Paranoia Metal Show

Programa número CCCXCV en llibertat, 38è de la temporada XXX, 33è del re-re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Tope True Veggie Fixe DisContinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 89è de l’Alcoholisme Geriàtric, 93è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, 17è del bateig mundial de la postura de ioga de la Flor de Loto Marrón, en les seves variants de soft, hard i supreme chicken xtreem hard, en un programa on no tenim novetats a la Balcon League però sí que recuperem la Boletus League i, a més, un bon dia pels voids. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana ens trobem amb el nou single d’Alexandra Capitanescu, Amberian Dawn, directe d’L.A. Guns, i disc dels Deep Purple. I encara no sabem perquè, suposem que per gòtics que no pas per bon disc, els Moonspell aconsegueixen sortir d’aquesta secció i aparèixer com a novetat. Als noms de merda avui hi tenim als xilens Cianuro i als Impërmanënte, Mouflon (Països Baixos), Cruzada, Megalodón, TodoMal, Sapata, i ja, en la baralla entre metal·lúrgiques i tors, lleuger avantatge pels segons amb Crow N’ Steel, Metalite, Metaladian, Iron Slaught, Abominator, Hermetic Subjugator, Komutator, CultivatoR, Encantor, Incinitor, Immiserator, i un punt de connexió entre els dos, els Metalotor. A la Boletus League s’afegeixen 13 intoxicats i un mort a Honduras, després d’un clima similar al de California a principis d’any. 6 intoxicats a Malàsia. Honduras 13 intoxicats i un mort California 11 intoxicats Malàsia 6 intoxicats Vietnam 1 intoxicat El Void Naranja, Void Cristal hi trobem a AAA Void, Sinister Void, MindVoider, Poison Void, Spiral Void i VoidDweller. I a les Breaking News d’avui: - Trobem a un aficionat anglès que havia viatjat al mundial d’EEUU i portava 10 dies desaparegut, en un bar de Barcelona. - Ignacia Fernández, miss món de Xile, participa en el nou single de Kamelot... que tampoc punxarem. - Kid Rock reconeix que és amic de Donald Trump, però tenim la sospita que en Trump creu que és l’Steve Buscemi i per això li cau bé. - Després del rècord de visualitzacions de Bring me to Life d’Evanescence, aquesta setmana el disc ha aconseguit l’11è disc de platí... igual que la setmana passada, sense noticies del nou disc. - I una noticia científica que queda relacionada amb la Boletus League, i és que han trobat un bolet asiàtic que provoca al·lucinacions lil·liputenques. I comencem amb les novetats amb un dels grups apareguts als noms de merda, els TodoMal, a cavall entre Barcelona i Castella, amb un doom punxable. També tenim nou disc dels Rauhbein, teòricament amb el folk irlandès des del cor d’Alemanya, però avui s’han deixat el folk a casa. Recuperem les opcions de cançó de l’estiu, amb una de retrassada per part dels Royal Republic per una banda, i la tercera proposta dels Her Last Sight per l’altra banda. Per fi, després de tres setmanes, trobem a en Sergi, que ni apretant-lo aconseguim escurçar la secció, que ens descobreix a la nova sensació ultra ortodoxa del doom metal, i ens recomana un nou mètode de transport de cares a anar a comprar cervesa a Polònia. Entre patates de xoriç sense gust a embotit, descobrim que la recordamenta de la setmana porta tres setmanes de retard, i hem de recordar als Foscor entre petards i coca de St. Joan una mica resseca, i tot i recordar-los per coses de fa temps, destaquem que seran els caps de cartell del Catalunya Triomfant d’aquest proper Setembre.. La recomanació del dia, no massa recomanable pel què es veu, i també amb retard, tot i que els incendis forestals acaben posant d’actualitat als Ignescent. En un dia on l’Ivan té tendències arcturístiques, ens presenta el nou disc dels Mortem que, ara sí, sembla que agafen una mica de ritme a l’hora de treure discos. També tenim singles, com el dels voids amants de Disturbed, els AAA Void, així com el dels Bad Wolves, ja sense el Lonewolf que ha anat per la seva banda. Amb el mort de la setmana aprofitem per fer el curset complert de geografia, costumari, biologia i topografia d’Austràlia. Podríem parlar de la evolució d’un skater cap a nòmada, ionqui, guia de caminades per la natura fins a arribar a submarinista de superfície, però hem de parlar del més important que surt d’aquesta secció: la possibilitat d’un disc de cançons infantils i posterior gira mundial dels membres del Paranoia Metal Show. La darrera novetat del dia és un altre single, en aquest cas el d’un grup a qui la xicota els fa poc cas, els E-An-Na i, per tant, decideixen acompanyar-se de l’Alexandra Căpitănescu, que ella sí que els hi fa cas. Tot això i més, com la descoberta de diferents modalitats de patinatge, problemes de l’hospital de Figueres o la manca de perspectiva criminal de la policia australiana, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXCIV en llibertat, 37è de la temporada XXX, 32è del re-re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Tope True Veggie Fixe DisContinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 88è de l’Alcoholisme Geriàtric, 92è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, 16è del bateig mundial de la postura de ioga de la Flor de Loto Marrón, en les seves variants de soft, hard i supreme chicken xtreem hard, en un programa on en Sergi ens torna a fer la cobra per segona setmana consecutiva després d’haver-nos dit que no falla mai. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana discos d’Amberian Dawn, Paul Di’Anno en directe, Mortiis, Masterplan, singles d’ONI i Raunchy, i EP de Deep Purple. Per sort, ha arribat l’estiu i tenim multitut de singlescom correspon a aquesta època de l’any, com el suposat single estiuenc dels Samael... que no és que sigui mala cançó, és que només l’Ivan s’hi veu ballant-la a un after d’Eivissa. Als noms de merda avui hi tenim als Marina, Abgeschiedenheit, als industrials Mindistry, un altre empat tècnic entre metal·lúrgies i tors, amb Alicate, Achilles Steel, Thunder Steel, Steelballs i Crying Steel amb el disc Agent Steel, per una banda i per l’altra Wormquizitor, Inkwizytor, Vastator, Hate Distributor, i repeteixen Furious Massturbator i Pervertor, que potser haurien de fer gira conjunta. La Balcon League Colòmbia 3 EEUU 2 Anglaterra 1 Alemanya 1 Pinos Puente 0.5 Sant Pere de Ribes 0.75 La Mancha 0.5 El Void Naranja, Void Cristal hi trobem a dos repetidors, els Starless Void i els Void of Law. I a les Breaking News d’avui: - Sebastian Bach s’uneix al club de les tietes metaleres. - 32ena desfilada de ninjes a Modesto, California. - Jason Newsted porta sense beure alcohol 10 anys, ara només cal que calculi quan porta sense fer res decent a nivell musical. - Albuquerque otorga a Machine Head un merescut reconeixement, però ells prefereixen la clau de la presó a la clau de la ciutat. - Cop de teatre a EEUU, i és que s’ha tancat la presó d’Aligator Alcatraz com a mesura de protecció de la fauna de la zona. - Bones noticies per als amants del folk metal català, i és que la policia del pais està com a confosa pel cànem que han de confiscar. - Possibilitat de rehabilitació dels amants de Dream Theater de les costes catalanes per evitar embarrancaments de cetacis i robatoris de peixos. Com dèiem, molts singles entre les novetats, culpa sobretot del mal humor que provoquen les temperatures, i aquí trobaríem als Saliva qui, tot i tenir single, venen acompanyats de la maneta de Judge i Jury, no sigui cas que es perdin i s’en vagin cap a terrenys monyes. També hi ha el nou single dels Ice Nine Kills, aquests ja no cap que els agafin de la maneta, que potser algú s’en queda sense. Entre una cosa i l’altra, resulta que avui tenim forces mosses al programa, entre les que hi ha la Taylor Momsen dels The Pretty Reckless amb un metal alternatiu que deriva cap al grunge. Després d’unes classes d’alemany, que ja vindran bé si volem anar de festa a Eivissa, passem al mort de la setmana. El mort ens porta a un dels diversos Williamsburg del món, com diversos eren els grups en els que tocava amb una vida i una mort que van combinar el goregrind i el black metal a la perfecció. Allà ens trobem amb bancs trampa i coloms que han après tàctiques colorístiques dels pops oceànics. Tornem a les novetats, i és que encara ens queden singles, com és el cas dels Five Finger Death Punch que, com l’Ivan avui, estan força encarinyats amb en Ricky Martin, i dels I Prevail, aquests menys pel tema de mermelada o paté. Pausem les novetats per portar-vos la segona opció a cançó de l’estiu, ara sí, i, com la de la setmana passada, també dels Her Last Sight, però enlloc de mexicore, avui tenim cowboycore. Tornem als discos nous, amb els Nargaroth, uns blackies que, per lo que es fumen, deuen tenir ànima de folkies... Com no podia ser d’altra forma, en època de mundials, avui fem els corresponents homenatges a en Messi i en Cristiano, cadascún pel què es mereix. Les darreres novetats del dia ens porten cap al terreny del gòtic, amb els més doomeros del dia, els Autumblaze, i els In Vein, no confondre amb cap dels altres In Vein, ni molt menys amb els espanyols, que aquests són grecs. Tot això i més, com l’estreta relació entre les faldilles escoceses i en Ricky Martin, com pronunciar correctament el finlandès en català, o quin és el pitjor dilluns de l’any per morir, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXCIII en llibertat, 36è de la temporada XXX, 31è del re-re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Tope True Veggie Fixe DisContinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 87è de l’Alcoholisme Geriàtric, 91è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, 15è del bateig mundial de la postura de ioga de la Flor de Loto Marrón, en les seves variants de soft, hard i supreme chicken xtreem hard, en un programa on ens adonem que ja toca anar buscant la cançó de l’estiu i, tot i que els Samael ho provin, els escollits per la proposta d’avui no són ells, si no els Her Last Sight que s’ho curren un xic més. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi ha discos de Kreator, Exodus, Kerry King, i EPs de Masterplan i Blackbriar, en la setmana que resulta ser la setmana fantàstica del Thrash Metal, i nosaltres sense saber-ho. Als noms de merda avui hi tenim a Manoel Macia / Rafael Pacha, David Pataconi, EL, Basterds, Mattador, i, amb un empat tècnic entre tors i metal·lúrgies, Iron Kobra, Ad Lithium, Gourmetal, Warmetal Mysticism, Iron Brigade, Ironflame, Kreator, Arrogant Destruktor, Decimator, Pervertor, Deviator i The Carburators. La Balcon League avui torna a tenir novetats, i és que Colòmbia s’aferra a la primera posició després de que el seu ferit hagi deixat d’estar ferit, EEUU també consolidi la segona posició amb un segon ferit, i La Mancha hagi inventat el balconing invertit. Colòmbia 3 EEUU 2 Anglaterra 1 Alemanya 1 Pinos Puente 0.5 Sant Pere de Ribes 0.75 La Mancha 0.5 El Void Naranja, Void Cristal es recupera amb els Postvoid i Void of Nothingness que aquest 2026 ja porten 3 discos, 2 EPs i una demo, a falta d’arribar als 18 EPs, 2 discos i un split de 2025 o els 21 EPs, 5 discos, un split i un recopilatori de 2024. A les Breaking News d’avui: - Possible manca d’inspiració dels grups de folk irlandesos de la zona de Boston, tant per manca de cervesa, com per humiliació. I és que la població de Boston és de 4,5 milions, un milió dels quals és d’ascendència irlandesa. El primer partit d’Escòcia del mundial, jugat en aquesta ciutat, va atraure entre 40 i 50.000 aficionats... triplicant en un dia el què es serveix normalment per Sant Patrici i fent que tots els bars i licoreries de la ciutat haguessin de tancar. - Un famós terraplanista reta a en Jesús Calleja a un combat per demostrar que la terra és plana. - Més males noticies, Edguy es reuneixen per fer una gira. - Pilota al pal, es cancelen els concerts de Cavalera Conspiracy tocant el Chaos AD de Sepultura al Hellfest per un accident de bus. Hi ha sospites aquí... - La policia busca una parella que va muntar a la noria que van muntar al Download Festival de Londres, i tot i que els vidres eren tintats... el que no sap la gent és que si hi ha llum a dins, els vidres tintats no serveixen de res... - Cop de Teatre a les terres de l’Ebre, amb previsió de que els pescadors tarragonins puguin contractar als Dream Theater per fer defugir als dofins que els roben els peixos. - Actualitzem una informació passada on reafirmem que en Russell Crowe ja és a terres de deathcore. Avui tenim poques novetats, per sort, a l’Ivan se li reprodueixen les que té, entre els que hi ha els grans desconeixedors dels gifs animats, els blackies Vafurlogi. També tenim nou disc dels Einherjer, que, com els dels últims 20 anys, no serien lo millor que han fet, però també com els darrers 20 anys, el seu viking-black encara es deixa escoltar força bé. Seguim a Noruega, avui en un dia on tenim diverses lliçons de geografia, i ho fem amb els Mork, qui en aquest cas no farien viking-black si no black-black. Avui en Sergi ens fa la cobra, tot i que ell vaig dient pels puestus que no falla mai, així que a la seva hora ha d’entrar el mort de la setmana. Avui el mort ens porta cap a Sèrbia on resulta que també es celebra la setmana gran del Thrash, i, com a bons thrashies, havien estat grup tribut d’Iced Earth. Però també com a bons thrashies, no acaben de tenir del tot clar com s’han de morir, i fan una mort blackie quan no hi havia el tema del màrqueting sobre la taula. I tot i tharshie i tot i despistat com a bon thrashie, descobrim que tenia la seva part bona, ja que es veu que era un bon oient del programa. Després de fer deconstruccions vàries i diverses de les que en Ferran Adrià es sentiria profundament orgullós, tornem a les novetats. I dins les novetats tornem a tenir més black metal però, en el cas del disc de debut dels Blood Mother, amb sintetitzador... com sintètiques devien ser les drogues que es van fotre per fer el logo del grup. Amb la darrera novetat del dia variem un xic, i és que tenim als Lone Shore que barregen un death doom, que no pas doom death, amb una miqueta de prog. Tot això com la fòrmula per ubicar geogràfica i semànticament als noruegs o com fer perquè els brasilers deixin de ser masclistes per un dia, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXCII en llibertat, 35è de la temporada XXX, 30è del re-re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Tope True Veggie Fixe DisContinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 86è de l’Alcoholisme Geriàtric, 90è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, 14è del bateig mundial de la postura de ioga de la Flor de Loto Marrón, en les seves variants de soft, hard i supreme chicken xtreem hard, en un programa on admetem la derrota i que algú se’ns va avançar en la invenció del Veganisme Fixe-Discontinu. Avui no tindrem Boletus League, però podria ser que tinguéssim substitut per a les setmanes fluixes en aquest esport. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi ha el disc sencer de la Tarja, Beto Vazquez Infinity, nou supergrup de hardrockeros abueletes Lex Legion, els valencians Khëlleden amb el disc Entre Pitos y Flautas i single de Marilyn Manson. Als noms de merda hi tenim a Sternocleidomastoid, els Aftoktonia amb el disc Wandering Across Hyperdimensional Cathedrals Of Cosmic Derangement, Baalzagoth, Nighthämmer, Arch Blade, Metalgym, Metal Slaught, Irongate, Iron Reagan, Gourmetal, Metallica, Metal Riders i Destructor amb C. La Balcon League avui fa un gir inesperat amb Colòmbia saltant directament a la primera posició, tot i que pendents dels resultats del test anti-dopatge, i EEUU en segona posició: Colòmbia 1 EEUU 1 Anglaterra 1 Alemanya 1 Pinos Puente 0.5 Sant Pere de Ribes 0.75 El Void Naranja, Void Cristal avui hi tenim a Ethereal Void, Void of Nothingness que repeteixen, i Unavailing Void. A les Breaking News d’avui: - Cop de teatre: Descobrim que el govern dels EEUU, sota el mandat de Barack Obama, va aprovar una llei el 2011 que diu que tot lo que porti 2 o més cullerades de salsa de tomata, és verdura. Ens van passar davant en temes de veganisme, ja que un entrecot a la caçadora és verdura, uns macarrons a la bolonyesa també, i una lassanya de carn, també. Hem de reconèixer la derrota i admetre que San Obama I, the Veggie, ens va guanyar. - Segons Terminator, aquest estiu comença la rebelió de les màquines, i tenim la primera prova real per una banda que ningú esperava, i és que hi ha un museu a EEUU que guarda memorabilia de sèries i pel·lícules famoses, entre el que hi ha en Kitt de El Coche Fantástico i, segons les càmares de seguretat, no s’ha mogut d’allà... però els ha arribat una multa de velocitat d’un radar a uns 1000 km de distància del museu. - Xoc de trens amb la possibilitat de la Vegan League: La moda d’abraçar arbres ha passat a menjar coses naturals, i plantes com la carrota silvestre o d’altres, s’assemblen molt a d’altres plantes autòctones com la cicuta o el nap del diable... i passa lo que passa. - Cuidadín amb els nyus de tot tipus durant el proper eclipsi de sol, avisats esteu. Comencem amb les novetats i ho fem des dels EEUU tot i que no ho sembli massa pel nom, els Des Rocs, tot i ser un projecte en solitari, on mesclem indie, hard rock i rock alternatiu. Seguim amb els bødyWash, una gent molt neta, bons creadors de passwords, però poc ordenats en el que es refereix a les majúscules, que ens porten un nou EP. I sembla que anem a menys, perquè hem començat per disc, després un EP, i ara un single, dels Imminence, que s’han proposat mantenir viu l’esperit de Ricky Martin. Després d’esclarir perfectament quina és la millor etapa musical dels Samael i de conèixer les raons per al retorn dels Gluecifer, passem al nostre webmàster. I en Sergi comença amb noticies que, segons ell, són susceptibles de participació... però acabem participant igual que la lògica i les neurones al nou disc de l’Yngwie. La recordamenta de la setmana, després d’una bona liada entre gent que hi és, que no hi és, que hi va ser però potser no... són els argentins Azeroth, però de quan no tenien cantant, que és quan millor es cantaven les seves cançons. La recomanació a la vora del foc avui és per als Iron Savior gràcies a no haver-la cagat, no pas a fer-ho especialment bé... però es veu que no cagar-la era molt més difícil del què us penseu. Tornem a les novetats i ho fem amb el nou disc dels Fires in the Distance, una gent que així de lluny, a la distància, fan Death-Doom, però a vegades, s’apropen i diries que també arriben a fer Doom-Death. No hi ha hagut masses fèmines al programa d’avui, per sort la dels Stitched Up Heart porta companyia per no sentir-se tan sola enmig de tant tiu lleig. Podrien haver aparegut als noms de merda, però encara ningú sap la raó, però se n’han salvat, són els blackies Fyrnask que ens presenten unes coses llargues que han fet. Tot el contrari ens passa amb els Still Remains, en un dia on resulta que és temporada de recuperar grups oblidats, i aquests, després de 13 anys de silenci, no han tingut temps de fer un disc sencer, mentre que els Heavenwood, amb 10 anys des del darrer disc, sí que han tingut temps de fer tot un disc i fotre fora a quasi tot el grup. El mort de la setmana avui ens porta altre cop cap a Austràlia, que es veu que darrerament està de moda entre els músics que han de morir, tot i que, en el cas que avui ens ocupa, és una mort totalment merescuda, necessària i per la mà de dues persones que tenien tant de bona gent com de responsables amb el seu entorn, la fauna marina, i l’audiència metalera en general. Després d’unes lliçons d’alemany del sud, noruec de l’est i euskera d’allà, i de saber que els noruecs es senten com a casa quan s’escolten el programa, passem a la darrera novetat del dia. Són els Numen, uns que també feia força que no treien disc, i és que estaven tot folklòrics. Tot això i més, com aprendre a desprendre’ns dels prejudicis vers els estudiants d’infermeria psiquiàtrica, com diferenciar un vampir d’un cantant de heavy metal, què té a veure la tragèdia grega d’Antigona amb la situació geogràfica d’Espanya, o la dificultat de trobar llocs per fer pràctiques per als estudiants d’avui en dia, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXCI en llibertat, 34è de la temporada XXX, nº171 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 29è del re-re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Tope True Veggie Fixe DisContinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 85è de l’Alcoholisme Geriàtric, 89è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, 13è del bateig mundial de la postura de ioga de la Flor de Loto Marrón, en les seves variants de soft, hard i supreme chicken xtreem hard, en un programa on comprimim un xic molt les seccions inicials per poder encabir totes les novetats del dia. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana ens trobem als progs Redshift, Evanescence, August Burns Red, singles d’Electric Callboy, Protest the Hero, No Resolve, i on, de manera poc esperada, no hi apareixen els Evergrey que han necessitat d’en Mikael Stanne per poder sortir a les novetats del programa i no a aquesta secció. Als noms de merda hi tenim als blackies Magdalene, els Sorg Uten Tårer amb el disc The Virtue Of Selfishness (On Ayn Rand's Objectivist Morality And The Path Of Rational Man), i, seguint la tendència de les darreres setmanes, les metal·lúrgies guanyen als tors amb Seven Metal Sins, Iron Kingdom, Iron Kobra, Thorium, Generation Steel i Metal Riders versus Gladiators, Instruktor i Seduktor. La Balcon League segueix igual en la competició oficial, però en les performances d’escalfament i animació amateurs, entra Sant Pere de Ribes a competir fort amb Pinos Puente. Anglaterra 1 Alemanya 1 Pinos Puente 0.5 Sant Pere de Ribes 0.75 Recuperem el Void Naranja, Void Cristal però només amb els Voidmaker, i la Boletus League Vietnam afegeix un intoxicat, poqueta cosa en ambdues seccions que sembla que han perdut pistonada. California 11 intoxicats Vietnam 2 intoxicats A les Breaking News d’avui: - Wage War ingressen al negacionisme geogràfic europeu. - Surt nou disc d’Evanescence i la noticia és que Bring Me to Life ha superat els 2 mil milions de reproduccions, de lo bo que és aquest nou disc. - El grup de deathcore japonès Queddeshet edita recopilatori de 5 cançons. - Javier Bardem, protagonista de la sèrie de El Cabo del Miedo, declara que es posa Slipknot per anar a dormir. També diu que a mida que es fa gran, li agraden més els grups clàssics que no pas els nous... cosa que ens porta a pensar en si els metal pacos són així perquè ja van nèixer vells. - Xoc de trens... i és que el Papa reparteix mig milió d’hòsties mentre Bad Bunny ni una, cosa que ens porta a pensar que potser és un fluffy bunny... A més d’Evergrey avui tenim moltes novetats, com un single amb una versioneta de la mà dels Warkings que ens ajuda a obrir el programa, que contrasta una mica força amb el single dels heavy-thrash-grooveros-folkies maorís dels Shepherds Reign. Seguim amb dos EPs que coincideixen en el fet que la cançó que els obre, dóna títol i primer single d’ambdós és la única que sobra, tant dels Saltatio Mortis com dels The 69 Eyes. L’Ivan ens estafa lleugerament amb els Oh, Hiroshima, fent-nos creure que la cançó ja havia arrencat quan la punxa. Avui us descobrim un nou estil, el modern prog que, tot i que modern, és prog i, per tant, hem de practicar la política de retallades amb el nou disc dels Post Pulse que, tot i el nom, no són post, però sí progs. Després d’aquesta primera sèrie de novetats i de parlar de l’acollidor ambient laboral que hi ha als concerts de Dark Divine, passem a un altre gran ambient laboral amb la secció del nostre webmàster. Les noticies amb retard resulten ser actuals, com la inclusió de Sant Pere de Ribes a les competicions paral·leles de la Balcon League o una senyora de 99 anys fent crowdsurfing tot i els perills que això comporta. La recordamenta de la setmana és per als White Lion amb en Sergi que s’ha trencat el cap per poder fer un resum de les noticies recents amb un sol grup, tot i que el que acabem destacant del grup són dues coses, val més fer poc i ben fet, i el seu líder, en Mike Tramp, també és negacionista geogràfic europeu en aquesta plaga que ens està assolant. La recomanació a la vora del foc es fa esperar igual que l’audífon que li caldria portar a en Sergi, i és que es tracta dels Gjenford, que no poden esquivar la comparació musical amb Rival Sons ni la comparació de la manca de material a la venta amb el protagonista de l’anterior secció. Tornem a les novetats i ho fem amb el segon disc en el què va d’any dels Converge, que confirma un cop més que som un programa que no deixem mai de punxar grups de Hardcore. Una de les coses (més) rares del dia són els Üga Büga, una gent que o bé fa hard-rock stoner, o bé tira cap a l’sludge stoner, però sense barrejar els temes. Els que sí barregen són els russos Gone are the Days, que poden cantar en rús, anglès, francès o alemany, però per tocar els nassos, bàsicament. Després de confirmar la pèrdua progressiva dels grups xispunaires en el món del metall, seguim amb aquest programa que, tot i en Sergi, és força vertiginós i podríem classificar-lo dins de la categoria de programes “pim-pam-pum”. I parlant de velocitat, uns que van de cara a barraca sense miraments són els Burial at Ornans, que també ens porten nou disc. El mort de la setmana ens porta a una zona d’Austràlia on ningú seu per descansar si no per a tot al contrari, i és que s’ha d’estar en forma per viure a la zona de Darwin. Després de descobrir que els thrashies no apareixerien com a exemple pràctic al llibre de l’Evolució de les Espècies, passem a informar-vos de quina és la conversió aèrea i terrestre dels cavalls de vapor a ànecs de potència, mentre a internet hi ha intensos debats de l’equivalència exacta. Les darreres novetats del dia són un grup de death metall suec de la part de Finlàndia com són els Dying Reverie, i els espanyols We Exist Even Dead que ens porten una cançoneta difícil de pronunciar per ràdio. Tot això i més, com l’estreta relació entre Jesulín i Nova Zelanda, la primera mort de moto vs tanca mal senyalitzada, o el terror que li suposa a un thrashie trobar-se de cares amb un teclat, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXC en llibertat, 33è de la temporada XXX, nº170 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 28è del re-re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Tope True Veggie Fixe DisContinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 84è de l’Alcoholisme Geriàtric, 88è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, 12è del bateig mundial de la postura de ioga de la Flor de Loto Marrón, en les seves variants de soft, hard i supreme chicken xtreem hard, en un programa on no hi haurà Voids, però compensem amb una extensa secció de Breaking News, d’on podem destacar que potser hem de tornar a posar sobre la taula la problemàtica del Negacionisme Geogràfic Europeu, ja que pensàvem que ho teníem controlat, però aquesta setmana s’hi han adherit Green Lung, Erra, Currents, President, The Rasmus i les Babymetal. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana ens trobem amb singles de Saliva, Greta Van Fleet, Takida, EP de Bloodred Hourglass, discos dels ultra-supra-mega cristians Narnia, Shinedown, Upon a Burning Body i l’Ivan rescata a en Devin Townsend amb la seva òpera rock (que ni és òpera ni és rock en molts moments) del contàiner del reciclatge, deixant un lloc buit per al single dels In This Moment. Als noms de merda hi tenim als Gluttonous Overindulgence Of Relentless Torture, Kur•Nu•Gi•A, els blackies amants dels xiclets Masca, els finlandesos Se, Josta Ei Puhuta, els mexicans Perro Suicida, i ja, en la batalla setmanal, guanyent clarament els Tors sobre les metal·lúrgiques tenint a Immortal Hammer, IronWill, Traitor, Estertor, Incinitor, Arrogant Destruktor, Obliviator i Emasculator. La Balcon League, amb menció especial en quant a performance per a Pinos Puente, i amb els anglesos ja havent puntat als primers escalfaments, Alemanya no podria ser menys i també puntua als escalfaments. Anglaterra 1 Alemanya 1 Pinos Puente 0.5 La Boletus League: Sumem cinc intoxicats més als tres de la setmana passada a California, més 3 que se’ns havien passat a mitjans d’Abril. Una senyora a Vietnam, que va recollir bolets, va fer dinar per tota la familia, però només va pillar ella California 11 intoxicats Vietnam 1 intoxicat A les Breaking News d’avui: - Architects contentíssims després de telonejar a Metallica a la seva gira, sobretot perquè el primer dia els hi van portar un pastís i flors. - Bret Michaels de Poison es retira del festival Freedom 250 organitzat per l’administració Trump perquè es veu que resulta no ser massa inclusiu. Amb ell, s’han anat retirant tots els artistes menys Vanilla Ice i en Fab Morvan dels Milli Vanilli. - Tom Morello ha decidit organitzar un festival en pro de la llibertat, la de veritat, anomenat Power to the People, i en menys de 10 hores ja s’ha confirmat System of a Down, Bruce Springsteen, Cypress Hill, Joan Baez, Foo Fighters, Jack Black, Taylor Momsen, Dropkick Murphys i uns quants més. - 30 Seconds to Mars fan un 2x1 en entrades si t’identifiques amb un escàner de retina al comprar les entrades i passes a formar part d’una base de dades global. - Els terraplanistes accepten que la terra només és plana per dalt, que per sota és un xic còncava per la profunditat del mar entre d’altres... així doncs, el terrapalanganisme passaria a ser el nou terraplanisme. - Al lloro amb les carreteres catalanes que podrien passar a ser el banc de proves per maniobrabilitat i capacitat armamentística del papa-mòvil, que podria evolucionar a batmòvil a la propera película. Anem ja per novetats a part de l’anteriorment esmentada d’en Devin Townsend, i comencem amb una mitja novetat per part dels Moonspell que ens porten un single justet, una versió desganada i tres temes decents en directe, i un quart de novetat, amb una cançó de Lindemann que ja ha passat dos cops més com a novetat. Sang nova pel ionkiputerisme nòrdic, amb The Cruel Intentions que ens porten nou disc, teòricament de glam, però no cola... ionkiputeros segur. April Art ens porten nou single, essent junt amb la Alex Sandra, millor Exilies que no pas Exilia per se, que l’últim ens ha deixat com a fluixos... el d’Exilia, no pas d’Alex Sandra ni d’April Art. Arriba en Sergi fent-nos comptar en un 3 en 1 de l’UDO, i és que ja li van les coses comprimides. Després de parlar del mal de peus que suposa el portar tacons a la nostra edat, passem ja a les seccions, avui centrades en la final de la Champions League més que no pas en la visita del Papa, poc religiós que està el nostre webmàster. La recordamenta de la setmana és per als WarCry, algú de qui no us recomanem pas els darrers discos i molt menys l’últim i... després de repassar la seva discografia... potser no us els recomanem pas en cap moment. La recomanació a la vora del foc... o millor dit... La recomanació Mallavora del foc d’avui és... per si no us ho heu sospitat lleugerament encara, per als Mallavora, que serien com uns Myrath però en forma. Tornem a les novetats i, per si no n’havíem tingut prou de malalts mentals amb la secció d’en Sergi, els Maladie també treuen nou disc, no essent els únics amb saxo del dia, per aclamació popular. El Prevalier ens presenten un metalcore progressiu força decent, mentre que els Galvanist ens retornen al món de les drogues amb un doom death experimental que haurien d’aprendre a resumir. Després de no resoldre el dubte de si la massacre de músics morts que es sol donar després de Sant Joan és per la coca o per la ratafia, passem al mort que ens ocupa aquesta setmana. I amb en ens n’anem d’Itàlia a Anglaterra passant per Irlanda per on un baixista blackie amb nom de guerra de baixista, però amb prou mèrits per ser baixista, ens recorda la manca de flotabilitat dels blackies. Després de reconèixer que Florència ja no és bressol d’artistes si no de hipsters i d’aprendre a com s’ha de dur a un blackie a prendre el sol a la platja, passem a la darrera de les novetats. I aquí tenim el darrer disc dels Dark Divine, una mica alternatius i una mica cores... ui, com els Ice Nine Kills? Doncs casi que sí. Tot això i més, com formes de regenerar el corall marí gràcies al Black Metal, la manca d’esportivitat de l’Ivan a l’hora de perdre el concurs, o què pot fer el Papa contra la peste porcina catalana, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCLXXXIX en llibertat, 32è de la temporada XXX, nº169 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 27è del re-re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Tope True Veggie Fixe DisContinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 83è de l’Alcoholisme Geriàtric, 87è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, 11è del bateig mundial de la postura de ioga de la Flor de Loto Marrón, en les seves variants de soft, hard i supreme chicken xtreem hard, en un programa on recuperem sub-seccions, tot i que encara sota mínims. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana ens trobem amb singles de Butcher Babies, The Hu i Adelita’s Way, discos d’Opera IX, Vision Divine, Armored Saint, Elvenking tot i que es pilla menos els ous, EP de Hands Like Houses, directe dels Pentagram que se’ls ha passat una mica des que es va gravar el 1976, tot i que acabem presentant directe dels Pearl Jam, qui només han trigat trenta anys en treure directe davant dels 50 de Pentagram. Als noms de merda hi tenim Këkkreëhszïnriirbre, Yourorgansonthefloor, Funesto, W Ramionach Wiedźmy, els nostres amics Coffret de Bijoux que treuen nou disc, els thrashies amants dels jocs de paraules Hellevate amb el disc Killicon Valley, els folk-blackies canadencs fans de Luis Suárez: Moosegut, els espanyols Armagedón, Acero Letal, Sledgehammer, Metal Riders, Amorphophallus Titanum, Iron Slaught, Ejecutor, Revolator, Demonolator, Disector, Emasculator, amb un nou empat tècnic entre metalúrgies i thors. La primera de les sub-seccions que recuperem és la Balcon League, amb el primer participant de la temporada, inesperadament anglès, començant amb una puntuació baixa, d’un ferit de dues plantes. L’altra sub-secció que torna és la Boletus League: L’exèrcit s’ha retirat de les zones boscoses de California aquesta setmana, resultat: comencem la Boletus League amb tres intoxicats més buscant amanites phaloides, que es sumen als ja 44 que teníem abans de la intervenció de l’excèrcit, 4 dels quals van morir i més de 10 han necessitat un trasplantament de fetge. El Void Naranja, Void Cristal segueix poc actiu, i només tenim un EP dels Void//Drifter. A les Breaking News d’avui: - The Darkness treuen cançó per la peli de He-Man i diuen que "Sacamos nuestros taparrabos de confianza" per fer-la. - A punt de crear-se el “Digital Ozzy” per part de la seva familia, tot i lleugeres discrepàncies entre ells. - Soundgarden estan acabant les cançons que van trobar a mig gravar per part d’en Chris Cornell, només porten uns 6 anys amb el tema, i això que les veus ja estaven gravades. - Erik Grönwall, que fa poc va deixar Skid Row dient que no podia seguir amb la música per problemes de salut, treu disc en solitari. - Cop de Teatre a Collserola, on Russell Crowe podria passar de fer d’Obèlix a cantant de grindcore. A més de directes amb retard, tenim altres novetats al programa d’avui, fins i tot més actuals, com un single dels The Pretty Reckless, després de parlar del concurs que tenim en marxa i que sembla tenir unes indicacions massa complicades pels nostres oients. Després d’alliçonar-vos i recordar-vos què són, com funcionen i sota quines condicions és un bon regal els borlagars i de promocionar els bolsagars de cara a les properes onades de calor, seguim amb més novetats. Marxem a França per primer cop amb la segona fèmina del dia, amb l’EP dels Akiavel, que resulta potser no ser la segona veu femenina del dia. Arriba en Sergi per parlar-nos llargament d’un fan d’Iron Maiden enmig de problemes lingüístics i dificultats vàries i diverses amb el català que s’acaben contagiant a la resta de l’equip. La resta de seccions giren entorn del descens del Girona a segona divisió, com la recordamenta de la setmana que ens porta a parlar dels Deception... tot i que al final només en parla l’Ivan i... tampoc massa. La recomanació a la vora del foc és per als At the Gates, amb el primer disc amb en Thomas Lindberg a les veus que també resulta ser el primer disc post-Thomas Lindberg del grup. En un dia en el que no estem prou nazis, però no per culpa nostra, per sort acabem compensant amb lliçons totalment verídiques d’història, concretament el perquè Hitler va provar d’envaïr Europa. Seguim amb les novetats, on hi tenim a un disc de Dimmu Borgir que, amb el que ens han arribat a fer esperar, ja podia haver estat un xic millor el disc. Després de descobrir com es va originar la Segona Guerra Mundial, passem al mort de la setmana, que ens porta un combo de dos músics de diferents grups, però que coincideixen morint al mateix dia, segurament per ser ambdós amants del formatge i les tradicions austríaques. Després de descobrir que no es pot ser un bon blackie si ets fan dels Simpsons, tornem a les novetats musicals. Per sort, avui l’sludge puja un xic el nivell de les novetats, començant pels Blindead 23 amb el seu sludge post-metal amb cançons potser massa llargues però havent pensat amb en Lluís. Els altres sludgeros són els Deliverance, però amb un sludge diferent, ja que és sludge-black metal, essent el segon dels grups d’sludge que no són belgues. Tot això i més, com la diferència entre diferents tons d’ovelles segons les seves inclinacions militars, o una balada final que potser no és balada però sí que és curiosa i conté saxo, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCLXXXVIII en llibertat, 31è de la temporada XXX, nº168 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 26è del re-re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Tope True Veggie Fixe DisContinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 82è de l’Alcoholisme Geriàtric, 86è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, 10è del bateig mundial de la postura de ioga de la Flor de Loto Marrón, en les seves variants de soft, hard i supreme chicken xtreem hard, en un programa especial Eurovisió, amb dades que segur que no havíeu sentit mai abans del tema. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana discos de The Quill, Pro-Pain, Venom, Atavistia, Periphery, Unzucht, single d’Anthrax, greatest hits de Crematory, 30 cançons, 5 de les bones i la resta força purria. Als noms de merda hi tenim als austríacs Ara, Fatality, Erilainen edelläkävijä, els amants dels vespinos Kerkerengel, Lachrima Corphus Dissolvens, Iron Age, Iron Bones, Iron Slaught, Irongate, Iron Attack!, Iron Thumb, Dust Bolt, , Disruptor, Satanator, Impostor Yeshua i Immolator, en una jornada de revenja de les metal·lúrgiques. El Void Naranja, Void Cristal avui comencem amb Cruxvoidus i Void of Nothingness que porten ja aquest any un EP i 2 cds, havent-los d’insistir que hi ha d’altres seccions al programa on podrien participar i, de ser així, fins i tot es podrien endur un dels Tote bags amb el logo del Paranoia Metal Show que també us podríeu endur vosaltres si participéssiu al concurs. A les Breaking News d’avui: - Declaracions de Dirk Verbeuren de MEGADETH: "Dave Mustaine inventó el Thrash Metal, es el dios del Rock", s’ha de considerar que és thrashie i potser no sap a quina branca musical pertany el què toca. - Chino Moreno dels Deftones cau de l’escenari mentre tocaven Hole in the Earth. - Dos mesos després de morir, enterren a en Phil Campbell, es veu que ningú volia les cendres per res. - Oli Sykes dels Bring Me The Horizon, amb contusió cerebral després que un fan li tirés un mòvil al cap, tot i que tenim dubtes de si la contusió ja era pre-existent. - Cop de teatre! I és que, per culpa de Tik Tok, els adolescents cada cop s’hidraten menys i hi ha menys possibilitats de nous grups de hard rock. - Gran Bretanya es corona com la nova Espanya a Eurovisió, i és que es veu que no es van entendre les metàfores sobre galetes. Anem ja per novetats, i ho fem amb una senyora que es conserva prou bé, i més comptant que està casada amb una tieta del rock, parlem de la Robin Beck. I seguim amb fèmines, que avui el programa en va força carregadet, perquè tenim als Exilia presentant-nos nou disc que... pos bueno... pos fale.... pos d’acuerdo. Més o menys la mateixa sensació que hem tingut amb el nou treball dels Periphery, que ha de venir el dels Lorna Shore que no punxem per apanyar una mica una cançó perquè en poguem punxar alguna cosa. Després de descobrir quines preguntes trampa us pot fer la vostra parella o els problemes de tenir una sola dona, passem a en Sergi. Un Sergi que, com no podria ser d’altra forma al dia d’avui, insisteix amb el tema d’Eurovisió, passant a fer una secció de noticies sense noticies. La recordamenta del dia és per a uns finlandesos que van quedar pitjor que en Chiklilicuatre, els Teräsbetoni, i no és d’estranyar amb cançons com aquesta. La recomanació a la vora del foc avui és per a algú que ningú sap qui és i que ell tampoc sap qui som nosaltres, a més de no conèixer els diferents apartats de la nostra plana web, en Jacob Lizote, altrament conegut per Jacob Zi... Seguim amb novetats que podrien haver estat millor, com és el cas dels catalans Drakum, als qui els manca un ànec inflable gegant per ser més Alestorm que els propis Alestorm. Per fi trobem a un grup de death metal suec que no és suec, que ja ens pensàvem que la cosa anava de cap a caiguda, per sort, elsfinlandesos Torchia acaben salvant els mobles. El mort de la setmana avui ens despista una mica, primer per la procedència, després per estil musical, seguidament pel nom del mort i, per últim, per una mort californiana a l’inversa... això és despistar molt. La darrera novetat del dia, a més del single del tercer classificat d’Eurovisió, és per als Self Deception que, tot i el nom, segurament és la novetat més decent del dia, tot i ser uns cabrons que intenten fer-nos quedar malament com a #pitonisosdelmetal. Tot això i més, com quin és el valor d’un totebag en baixistes, poder escoltar emotivament thrash metal cristià, l’explicació científica de com es van posar els noms de les ciutats a EEUU i Canadà, o el brot perillós de Hantavirus que assetjarà Mallorca i Catalunya a partir de la setmana vinent, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCLXXXVII en llibertat, 30è de la temporada XXX, nº167 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 25è del re-re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Tope True Veggie Fixe DisContinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 81è de l’Alcoholisme Geriàtric, 85è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, 9è del bateig mundial de la postura de ioga de la Flor de Loto Marrón, en les seves variants de soft, hard i supreme chicken streem hard, i 12è de la certificació de l’existència del negacionisme geogràfic europeu, en un programa on us arribem a sorprendre amb les novetats, potser no tant a nivell musical com a nivell matemàtic. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana discos de Nervosa, Black Veil Brides, Rexoria, Draconian, Teramaze, la vuitena entrega de lost tapes de Motörhead, single monyes de Still Remains i també single dels Papa Roach, que segueixen sense ser conscients de l’edat que tenen i de les drogues que els manquen. Als noms de merda comencem amb Ynkleudherhenavogyon i la seva demo Unn Kltgh An Marow Yn Gwagder, El Escuadrón Ataque Tormento, Manøver, Metalokalypse, Ironton, Rotterminator, Elliminator, Immolator i Peccator amb les versions musicades dels acudits del Chiquito. El Void Naranja, Void Cristal avui comencem amb els Voidstorm, que són els únics dins d’aquesta secció, però no pas els únics voids del dia, ja que n’aniran apareixent alguns més. A les Breaking News d’avui: - CONCURS: Estem a poc de fer 30 anys, i només tenim una review tant a Google com a Facebook, així que us demanarem reviews a qualsevol dels dos llocs, tenint en compte que a Google apareixem com a empresa de puliments metàl·lics i a Facebook com a metal suppliers. Escollirem la més xula i la més boja, i hi haurà algun premi de consolació. Les dues guanyadores s’enduran: Samarreta edició limitada dels 30 anys del Paranoia Metal Show, tovallola de platja conmemorativa, tote bag, clauer obridor de cerveses i a escollir pack de calçotets amb logo i bolsagar (edició doom metal) o pack de tanga amb logo i borlagars. Per qüestions de manca de superficie, els bolsagars i els borlagars no porten logo, però si voleu, us els podem signar o algo. - Podcastos a Amazon Music Mèxic, no unlimited. - Atenció als hardrockeros que planegessin un viatge d’autoconeixement al Tíbet, 22 monjos budistes detinguts amb més de 100kgs de cotilló intentant embarcar a un avió. - Pinta molt bé el nou grup de la Alissa White-Gluz, tant que ja ha fitxat per Dragonforce. - El nou bateria d’Slipknot s’ha d’operar del cor, potser ens podem esperar a veure si ens aprenem com es diu. - Cop de Teatre! I és que tenim proves que demostren de la creació d’un súper grup de hard rock a la zona de Figueres ciutat. Comencem amb les poques, o potser menys poques, novetats del dia, amb el hard rock ionkiputero dels Bong Voyage. Seguim amb uns que han aparegut a altres seccions com la del Mort de la setmana, però que portaven molts anys sense aparèixer pel seu nou disc, els Crashdïet. Tenim single d’en Nathan James, acompanayt d’en Jonny Hawkins que, tot i semblar germà de l’Stephen i també tenir problemes tecnològics, resulta que és cantant. Arriba en Sergi abans d’hora, i és que avui el programa ve marcat pel concurs engegat, el Barça-Madrid i l’Alissa White-Gluzz, total, per comentar-nos el càtering dels Mägo de Oz que resulta que hi ha algú per allà amb un mínim gust, però no sobre les seves paraules sobre l’Ayuso. La recordamenta de la setmana avui va per als Five Finger Death Punch, més que res per recordar quelcom de fa un parell de dies que no pas per recordar als de Las Vegas per sí mateixos. En aquesta secció sense pistes, aprenem com de bona pot arribar a ser una pista ben donada. I com que està tope de graciós, la recomanamenta a la vora del foc avui va per als The Veer Union, tampoc pel disc ni pel grup en sí mateixos, si no per poder acabar la secció amb el mateix nivell de tonteria amb el que l’ha començat. Tornem a les novetats i ho fem amb un grup que, incomprensiblement, no ha entrat a la secció dels noms de merda, els Aghalmar, que es veu que no disposen de ningú que els assessori a l’hora d’escollir els noms per als discos. Tornem als singles on ens trobem amb una altra col·laboració, la dels Motionless in White amb en Corey Taylor. Per fer feliça la vessant pro-saxofonista de l’Ivan, us presentem als IATT, grup de black-death-prog amb flauta i saxo. El mort de la setmana avui és novetat tot i tenir-ne coneixement de fa setmanes, però coneixement no equival a informació, que és el què sol mancar quan parlem de Xile. Per sort, aquí ens teniu a nosaltres per recordar-vos la història militar xilena, el tipus de cotxe que se sol robar en aquest país, i els desastres naturals que solen succeïr-hi. La darrera novetat del dia, que apareix just després de la darrera novetat del dia, són els Eisbrecher, amb un single que ens serveix de pràctiques de cares a poder participar en les guerres actuals. Tot això, com la dificultat per diferenciar entre grups de cores o com poder saber si algú t’estima com a amic o prefereix al seu cotxe, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCLXXXVI en llibertat, 29è de la temporada XXX, nº166 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 24è del re-re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Tope True Veggie Fixe DisContinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 80è de l’Alcoholisme Geriàtric, 84è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, 8è del bateig mundial de la postura de ioga de la Flor de Loto Marrón, i 11è de la certificació de l’existència del negacionisme geogràfic europeu, en un programa en el qual aprendrem moltes coses, entre els quals, l’existència de l’alopècia bigotívola. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana discos de John Corabi, tot i que en aquest cas no per mal disc si no per poc potent, Saratoga, Venom, Geoff Tate, The Great Kat, Sevendust i single de Nitroverts. Als noms de merda comencem amb els Països Baixos d’on venen els Rise of the Macho Slam, els Catalano d’Austràlia, Te)(№De@t}{, Grotesque Impalement, Cadaveric Incubator, Arrogant Destruktor, Heolstor, Emancipator, Idolator, Psychomotor, Nocturnal Corruptor i Klokotor, on les metal·lúrgies ni s’han atrevit a presentar-se a la batalla veient la quantitat de tors de l’equip rival. El Void Naranja, Void Cristal avui torna a la normalitat, i compensa setmanes anteriors, amb els Mirror of the Void, Voidcrush, Voidthrone, The Answer Lies in the Black Void, Pure Void, Inherits the Void, All the Void, i repeteixen Void of Nothingness. Gran jornada pels voids que han sortit cantant allò de voids, voids, voids... A les Breaking News d’avui: - Els científics descobreixen que les termites són fans del metall tot i menjar fusta, ja que si en una zona amb termites hi ha metall sonant, mengen la fusta el doble de ràpid que sense la música. - #influencersdelmetal, Battleroar han tret el disc Petrichor. - S’ha esgotat la nova colonia de l’Ozzy en unes poques hores. - El vocalista d’Aerosmith, Steven Tyler, a judici per agressió sexual a una menor... que era la seva parella el 1973, i tenia 16 anys, edat legal a Massachusetts, però resulta que van anar a viure a California, on l’edat de consentiment és de 18 anys, tot i que els pares d’ella li van firmar un permís com a tutor perquè no li diguessin res. - Cop de teatre per als fans de Manowar, i és que ha mort el creador de He-Man, inventor dels taparrabos i d’una imaginació creativa similar a la dels Manowar, com demostren les constants influències mútues entre un i els altres. - Si ja teníem la postura de la Flor de Loto Marrón en versions soft i hard o xtreem, descobrim que a Florida ens proposen la versió Supreme Chicken Xtreem Hard, que portarà a molta gent a crear vincles afectius i de confiança amb el seu pollastre de torn... en el cas que estigui viu. Anem per les primeres novetats, que no és que avui n’hi hagi masses, però aprofitem per recuperar les que no van entrar en setmanes anteriors per despistamenta, manca de temps o perquè total... pa què, com el nou disc dels From Ashes to New, o el single anticipatori dels Korn, que no són quelcom que us hagin de canviar la vida. El nou disc dels Crobot amb el seu stoner setentero sí que entra per mèrits propis, però sentint-nos culpables per cetacis varats en el passat, us recomanem que us l’escolteu amb auriculars i/o terra endins. Els 16 ens porten un disc de versions... perquè ells ho diuen, que si ens l’haguéssim de jugar, nosaltres apostem perquè se les han inventat i ens han intentat colar que eren d’altres grups. Els Rev Theory també ens presenten single anticipatori, però, a diferència dels Korn, en aquest cas ens dóna millors sensacions de cara a la sortida del disc sencer. Arriba en Sergi per intentar vendre’ns una altra casa que tampoc millora el que ja té en Lluís, val que està de rebaixes, però tampoc estem per tirar els calers. No com en Paul Stanley i en Gene Simmons, que es veu que sí que hauran de llençar els diners per convèncer a la gent que contracti als seus nens i que hagin de fer algo més que no pas només drogar-se. En el dia de la mare, la recordamenta de la setmana havia de ser femenina, i tot i la merda de pistes del dia d’avui, l’Ivan aconsegueix aclarir que la protagonista és la Tarja. També toquem el tema fèmines a la següent secció, la recomanació a la vora del foc, i és que ja feia dies que els Morphide estaven esperant a la porta d’aquesta secció. Després d’assegurar-nos que en Lluís no ha perdut la seva manca de memòria tot i que ho podia semblar, i de parlar de relacions a distància, tornem a les novetats. I ho fem amb els blackies Wandar, tot i que com a blackies... fallen per diverses bandes, sort que fan bona música per compensar. Seguim amb uns altres blackies que també fallen, fins i tot per ubicar-se al mapa, i és que trobem als Ashen Horde fent black progressiu a California... hi ha gent penjada. Avui hem de tirar d’arxiu per a fer el mort de la setmana, cosa preocupant a aquestes alçades d’any i que ens porta a plantejar-nos amenaçar amb fer una nova crida o, el que és el mateix, provocar una bona massacre de músics, punks o baixistes. El mort d’avui ens porta cap a localitats de Tasmània prou conegudes, amb un blackie que haurà de tornar a Setembre per aconseguir aprovar el decàleg del bon blackie, a menys que en Kim Dracula validi la seva nota. Desde Tasmània podem elaborar una teoria a nivell mundial que connecta sense cap mena de dubte ni de resquici lògic el món dels gintònics amb problemes de refluxos i la patata amb mongeta que ha sobrat del dinar amb morts per intoxicació etílica. La darrera novetat del dia és per als patrons dels mecànics que a partir d’ara cantaran les seves cançons com a himnes propis, els Avertat, amb el seu death-doom i un ex-Decembre Noir. Tot això i més, com l’evolució de la filla de l’Aznar en el seu pare i viceversa, grups que homenatgen al gendre de l’Aznar, o com pensa exterminar als músics de black metal el govern australià, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana: