Bòsnia i Hercegovina i la Unió Europea

Crònica de l'enviada especial a Saraievo, Maria Alba Gilabert.

Crònica de l'enviada especial a Saraievo, Maria Alba Gilabert. Una de les assignatures pendents de BiH és superar la segregació ètnica. Ens ho explica Djovan Divjak, director de l'organització "Obrazovanje Gradi BIH.

Crònica de Maria Alba Gilabert des de Saraievo.

Reportatge de Maria Alba Gilabert pel programa "Solidaris"

Crònica de Maria Alba Gilabert des de Jahorina (Bòsnia i Hercegovina).

Reportatge de Maria Alba Gilabert. A Bosnia i Hercegovina les organitzacions dedicades a ajudar i protegir les dones estan fent un gran esforç per augmentar la conciència social, sobre els problemes heretats de la guerra que hi va haver a aquell país fa dues décades. A aquella herència, han afegit la càrrega que suposa el problema de la violència de gènere, que com a tants altres països afecta aquest estat balcànic. Una d'aquestes organitzacions, amb seu a la capital de Bòsnia i Hercegovina -Saraievo- va neixer a Barcelona. (Aquest reportatge forma part del projecte internacional i multilingüe "Explica Europa a Europa", en el que participa Catalunya Ràdio, finançat per la Unió Europea i coordinat per l'Osservatorio Balcani e Caucaso, amb seu a Rovereto, Itàlia)

Reportatge de Maria Alba Gilabert. Es calcula que durant la guerra a Bòsnia i Hercegovina van morir unes 100.000 persones, i que uns dos milions -aproximadament la meitat de la població-, van haver d'abandonar casa seva. Vint anys després de l'inici del conflicte ningú sap quants habitants té el país, ni quants han pogut tornar al seu lloc d'origen. L'octubre de 2013 es farà el primer cens des del final de la guerra que permetrà saber com es la Bòsnia i Hercegovina actual.

A Bosnia i Hercegovina les organitzacions dedicades a ajudar i protegir les dones estan fent un gran esforç per augmentar la conciència social sobre els problemes heretats de la guerra que hi va haver a aquell país fa dues décades. A aquella herència han afegit la càrrega que suposa el problema de la violència de gènere que com a tants altres països afecta aquest estat balcànic. Una d'aquestes organitzacions, amb seu a la capital de Bòsnia i Hercegovina, Saraievo va néixer a Barcelona. Hem entrevistat la seva directora Jasmina Jelic.

Maria Alba Gilabert entrevista l'antic militar bosnià d'origen serbi, cap de diferents sectors bosnis de l'Exèrcit Popular Iugoslau que abandonà per formar part de l'estat major de l'Exèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina durant la Guerra de Bòsnia. Va participar en la defensa de Sarajevo durant el setge a la ciutat, i per això se'l coneix com el "serbi que va defensar Sarajevo" i com el serbi amb una major graduació militar dins l'exèrcit bosnià, tot i que ell mateix es defineix com a bosnià. En acabar la guerra ha escrit diversos llibres, i actualment és director de l'organització Obrazovanje Gradi BIH (L'Eduació construeix Bòsnia i Hercegovina, OGBH), creada el 1994. Traducció de l'audio: "Hi ha bastants ciutadans que truquen al matí a la porta dient 'no tinc ni un ral per comprar pa'". Què es fa per arreglar això? Entre ells hi ha antics soldats que vénen i em diuen que no tenen feina, que tenen tres fills encara a l'escola. El problema social està molt present".

Maria Alba Gilabert, enviada especial de Catalunya Ràdio a Bòsnia, entrevista un dels periodistes més prestigiosos d'aquell país, Zlatko Dizdarevic, que va ser el redactor en cap del mític diari de Sarajevo "Oslobodjenje" (Liberación) i ambaixador de Bòsnia a Zagreb. Zlatko Dizdarevic ha esdevingut un dels millors analistes de la situació de la zona a la Unió Europea. Traducció de l'audio: "L'economia està totalment destruïda, no podem ni pagar les pensions sense rebre cada mes un nou crèdit de l'FMI, la davallada de la productivitat en relació amb l'any passat ha estat del 10%... La gent, gent de classe mitja fins i tot, ha de regirar els contenidors d'escombraries".

Maria Alba Gilabert, enviada especial de Catalunya Ràdio a Bòsnia, entrevista un dels periodistes més prestigiosos d'aquell país, Zlatko Dizdarevic, que va ser el redactor en cap del mític diari de Sarajevo "Oslobodjenje" (Liberación) i ambaixador de Bòsnia a Zagreb. Zlatko Dizdarevic ha esdevingut un dels millors analistes de la situació de la zona a la Unió Europea. Traducció de l'audio: "A Bòsnia i Hercegovina no necessitem centenars de milions de dòlars en ajuda financera de la unió europea. El que necessitem és un sistema constitucional que ens permeti que l'estat funcioni, ni més ni menys que el que tenen tots els altres països europeus".

Els dies 17 i 18 de maig es va celebrar a Jahorina (Bòsnia i Herzegovina), el IX Fòrum internacional sobre justicia transicional i reconciliació als països membres de l'antiga Iugoslàvia. Crònica des de Saraievo de Maria Alba Gilabert ( Butlletí informatiu de Catalunya Ràdio - 18/05/2013 (06.00h) El fòrum va comptar amb la participació de representants politics de la regió, membres de la societat civil, així com de diversos organismes internacionals que participen activament en la recerca de mecanismes que permetin als països afectats superar el seu passat recent. Al fòrum es va parlar, entre altres, del cas de Bòsnia i Hercegovina, un cas especialment complex ja que des del final de la guerra que va devastar aquest pais (desembre del 1995), està dividit en dues entitats: una poblada principalment per serbis (la república Serbska) i l'altra habitada sobretot per boniacs, els bosnians musulmans. Als país hi ha un tercer poble constituent, el croat, a més d'altres minories.

Els dies 17 i 18 de maig es va celebrar a Jahorina (Bòsnia i Herzegovina), el IX Fòrum internacional sobre justicia transicional i reconciliació als països membres de l'antiga Iugoslàvia. Crònica de l'enviada especial a Saraievo, Maria Alba Gilabert ( Informatiu migdia / Cap de setmana - 18/05/2013) El fòrum va comptar amb la participació de representants politics de la regió, membres de la societat civil, així com de diversos organismes internacionals que participen activament en la recerca de mecanismes que permetin als països afectats superar el seu passat recent. Al fòrum es va parlar, entre altres, del cas de Bòsnia i Hercegovina, un cas especialment complex ja que des del final de la guerra que va devastar aquest pais (desembre del 1995), està dividit en dues entitats: una poblada principalment per serbis (la república Serbska) i l'altra habitada sobretot per boniacs, els bosnians musulmans. Als país hi ha un tercer poble constituent, el croat, a més d'altres minories.

Crònica des de Saraievo per l'espai Mapamundi de Maria Alba Gilabert- 17/05/2013

Crònica des de Jahorina de Maria Alba Gilabert per l'Informatiu del vespre - 17/05/2013

Crònica des de Saraievo de Maria Alba Gilabert. El Cafè de la República - 17/05/2013

Crònica desde Saraievo de Maria Alba Gilabert pel programa Mapamundi - 14/05/2013

Traducció de l'àudio: "Al costat de les diferents lleis que defineixen l'estatus i els drets de les víctimes, a Bòsnia i Hercegovina tenim encara una qüestió per resoldre i és que les victimes i els invàlids provocats per la guerra no son tractats de manera igual arreu".

Traducció de l'àudio: "Des del punt de vista del consell d'Europa veiem que els avenços en materia de justicia criminal, justicia civil , son més grans que en el concepte de justicia més ampli que té a veure amb la reconciliació social i amb les reformes constitucionals que fan que aquests avenços tinguin continuïtat en el futur".