Compaginades URV

Quan es parla dels Carmina Burana, la majoria de persones pensen en la música espectacular que Carl Orff va popularitzar al segle XX. Però els poemes medievals que van inspirar aquella composició amagaven una història molt més antiga. Ara, una nova publicació en català permet acostar-se, potser com mai abans, a la seva forma original. El llibre Carmina Burana. Música i poesia, ha estat presentat durant una edició especial del pòdcast Compaginades a la Setmana del Llibre en Català, de la mà del periodista Ricard Lahoz, i és fruit de la col·laboració entre Edicions de la Universitat de Barcelona i Publicacions de la la Universitat Rovira i Virgili. L'obra reuneix 42 poemes del famós Codex Buranus, traduïts al català i acompanyats de les melodies medievals que la recerca musicològica ha pogut reconstruir a partir de manuscrits conservats arreu d’Europa. Els responsables del projecte, els professors Alejandra de Riquer i Ignasi-Xavier Adiego, han treballat durant anys per recuperar un patrimoni que combina literatura, història i música. El volum inclou poemes amorosos, composicions satíriques i cançons de taverna que descriuen amb sorprenent vitalitat les passions, els excessos i les contradiccions de la societat medieval. Molts d’aquests textos no havien estat mai traduïts al català i en aquesta edición apareixen en la nostra llengua per primera vegada. Una de les aportacions més singulars del llibre és la recuperació musical. Les melodies que acompanyen els poemes no són les que va crear Orff, sinó les que els investigadors han pogut reconstruir a partir de fonts medievals paral·leles. El resultat permet descobrir com sonaven realment aquestes composicions entre els segles XII i XIII. La publicació és també una mostra del paper que tenen les editorials universitàries en la preservació i difusió del patrimoni cultural. Tant Meritxell Anton, editora d’Edicions UB com Jaume Llambrich, editor de Publicacions URV han destacat durant la presentació la importància de la cooperació entre institucions per fer possibles projectes de gran complexitat acadèmica i editorial. Més enllà de l’interès especialitzat, Carmina Burana. Música i poesia convida qualsevol lector a endinsar-se en un món de joglars, estudiants, clergues rebels, amants i tavernes. Un viatge a l’Europa medieval que, vuit-cents anys després, continua parlant de desitjos, alegries i inquietuds sorprenentment actuals. El pòdcast Compaginades es pot escoltar i seguir a la web de Ràdio Ciutat de Tarragona, i a ApplePodcast, Spotify i Ivoox, entre d’altres.

El setzè capítol del pòdcast Compaginades posa el focus en el llibre Ciudades y metrópolis. La mirada antropológica, una obra que recull més de quatre dècades de recerca i converteix l’experiència urbana en matèria d’anàlisi crítica sobre migracions, desigualtats i transformacions socials. El pòdcast Compaginades, impulsat per Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili i presentat per Ricard Lahoz, dedica la seva nova entrega a Joan Josep Pujadas, una figura clau de l’antropologia contemporània. Amb la participació del mateix autor i del coordinador editorial Jaume Llambrich, el programa esdevé una porta d’entrada a una obra que sintetitza una trajectòria intel·lectual dilatada i profundament compromesa amb la comprensió de les societats urbanes. Ciudades y metrópolis, estructurat com un recull d’onze textos, proposa una mirada retrospectiva a més de quaranta anys d’investigació etnogràfica. Lluny de ser un simple compendi, l’obra funciona com una invitació a compartir preguntes i problemàtiques que han marcat el recorregut de Pujadas, des dels seus primers treballs al Pirineu fins a l’anàlisi de grans metròpolis com Barcelona i Lisboa. Aquest desplaçament, del món rural a l’urbà, reflecteix també els grans moviments migratoris que han redefinit el paisatge social europeu contemporani. La conversa posa en relleu la capacitat de l’antropologia per interpretar les dinàmiques urbanes més complexes. Pujadas insisteix en la necessitat de superar la mirada local i fragmentària per comprendre la ciutat com un sistema global, travessat per processos econòmics, socials i polítics. En aquest sentit, recupera el concepte de “producció de l’espai”, formulat per Henri Lefebvre, per explicar com les polítiques neoliberals transformen els centres urbans, revaloritzen determinades zones i provoquen l’expulsió de les poblacions més vulnerables cap a les perifèries. Un dels punts més rellevants del programa és la reflexió sobre Tarragona, ciutat on Pujadas va iniciar els seus estudis urbans als anys vuitanta amb l’obra Los barrios de Tarragona. Aquella recerca pionera, centrada en barris com Bonavista o Torreforta, ja evidenciava les dificultats d’inserció de les poblacions nouvingudes. Avui, segons l’autor, aquests processos es reprodueixen amb noves formes de desigualtat, marcades per la racialització i la complexitat de les relacions socials. El llibre també introdueix una perspectiva innovadora sobre els hàbits de mobilitat. L’etnografia deixa de fixar-se exclusivament en espais estàtics per seguir els trajectes quotidians de les persones. Així, emergeix el concepte d’“espais de vida”, que substitueix el de residència i permet entendre la mobilitat com a eix central de la vida contemporània. Els desplaçaments diaris per treballar, comprar o estudiar dibuixen mapes personals que transcendeixen els límits administratius de la ciutat. Lluny de concloure amb una visió tancada, Ciudades y metrópolis es presenta com una obra oberta, amb voluntat de continuïtat. Tal com apunta el mateix Pujadas al pòdcast, es tracta d’un llibre amb “punts suspensius”, que deixa la porta oberta a noves investigacions. En aquest sentit, Compaginades no només difon una novetat editorial, sinó que reivindica la vigència de les humanitats com a eina per comprendre i transformar la realitat social contemporània. El pòdcast Compaginades es pot escoltar i seguir a la web de Ràdio Ciutat de Tarragona, i a ApplePodcast, Spotify i Ivoox, entre d’altres.

L’arqueòleg Joaquin Ruiz de Arbulo presenta el llibre ‘Tarraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió’. Una obra que reivindica la divulgació del patrimoni d’una manera rigorosa i próxima, fruït de les últimes recerques i amb l’ús de la tecnología més avançada.

En aquest nou episodi de Compaginades, descobrim Mirades de Ciència, la nova revista divulgativa de la URV, publicada per primera vegada aquest 2025 amb la voluntat de convertir-se en una cita anual. Una revista en català, visual, accessible i pensada per explicar la recerca que es fa als laboratoris i grups d’investigació de la universitat amb un llenguatge planer i proper. En aquest número, dotze investigadors i investigadores de la URV comparteixen coneixement sobre alguns dels grans reptes i avenços actuals: migracions climàtiques, dades massives, nanopartícules luminescents, mètriques lingüístiques, ritmes circadians, nutrició i estil de vida, microplàstics, competències digitals, vocacions STEM, bioplàstics, arquitectura digital i molts altres temes que reflecteixen la pluralitat de la recerca que es fa a la universitat. Per parlar d’aquesta nova publicació ens acompanyen dues de les seves protagonistes: Cristina Mayo, periodista del Gabinet de Comunicació i responsable de la unitat de divulgació de la ciència, i Marta Montagut, periodista, professora i investigadora del grup Asterix. Amb la Cristina parlem de l’origen de la revista, de la necessitat de reforçar el català en l’àmbit científic i del paper de la divulgació per apropar la recerca a la ciutadania. I amb la Marta ens endinsem en el seu article “La veritat no importa?”, on analitza la desinformació, els discursos d’odi, la penetració de les fake news i els marcs que l’extrema dreta està imposant sobre temes com el canvi climàtic, el feminisme i la immigració. També descobrim com la revista combina text amb il·lustracions de Jordi Calvís, que interpreta visualment cada article, fent de Mirades de Ciència un producte atractiu, modern i transversal. Una revista que es pot llegir en paper —de manera gratuïta als CRAI— i també descarregar en línia a revistes.urv.cat, com tota la producció de Publicacions El pòdcast Compaginades, conduït pel periodista Ricard Lahoz, es pot escoltar i seguir a la web de Ràdio Ciutat de Tarragona, i a ApplePodcast, Spotify i Ivoox, entre d’altres.

Un nou capìtol de Compaginades on rebem una visita del grup de membres de la comunitat Iubilo URV que han publicat el llibre La intel·ligència artificial a debat. El volum recull l’experiència d’un equip que va participar en la Lliga de Debat Sènior de la Xarxa Vives, on van reflexionar sobre si la IA representa una amenaça per a la humanitat. El llibre, editat Publicacions Universitat Rovira i Virgili, és fruit d’una vivència col·lectiva que va començar com un joc i ha acabat convertint-se en una eina de divulgació. Sis autors —Isabel Baixeras, Albert Bordons, Carme Crespo, Jordi Blai, Jaume Aymí i Rosa Queralt— van unir coneixements i experiències per preparar-se durant mesos per al debat. El resultat és una obra coral que combina rigor, reflexió i vivències personals. La comunitat Iubilo URV, formada per personal jubilat de la universitat, va ser la base d’aquesta iniciativa. Iubilo, que significa “jubilats” en llatí, és un espai singular dins de l’Oficina d’Igualtat i Compromís Social de la URV, on es promouen activitats culturals, formatives i de participació. En aquest cas, la proposta va ser formar un equip per competir en una competició sènior de retòrica de la Xarxa Vives, on el tema central era: “És la intel·ligència artificial una amenaça per a la humanitat?” Els participants van dedicar mesos a preparar-se, llegint més de 200 referències, elaborant fitxes, compartint idees i entrenant-se en l’art de debatre. El llibre recull aquest procés, amb arguments a favor i en contra, glossaris, enllaços digitals i reflexions sobre el joc com a eina de coneixement. Tal com explica Isabel Baixeras, “el joc ens va permetre aproximar-nos a un tema complex com la IA d’una manera lúdica i enriquidora”. L’experiència va ser transformadora per als membres de l’equip. Van superar pors, van aprendre a debatre i van descobrir que, malgrat les diferències professionals, podien construir coneixement col·lectiu. “Jo venia del laboratori, no havia debatut mai”, confessa Albert Bordons, “però vaig aprendre molt i vam fer grans amistats”. El llibre no pretén donar respostes definitives, sinó obrir preguntes. La intel·ligència artificial, diuen els autors, no és només el “xati” —com anomenen col·loquialment el ChatGPT— sinó una tecnologia que afecta tots els àmbits de la societat. El debat continua obert, i el llibre és una invitació a participar-hi, especialment per a aquells que s’hi volen introduir sense ser experts. Disponible en format paper i digital en accés obert, La intel·ligència artificial a debat és una mostra de com la universitat pot generar coneixement des de l’experiència, la diversitat i el compromís social. Una obra que, com diu el coordinador de Publicacions URV Jaume Llambrich, “serveix per divulgar la ciència, fer comunitat i fer-ho en català”. El pòdcast Compaginades, conduït pel periodista Ricard Lahoz, es pot escoltar i seguir a la web de Ràdio Ciutat de Tarragona, i a ApplePodcast, Spotify i Ivoox, entre d’altres.

El pòdcast “Compaginades” de Publicacions URV dedica el seu setè capítol a la figura de Sebastià Juan Arbó, escriptor de les Terres de l’Ebre, a partir del llibre de Marta Matas Roca ‘De la realitat viscuda a la ficció narrativa’, que en reivindica la seva trajectòria completa. Després de la pausa estiuenca, el pòdcast de Publicacions URV torna amb un episodi dedicat a la literatura ebrenca. El protagonista és Sebastià Juan Arbó, autor nascut a la Ràpita el 1902, que va destacar per una obra marcada pel territori i per una evolució literària complexa. En el programa conversem amb Marta Matas Roca, doctora en Filologia Catalana per la URV, que presenta el seu llibre, on analitza l’obra completa d’Arbó, més enllà del conegut Terres de l’Ebre.

En el segon capítol de 'Compaginades', el periodista Ricard Lahoz entrevista Jaume Llambrich, director de Publicacions URV, i Ruth Troyano, periodista especialitzada en turisme enològic. Troyano és autora dels llibres de la col·lecció 'Retrats de vi', impulsada des de la universitat ara fa 10 anys. Coincidint amb aquest aniversari, preparen pel 23 de gener un acte amb tots els enòlegs que són protagonistes de la col·lecció. 'Retrats de Vi' aporta el coneixement d'enòlegs formats a la Universitat Rovira i Virgili, els quals, a través de la seva experiència professional i personal, ens fan entendre en què consisteix la seva feina, els objectius que es plantegen i els reptes als quals s'enfronten. I a més, ens ajuden a percebre la seva estima per una professió molt arrelada a les nostres terres.

En el primer capítol de 'Compaginades', el periodista Ricard Lahoz entrevista Jaume Llambrich, director de Publicacions URV, i Montserrat Palau, filòloga, investigadora i professora del Departament de Filologia Catalana de la URV. Palau també és la directora de la col·lecció Quaderns de la Càtedra Josep Anton Baixeras, l’últim volum de la qual està dedicat a Jaume Vidal Alcover, qui va ser el filòleg polifacètic que va plantar la llavor dels estudis de llengua i literatura catalanes a la URV. Més enllà de l’obra recentment editada, Palau glossa les figures de Jaume Vidal i Maria Aurèlia Capmany pel que van significar per a la vida cultural i acadèmica de la ciutat de Tarragona. També es dona compte dels diversos libres publicats en la col·lecció i s’avança el contingut del proper volum, que tractarà de la Revista de Catalunya i d’Antoni Rovira i Virgili.