Les malalties respiratòries són la tercera causa de mort a Catalunya

Les malalties respiratòries formen part de les consultes mèdiques més habituals al llarg de tota la vida. Des de les infeccions respiratòries a la infància fins a malalties cròniques com l’asma en l’edat adulta, milions de persones conviuen amb problemes respiratoris que afecten la seva qualitat de vida. Nova Ràdio Lloret se suma a la Setmana de la Salut de Lloret de Mar amb una entrevista sobre salut respiratòria a Ana Julia García, metgessa de família i referent de les malalties respiratòries a l’ABS de Lloret de Mar i Tossa. Quan es parla de salut respiratòria al llarg de la vida, quines malalties respiratòries són més freqüents en la infància i quines en l’edat adulta? Les malalties respiratòries varien segons l’etapa de la vida. En la infància, les més freqüents són: la bronquiolitis, especialment en menors de 2 anys, causada sobretot pel virus respiratori sincitial (VRS); l’asma infantil; les infeccions respiratòries agudes (bronquitis, pneumònia) i la rinitis al·lèrgica. L’asma és una de les malalties cròniques més comunes en nens: a Espanya, aproximadament el 5,7 % dels menors de 14 anys té asma, cosa que suposa uns 397.000 infants afectats. A més, gairebé 800.000 nens presenten al·lèrgies respiratòries, sovint associades a l’asma. En l’edat adulta, les patologies més habituals són: l’asma, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC), la pneumònia, l’apnea del son, el càncer de pulmó i les infeccions respiratòries com la grip o la COVID. A Espanya, l’EPOC afecta aproximadament el 2,2 % de la població, amb una prevalença que supera el 10 % en homes majors de 70 anys. S’estima que al voltant de dos milions de persones pateixen EPOC al país. Quins hàbits augmenten el risc de desenvolupar aquest tipus de malalties? Les malalties respiratòries tenen múltiples causes, però comparteixen una sèrie de factors de risc que augmenten la probabilitat de desenvolupar-les o d’agreujar la seva evolució. Aquests factors poden ser individuals, ambientals o relacionats amb l’estil de vida. Comprendre’ls és fonamental per dissenyar estratègies de prevenció des de la salut pública i des de l’atenció primària. El tabaquisme continua sent el factor de risc més important per a les malalties respiratòries cròniques. Fumar danya directament les vies respiratòries i el teixit pulmonar, afavorint l’aparició de malalties com l’EPOC, el càncer de pulmó i la bronquitis crònica. A Espanya, aproximadament entre el 23 % i el 28 % de la població adulta fuma, cosa que suposa més de 10 milions de persones fumadores. A més, el tabaquisme té un gran impacte en la mortalitat: cada any es calculen més de 57.000 morts atribuïbles al tabac, prop del 19 % de totes les morts. El fum del tabac també afecta les persones no fumadores. Es calcula que més del 50 % dels no fumadors estan exposats al fum ambiental, fet que augmenta el risc de malalties respiratòries, cardiovasculars i càncer. A Catalunya, la prevalença de tabaquisme se situa al voltant del 21 % de la població major de 15 anys, tot i que ha disminuït en l’última dècada gràcies a polítiques de salut pública i campanyes de prevenció. La contaminació de l’aire és un altre factor clau en el desenvolupament de malalties respiratòries. L’exposició prolongada a contaminants atmosfèrics —com partícules fines, diòxid de nitrogen o ozó— s’ha associat amb un augment de l’asma, les exacerbacions de malalties respiratòries cròniques i les infeccions pulmonars. Les zones urbanes amb més trànsit o activitat industrial presenten nivells més elevats de contaminants, fet que incrementa el risc de problemes respiratoris, especialment en infants, persones grans i pacients amb malalties cròniques. A Europa, diversos estudis han demostrat que l’augment de partícules contaminants està relacionat amb increments en la mortalitat respiratòria i cardiovascular. Determinades activitats laborals impliquen una major exposició a agents que poden danyar el sistema respiratori, com pols mineral o vegetal, productes químics o fums industrials i de combustió. Aquestes exposicions poden afavorir el desenvolupament de malalties respiratòries professionals com la silicosi, l’asma ocupacional o l’EPOC. Les infeccions respiratòries repetides durant la infància poden influir en el desenvolupament posterior de malalties respiratòries cròniques. Durant els primers anys de vida, infeccions com la bronquiolitis, la bronquitis o la pneumònia poden afectar el desenvolupament pulmonar i augmentar el risc de patir asma o problemes respiratoris en l’edat adulta. La predisposició genètica també té un paper important. Les persones amb antecedents familiars d’asma, al·lèrgies o malalties respiratòries tenen més probabilitat de desenvolupar aquestes patologies. Les al·lèrgies respiratòries —com la rinitis al·lèrgica o l’asma al·lèrgica— són cada cop més freqüents, especialment en entorns urbans. Les característiques de l’entorn domèstic també poden influir en la salut respiratòria, com ara: la humitat, que afavoreix l’aparició de floridura la mala ventilació, que facilita l’acumulació de contaminants interiors el fum ambiental, especialment en llars amb persones fumadores L’estil de vida també influeix en la salut respiratòria. Factors com el sedentarisme, l’obesitat o la mala adherència als tractaments poden empitjorar l’evolució de les malalties respiratòries. Per contra, hàbits saludables com l’activitat física regular, una alimentació equilibrada i deixar de fumar contribueixen a millorar la funció pulmonar i reduir el risc de malaltia. Aquesta setmana s’han fet classes d’exercicis a l’àrea de raqueta. En molts casos, les malalties respiratòries no es deuen a una sola causa, sinó a la combinació de diversos factors. Per exemple, una persona fumadora que viu en una zona amb alta contaminació i treballa en un entorn amb exposició a substàncies nocives té un risc molt més elevat de desenvolupar malalties respiratòries. Per aquest motiu, les estratègies de prevenció han d’abordar simultàniament factors individuals, ambientals i socials. Què ens diuen les estadístiques sobre l’impacte d’aquestes patologies? Les malalties respiratòries representen una de les principals causes de malaltia i mortalitat. A Espanya: 1 de cada 10 infants pot tenir asma Aproximadament el 2,2 % de la població pateix EPOC (uns 2 milions de persones) En homes majors de 70 anys la prevalença supera el 10 % Les malalties respiratòries suposen al voltant del 15 % de les consultes d’atenció primària a Catalunya Són la tercera causa de mort a Catalunya Generen milers d’hospitalitzacions cada any En els últims anys també s’han implementat mesures preventives. Per exemple, la immunització contra el virus respiratori sincitial introduïda el 2023 va evitar unes 10.000 hospitalitzacions infantils en la temporada 2023-2024 a Espanya. Com contribueixen els centres d’atenció primària a prevenir aquestes malalties? Davant l’elevat impacte de les malalties respiratòries, l’Atenció Primària té un paper fonamental tant en la prevenció com en el diagnòstic i tractament. Els CAP són el primer nivell de contacte amb el sistema sanitari i concentren una part important del seguiment d’aquestes patologies al llarg de la vida. Des d’aquests centres es desenvolupen múltiples intervencions per millorar la salut respiratòria: Promoció d’hàbits saludables Programes de deshabituació tabàquica Educació sanitària Promoció de l’activitat física Vacunació Vacuna contra la grip Vacuna contra la COVID-19 Vacuna contra el pneumococ Immunització contra el VRS en lactants Aquestes campanyes han reduït hospitalitzacions i complicacions. Educació del pacient Ús correcte dels inhaladors Reconeixement precoç dels símptomes d’empitjorament Foment de l’autocura Quan el pacient entén la seva malaltia, millora el control dels símptomes i la qualitat de vida. Els CAP no només diagnostiquen i tracten, sinó que lideren la prevenció, l’educació sanitària i el seguiment continuat. Mirant el futur, quins reptes té la salut respiratòria? Els principals reptes són reduir el tabaquisme, millorar la qualitat de l’aire, augmentar l’adherència als tractaments i reforçar el paper de l’Atenció Primària. També és clau implicar el pacient. Quan les persones coneixen la seva malaltia i participen en la seva cura, els resultats milloren notablement. Cal també potenciar el diagnòstic precoç (amb proves com l’espirometria) i el seguiment continuat. Això permet detectar malalties abans que avancin, controlar els símptomes i prevenir complicacions. Com tancaries aquesta entrevista sobre com respirar bé tota la vida? L’augment de l’esperança de vida i els canvis ambientals plantegen nous reptes per a la salut respiratòria. La prevenció, el diagnòstic precoç i el reforç de l’Atenció Primària seran claus per afrontar-los. Respirar és una funció tan bàsica que sovint passa desapercebuda. Però cuidar la salut pulmonar és fonamental per mantenir una bona qualitat de vida al llarg de totes les etapes de la vida.