Poema 15

Era molt difícil eliminar totes les ombres, els clarobscurs, els angles morts, les zones fosques. La nostra història tenia la bellesa de la decadència, i l’especulació de l’amor és inevitable, tard o d’hora sempre arriba, o això és el que jo et repetia mentre tu mastegaves xiclet per no parlar. Silencis de maduixa àcida i fang a les sabates al creuar els solars en ruïnes on hi havia les cases més baixes i barates del teu petit barri, allà on es van fer tots els barris nous.