Podcast del Paranoia Metal Show emés el 7 de Juny de 2026

Programa número CCCXCI en llibertat, 34è de la temporada XXX, nº171 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 29è del re-re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Tope True Veggie Fixe DisContinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 85è de l’Alcoholisme Geriàtric, 89è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, 13è del bateig mundial de la postura de ioga de la Flor de Loto Marrón, en les seves variants de soft, hard i supreme chicken xtreem hard, en un programa on comprimim un xic molt les seccions inicials per poder encabir totes les novetats del dia. Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana ens trobem als progs Redshift, Evanescence, August Burns Red, singles d’Electric Callboy, Protest the Hero, No Resolve, i on, de manera poc esperada, no hi apareixen els Evergrey que han necessitat d’en Mikael Stanne per poder sortir a les novetats del programa i no a aquesta secció. Als noms de merda hi tenim als blackies Magdalene, els Sorg Uten Tårer amb el disc The Virtue Of Selfishness (On Ayn Rand's Objectivist Morality And The Path Of Rational Man), i, seguint la tendència de les darreres setmanes, les metal·lúrgies guanyen als tors amb Seven Metal Sins, Iron Kingdom, Iron Kobra, Thorium, Generation Steel i Metal Riders versus Gladiators, Instruktor i Seduktor. La Balcon League segueix igual en la competició oficial, però en les performances d’escalfament i animació amateurs, entra Sant Pere de Ribes a competir fort amb Pinos Puente. Anglaterra 1 Alemanya 1 Pinos Puente 0.5 Sant Pere de Ribes 0.75 Recuperem el Void Naranja, Void Cristal però només amb els Voidmaker, i la Boletus League Vietnam afegeix un intoxicat, poqueta cosa en ambdues seccions que sembla que han perdut pistonada. California 11 intoxicats Vietnam 2 intoxicats A les Breaking News d’avui: - Wage War ingressen al negacionisme geogràfic europeu. - Surt nou disc d’Evanescence i la noticia és que Bring Me to Life ha superat els 2 mil milions de reproduccions, de lo bo que és aquest nou disc. - El grup de deathcore japonès Queddeshet edita recopilatori de 5 cançons. - Javier Bardem, protagonista de la sèrie de El Cabo del Miedo, declara que es posa Slipknot per anar a dormir. També diu que a mida que es fa gran, li agraden més els grups clàssics que no pas els nous... cosa que ens porta a pensar en si els metal pacos són així perquè ja van nèixer vells. - Xoc de trens... i és que el Papa reparteix mig milió d’hòsties mentre Bad Bunny ni una, cosa que ens porta a pensar que potser és un fluffy bunny... A més d’Evergrey avui tenim moltes novetats, com un single amb una versioneta de la mà dels Warkings que ens ajuda a obrir el programa, que contrasta una mica força amb el single dels heavy-thrash-grooveros-folkies maorís dels Shepherds Reign. Seguim amb dos EPs que coincideixen en el fet que la cançó que els obre, dóna títol i primer single d’ambdós és la única que sobra, tant dels Saltatio Mortis com dels The 69 Eyes. L’Ivan ens estafa lleugerament amb els Oh, Hiroshima, fent-nos creure que la cançó ja havia arrencat quan la punxa. Avui us descobrim un nou estil, el modern prog que, tot i que modern, és prog i, per tant, hem de practicar la política de retallades amb el nou disc dels Post Pulse que, tot i el nom, no són post, però sí progs. Després d’aquesta primera sèrie de novetats i de parlar de l’acollidor ambient laboral que hi ha als concerts de Dark Divine, passem a un altre gran ambient laboral amb la secció del nostre webmàster. Les noticies amb retard resulten ser actuals, com la inclusió de Sant Pere de Ribes a les competicions paral·leles de la Balcon League o una senyora de 99 anys fent crowdsurfing tot i els perills que això comporta. La recordamenta de la setmana és per als White Lion amb en Sergi que s’ha trencat el cap per poder fer un resum de les noticies recents amb un sol grup, tot i que el que acabem destacant del grup són dues coses, val més fer poc i ben fet, i el seu líder, en Mike Tramp, també és negacionista geogràfic europeu en aquesta plaga que ens està assolant. La recomanació a la vora del foc es fa esperar igual que l’audífon que li caldria portar a en Sergi, i és que es tracta dels Gjenford, que no poden esquivar la comparació musical amb Rival Sons ni la comparació de la manca de material a la venta amb el protagonista de l’anterior secció. Tornem a les novetats i ho fem amb el segon disc en el què va d’any dels Converge, que confirma un cop més que som un programa que no deixem mai de punxar grups de Hardcore. Una de les coses (més) rares del dia són els Üga Büga, una gent que o bé fa hard-rock stoner, o bé tira cap a l’sludge stoner, però sense barrejar els temes. Els que sí barregen són els russos Gone are the Days, que poden cantar en rús, anglès, francès o alemany, però per tocar els nassos, bàsicament. Després de confirmar la pèrdua progressiva dels grups xispunaires en el món del metall, seguim amb aquest programa que, tot i en Sergi, és força vertiginós i podríem classificar-lo dins de la categoria de programes “pim-pam-pum”. I parlant de velocitat, uns que van de cara a barraca sense miraments són els Burial at Ornans, que també ens porten nou disc. El mort de la setmana ens porta a una zona d’Austràlia on ningú seu per descansar si no per a tot al contrari, i és que s’ha d’estar en forma per viure a la zona de Darwin. Després de descobrir que els thrashies no apareixerien com a exemple pràctic al llibre de l’Evolució de les Espècies, passem a informar-vos de quina és la conversió aèrea i terrestre dels cavalls de vapor a ànecs de potència, mentre a internet hi ha intensos debats de l’equivalència exacta. Les darreres novetats del dia són un grup de death metall suec de la part de Finlàndia com són els Dying Reverie, i els espanyols We Exist Even Dead que ens porten una cançoneta difícil de pronunciar per ràdio. Tot això i més, com l’estreta relació entre Jesulín i Nova Zelanda, la primera mort de moto vs tanca mal senyalitzada, o el terror que li suposa a un thrashie trobar-se de cares amb un teclat, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana: