Les airs faciles

Sometimes a melody appears out of nowhere, as if someone were guiding their fingers by drawing a line that ends up being beautiful, without having put in any intention, any previous idea, any structure and, obviously, no architecture. It flows and emerges. It happens to me often and I don't know how to explain it. It is an easy air. It lets go and fills the environment. If sound is vibration in the air, I can find no other explanation than feeling that the air facilitates the vibration having its echo. The air accompanies this composition-improvisation. And the air structures it. And the air amplifies it. And that's how it is and that's how it flows. A voltes una melodia apareix del no res, com si algú guiés els dits dibuixant una línia que acaba sent bonica, sense que hagi posat cap intenció, cap idea prèvia, cap estructura i, evidentment, cap arquitectura. Flueix i sorgeix. Em passa sovint i no sé explicar-ho. És un aire fàcil. Es deixa anar i omple l'ambient. Si el so és vibració en l'aire no trobo més explicació que el sentir que l'aire facilita que la vibració tingui el seu eco. L'aire acompanya aquesta composició-improvisació. I l'aire l'estructura. I l'aire l'amplifica. I així és i així flueix. A veces una melodía aparece de la nada, como si alguien guiara los dedos dibujando una línea que acaba siendo bonita, sin que haya puesto ninguna intención, ninguna idea previa, ninguna estructura y, evidentemente, ninguna arquitectura. Fluye y surge. Me pasa a menudo y no sé explicarlo. Es un aire fácil. Se deja ir y llena el ambiente. Si el sonido es vibración en el aire no encuentro ninguna explicación más que el sentir que el aire facilita que esa vibración tenga su eco. El aire acompaña esta composición-improvisación. Y el aire la estructura. El aire la amplifica. Y así es y así fluye.