Podcast del Paranoia Metal Show emés el 14 de Juny de 2026

Programa número CCCXCII en llibertat, 35è de la temporada XXX, 30è del re-re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Tope True Veggie Fixe DisContinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 86è de l’Alcoholisme Geriàtric, 90è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, 14è del bateig mundial de la postura de ioga de la Flor de Loto Marrón, en les seves variants de soft, hard i supreme chicken xtreem hard, en un programa on admetem la derrota i que algú se’ns va avançar en la invenció del Veganisme Fixe-Discontinu. Avui no tindrem Boletus League, però podria ser que tinguéssim substitut per a les setmanes fluixes en aquest esport. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi ha el disc sencer de la Tarja, Beto Vazquez Infinity, nou supergrup de hardrockeros abueletes Lex Legion, els valencians Khëlleden amb el disc Entre Pitos y Flautas i single de Marilyn Manson. Als noms de merda hi tenim a Sternocleidomastoid, els Aftoktonia amb el disc Wandering Across Hyperdimensional Cathedrals Of Cosmic Derangement, Baalzagoth, Nighthämmer, Arch Blade, Metalgym, Metal Slaught, Irongate, Iron Reagan, Gourmetal, Metallica, Metal Riders i Destructor amb C. La Balcon League avui fa un gir inesperat amb Colòmbia saltant directament a la primera posició, tot i que pendents dels resultats del test anti-dopatge, i EEUU en segona posició: Colòmbia 1 EEUU 1 Anglaterra 1 Alemanya 1 Pinos Puente 0.5 Sant Pere de Ribes 0.75 El Void Naranja, Void Cristal avui hi tenim a Ethereal Void, Void of Nothingness que repeteixen, i Unavailing Void. A les Breaking News d’avui: - Cop de teatre: Descobrim que el govern dels EEUU, sota el mandat de Barack Obama, va aprovar una llei el 2011 que diu que tot lo que porti 2 o més cullerades de salsa de tomata, és verdura. Ens van passar davant en temes de veganisme, ja que un entrecot a la caçadora és verdura, uns macarrons a la bolonyesa també, i una lassanya de carn, també. Hem de reconèixer la derrota i admetre que San Obama I, the Veggie, ens va guanyar. - Segons Terminator, aquest estiu comença la rebelió de les màquines, i tenim la primera prova real per una banda que ningú esperava, i és que hi ha un museu a EEUU que guarda memorabilia de sèries i pel·lícules famoses, entre el que hi ha en Kitt de El Coche Fantástico i, segons les càmares de seguretat, no s’ha mogut d’allà... però els ha arribat una multa de velocitat d’un radar a uns 1000 km de distància del museu. - Xoc de trens amb la possibilitat de la Vegan League: La moda d’abraçar arbres ha passat a menjar coses naturals, i plantes com la carrota silvestre o d’altres, s’assemblen molt a d’altres plantes autòctones com la cicuta o el nap del diable... i passa lo que passa. - Cuidadín amb els nyus de tot tipus durant el proper eclipsi de sol, avisats esteu. Comencem amb les novetats i ho fem des dels EEUU tot i que no ho sembli massa pel nom, els Des Rocs, tot i ser un projecte en solitari, on mesclem indie, hard rock i rock alternatiu. Seguim amb els bødyWash, una gent molt neta, bons creadors de passwords, però poc ordenats en el que es refereix a les majúscules, que ens porten un nou EP. I sembla que anem a menys, perquè hem començat per disc, després un EP, i ara un single, dels Imminence, que s’han proposat mantenir viu l’esperit de Ricky Martin. Després d’esclarir perfectament quina és la millor etapa musical dels Samael i de conèixer les raons per al retorn dels Gluecifer, passem al nostre webmàster. I en Sergi comença amb noticies que, segons ell, són susceptibles de participació... però acabem participant igual que la lògica i les neurones al nou disc de l’Yngwie. La recordamenta de la setmana, després d’una bona liada entre gent que hi és, que no hi és, que hi va ser però potser no... són els argentins Azeroth, però de quan no tenien cantant, que és quan millor es cantaven les seves cançons. La recomanació a la vora del foc avui és per als Iron Savior gràcies a no haver-la cagat, no pas a fer-ho especialment bé... però es veu que no cagar-la era molt més difícil del què us penseu. Tornem a les novetats i ho fem amb el nou disc dels Fires in the Distance, una gent que així de lluny, a la distància, fan Death-Doom, però a vegades, s’apropen i diries que també arriben a fer Doom-Death. No hi ha hagut masses fèmines al programa d’avui, per sort la dels Stitched Up Heart porta companyia per no sentir-se tan sola enmig de tant tiu lleig. Podrien haver aparegut als noms de merda, però encara ningú sap la raó, però se n’han salvat, són els blackies Fyrnask que ens presenten unes coses llargues que han fet. Tot el contrari ens passa amb els Still Remains, en un dia on resulta que és temporada de recuperar grups oblidats, i aquests, després de 13 anys de silenci, no han tingut temps de fer un disc sencer, mentre que els Heavenwood, amb 10 anys des del darrer disc, sí que han tingut temps de fer tot un disc i fotre fora a quasi tot el grup. El mort de la setmana avui ens porta altre cop cap a Austràlia, que es veu que darrerament està de moda entre els músics que han de morir, tot i que, en el cas que avui ens ocupa, és una mort totalment merescuda, necessària i per la mà de dues persones que tenien tant de bona gent com de responsables amb el seu entorn, la fauna marina, i l’audiència metalera en general. Després d’unes lliçons d’alemany del sud, noruec de l’est i euskera d’allà, i de saber que els noruecs es senten com a casa quan s’escolten el programa, passem a la darrera novetat del dia. Són els Numen, uns que també feia força que no treien disc, i és que estaven tot folklòrics. Tot això i més, com aprendre a desprendre’ns dels prejudicis vers els estudiants d’infermeria psiquiàtrica, com diferenciar un vampir d’un cantant de heavy metal, què té a veure la tragèdia grega d’Antigona amb la situació geogràfica d’Espanya, o la dificultat de trobar llocs per fer pràctiques per als estudiants d’avui en dia, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana: