranquil·litat. Escoltem aquest primer moviment de una mica mes de 23 minuts. Sou a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Anem pel segon moviment de La Simfonia núm.10 de Dmitri Shostakovich que és un scherzo curt i violent amb ritmes sincopats i passatges de semiquaver (setzena nota) infinitament furiosos. El llibre Testimoni afirma: Vaig representar a Stalin en la meva propera simfonia, la Desena. El vaig escriure just després de la mort de Stalin i ningú ha endevinat de què es tracta la simfonia. Es tracta de Stalin i els anys de Stalin. La segona part, el scherzo, és un retrat musical de Stalin, en termes generals. Per descomptat, hi ha moltes altres coses en ell, però aquesta és la base. Escoltem aquest segon moviment a LAMEVAMUSICA aquí a SANTS3RADIO.