Col·lectius en Xarxa

Ha estat una temporada intensa, en què hem parlat de moltes coses diferents, però amb un fil conductor comú: les persones, les seves històries i els reptes del nostre temps. Aquest cop tanquem la temporada parlant amb Pablo Wessling, autor del llibre Triángulo. Una novel·la sobre les relacions, l’amistat, els desitjos, les inseguretats i la manera com intentem trobar el nostre lloc al món.

Avui tornem a parlar de chemsex, però des d’un lloc diferent. No tant per entendre què és, sinó per preguntar-nos què explica sobre nosaltres, sobre els nostres cossos i sobre la manera com vivim el desig en el segle XXI. I per parlar de tot això ens acompanyarà en Carlos Rubio psicòleg, fundador d’Espacio Faro.

Brian Giner comparteix en aquest episodi la seva experiència després de patir 12 anys de bullying i reflexiona sobre les conseqüències que l'assetjament deixa en les víctimes, així com la importància de la prevenció i l'acompanyament.

Mentre alguns informes situen Espanya com el millor país d’Europa per a les perses LGBTI, al mateix temps augmenten els discursos d’odi, la desinformació i la sensació que alguns consensos socials s’estan esquerdant. De tot plegat en parlem amb Iñigo Aduriz, cap de Política d’onElDiario.es.

En aquest capítol de Col·lectius, Adele Miravet comparteix el seu procés de transició viscut en l’edat adulta, un camí complex i profundament transformador que arriba després de molts anys de silenci i conflicte intern. A través del seu relat, reflexiona sobre què significa redescobrir-se a una etapa avançada de la vida i afrontar els canvis personals, socials i familiars que això comporta.

Aquesta setmana a Col·lectius en Xarxa conversem amb Albert Rodon sobre cultura popular, tradicions i diversitat. A partir de personatges i imaginaris festius, ens preguntarem si la dissidència sempre ha format part de la cultura popular i fins a quin punt els símbols tradicionals també poden llegir-se des d’una mirada queer.

Aquesta setmana a Col·lectius en Xarxa conversem amb el periodista i escriptor Álex Ander, autor del llibre Isabel Pantoja. Carne y mito, una mirada a la figura d’Isabel Pantoja més enllà dels titulars. Amb ell parlarem del procés d’investigació del llibre i del fenomen que envolta artistes com Pantoja, especialment el seu fort vincle amb el col·lectiu LGTBI i el paper de les folklòriques com a referents i símbols d’identitat.

En aquest episodi parlem d’esport, d’identitat i de drets. Però, sobretot, parlarem de què vol dir jugar, competir i formar part d’un equip quan el teu cos o la teva identitat han estat constantment qüestionats. Ens visitarà l’Alan Trillo, membre de l’equip motor del Fènix FC.

El dia de Sant Jordi està més que marcat al calendari català i, per aquest motiu, nosaltres no hi podíem passar de llarg. Ens visita l’historiador i prescriptor de lectures LGTBI a les xarxes per recomanar-nos cinc llibres que no ens podem perdre en aquest dia tan especial.

En aquest capítol viatgem a la Barcelona dels anys 70 per descobrir les primeres lluites del col·lectiu LGTBIQ+, de la mà de figures com Nazario o Ocaña. Ho fem amb David Rosa, autor de Florecillas en el barro, que retrata una ciutat marginal i valenta en ple camí cap a la llibertat.

Parlem de joventut, de drets, de xarxes socials, d’educació i de ciutat. Però, sobretot, parlarem de com es construeixen espais segurs en un moment en què, en molts casos, aquests espais es posen en qüestió. Ho farem amb un convidat que coneix molt bé aquestes realitats, tant des del vessant polític com des de l’activisme i la reflexió: Javi Rodríguez, comissionat de polítiques d’infància, adolescència, joventut i LGBTI de l’Ajuntament de Barcelona.

En aquesta ocasió us proposem tirar la mirada enrere per recordar un dels episodis més tensos viscuts en els darrers mesos a Catalunya en matèria d’habitatge i migració: el desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona, en dates properes al Nadal. Ens acompanyarà Mamadou Seydi, membre del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya, que va ser una de les veus que van denunciar públicament el que va passar aquell dia.

En aquest episodi parlem del Me Too periodístic català. Ens visita Mar Bermúdez, una de les impulsores d’aquest moviment, que, durant el sopar de Nadal del mitjà on treballava, va patir una agressió sexual per part del seu cap. D’aquesta experiència en neix el seu primer llibre, Els pecats d’una feminista: el despertar d’un Me Too periodístic.

La Mar Vilamajó i en Guillem Gea, presentadors de Quin despropòsit! no han volgut deixar els micròfons del Col·lectius i s'hi han quedat per continuar parlant de tecnologia, de trobar pis o de com ens hem d'implicar amb la nostra feina.

Els convidats d'aquest episodi són la Mar Vilamajó i en Guillem Gea, els joves presentadors del pòdcast Quin despropòsit i que arriben per dir veritats sobre la vida adulta en temes com l'habitatge, l'economia o les relacions.

En aquest episodi parlem d'educació i transformació, de com es poden posar preguntes sobre relacions de poder, gènere, violències o normativitats dins els centres educatius i la comunitat. En parlem amb Marc Homs, membre de NUS Cooperativa, una entitat de referència en formacions a centres i comunitats educatives.

El 19 de febrer se celebra el Dia Internacional Contra l'LGTBI-fòbia a l'esport. Per aquest motiu, parlem amb Alberto Martín Molina, president de l'entitat esportiva Panteres grogues. Referents en la inclusió i visibilitat esportiva del col·lectiu LGTBIQ+.

Avui parlarem de llengua, de desig i també de poder. Perquè sí: la llengua també es fica al llit. Posarem el focus en el llibre Cardem en català! Vocabulari indispensable per als moments íntims, que reivindica l’ús del català també en l’esfera més privada. Ens acompanyarà un dels seus autors, Roger Miras.

Us proposem participar en una conversa sobre el pensament crític: fer-se preguntes, dubtar, argumentar i no empassar-se els relats tal com arriben. Ho abordem des de la filosofia i l’educació amb Gloria Arbonés, formadora i divulgadora en filosofia vinculada al Grup IREF, entitat de referència en l’àmbit de la filosofia aplicada a l’educació.

En aquest episodi no esquivarem l’actualitat i parlarem de les recents acusacions contra el cantant Julio Iglesias. El cas ha esclatat arran dels testimonis de dues de les seves treballadores, que han denunciat situacions d’abús i conductes inapropiades a ElDiario.es i Univision. Ens acompanyarà la periodista especialitzada en gènere Marta Roqueta Fernández, que ens donarà totes les claus per entendre aquest cas tan mediàtic, marcat pel privilegi i la posició de poder del cantant.

En aquest capítol parlem d’Amore, la nova novel·la de Pablo Wessling publicada per l’editorial independent i queer Siete Islas, que aposta per veus pròpies i històries nascudes des del col·lectiu. Amore ens porta a través de càstings que potser no són només una anècdota, d’amistats que neixen de pressa, d’obres dins de l’obra i d’amors idealitzats. I, sobretot, ens parla d’un sentiment profundament contemporani: la solitud que ens acompanya fins i tot quan estem envoltats de gent. Amb l’autor, explorem què hi ha darrere d’aquesta història i com converteix una experiència íntima en literatura.

Fa set anys, Lino Conde va dir adeu a Erea Conde, el nom que l’havia acompanyat durant els primers anys de vida i bona part de l’adolescència. Lluny d’intentar esborrar la figura de l’Erea, en aquest capítol explica com ha fet conviure la seva identitat de naixement amb la seva identitat sentida. Un testimoni en primera persona on s’obre per complet per explicar qui és i com s’ha sentit al llarg del seu camí.

En aquest capítol, Jordi Chicletol relata com la cultura pop es va convertir en un refugi emocional davant l’assetjament escolar i la depressió. A través de figures icòniques i moments clau del seu propi recorregut vital, explica la construcció d’un alter ego d’entertainer que el va ajudar a sobreviure… però que també el va portar al límit. Un relat sincer sobre identitat, excessos i el difícil camí cap a l’acceptació i el perdó. Properament, podreu trobar tot el relat al seu primer llibre Casi me muero (y otros hits).

Ens endinsem en una de les tradicions més vibrants, creatives i transformadores de la cultura queer: la cultura Ballroom. Posem el focus en una expressió cultural que combina moda, dansa, performance i comunitat, però que sobretot és una forma de resistència i d’autoafirmació del col·lectiu LGBTIQA+. Ens acompanya avui Jayce, reconeguda com una de les figures liderants de l’escena del Ballroom a l’estat espanyol.

Avui volem parlar de la persecució sistemàtica de les persones homosexuals, detingudes, empresonades, humiliades i sotmeses a lleis que les qualificaven de “perilloses”, “immorals” o “malaltes". I sobretot, volem parlar de què ha fet i què no ha fet la democràcia per reparar aquella injustícia. Ens acompanyarà Daniel Vallès Muñío, professor associat de la UAB al Departament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques i especialista en història del dret.

En aquest episodi parlem de la llengua, de les etiquetes i ens fixem com el llenguatge pot ser una eina de cohesió, però atenció, també ho pot acabar sent d'exclusió. Parlarem amb Desiré Jareño Albert, va estudiar filologia hispànica i en els darrers anys s'ha especialitzat en l’estudi de la llengua col·loquial. Uns coneixements que comparteix a través del seu pòdcast "Español coloquial y tal?".

Parlem del VIH, però des d’un punt de vista poc abordat: el de les dones que viuen amb VIH. Dones que han estat contagiades, moltes vegades en contextos de vulnerabilitat, asimetries de poder o d’abandonament institucional. Ens acompanyarà en David Pascual, treballador social, activista i divulgador.

Avui abordem la disfòria des d’una mirada ampla: no només com una qüestió d’identitat, sinó com un deute col·lectiu envers els cossos, les mirades i les normes que ens condicionen. Parlem de com aquests pesos es filtren en el dia a dia i de què vol dir habitar un cos en disputa. Per aprofundir-hi, conversem amb l’activista Luc Cerverón, que ens ajuda a desfer tòpics i a obrir nous camins de comprensió.

En els últims anys, s’ha parlat molt dels «chills»: trobades sexuals prolongades, sovint entre homes gais o bisexuals, on el sexe, les drogues i la necessitat de connexió emocional es barregen fins a confondre’s. Però més enllà del judici, hi ha històries, hi ha motius, hi ha ferides que mereixen ser explicades des de dins. El nostre convidat d’avui és Iván Zaro —escriptor, treballador social i una veu essencial per entendre les realitats del col·lectiu LGTBI+ en l’àmbit més humà i social.

L’habitatge és un dret fonamental i que, malgrat això, viu unes greus tensions a Catalunya: l’accés, la qualitat, la precarietat o la manca d’habitatge assequible. En aquest episodi convidem a l'Aina Campo, portaveu del Sindicat de l'Habitatge al Baix Maresme i que ens ajuda a entendre com som de vulnerables a l'hora de poder trobar un lloc on viure.

Vivim en una època on tot sembla accelerat. Ens demanen ser productius, eficients, competitius. I, mentrestant, moltes coses que ens feien bé —el temps lliure, la bellesa, la calma, la vida compartida— semblen haver desaparegut del centre de la vida quotidiana. Volem parlar d’això: de la necessitat de reivindicar el dret a la vida tranquil·la, al gaudi, a les coses belles. I per fer-ho, ens acompanya Juan Evaristo Valls Boix, filòsof, professor i autor del llibre "El derecho a las cosas bellas. Vindicación de la vida holgada".

Parlem de socialitzar en català. De com ens relacionem, ens expressem i compartim moments en la nostra llengua: a les xarxes socials, a la feina, al carrer o en un bar. I per parlar-ne comptarem amb una convidada molt especial: Jèssica Pulla, artista drag i activista pel català, que treballa per normalitzar-ne l’ús en tots els àmbits.

Les dades generals sobre sensellarisme a Catalunya i Espanya mostren que és una problemàtica significativa. A Catalunya hi ha aproximadament 18.000 persones en situació de sensellarisme. Dels estudis es desprèn que entre un 20% i un 40% de la població sense llar podria identificar-se com LGTBI, especialment entre els joves. Ens visita Alex Bouzo, coordinador de Ahora Dónde, entitat que treballa el sensellarisme i que a més, signa juntament amb ACATHI el darrer informe sobre aquesta situació a la ciutat de Barcelona.

Parlem de teatre. D’un teatre fet des del col·lectiu LGBTIQA+ per les persones del col·lectiu. Ens visita Emmanuel de Martino, dramaturg, director i autor de El Gé, una peça teatral que ha emocionat públics d’arreu i que ara arriba al final de la seva gira a Barcelona.

Al total del territori espanyol hi ha gairebé dos milions de famílies monoparentals i monomarentals. Però malgrat ser cada cop un model de família més comú, encara hi ha un seguit de limitacions que pateixen com per exemple, que aquests infants només es poden posar malalts la meitat dels dies que ho fan els nens amb dos progenitors. En parlem i reivindiquem drets amb la comunicadora i autora del podcast The Monofamily Show, Sara Barrera.

Col·lectius en Xarxa torna amb la seva desena temporada i repassant tot el que ha passat durant l'estiu, cal dedicar un programa per analitzar-ho. Amb la participació del podcaster Aleix Garcia (El clip rosa) parlem de l'ofensiva al poble palestí, dels missatges d'odi que calen entre la població i molts altres temes que faran que ens mullem amb tots els pros i els contres.

En el darrer episodi de la temporada ens parem a reflexionar, a escoltar i a aprendre d'en Jordi Petit, una figura clau de l’activisme LGTBI+ a Catalunya i Espanya. És escriptor i ha estat, entre altres coses, president honorífic de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya (CGL). També va ser reconegut amb la Medalla d’Honor de Barcelona (2003) i amb la Creu de Sant Jordi (2008).

En aquest episodi, ens endinsem en les ones radiofòniques per parlar de ràdio inclusiva i diversitat als mitjans de comunicació. Amb la periodista i presidenta de Ràdio Associació de Catalunya, Neus Bonet, ens fixem en el model de mitjans catalans i ens preguntem si s'aposta per a la inclusió en les seves graelles i com podrien superar els llindars actuals.

Parlar de sexualitat, encara avui, sovint incomoda. Ens costa posar-hi paraules, i encara més demanar ajuda quan hi ha malestar, dubtes o dificultats. Un 35% de les dones i un 30% dels homes declaren haver viscut dificultats sexuals recurrents. D'aixo, de les relacions i de l'educació en parlem amb la Montse Iserte, psicòloga i sexòloga, una veu molt reconeguda en l’àmbit de la salut sexual i emocional.

Benvinguts al Col·lectius en xarxa! Avui posem el focus en un escenari on l’entreteniment, la política i els drets humans xoquen sovint sense fer gaire soroll: el dels grans esdeveniments televisius i esportius. Tot s'hi val pel fanatisme? I el que és més important, quina responsabilitat personal tenim davant de les injustícies humanitaris i socials? En parlem amb el periodista expert en televisió i música, Adolfo Rodríguez.

Avui ens endinsem en un viatge apassionant per la cultura queer del segle XX, una època marcada per la repressió, però també per l’explosió creativa d’uns quants rebels que van saber fer del desig una eina de resistència, expressió i transformació. Ho farem xerrant amb l'escriptor i activista Carlos Barea i que ara publica el llibre 'Rebeldes del deseo'.

Posem el focus en dues tendències que estan redefinint el paisatge social i polític del jovent: d'una banda, l'augment de joves que no s'identifiquen com a heterosexuals; de l'altra, el gir cap a posicions polítiques més conservadores, especialment entre els nois. En volem parlar amb el docent i formador, Emilio López, conegut a les xarxes com _Emirau.

A Espanya, l’alopècia és una condició molt prevalent que afecta tant homes com dones, amb impactes que van més enllà de l’aspecte físic, influenciant l’autoestima i la qualitat de vida. Avui coneixem l'entitat Apelo i en parlem amb la seva presidenta Júlia Vincent, que ens explica en primera persona com ha estat la seva realitat amb l'alopècia i com ha aconseguit integrar-ho com una condició més de la seva vida.

L'associació feminista escocesa For Women Scotland (FWS) va iniciar una batalla legal contra el govern escocès arran de la Llei de Representació de Gènere en Consells Públics de 2018, que pretenia promoure la paritat de gènere en òrgans públics. Després de diverses apel·lacions, el cas va arribar al Tribunal Suprem del Regne Unit, que va dictaminar que, a efectes legals, els termes "dona" i "sexe" en la Llei d'Igualtat es refereixen exclusivament al sexe biològic assignat al naixement. En parlem amb Judith Juanhuix, física, doctora en ciències, investigadora i activista pels drets LGBTI+.

En un moment en què el discurs mediàtic té més poder que mai per transformar percepcions i generar canvis, volem analitzar quines imatges, narratives i enfocaments dominen quan es parla del col·lectiu LGTBI. En parlarem i compartirem reflexions amb Mar Sifre Rigol, directora de la revista Orgull.

Avui us portem un tema que, ben segur, no us deixarà indiferents. Parlem de la nova sèrie de Netflix, Adolescence, un retrat cru i directe sobre la masculinitat tòxica, la pressió social i la identitat digital. Una ficció, però que ens porta a destapar els "incels". Qui són i què reivindiquen? Ens ajuda a fer-ne un retrat la periodista Mariola Cubells.

En aquest episodi entrem dins d'un terreny silenciat i fins i tot ignorat. Volem abordar el terreny dels abusos i ho farem parlant amb el George Ramos, víctima d'un abús en la seva infància i que ara ha plasmat, amb altres testimonis, en una exposició que porta per títol La Pérdida.

El terme tradwife (abreviatura de traditional wife) fa referència a dones que adopten un estil de vida tradicional, sovint inspirat en els valors de les dècades passades. Una tendència que s'està mostrant amb molta freqüència a les xarxes socials i que avui volem analitzar amb la periodista especialitzada en feminismes, Alejandra Sanchez.

En els darrers anys, el terme woke ha estat objecte de polèmica, sovint desvirtuat per aquells que volen desacreditar les lluites per la justícia social. No obstant això, el seu significat original —estar despert i conscient de les injustícies socials— continua essent fonamental en la defensa dels drets humans i la igualtat. Avui en parlem amb Adriana Boho, una estilista, escriptora i influencer equatoguineana establerta a Catalunya des dels dotze anys.

Ens traslladarem a finals dels dos mil i ho farem cercant l’origen a Itàlia d’un dels casos més flagrants i reconeguts de violència vicària i la custòdia dels fills en casos de violència de gènere. Estem parlant del cas de Juana Rivas, una mare de Granada que es va negar a entregar els seus fills al pare, Francesco Arcuri, un ciutadà italià condemnat el 2009 per maltractaments contra ella. En traurem l'entrellat amb l'advocada experta en casos de gènere, Gemma Nicolás Lazo.