Leopold II de Bèlgica

Sovint en Santi Giménez i en Malcolm Otero parlen de personatges a qui admiren, però traient-ne els draps bruts. Gent que indubtablement ha fet molt per la humanitat, però amb una cara fosca. No és el cas d’avui. Avui se centraran en un veritable miserable amb majúscules. Un assassí despietat que va explotar tot un poble, però que tot i això, al seu país segueix tenint cert predicament amb estàtues pel carrer, museus al seu nom i parcs dedicats. Una persona, que tal com afirma el sempre ponderat Mario Vargas Llosa és una “injusticia que no figuri al costat de Hitler i Stalin com un dels criminals polítics més sanguinaris de l’era moderna”. Una persona cobdiciosa, cruel, psicòpata, sàdica, mal pare, mal marit, sexualment pervers, agressiu i sense cap empatia o rastre d’humanitat. Una mala bèstia que va ser el responsable directe d’un genocidi que va liquidar entre 5 i 8 milions de persones, tot i que algunes fonts arriben a parlar de atenció 12 milions. Entra a la sala Leopold Louis Philippe Marie Victor de Saxe-Cobourg et Gotha, més conegut com a Leopold II de Bèlgica.