Oda a la malenconia, John Keats
from Audio libros de AudioLibro.org
Audiollibre Marta Salvador Torras 3:30 Music: Tom Fahy (cc:by-sa) No, no, no vagis al riu de l’oblit, ni exprimeixis l’acònit púrpura, Desitjant el seu verinós vi. Ni deixis que el teu pàlid front sigui besat Per la nit, rubí raïm de belladona. Ni fagis el teu rosari amb fruites del bosc Ni deixis que l’escarabat ni l’arna visquin a la teva trista ment Ni que l’òliva pernoctadora sigui una companya en els misteris de la teva tristesa sense fi: Perquè l’ombra a l’ombra torna, adormida. I afoga la vigília angoixant de l’ànima. Però quan la malenconia arriba, Repentina des del cel com un núvol ploraner, Que rega les flors cuidades pel sol. I abril amaga el verd turó en una mortalla. Aleshores eixuga la pena en una rosa del matí. O en el salat arc de San Martí de les ones marines. O en la riquesa rodona de les peonies O si la teva amant la seva abundosa ira mostra Pren la seva mà i deixala tronar I mira el profund dels seus incoparables ulls. Amb la bellesa viu, bellesa que morirà: I amb la joia del seu dit que sobre els llavis sempre diu adéu, Desitjant l’’adéu i amb plaer dolorós L’abella es torna verí, Doncs al temple del desig amb el seu vel, la malenconia és sagrada, Encara que només la pot veure aquell que amb infatigable llengua menja el raïm fatal de la joia. La seva ànima provarà la tristesa del seu poder I l’exposarà entre els seus ennuvolats trofeus.
Embed this episode
No transcript yet.