portugal, novetats musicals

repertori: zeca medeiros - estilhaçada pietá - uma prece pela palestina · 2o25 a garota nâo - alaska · ferry gold, 2o25 a garota nâo - fronteiras invisíveis · ferry gold, 2o25 coro das mulheres da fábrica - filha da mãe + baixa, rasa, riba! 2o24 crua - canção beiroa · 2o25 carminho - canção à ausente · 2o25 carminho - balada do país que dói · 2o25 esteves sem metafísica - não sei ter-te · de.bu.te. 2o25 catarina marques - letra para um hino · enquanto, 2o2o maria augusta - minha mãe eu canto a noite · fiz do fado a minha sorte, 2o18 lina_ & marco mezquida - confidencial · fado, 2o25 lina_ & jules maxwell - não deixei de ser quem sou · terra mâe, 2o25 cristina branco - de não saber o que me espera · mulheres d'abril, 2o25 miguel araújo i antónio zambujo - quem? · cê barra, 2o25 -------------------------------------------- 1 zeca medeiros - estilhaçada pietá - uma prece pela palestina · 2o25 d'eixe portugal que interessa lliure, divers, empàtic i solidari zeca medeiros: veu, lletra i música jorge a. silva: arranjament, piano, acordió i baix; gil alves: flautes minha pobre prece la meua pobra pregària a prantear a terra esquecida plantant la terra oblidada a recusar a guerra prometida rebutjant la guerra promesa abandonada palestina palestina abandonada (nas sombras de um negro véu) (a les ombres d'un vel negre) um rio de sangue un riu de sang nos olhos de um menino als ulls d'un xiquet no rosto de uma mâe de olhar ausente a la cara d'una mare amb la mirada absent estilhaçada pietá pietat destrossada (nas sombras de um negro céu) (a les ombres d'un cel negre) nâo ha paz nâo ha sossego no hi ha pau, no hi ha descans só esse ódio cego només aquest odi cec e esta nossa indiferéncia tâo cruel i la nostra cruel indiferència voam aves de rapinha volen aus rapinyaires o caos, a ruinanesta terra caos, ruïna en aquesta terra nâo ha leite nem ha mel no hi ha llet ni mel neste châo onde caim matou abel en aquesta terra on caín va matar abel 2 a garota nâo - alaska · ferry gold, 2o25 seguim sentit temes del nou disc de a garota nâo, ferry gold alaska, una composició de joão quadros, que diu " tot comença amb una carretera que acaba a alaska" com a destinació final, on un rètol diu "deixa els teus somnis aquí". la cançó transforma la vida en un viatge, on tot el que passa abans d'arribar a alaska esdevé una metàfora de la recerca incessant de nous inicis, la transformació interior i la necessitat de centrar-se en fer realitat els somnis fronteres invisibles, amb un fragment del "poema a jorge amado" de noémia de sousa, llança una crítica mordaç de les fronteres, ja siguin físiques, polítiques o ideològiques. amb frases com "quantes morts encara caben a la frontera?" i "sempre hi ha algú que dispara a algú que no vol", la cançó denuncia la violència silenciosa i explícita que resulta de les decisions d'aquells que dibuixen els mapes i controlen les vides i les morts d'aquells que busquen una vida millor va escriure la cançó 'fronteres invisibles' en un viatge a galícia, el 21 d'octubre de 2o24, l'endemà de l'assassinat racista de la psp policia portuguesa odair moniz, capverdià de 43 anys a garota enraonava "no hi ha controls fronterers per anar a espanya, però dins de portugal tenim les fronteres invisibles de la raça" (noémia de sousa (1926 maputo - 2oo2 cascais, portugal), va exercir una gran influència en la poesia moçambiquesa, i va ser coneguda com la "mare de les poetes moçambiques". la seua obra poètica representa la resistència de les dones africanes i la lluita del poble moçambiquès per la llibertat. noémia de sousa va publicar els seus poemes en diaris com el brado africano. tot i influir en diverses generacions de poetes, només va publicar un llibre, "sangue negro", format per 49 poemes escrits entre 1948 i 1951. l'obra va ser publicada el 2oo1 per l'associació d'escriptors moçambiquesos) 3 a garota nâo - fronteiras invisíveis · ferry gold, 2o25 al seu concert al festival avante, a garota nâo convidà a l'escenari un cor de dones en referència al moviment obrer de les fàbriques del segle xix, el coro das mulheres da fábrica (cor de dones de la fàbrica) és un grup intergeneracional de dones que canten seguint la tradició de la polifonia femenina popular. el cor va ser fundat el 2o22 pel desig de vânia couto de crear un espai per a les dones a la regió central. avui, amb una cinquantena de dones que es reuneixen setmanalment a l'atelier a fábrica de coimbra, el cor de dones de la fàbrica reviu el sentit de comunitat a través de les cançons tradicionals cantades per treballadores del camp 4 coro das mulheres da fábrica - filha da mãe + baixa, rasa, riba! 2o24 dins de les dones del cor de la fàbrica hi són les membres de la banda de porto alegre crua liliana abreu, bárbara trabulo i rita só, que duen a terme tallers de construcció d'adufes, els tabals tradicionals de la comarca (en associació amb el grup d'etnografia i folklore de l'acadèmia de coimbra (gefac) i la mateixa catrapum catrapeia ) per commemorar un altre dia mundial de la música, l'1 d'octubre, crua (un grup de sis dones urbanes que "creen i componen música a partir de la tradició oral i l'adufe") va agafar una cançó que el cantautor de porto alegre joão lóio va escriure originalment el 1987, "a canção beiroa", reinventant-la "en una interpretació musical i política, un manifest artístic contra la xenofòbia, el racisme i els retrocessos democràtics per l'auge de l'extrema dreta" (abans el novembre de 2o24, les crua agafaren una cançó de la beira baixa, "moda da tosquia", i la va portar als carrers de porto, gravant un videoclip dirigit per tiago pereira i abel andrade. i poc després, al desembre, van publicar una altra cançó tradicional, "canção da vindima" crua són; ana beiradomar, bárbara trabulo, diana ferreira martins, liliana abreu, raquel melo i rita só a cançâo beiroa compta amb un sample d'o gringo sou eu (amb el suport de tropikaustica) el videoclip presenta "16 migrants i refugiats que viuen a porto, que esdevenen un cos polític i poètic en aquesta obra, alguns fins i tot incapaços d'identificar-se per motius de seguretat") 5 crua - canção beiroa · 2o25 6 carminho - canção à ausente · 2o25 carminho acaba de publicar dos avenços d'un nou disc, cançâo à ausente i balada do país que dói cançâo à ausente (cançó per la absent), composta i produïda per carminho amb lletra del poeta portuguès pedro homem de mello, d'uns versos publicats el 1939 que retrataven la tensió entre l'esperança de l'amor i la frustració de l'absència balada do país que dói amb música de carminho i versos de la poeta ana hatherly (porto 1929-lisboa 2o15) escrits els anys seixanta mentre portugal sufria una dictadura esfereïdora que empenyé molta gent a viure a l'exili la cançó combina guitarres portugueses i elèctriques, mellotron i vocoder (tocat per carminho) balada do país que dói (antologia da poesia experimental portuguesa: anos 6o - anos 8o) o barco vai o barco vem português vai português vem o corpo cai o corpo dói português vai português cai o barco vai o barco vem português vai português vem o país cai o país dói o tempo vai o tempo dói português cai português vai português sai português dói el vaixell se'n va el vaixell torna el portuguès se'n va el portuguès ve el cos cau el cos fa mal el portuguès se'n va el portuguès cau (el vaixell se'n va el vaixell ve el portuguès se'n va el portuguès arriba) el país cau el país fa mal el temps se'n va el temps fa mal el portuguès cau el portuguès se'n va el portuguès marxa el portuguès fa mal 7 carminho - balada do país que dói · 2o25 presentem "de.bu.te." el disc debut (publicat el juny) de l'escriptora i poeta teresa esteves da fonseca que com a cantant es diu esteves sem metafísica (que tocà el 27 de setembre a la casa capitão de lisboa, telogenada per branco) "de.bu.te." és el resultat de cinc anys de composició, experimentació i maduració artística. l'àlbum es presenta com un gest inaugural, íntim i sense concessions, on les paraules, les emocions i la llibertat es creuen a la recerca d'un llenguatge sonor propi. produït per sebastião macedo (principe), acompanyant l'escriptura amb atmosferes texturals, dinàmiques i emocionalment denses, molt eclèctiques a cavall entre l'indie pop i el pop alternatiu les lletres són un dels elements centrals de "de.bu.te", reflectint la formació literària de teresa i la seua trajectòria en la poesia. autora del llibre "death has no country" (2o23), l'artista aporta a la música un cos poètic que inscriu les experiències d'una dona, un ésser espiritual i un cos en transformació. "parle del desig i la promesa, de l'addicció i la glòria, de l'ànima i la carn. sempre intento escriure amb sinceritat, fins i tot si això significa despullar-me de la vergonya o dels auto prejudicis", comparteix abans del llançament de l'àlbum, el senzill "sobria" es va publicar el 22 de maig. descrit com "un himne a la joventut imprudent", va resultar ser la cançó més accessible de l'àlbum i també el seu primer impuls creatiu. la cançó es basa en versos senzills i una atmosfera etèria, preparant el camí per a la resta de l'obra 8 esteves sem metafísica - não sei ter-te letra para um hino de manuel alegre contingut al seu llibre “o canto e as armas” de 1967. la seua obra va ser censurada per la dictadura assassina de salazar, però els seus poemes van passar de mà en mà en còpies clandestines i van ser cantats per zeca afonso i adriano correia de oliveira, convertint-se en emblemes de la lluita per la llibertat. exiliat a algèria, manuel va tornar a portugal poc després del 25 d'abril la recitació de catarina marques està continguda al seu àlbum del 2o2o “enquanto”, amb la bellesa de la seua veu i la llengua portuguesa per resistir la regressió democràtica que s'acosta, enfronteu-vos a l'odi, la xenofòbia i el racisme. defenseu els valors i les conquestes de l'abril sempre, abril! lletra de letra para um hino: é possível falar sem um nó na garganta é possível amar sem que venham proibir é possível correr sem que seja fugir se tens vontade de cantar não tenhas medo: canta é possível andar sem olhar para o chão é possível viver sem que seja de rastos os teus olhos nasceram para olhar os astros se te apetece dizer não grita comigo: não é possível viver de outro modo é possível transformares em arma a tua mão é possível o amor. é possível o pão é possível viver de pé não te deixes murchar, não deixes que te domem é possível viver sem fingir que se vive é possível ser homem é possível ser livre livre livre és possible parlar sense un nus a la gola és possible estimar sense eningú que ho prohiba és possible córrer sense haver de fugir si tens ganes de cantar, no tinguis por: canta és possible caminar sense mirar a terra és possible viure sense arrossegar-se els teus ulls van néixer per mirar les estrelles si tens ganes de dir que no, crida amb mi: no és possible viure d'altra manera és possible convertir la mà en una arma l'amor és possible. el pa és possible és possible viure en peu no et deixis marcir, no deixis que et domestiquen és possible viure sense fingir és possible ser persona és possible ser lliure, lliure, lliure 9 catarina marques - letra para um hino · enquanto, 2o2o la versió del fado menor que descobrirem el 2o16 amb la lletra de vasco de lima couto minha mâe eu canto a noite cantat per la sara correia i maria emília reis tornaren a posar de moda i des d'aleshores se gravaren moltes versions com aquesta que hem descobert d'una fadista que encara no havia sonat al programa maria augusta bessa, fadista oblidada que faltà el 2o2o, publicà meu coração anda negro, casette 1992 com a maria augusta relembrar o passado, casette fiz do fado a minha sorte, cd 2o18 1o maria augusta - minha mãe eu canto a noite · fiz do fado a minha sorte, 2o18 11 lina_ & marco mezquida - confidencial · fado, 2o25 encara interpretant fado camões (quart disc publicat gener de 2o24) als escenaris, lina té dos nous àlbums: un amb jules maxwell (dead can dance) i un altre amb el pianista marco mezquida que us presentarem el passat abril i del que acabem de sentir confidencial abans de donar-se a conèixer amb la cèlebre i guardonada lina_raul refree, la cantant de fado lina tenia una història amb el fado carolina cardoso rodrigues nascuda a hamburg el 1984 de pares de trás-os-montes que van emigrar a alemanya, va venir a portugal amb ells als cinc mesos. des de ben petita, va començar a escoltar fados (a través del seu pare, que els cantava, o a través dels discos de la seva àvia) i cançons del cançoner popular portuguès (a través de sa mare). va estudiar cant d'òpera dels 15 als 21 anys, però va ser el fado el que la va captivar, i més tard va gravar dos àlbums amb el seu propi nom, carolina: carolina (2o14) i encantado (2o17). fins que una col·laboració amb el productor i músic català raul refree, amb l'àlbum esmentat lina_raul refree (2o2o), li va aportar l'aclamació de la crítica i el reconeixement internacional. això va implicar un canvi de nom, escurçat a lina i escrit en majúscules: lina_, com si, deixant vacant l'espai de col·laboració inicialment ocupat per refree, altres noms poguessin venir a ocupar-lo 12 lina_ & jules maxwell - não deixei de ser quem sou · terra mâe, 2o25 cristina branco anuncia nou àlbum que sortirà en dues setmanes mulheres d'abril il·lumina les dones sobre les quals va cantar josé afonso, les seues narracions íntimes i la visió progressista del compositor sobre els rols de les dones en una societat canviant el disc inclou vuit composicions emblemàtiques: "endechas a bárbara escrava", "de nâo saber o que me espera", "cançâo do desterro", "teresa torga", "cançâo da paciência", "mulher da erva", "verdade e mentira" i "verdes são os campos" 13 cristina branco - de não saber o que me espera · mulheres d'abril, 2o25 a radioklara.org trobaràs: recolzament de l'associació: mitjançant teaming, paypal, transferència o bizum 12416 (codi de donació) graella de programes i podcast articles i notícies d'actualitat agenda de mobilitzacions i convocatòries socials miguel araújo llançà la setmana passada quem? amb antónio zambujo fa poc havia publicat "saudade" amb os quatro e meia i "fazer canções" amb rui veloso avenços de l'ep cê barra, un projecte de col·laboració especial que reuneix artistes i amics de sempre en un gest de celebració i germanor miguel araújo: veu principal, guitarres acústiques i elèctriques antónio zambujo: veu principal joão sampayo: piano; joão só: guitarra slide, sons ambientals, teclats, cors lletra de quem? quem é que garante que houve um deus que de rompante pôs o céu, o sol e a lua em movimento? quem é que assegura que é do acaso a desventura de uma sina, como um saco solto ao vento? quem é que atesta que uma ruga a mais na testa nasce em vão ou é um sulco de um caminho? quem é que certifica nalgum mapa, aonde fica, com o x da cruz, o fim de algum destino? como pode alguém dar crédito a tudo aquilo em que acredita? se tudo é por um triz se tudo é por um fio como é que alguém se pode fiar em confiar? quem por baixo assina salmo ou prédica divina e ensina sobre os anjos e os demónios? quem é que olhou pro céu e só viu eterno breu onde outros viram ursas, capricórnios? quem viu que tudo é vário e também o seu contrário num simétrico e perfeito desalinho? se a faca que desmata e desbrava estradas, mata tudo quanto se atravesse no caminho como pode alguém dar crédito a tudo aquilo em que acredita? se tudo e por um triz se tudo é por um fio como é que alguém se pode fiar em confiar? en català: qui pot garantir que hi va haver un déu que de sobte va posar en moviment el cel, el sol i la lluna? qui pot garantir que la desgràcia és atzar del destí, com un sac llençat al vent? qui pot atestar que una arruga més al front neix en va o és un solc en un camí? qui pot certificar on és en algun mapa, amb la creu, el final d'algun destí? com pot algú donar crèdit a tot el que creus? si tot penja d'un fil si tot penja d'un fil com pot algú confiar en la confiança? qui signa salm o sermó diví i ensenya sobre àngels i dimonis? qui va mirar al cel i només va veure foscor eterna on altres van veure óssos de peluix, capricorns? qui va veure que tot és variat i també el seu oposat en un desordre simètric i perfecte? si el ganivet que desforesta i neteja carreteres, mata tot el que creua el camí com pot algú creure en tot el que creus? si tot penja d'un fil si tot penja d'un fil com pot algú confiar en la confiança? 14 miguel araújo i antónio zambujo - quem? · cê barra, 2o25 ------------------------------- el 2010, l'em (economic journal) va declarar que "sara correia és una jove cosmopolita que, tot i tenir només 25 anys, ja ha passat moltes nits a les cases de fado de lisboa, on s'ha convertit en una dona. això, naturalment, contribueix enormement a la seva veu i interpretació, que recorda els clàssics, malgrat el seu aire juvenil i modern". la jove sara s'ha convertit en una dona forta, poderosa i madura, però sempre mantenint la seva llibertat per ser qui vol i, sobretot, per encantar amb la seva ànima profundament fado. quan, el gener de 2019, ecletismo musical va entrevistar una artista aleshores gairebé desconeguda, sara correia [llegiu-ne més aquí], l'artista va dir que "el fado no canvia la seva veritable essència, i abans de fusionar-se, crec que el fado està a la veu". el que va fer sara correia el 2025 al coliseu do porto és la prova que quan la veu, l'ànima i la bellesa de l'art s'uneixen, es pot experimentar un moment realment únic. aquest concert de la gira liberdade es va convertir en més que un concert: va ser un retrat vivent del fado com un art amb cos, capaç de travessar la tradició i el present. al llarg de l'actuació, sara va donar veu a temes que ja s'han convertit en elements centrals del seu repertori, però també va demostrar la força d'algú que sap assumir riscos i interactuar amb altres mons. la presència de músics com diogo clemente i ângelo freire va aportar una rara complicitat instrumental, sostenint una actuació que nodreix tant de la contenció com de l'explosió emocional. entre els moments més memorables va ser compartir escenari amb pedro abrunhosa a "que o amor te salve nesta noite escura" i "ilumina-me", una fusió que va ampliar l'abast poètic i humà de l'espectacle. enregistrat en directe, el concert ara pren una nova vida, permetent-nos revisitar l'energia de la nit quan la sala es va rendir a la intensitat del cantant de fado. no és només una gravació escènica: és un document que captura la rendició, la respiració i el silenci compartit entre l'artista i el públic la cantiga no és només una arma, sinó que també pot ser una pregària. "o mundo bem monstro" (el món monstre) és el senzill principal del nou àlbum de lavoisier, banda de patrícia relvas i roberto afonso. aquest àlbum reuneix tres músics: el bateria diogo sousa, el baixista ricardo dias gomes i el guitarrista pedro branco. per a l'àlbum, que es publicarà a l'octubre, van desafiar deu poetes contemporanis a escriure poemes inèdits per musicar i convertir en cançons, donant la veu i el ritme marcial de la música a allò que és visceral, però contemplatiu, en la poesia. el poema "o mundo bem monstro" (el món monstre) va ser escrit per raquel nobre guerra, poeta i traductora establerta entre lisboa i l'alentejo. és autora dels llibres "groto sato" (2012), que van guanyar el premi a la primera obra del pen clube português i els premis a la nova obra del culturgest/cgd; "sms de amor e ódio" (sms d'amor i odi) (2013); salutació a álvaro de campos (plaqueta, 2014); "senhor roubado" (2016), semifinalista del premi oceanos el 2017. aquest primer senzill reflexiona sobre el món com un lloc opressor i confinat, des de la perspectiva d'algú que busca no ser turista a la seva pròpia vida, sinó la llibertat de sentir-se com a casa en la seva pròpia pell. lavoisier manté la seva identitat musical, sense possibilitat —ni intenció— d'assignar-li una etiqueta, viatjant per les latituds més diverses i mantenint el seu vincle amb la música tradicional portuguesa, tot i que aquest àlbum emfatitza la personalitat elèctrica que sempre ha existit a la guitarra de roberto afonso de lavoisier o mundo bem monstro vou desperta / mas caio na rede eu só vejo / gente feliz embarcada / no seu segredo vendo a alma / só por um triz o que sinto / calo bem dentro eu só sonho / em existir (mas) dividido / o mundo bem monstro estende a pele / para eu vestir: toma esta armadilha / esconde bem a tua ferida se na história faz silêncio / és turista da tua vida estou desperta / mas caio na rede eu só vejo / gente infeliz empurrando / em língua estranha o seu medo / que contradiz já me canso / de ser divina dispo o manto / da fantasia eu só quero / ser a menina eu só quero / ser a menina que se engana no caminho / que da história faz silêncio eu só quero ser a menina... que. el món monstruós - estic desperta / però caic a la xarxa només veig / gent feliç embarcada / en el seu secret veient l'ànima / només per un bocí el que sento / ho guardo molt a dins només somio / d'existir (però) dividit / el món monstruós estira la pell / perquè jo la porte: agafa aquesta trampa / amaga bé la teua ferida si a la història hi ha silenci / ets un turista a la teua vida estic desperta / però caic a la xarxa només veig / gent infeliç empenyent / en una llengua estranya la seua por / contradictòria estic cansat / de ser diví em trec la capa / de la fantasia només vull / ser xiqueta només vull / ser xiqueta que s'equivoca en el camí / que fa que la història calli només vull ser la xicona... que samuel úria sempre s'ha consolidat com un dels cantautors més singulars de la música portuguesa contemporània. la seva obra combina referències de cançons originals, rock i folk amb escriptura literària, marcada per la ironia i l'espiritualitat. a "pedra e cal", una cançó publicada en col·laboració amb os 12 ao todo, l'artista reafirma el seu manifest de música com a compartició, basada en la col·laboració i amb fortes influències de les tradicions entre el tropicalisme brasiler i els moviments d'intervenció ibèrica, i tan rellevant avui dia. el mateix úria descriu la cançó com una "marxa de peus de formigó, però ritmes alegres", on la contradicció serveix com a motor creatiu: mentre que d'una banda defensa l'estancament del temps, de l'altra, celebra els 15 anys de complicitat i compartició que ha experimentat amb aquest grup de veus. a "pedra e cal", ells són els protagonistes. úria els dóna el protagonisme, en un gest de generositat artística que, tanmateix, conserva la seva signatura irònica, poètica i ballable. enregistrada per joana linda a louva-a-deus, produïda per miguel ferreira, la cançó és també un tast del que ens espera al coliseus: un espectacle de comunió, on cada veu individual guanya encara més força dins del col·lectiu. aquest llançament arriba en un moment especial de la carrera de samuel úria. poc abans, el músic havia vist la seva cançó "2ooo ad" reconeguda amb un globus d'or a la millor cançó, confirmant la rellevància del seu darrer àlbum duarte celebra dues dècades de carrera amb l'espectacle "venham mais vinte 2004–2024", en un concert especial que tindrà lloc el 2 d'octubre al bota de lisboa. acompanyat pels seus músics de tota la vida: pedro amendoeira a la guitarra portuguesa, joão filipe a la guitarra de fado i carlos menezes al contrabaix. duarte també convida célia leiria a compartir escenari. aquest concert no és només una actuació musical; és un ritual íntim i captivador dirigit per duarte, que es distingeix per la seva veu singular i la manera intensa i conscient amb què interpreta els poemes que tria cantar. amb els anys, ens hem acostumat a una interpretació alhora dolça i incisiva, filosòfica i sarcàstica, sempre fidel al que la música exigeix ​​en cada moment. el músic no es conforma amb fórmules fàcils. els seus versos no rimen per conveniència, sinó que fereixen i provoquen, rebutjant abstraccions amoroses buides. la seva expressivitat —de vegades teatral, sempre precisa— transforma cada cançó en una experiència poètica i emocional. el 4 d'octubre, el músic participarà a la gala del fado dedicada a amália rodrigues al centre cultural portuguès de mississauga, que promet ser un moment especial per a la comunitat portuguesa del canadà. amália rodrigues continua inspirant artistes i unint generacions a través de la seua música i el seu llegat --------------------------------- fonts: https://www.ruadebaixo.com/musica https://www.museudofado.pt/en/fado/personalities/ https://www.ecletismomusical.pt/ https://radiolisipo.com/destaques/ https://www.bantumen.com/categoria/01-musica/ https://quadrogiz.blogspot.com/ https://comunidadeculturaearte.com/category/artigos/musica/ https://www.rimasebatidas.pt https://jazz.pt/ https://letrasdefados.blogspot.com https://folhadepoesia.blogspot.com https://santosdacasa.blogspot.com https://catalogo-fonografico.fundacaogda.pt https://www.hereunidoalabanda.com/ https://mutante.pt/tema/music/