mondolirondo habibi funk, fusió de música de ball arab i occidental als setanta

dimecres en directe després de les entrevistes de pepa i abans de l'àfrica de rafael sànchez divendres en reposició entre el toma jazz de manolo i el mundofonías de juan antonio i araceli (i dijous i dissabtes de bon matí) si escoltes ràdio klara recorda que ens cal el teu recolzament econòmic per a sobreviure com mitjà independent, amb la teva ajuda una altra ràdio, fora del sistema és possible hui escoltem mestissatge, però no eixe que fan les bandes europees amb ritmes d'altres continents si no el que feren bandes del nord d'àfrica fent funk, soul i disco cantant en àrab als anys seixanta i setanta vinils senzills que el seguell de berlín habibi funk es dedica a rellançar, un gran estil de música que històricament mai va ser considerat com gènere musical per la industria discogràfica occidental o1 fadoul et les privileges - sid redad marroc 197o fadoul un ànima lliure que després de fer teatre va deixar la seva casablanca per paris als anys seixanta per banyar-se en la música de james brown, free etc va enregistrar varies senzills als setanta, i els vuitanta va continuar tocant pel barri hasta faltar en els noranta. 45 anys després de les primeres gravacions es van reeditar totes juntes en un lp azmanah sa'ib (temps durs), funk àrabe, low-fi amb actitud punk o2 fadoul - al zman saib marroc 1971 era més un tall de fadoul versionetjant l'all right now dels free i ara bsslama habibi: la versió original "good golly miss molly" de little richard el 1958, però aquesta cançó de fadoul és una versió en arab de la versió dels creedence clearwater revival o3 fadoul - bisslama habibi marroc 1971 o4 al massrieen - mafatshe leh egipte 198o al massrieen va ser un projecte produit per hany shenoda, dedicat a modernitzar el pop egipci i van trobar un nou so, disco-soul mediterrani? o5 al massrieen - sah egipte 198o sonant a un santana tranquill, suau instrumental sicodèlic amb tocs gnawoui o6 abdou el omari - afrah el mahgreb marroc 1976 reunint catorze membres de la família de faradjallah, attarazat addahabia es va convertir en una de les primeres bandes de rock a cantar en àrab al hadaoui fa un ritme implacable. patrons de bateria hipnòtica, clacks de castanyetes gnawouis i un cor femení amb força femenina competint amb les guitarres funky, mentre que el toc gnawoui evoca un despertar espiritual profund. com explica faradjallah, allò gnawa reuneix una història de música, dansa i poesia que s’ha utilitzat des de temps preislàmics per expulsar el mal. els esclaus negres subsaharians van portats aquests ritmes fins a marraquesch, i també trobem sons de l'àfrica occidental (blues del desert els diuen) al tall (al hadaoui). o7 attarazat addahabia & faradjallah - el hadaoui marroc 1973 o8 dalton - alech tunísia 1973 dalton, llegendària banda tunisiana que només va llançar un 7 puces que venim d'escoltar. es van disoldre i alguns del membres van formar carthago i fer, entre altres, una nova versió possada al dia del so d'alech en 1979 o9 carthago - alech tunísia 1979 soft-disco 17 albums 1983 - 2oo6, com: hodoa moakat 1994 roh elsamara 2006 1o hamid el shaeri - ayonha egipte libia 1983 lp el cappo 11 les 4des - ya tounes tunisia 1976 12 vigon (abdelghafour mouhsine) - don't you mess with cupid 1967 dins del que van dir maroc 'an roll vigon va publicar en 1967 un senzill amb quatre talls però cantats en anglés (fora del seguell habibi funk) com el cover d'otis redding que acabem d'escoltar o esta altra versió del clàssic de bob and earl del 1963 13 vigon (abdelghafour mouhsine) - harlem suffle 1967 habibi funk: terme per descriure un so dels estats del món àrab. les cançons que vam triar es van crear en llocs força allunyats d’una altra i en circumstàncies molt diferents. alguns van ser escrits i enregistrats en temps de guerra, altres a l’exili. malgrat les diferències, pensem que hi ha una connexió musical entre ells. essencialment ens interessen els esforços musicals, en què artistes del món àrab barrejaven influències locals i regionals amb interessos musicals procedents de fora de la regió. tot i que el nom suggereix que tot es tracta de la música funk, el nostre objectiu és més que això. sovint aquestes influències es poden inspirar en música popular occidental com el soul, el pop i el rock, però tampoc es limiten a això. alguns dels nostres discos preferits es descriuen millor com a arab zouk (un gènere originari de les illes del carib de martinica i guadalupe) com la música de mallek mohamed, la coladera algèria (un estil musical popular de les illes del cap verd) o aor libanès, que significa el procés d’influències musicals mostrades en aquesta recopilació era molt més versàtil que només prendre la música occidental com a plànol i traduir-la amb accent local. la recopilació inclou 15 artistes diferents. alguns ja podríeu conèixer a través de les publicacions d’habibi funk com fadoul, ahmed malek, dalton o al massrieen, mentre que d’altres volen ser una introducció a artistes com kamal keila, sharhabeel ahmed, attarazat addahabia i mallek mohamed... en el món actual, encara hi ha moltes concepcions estereotipades que es poden trobar al món àrab. al contrari del que suggereixen moltes narracions i mitjans occidentals, el món àrab que hem conegut a través de viatges extensos per diversos països del nord d’àfrica i orient mitjà és un terreny molt versàtil. un lloc ple d’històries, idees i creences diferents. i esperem que la música que publiquem ajudi com a petita i petita part d’un trencaclosques més gran per establir una idea diversa, més matisada però adequada de com de vibrant musicalment aquesta regió tan diversa una vegada ha estat i també ho és. al mateix temps, no volem que ningú entengui malament aquesta recopilació com una selecció de cançons que representin la història musical àrab dels anys setanta i vuitanta. aquesta recopilació no és més que una curació molt personal de les cançons que ens agraden i de cap manera reflexiona sobre el que ha estat popular en un sentit general. totes les pistes d'aquesta recopilació tenen llicència directa de l'artista o, en el cas d'artistes que, malauradament, ja no viuen, de la família de l'artista. hi ha tres excepcions: la pista de hamid al shaeri tenia llicència de slam. i les pistes de belbao i attarazat addahabia eren amb llicència de boussiphone. com a segell europeu que tracta artistes no occidentals, intentem ser conscients de les responsabilitats que es deriven de la fabricació, vista des d’un punt de vista postcolonial exigint-nos a nosaltres mateixos que no reproduïssin patrons econòmics explotadors. dividim tots els beneficis dels nostres llançaments per igual amb els artistes sense deduir cap cost que no estigui directament relacionat amb el llançament. els nostres acords són contractes de llicència amb termes limitats, després dels quals els drets recauen sobre l'artista o les famílies de l'artista. pensem que és important en el mercat d’emissions actuals, on hi ha massa transaccions comercials ombrívoles, ser transparents sobre les nostres polítiques de llicències. https://habibifunkrecords.bandcamp.com/album/habibi-funk-007-an-eclectic-selection-of-music-from-the-arab-world http://pan-african-music.com/en/habibi-funk-jannis-sturtz