lamevamusica (21-12-2018) 372 - PATETICA de TXAIKOVSKI

La Simfonia núm. 6 en si menor, és l'última simfonia de Piotr Ilitx Txaikovski. Estrenada nou dies abans de la mort del compositor, el 28 d'octubre de 1893. També és Coneix amb el nom de Simfonia Patètica, títol que li va ser atorgat pel germà del compositor, Modest Txaikovski. La mort de Txaikovski pocs dies després de dir l'estrena, fa de la simfonia Patètica una mena de testament artístic en el qual conflueixen tots els estats emotius, espirituals i afectius que havien caracteritzat la seva agitada vida. La simfonia és lúgubre a la seva introducció, i evoluciona vers un lament, una marxa fúnebre o un vals, i a més conté dos allegros seguits, cosa insòlita per a una simfonia, sense oblidar el tema del destí, que apareix i torna a aparèixer- hi obsessivament, des de la intimitat de l'home, explotant enfora amb el seu melancòlic patetisme. La simfonia està dividida en els quatre moviments habituals. No obstant això, l'ordre és inusual: en segon lloc hi ha el moviment amb forma de scherzo, però, a més, hi ha una novetat essencial: Txaikovski inverteix l'ordre dels dos darrers moviments, acabant l'obra per primera vegada en la història de la simfonia amb un moviment lent. El primer moviment és en forma sonata amb una introducció lenta. La introducció s'obre amb un tema exposat pel fagot acompanyat per les cordes greus, creant una fosca atmosfera. El tema és desenvolupat per l'orquestra fins a un breu sol de les violes que conclou en el segon grup temàtic, una tendra melodia en re major exposada pels primers violins i les violes amb sordina. Aquesta simfonia l’escoltarem per l’orquestra Mariinsky dirigida per Valery Gergiev i aquest primer moviment que escoltem tot segui te una durara d’aproximadament 21 minuts, Sou a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Anem pel segon moviment de La Simfonia núm. 6que es caracteritza pel seu insòlit compàs de 5 quarts. Cal dir que es tracta de la primera vegada que aquest compàs va ser usat en una simfonia Txaikovski hi adopta el reagrupament 2 terços dels temps del compàs, el que dóna la impressió de vals. Des d'un punt de vista formal, el moviment té l'estructura ABA del scherzo. El caràcter de la part A es troba ben descrit a les indicacions de tempo Allegro con grazia, i en efecte el moviment s'inicia com una pausa distensiva després del dramatisme del primer moviment. La part B en si menor, aporta a la simfonia una atmosfera de malenconia i tristesa. Després d'un episodi de transició on s'alternen les cèl·lules temàtiques del trio i el primer compàs del moviment, hi ha la represa de la part A. Escoltem aquest segon moviment a LAMEVAMUSICA aquí a SANTS3RADIO les escoltareu. El tercer moviment és gairebé un scherzo, basat en un diàleg entre els instruments de corda i els de vent, amb la introducció del tema, de tot el moviment, per part de l'oboè. El ritme es torna cada vegada més impetuós, amb una creixent potència sonora deguda particularment als metalls. I ho escoltem tot seguit a LAMEVAMUSICA. La simfonia conclou amb el quart moviment, un Adagio lamentoso. La resignada desolació de la melodia descendent a les cordes, que esdevé encara més turmentada amb la participació dels quatre grups d'instruments, i a la qual respon el so apagat del fagot i de la flauta, que introdueix immediatament el clima d'aquest moviment i amb la cloenda de la sisena simfonia de Txaikovski, clou així mateix el programa de la setmana. Sabeu que si voleu tornar a escoltar aquest o qualsevol altre programa els trobareu a SANTS3RADIO.CAT/LAMEVAMUSICA. SALUT per a totes i tots i recordeu que tots els divendres i dilluns som amb vosaltres i en directe. Roger Gonzàlez com a tècnic de so i Antoni Romero amb la creació del programa. Molt bona nit.