Les nostres músiques dels últims 100 anys #190

Que aixequi la mà qui en els vuitanta no s'hagi marcat uns balls amb Franco Battiato i el seu «Centre de gravetat permanent». Venerat a Itàlia com una de les més importants personalitats del panorama cultural patri, aquest sicilià de seixanta-nou anys i aspecte dandi (mocador lligat a coll, jaqueta de vellut, ulleres de pasta i sabatilles d'esport) és en realitat un tipus inclassificable. És músic, lletrista, compositor, cineasta, místic, intel·lectual, vegetarià, agitador de consciències i durant un breu període de cinc mesos fins i tot ha estat polític. Ha fet música new-romàntic, música d'avantguarda, música experimental, música lleugera, música ètnica, música culta, rock progressiu, música clàssica, òpera ... Les lletres de les seves cançons també reflecteixen el seu eclecticisme: parlen d'esoterisme, filosofia, política, de tendències socials, de cànons culturals, dels seus particulars fílies i fòbies ... Tot, amb grans dosis d'ironia. «Prefereixo l'amanida a Beethoven i Sinatra / panses a Vivaldi, que em dóna més calories», diu ara el text de la seva "Bandiera bianca".Publicat per Irene Hdez. Velasco el 2014