Sound System 311

Dues singulars trajectòries inversament desenvolupades ens porten a un "sounda" ric en calories rítmiques i armòniques. El primer cas és David Byrne que evolucionà d'home-grup a solista i productor. Des dels fons de l'escena de l'Art Pop de Nova York, apareixien els Talking Heads i esdevenien un senyal de vitalitat pop en uns temps de desconcert paramusical. Geni i figura, Mister Byrne -britànic afincat als Estats Units- esdevé rodamón i executor d'una obra personal en permanent contacte amb les tradicions africanes i llatines. Byrne, a més, és i ha estat un ciclista i un narrador, un cineasta i un activista de la mundialització musical. El segon cas de la nit circula en direcció contrària. Chris Farlowe va ser un far sol·litari, un crooner tot terreny, home de pub i Ready Steady Go!. El modernisme londinenc el va convertir en un rei a la terra del ball. El lleó d'Islington va deixar de ser un solista i passà a enfortir la mítica banda Colosseum. Avui el treurem d'un injust ostracisme.