Betevé Ràdio | Reportatges

Els científics porten dècades intentant donar respostes empíriques a una pregunta que els humans ens hem fet des de sempre: com s’aconsegueix la felicitat? S’han creat variables i indicadors matemàtics que pretenen trobar la font de la felicitat, i quasi tots busquen el mateix: veure quina importància hi juguen els diners. Un grup d’investigadors de la UAB, entre els quals hi ha la Sara Miñarro, ha conclòs que les societats menys monetitzades tendeixen a ser més felices. Tot i que l’estudi s’ha fet a l’Àsia Sud-oriental i els resultats són difícils d’exportar, sí que deixa clar que el creixement econòmic i la mercantilització no són necessàriament els millors ingredients per una societat feliç. Però els sociòlegs crítics, com Fefa Vila Núñez, avisen que la cerca intensiva de la felicitat no és més que una construcció del capitalisme per vendre mercaderies com l’oci, el turisme o els llibres d’autoajuda. I és que el sector de l’autoajuda ha duplicat les seves vendes en la darrera dècada, coincidint amb la crisi econòmica. El psicòleg Luis Valero assegura que no són més que “una estratègia de les editorials per vincular la felicitat amb el consumisme”. Per Maia Galmés, Guillem Sindreu i Joana Girona

La pèrdua de la veu significa molt més que deixar de parlar. És per aquest motiu que la Universitat del País Basc va iniciar l’any 2011 el projecte d’AhoMyTTs. En aquesta plataforma, voluntaris poden donar la seva veu a persones que l’han perduda a conseqüència de l’ELA o altres patologies orals. Des que va començar la iniciativa, ja hi ha més de 3.000 veus recopilades. Aquestes han donat l'oportunitat a les persones amb afectacions orals a triar aquella veu que les representés. A més de poder escoltar una veu sintètica, l’estudiant malaguenya María Gómez explica la seva experiència participant com a donant en el banc de veus. Jon Sánchez, que forma part del grup d’investigació d’AhoMyTTS, exposa com és el projecte des de dins, i la terapeuta ocupacional de la Fundació d’ELA Miquel Valls, Diana Playan, declara què suposa pels diagnosticats perdre una cosa tan identificativa com la veu.

La idea que la música clàssica hagi perdut pes al llarg dels anys en el panorama musical és una realitat, sens dubte. En una època on el reggaeton i el pop regnen el dia a dia, sembla impossible que Mozart, Beethoven i Bach segueixin vius més enllà de la música clàssica, romàntica i barroca de segles passats. És, doncs, inconcebible un Dura (Daddy Yankee), de Mozart; un In my life (els Beatles), de Bach; o un Alejandro (Lady Gaga) més arrelat al 1904 que al 2008. Per Meritxell Berlanga i Maria Campins.

L’antisemitisme torna a ser notícia. En un acte recent d’homenatge de la Divisón Azul, alguns dels participants van assenyalar directament a la comunitat jueva com a responsable de tots els mals que assolen Europa. Per entendre millor la realitat actual de la comunitat jueva de Barcelona i la seva integració dins la societat catalana, parlem amb Jorge Burdman, rabí auxiliar de la Comunitat Israelita de Barcelona; Jai Anguita, president de Bet Shalom; i Anna Massallé, responsable del Mapa Religiós de Catalunya.

Ara que Joe Biden és el nou president dels Estats Units, la majoria de nord-americans respiren més tranquils. Amb la promesa de reunificar el país i deixar enrere el període de tensions i protestes que va marcar el mandat de Trump, Biden té un gran repte entre mans. El futur dels Estats Units és incert, i ara cal esperar a veure si el nou president compleix les expectatives. Per entendre millor el panorama social i polític dels Estats Units parlem amb Víctor Horcasitas, un votant republicà, i Suzy Feuer, una votant demòcrata; Ricardo Mir de Francia i Xesco Reverter, corresponsals a Washington. Un repor de Maia Galmés, Joana Girona i Guillem Sindreu

Contra tot pronòstic, l’Àfrica ha estat un dels continents menys afectats per la pandèmia. Una població jove amb 18 anys de mitjana i l’experiència de la salut pública en malalties com l’ebola i la tuberculosi han estat factors determinants. La incidència en els països i les regions ha estat molt diversa: Sud-àfrica registra el nombre més gran de casos i s’ha detectat una soca del virus més virulenta, el president de Tanzània no confia en la ciència i deixa la població “en mans de Déu” i la guerra civil de Sudan del Sud fa ombra al virus. La vacuna, com a la resta del món, és l’esperança d’un continent que pateix per les conseqüències socioeconòmiques del futur. Ens en parla Xavier Aldekoa, corresponsal de La Vanguardia a l’Àfrica; Núria Pedrós, responsable del projecte de seguiment de l’evolució de la pandèmia en el Sud Global de la UPC; i Laura de la Fuente, investigadora i epidemiòloga de l’Institut de Salut Global de Barcelona i encarregada del projecte ANTICOV a l’Àfrica. Un reportatge de Jan Jordana, Iván Urbina i Ramon Vilageliu.

Les sales de cinema fa temps que no són les mateixes. Moltes d’elles situades en centres comercials i acostumades a tenir una gran estrena rere una altra, la pandèmia ha fet estralls en el sector. Alguns cinemes han tancat, i altres esperen, des del mes de març de l’any passat, que la situació millori i els espectadors tornin. Mentrestant, les plataformes d’streaming estan en apogeu, i s’han convertit en la via per estrenar pel·lícules sense passar per la gran pantalla. Parlen sobre el tema Xavier Escribà, propietari i programador del cinema Maldà; Gerard Casau, crític musical i cinematogràfic; i Pilar Sierra, directora del Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya. L’Antonia, el Xavi i l’Aina, aficionats del cinema, també expliquen com estan vivint els canvis a la indústria. Un repor de Carme Castell Vidal, Lucía Quesada Navarro i Maria Vidal Trilla.

Un reportatge de Clara Adsuar Cortés, Gemma Alegrí Expósito i Martina Marcer Ruiz. La pandèmia del coronavirus ha canviat les vides de tothom. Sens dubte, aquesta vivència ha deixat una marca molt important a la vida d’aquells que la viuen en primera línia. Després de gairebé un any enfrontant-se al virus, la salut mental dels sanitaris perilla. L’estudi MIND/COVID, dirigit per l’Hospital del Mar i per la xarxa IBER, apunta que fins a un 45% dels professionals poden patir trastorns mentals. Quins poden ser els efectes del resultat d’aquest estudi? En parlem amb Ethel Sequeira, metgessa de família al CAPSBE Casanova, amb Ares Bergines, infermera a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida, i amb Toni Calvo, psicòleg i director de la Fundació Galatea, l’entitat de salut psicosocial dedicada als sanitaris.

t de la Covid a la nova temporada de 'Anatomía de Grey'. Un reportatge de Paula Bernabeu.

Per Marina Alaminos i Oriol Darnés. Parlem de les mesures engegades pel sector de les sales de concerts.

Parlem sobre el suport de la institució. Fa anys que el CIS no pregunta als ciutadans si prefereixen la república o la monarquia.

Realització: Laura Casserres, Pere Mercader, Serena Gabriela Iordache. Locució: Laura Casserres, Pere Mercader, Serena Gabriela Iordache. Supervisió: Manel Borrell

Realització: Ariadna Mañé, Meritxell Palou, Raquel Sanz. Locució: Ariadna Mañé, Meritxell Palou, Raquel Sanz. Tècnic: Albert Busquets Supervisió: Manel Borrell

Realització: Mercè Ginard, Sara Oliver, Pau Requena. Locució: Mercè Ginard, Sara Oliver, Pau Requena. Tècnic: Albert Busquets, Jordi Barnades. Supervisió: Manel Borrell

Realització: Cristina Poyato, Ariana Ruiz, Adrián Soler Locució: Cristina Poyato, Ariana Ruiz, Adrián Soler Supervisió: Manel Borrell

Realització: Eloi de Miguel, Marc García, Joan Ventura. Locució: Eloi de Miguel, Marc García, Joan Ventura. Supervisió: Manel Borrell

Realització: Anna Hernàndez, Bruno Fortea, Elisenda Rovira. Locució: Anna Hernàndez, Bruno Fortea, Elisenda Rovira. Tècnic: Albert Busquets Supervisió: Manel Borrell

Realització: Gina Agustina, David Alvez, Emili Serra. Locució: Gina Agustina, David Alvez, Emili Serra. Supervisió: Manel Borrell

Realització: Cristina Batlle, Joana Garreta, Elena Urbán. Locució: Cristina Batlle, Joana Garreta, Elena Urbán. Tècnic: Albert Busquets Supervisió: Manel Borrell

Realització: Ona Boada, Júlia Claramunt, Ursula Gazdagi. Locució: Ona Boada, Júlia Claramunt, Ursula Gazdagi. Tècnic: Albert Busquets. Supervisió: Manel Borrell.

Realització: Olivia Ferrer, Yohana Gonçalves, Sergi Peralta. Locució: Olivia Ferrer, Yohana Gonçalves, Sergi Peralta. Tècnic: Fran Gallego. Supervisió: Manel Borrell

En Marc Segués i el Pol Aguilar parlen amb quatre programes d’èxit en català: La Sotana, Gent de Merda, Els Antisocràtics i La Polca, i intenten esbrinar l’èxit d’aquest fenomen.

Reportatge realitzat per Laia Ninot, John McAulay i Carlos Vázquez sobre la situació actual i el futur de tres cinemes independents de la ciutat de Barcelona.

A la Península Ibèrica hi ha en marxa diversos projectes per a la reintroducció d’espècies salvatges en els hàbitats naturals. Des del voltor negre fins al linx, passant per l’ós bru. Un reportatge de Yunsara Barcial, Lourdes Barragán i Rubén Pérez.

La història i la cultura de Barcelona es mantenen vives als seus cementiris. Cada setmana, s’hi organitzen itineraris a través de les sepultures de les personalitats polítiques, socials i culturals més reconegudes pels barcelonins com són Àngel Guimerà, Ildefons Cerdà, Jacint Verdaguer o Lluís Companys. El cementiri de Poblenou, el més antic de la ciutat, va ser el pioner a l’hora d’acollir les primeres rutes. Ara també se'n fan al de Montjuïc, on els visitants poden passejar pel Fossar de la Pedrera, un espai d’homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Els itineraris et transporten a l’època dels segles XIX i XX amb escultures i mausoleus d’alt valor artístic. Un reportatge d'Alba Giraldo, Guillem Fabo i Maria López.

A l'Estat espanyol, no tothom pot votar a les eleccions. Centenars de milers de persones migrades no sempre poden exercir el seu dret a vot, ja que per poder votar necessiten la nacionalitat espanyola i els tràmits per aconseguir-la són lents i costosos. En aquest reportatge, dues persones migrades que no poden votar a les eleccions, la Carmen i en Dani, expliquen com viuen els dies d’eleccions i quina és la seva lluita per aconseguir el dret a vot. Un reportatge fet per Irene Riart, Martí Odriozola i Núria Vilamala.

Un reportatge de com els hàbits alimentaris evolucionen amb el pas dels anys segons reflecteixen els testimonis de persones d'edats diferents.

El Jardí de la Julieta: on floreix el barri de Sant Andreu Al 2011, la Júlia va ser desallotjada d’aquella casa que havia vist créixer les tres darreres generacions de la seva família. Ara, els veïns l’han ocupada i han construït un hort comunitari amb tres intencions molt clares: lluitar contra l’especulació, demostrar el poder del poble i fer barri. Un reportatge de Cristina Bauzà, Adriana Capdevila i Joana Maestre.

La música independent i el seu món està canviant. Per saber de quina manera i entendre en quin context, ens hem endinsat en la qüestió i hem preguntat a festivals i grups de música què en pensen sobre aquest canvi. El resultat, a part de ser divers, és interessant. Reportatge elaborat per Ariadna Coll, Aina Velasco i Toni Jaume.

La poesia slam és emoció. Expressa les injustícies de la societat patriarcal i la violència de gènere amb el volum de veu, el ritme i la musicalitat. Però en un espai lliure com l'slam poetry, quina és la veu de les dones? Un reportatge de Natalie Barresi i Maria Alba.

Un recorregut històric i geogràfic per Barcelona a través de la poesia, des del Fossar de les Moreres al 1714 fins als atemptats del 17 d'agost a les Rambles, passant per llocs dolços com la Plaça del Diamant. Tots els versos han estat recitats per ciutadans es i ciutadans anònims als carrers i places de Barcelona. Un reportatge de Clàudia Cebrian, Ariadna Guiu i Marta Nin

Una mirada per veure com ha anat evolucionant la manera de lligar en les darreres dècades. Un reportatge elaborat per Lúa Pena, Nura Portella i Laura Roig.

El vot secret, en perill d'extinció? L'aprovació de la nova Llei Orgànica de Protecció de Dades podria facilitar als partits polítics la creació de bases de dades de perfils ideològics. Un reportatge de Julia Hernández, Pedro Ruiz i Marc Vilajosana.

El fill d'Eugenio protagonitza aquest reportatge sobre la cara oculta del seu pare, el mític humorista Eugenio.

Els voluntariats són sempre un pur acte d'altruisme o s'hi amaga darrere algun interès egoista o personal? En aquest reportatge parlem amb joves que han fet de voluntaris a l'estranger i amb una psicòloga per tal d'intentar esclarir-ne una resposta.

El suïcidi encara és un tema tabú a la nostra societat. A Catalunya, és la primera causa de mort entre els joves, per davant dels accidents de trànsit, tot i la mala seva mala premsa. En el següent reportatge, intentem acostar-nos a aquest tema per poder combatre’l.

Cada vegada arriben a Barcelona més Menors Estrangers No Acompanyats, els anomenats MENA, i el sistema afirma que no té suficients recursos per poder fer- se’n càrrec. Però aquest és un tema que s’ha ignorat fins ara. Hem parlat amb una jurista especialitzada en immigració, una treballadora social de la Fundació Servei Solidari i dos MENA per aconseguir una visió més àmplia i donar-li més visibilitat.

El Hip Hop i el Rap han tornat a l'escena; va ser un gran fenomen cultural i musical els anys 90 i principis del 2000, però ara ha tornat amb més força que mai amb una nova modalitat: les batalles de galls. Els estudiants de la Redacció Integrada de la UPF ens porten un reportatge que vol donar veu i visibilitat a aquests rapers, que molts cops estan estigmatitzats i mal vistos.

El feminisme avança, i el periodisme ho hauria de fer amb ell. Però la realitat és una altra. Què podem fer des dels mitjans de comunicació per oferir un punt de vista més inclusiu? Ho veiem en el següent reportatge.

El català és un idioma, sí, però... un de sol? Al món no hi ha cap llengua unitària, és a dir, en un sol territori poden conviure múltiples varietats dialectals. En aquest reportatge explorem la riquesa que suposa aquest fet i mirem d’aclarir si ens entenem de veritat.

El problema dels narcopisos s'ha convertit en un fenomen estructural a Barcelona, sobretot al districte de Ciutat Vella. Des de ja fa uns anys, el seu veïnat reclama més polítiques inclusives i sembla que darrerament, amb el desmantellament de molts narcopisos, la situació millora una mica. Però, què passa després que es desallotgi un narcopis?

A Set de Sèries ens capbussem en l'inabastable univers de les sèries de televisió, parlem del seu efecte en la societat, els gèneres que triomfen a nivell internacional i estatal i, en resum, la seva capacitat de fer-nos gaudir dia a dia. 

La seguretat a les discoteques passa per les mans dels controladors d'accés i els vigilants. Dues figures amb un mateix objectiu però amb competències molt diferents. En qualsevol cas, l'ús de la força física és legítima només quan les circumstàncies són d'urgència i quan les altres vies d'actuació no han resultat efectives.

L'excés de residus generats pels espanyols en els darrers anys és alarmant. Els hàbits de consum actual ens estan portant a unes dinàmiques de major contaminació. Com a resposta a aquesta situació ha aparegut el moviment 'Zero Waste', que pretén frenar-la.

El reggaeton és un dels gèneres musicals considerats més masclistes. En aquest reportatge, analitzem aquest estil musical des dels seus orígens en clau de gènere, per desmuntar prejudicis i demostrar que el reggaeton també pot ser feminista. 

Parlem sobre quins nous àmbits abasteixen les aplicacions mòbils, fent una ullada també a les aplicacions més absurdes i surrealistes. Plantegem el dubte de fins a quin punt la tecnologia pot influir en la nostra vida com ho fa la sèrie Black Mirror.

L'astrologia s'acostuma a posar en evidència, fins i tot s'arriba a tractar com una estafa. Tanmateix, seguim veient horòscops a molts diaris i això indica que potser hi ha més veritat al darrere del que creu l'opinió pública. Hem investigat com s'elaboren els horòscops i les cartes astrals i la seva relació amb la psicologia. 

Reportatge sobre els microorganismes que el cos humà necessita per funcionar correctament malgrat, en alguns casos, també ens haguem de protegir dels que poden ser perjudicials. Elaborat dins el marc de 'Cetrencada' per a betevé91fm, com a prodcute de l'assignatura de Taller Integrat de 3r de periodisme a la UPF.

Reportatge sobre com l'augment dels lloguers està propiciant que també augmentin els pisos compartits, sobretot d'estudiants o recents ex-estudiants que no poden afrontar una despesa tan elevada. ?Elaborat per Mariona Puig i Edgar Sapiña dins l'espai 'Cetrencada', producte de l'assignatura Taller Integrat de 3r de periodisme a la UPF, per a betevé91fm.

Reportatge sobre l'auge internacional del pop coreà, una indústria musical i de l'espectacle que trenca fronteres però que també té els seus clarobscurs en forma d'abusos i explotació. Elaborat per Mar Vallverdú i Carlota Rubio dins l'espai 'Cetrencada' de l'assignatura Taller Integrat de 3r de periodisme a la UPF, per a betevé91fm.