UN RETAULE DEDICAT A LA MARE DE DÉU DE L’ESPERANÇA PER A L’ESGLÉSIA DE MORVEDRE (1441)

Carme Rosario Torrejón /Doctora en Història de l’Art Introducció La centúria del tres-cents va ser un període especialment dur per al Morvedre medieval: les crisis agràries, unides a la pesta negra de 1348i la destrucció de cases i convents a conseqüència de la guerra contra Castella van deixar una vila arruïnada i a la vegada paralitzada artísticament. En conseqüència, durant el segle XV es van fer una sèrie de reformes que posaren les seues mires en restituir els edificis arruïnats i continuar aquells que s’havien quedat paralitzats. Un d’aquests va ser el convent de Sant Francesc. Situat al nord de la vila i a fora de les muralles, aquest cenobi vadecidir enfortir els seus mursa més de concloure aquells espais que no s’havien acabat de fer, com per exemple els dormitoris dels religiosos.[1] També van continuar les obres de Santa Maria i es van edificar palaus senyorials en bona part dels carrers més importants.