ROBERT ASHLEY

Els experiments amb repeticions de veus, cinta magnetofònica, sorolls electrònics i sons ambientals van ser els elements habituals en les primeres i alguna recent composició d'aquest nord-americà. En sentim "The Fox" (1957), "The Wolfman Tape" (1964), "In Sara Mencken, Christ And Beethoven..." (1974), "Private Parts" (1978), "Automatic Writing" (1979) i la més actual "Your Money My Life Goodbye" (1999). El què l'ha situat sobretot però com una figura bàsica en l'avantguarda artística han estat les seves òperes amb complexitat d'elements sonors, textuals i visuals. "Improvement" (1992), Dust" (2000), "Cellestial Excursions" (2005) i "Concrete" (2008) són les que escoltem. En elles hi ha sobreposicions de veus, discursos intercalats, sons electrònics i reconfiguracions d'arguments, cors i estètica de l'òpera clàssica. Un artista encara en actiu als 78 anys i participant en les representacions recents fetes aquest 2009 a Nova York.