Pels jardins

Fer sortir dels capells cintes i flors, una tórtora morta dar-la viva; reconstruirla carta, excepte el tros que té guardat el públic, em captiva. Gravar un estel o un triangle en un os amb força de tenebra venjativa; de nou i durament saber-se exclòs, fer un crit d'horror amb remota saliva; trencar un mirall entre remor de blat, anar descalç i trepitjar el mercuri, em captiva. Em captiva claredat per afegir tenebra al meu auguri i desbastar aquest bloc d'eternitat que no desorganitza cap murmuri. Joan Brossa Antologia general de la poesia catalana