Les llengües viètiques

En vietnamita, la síl·laba "ma" pot voler dir "fantasma", "però", "galta", "mare" (al sud del Vietnam), "tomba", "cavall" o "esqueix de planta d'arròs". Només cal canviar el to perquè canviï també el significat. Per a l'arròs també hi ha un munt de paraules, en funció del tipus de cereal, de si és cuit, cru, enganxós o si et refereixes a la planta pròpiament. No és fàcil, per a nosaltres, parlar o entendre cap de les anomenades llengües viètiques, d'ús comú sobretot al Vietnam, però també a la Xina, Cambodja, Bangladesh, el Nepal, Tailàndia i, fins i tot, a l'Índia. Segons el lingüista David Valls, de llengües viètiques n'hi ha una dotzena. Moltes ni tan sols estan documentades, com el maliêng, del qual als 90 només en quedaven uns dos-cents parlants, inclòs Albert Badosa. "Viatgem" al Vietnam amb els lingüistes David Valls i Albert Badosa, estudiós del maliêng.