Un projecte per reivindicar l’autenticitat fotogràfica i denunciar la invasió de la IA

Entre Hopper i Doisneau és el projecte fotogràfic que han impulsat un grup de lloretencs amb la voluntat de reivindicar l’autenticitat fotogràfica amb persones reals i denunciar la invasió de la intel·ligència artificial. Es tracta d’un projecte sense ànim de lucre, impulsat pel fotògraf Òscar Rodbag, que n’és el director. Admirador de les obres del pintor nord-americà Edward Hopper, en destaca el tractament de la llum, les figures solitàries i el misteri de les seves escenes. “Hopper va captar una mica l’estat anímic d’una societat nord-americana afectada per la Segona Guerra Mundial: diuen que per això pintava la gent solitària, amb posat trist o pensatiu, i quan hi havia més d’un personatge a l’escena, no tenien contacte visual entre elles”, comenta Rodbag. Unes obres que vincula a la societat actual, amb la irrupció de les xarxes socials i la IA. “He volgut buscar un cert paral·lelisme entre els personatges solitaris de les obres de Hooper i la societat actual, cada cop més fragmentada i menys empàtica per les xarxes socials i, sobretot, la forta irrupció de la intel·ligència artificial en tots els àmbits”Òscar Rodbag Pel que fa a l’altre artista que inspira el projecte, és el fotògraf francès Robert Doisneau, mestre de l’anomenada “realitat inventada”, que són escenes capturades de la vida quotidiana, però que en realitat estan acuradament preparades. Un aspecte que també està molt vinculat a la falsa realitat que mostra la gent avui en dia a les seves xarxes socials. “Ell va pensar allò que cada vegada és més habitual a les xarxes, inventar una realitat que no és certa o està clarament esbiaixada, on els protagonistes exhibeixen una vida perfecta i feliç, quan en realitat se senten soles i tristes. Si es tracta d’art, no hi ha cap problema, però si això es trasllada a la nostra manera de donar-nos a conèixer pot arribar a comportar una veritable frustració o desconfiança social entre nosaltres”, afegeix el fotògraf. “Amb les imatges de Doisneau, com passa amb la comunicació actual a les xarxes, es premia o valora com a art, el fet de semblar espontani allò que està construït”Òscar Rodbag Per tant, el projecte combina la il·luminació o l’atmosfera de Cooper amb la tècnica de la realitat inventada de Doisneau “per descriure, si res canvia, a una societat abocada a l’aïllament social”. Tot plegat, ambientat a Lloret de Mar. “Penso que Lloret té un potencial molt important a nivell de raconets pocs coneguts o llocs que hi hem passat un munt de vegades i no hi prenem atenció. I vaig pensar: ‘Per què no creem un projecte creant imatges en aquests llocs, per reivindicar-los o no?’”, matisa. “Estem creant això amb un objectiu conjunt de crear art a Lloret i per reivindicar una mica Lloret de Mar és molt més que un destí turístic”Òscar Rodbag La proposta consisteix en crear un total de 17 fotografies i, de moment, en duen 9, amb la intenció d’acabar entre setembre i octubre. I la idea és crear una exposició itinerant, amb la col·laboració de l’Ajuntament. I també crear un calendari benèfic de cara al 2027. Per al projecte, Òscar Rodbag compta amb la col·laboració de Joan Romà Ortiz com a director artístic, Natàlia Romero com a estilista de vestuari, Pere Cabañas per fer el making off de les fotos per documentar que no estan fetes amb IA, Ruth Seguel com a perruquera, Anna Pujol de modista, Toni Sendra per a la pintura, l’ambientació i la preproducció i Jan Rodbag de tècnic d’il·luminació. A més, hi ha un grup de voluntaris que s’encarrega d’aconseguir l’atrezzo i, el que no troben, ho compren amb el finançament d’empreses col·laboradores que fan una aportació de 350 euros. Tota la informació es pot consultar a la pàgina web projectelloret.com.