El Meu Racó

En el Racó d’aquesta setmana faig una reflexió sobre la polèmica al voltant de Lamine Yamal i aquells espanyols que afirmen que no celebren els seus gols. Alguns diuen que és perquè, segons ells, no és prou espanyol a causa dels seus orígens familiars, mentre que d’altres asseguren que és perquè vesteix la samarreta del Barça i consideren que hi ha massa jugadors blaugrana convocats per la selecció espanyola. A partir d’això, analitzo la contradicció que representa que alguns dels qui neguen l’espanyolitat de Lamine Yamal siguin els mateixos que neguen als catalans i als bascos el dret a decidir democràticament si volen continuar formant part de l’Estat espanyol o si prefereixen constituir-se com a estats independents. Reflexiono sobre aquesta aparent incoherència: aquells que volen sentir-se espanyols són qüestionats per alguns sectors, mentre que aquells que voldrien poder decidir lliurement la seva relació amb Espanya no poden fer-ho perquè se’ls nega aquesta possibilitat. D’altra banda, també reflexiono sobre si ser català i defensar els drets nacionals de Catalunya és compatible amb donar suport a la selecció espanyola. Exposo diversos motius pels quals considero que sí que es pot ser catalanista, defensar la identitat i els drets de Catalunya, i alhora animar la selecció espanyola sense que això hagi de representar cap contradicció. aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi del meu Racó comparteixo un testimoni viscut en primera persona que em porta a reflexionar sobre una qüestió clau per a la cohesió social i la integració: el paper de la llengua. A partir d’una experiència quotidiana, analitzo fins a quin punt podem ajudar les persones immigrades a integrar-se al nostre país mantenint-nos en català en les converses habituals, en lloc de canviar automàticament al castellà. La reflexió s’adreça tant a les persones arribades amb els moviments migratoris de principis d’aquest segle com a aquelles que van arribar durant la dècada dels anys setanta del segle passat. Parlo de la importància de la constància lingüística, de la confiança en la capacitat d’aprenentatge de qui arriba i de com l’ús normal i natural del català pot esdevenir una eina d’inclusió, participació i arrelament a la societat que els acull. aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Aquesta setmana al meu Racó comparteixo una reflexió personal sobre tot el reguitzell de proves de so que he anat fent durant les darreres setmanes i la importància que tenen aquests processos per continuar millorant la qualitat dels continguts. Al llarg de l’episodi explico les diferents proves, els canvis, els dubtes i les conclusions que n’he anat traient, així com algunes de les dificultats i aprenentatges que apareixen pel camí. També poso com a exemple algunes de les proves realitzades amb l’amic Javivi, company de Manzanita Accesible, col·laborador del Rincón de Josete i un gran apassionat de la tecnologia, amb qui comparteixo aquesta afició per experimentar i buscar sempre la millor experiència possible. Un episodi tranquil i proper en què comparteixo pensaments, experiències i reflexions sobre un aspecte que sovint queda entre bastidors però que és fonamental per aconseguir un bon resultat final. aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi d’El Meu Racó tenim l’oportunitat de conversar amb la Marta Llongueras, una persona apassionada per les històries, la memòria i el territori. Durant la xerrada ens comparteix algunes de les seves experiències més significatives, entre les quals destaca el seu pas per Ràdio Vilassar, on va entrevistar persones vinculades a Vilassar que, per diferents motius, havien marxat a viure a altres indrets de Catalunya, de la resta de l’Estat espanyol i fins i tot a països de l’altra banda de l’Atlàntic. Un recull de testimonis que permetia descobrir com la vida havia portat aquests vilassarencs a racons ben diversos del món. També parlem del seu pòdcast, un projecte que la porta a recórrer la Catalunya rural entrevistant veïns i veïnes de petits pobles, molts d’ells amb una població d’entre 80 i 100 habitants, tot i que també visita municipis més grans. A través d’aquestes converses, la Marta aconsegueix recuperar la memòria col·lectiva, les anècdotes, les tradicions i les històries que han donat forma a aquests indrets sovint allunyats dels focus mediàtics. Una conversa propera i enriquidora sobre les persones, els pobles i les històries que ens ajuden a entendre millor el país i la seva gent. Carretera i Marta Carretera i Marta aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi del meu Racó comparteixo una reflexió sobre diversos temes tecnològics i l’impacte que tenen en el nostre dia a dia. Parlo especialment de l’ús que fem de la tecnologia les persones amb discapacitat visual i de les limitacions d’accessibilitat que, malauradament, encara presenten moltes aplicacions i plataformes. També comento la meva experiència amb algunes xarxes socials i aplicacions de missatgeria instantània, destacant tant els avantatges que ens ofereixen com els obstacles que encara dificulten una experiència plenament accessible. A més, presento una nova adquisició per al meu equip de creació de continguts: un micròfon de solapa de la marca YRF. Explico les primeres impressions sobre aquest dispositiu i els usos que li donaré en les meves publicacions a Instagram, TikTok i Prestocast. Un episodi amb reflexions, experiències personals i tecnologia vista des de la perspectiva de l’accessibilitat i la creació de contingut digital. aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

.En aquest episodi d’El Meu Racó converso amb una gran professional del món de la comunicació, la periodista Anna Punsí. Es tracta del segon episodi del pòdcast que té com a protagonista una professional del periodisme. Abans de res, vull donar les gràcies a l’Anna Teixidor Colomé per haver-me facilitat el contacte amb l’Anna Punsí, i també a la mateixa Anna Punsí per haver acceptat la invitació i compartir una estona amb nosaltres. Durant la conversa repassem els seus inicis professionals, la seva etapa a SER Catalunya i Ràdio Girona, i tot el seu recorregut posterior a Catalunya Ràdio. També parlem del seu treball actual a Factoria Turcrain, productora responsable de programes tan reconeguts com Crims, dirigit per Carles Porta. L’Anna ens explica algunes de les experiències més destacades de la seva trajectòria periodística. Entre elles, recorda els difícils moments que va viure cobrint diverses actuacions policials dels Mossos d’Esquadra durant l’etapa de Fèlix Puig com a conseller d’Interior, una experiència especialment intensa i exigent des del punt de vista professional. Quan li pregunto quin és el seu referent periodístic, destaca la figura de Carles Francino, històric presentador de La Ventana i actual conductor d’Hoy por Hoy. Precisament, arran de la cobertura d’aquells fets, l’Anna explica que va rebre un important reconeixement professional per part de Francino, que va valorar públicament la seva feina i la seva tasca periodística en uns moments de gran intensitat informativa. Una conversa plena de periodisme, experiències, records i reflexions que ens permet conèixer una mica millor una de les periodistes més destacades del panorama comunicatiu català actual. Anna Punsí (@punsix) en X Anna Punsí (@punsix) en X True Crime Factory (@factory_crime) en X Anna Punsí (@punsix) • Fotos y vídeos de Instagram aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi del podcast he tingut el privilegi de conversar amb Anna Teixidor Colomer, reportera de Televisió de Catalunya i una de les veus més reconegudes del periodisme social a TV3. Coneguda pels seus reportatges als Telenotícies i al programa 30 minuts, també ha destacat com a realitzadora de documentals centrats en temes socials, especialment relacionats amb la immigració, el gihadisme i els processos de radicalització. Molta gent també la recorda com una de les productores de la sèrie documental de Netflix 800 metros. Durant la conversa hem parlat de com era el periodisme quan ella va començar a TV3 l’any 2007 i de com ha evolucionat fins avui. Hem reflexionat sobre els canvis que han arribat amb la tecnologia i les xarxes socials, en una època en què qualsevol persona amb un telèfon mòbil pot enregistrar i compartir imatges, sovint traspassant límits ètics que abans estaven molt més definits. També hem comentat la importància de mantenir uns criteris professionals i uns límits clars dins d’una corporació pública com TV3, un aspecte que l’Anna defensa i explica amb molta honestedat i coherència. Des d’aquí li vull agrair de tot cor que hagi acceptat venir al meu Racó i compartir aquesta estona de conversa tan interessant, humana i necessària. anna teixidor colomer (@annateixidorcol) en X anna teixidor colomer (@annateixidorcol) en X anna teixidor colomer (@annateixidorcolomer) • Fotos y vídeos de Instagram aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi del meu Racó parlo de la gran Rua de celebració del títol de lliga del FC Barcelona pels principals carrers de Barcelona, una festa plena d’alegria, orgull culer i moments que quedaran per sempre a la memòria de l’afició blaugrana. Però entre totes les imatges que va deixar la celebració, n’hi va haver una que va fer la volta al món i que va generar un enorme rebombori mediàtic i polític: el moment en què Lamine Yamal va mostrar una bandera de Palestina davant de milers de persones. Durant l’episodi explico per què considero que aquest gest del jove crack blaugrana és un acte de valentia poc habitual dins del futbol d’elit mundial, un entorn on molts esportistes prefereixen no posicionar-se públicament sobre qüestions humanitàries o conflictes internacionals per evitar polèmiques. Com a seguidor del Barça, mostro el meu orgull perquè un dels nostres hagi tingut el coratge de fer un gest que, més enllà de la política, interpreto com una mostra d’humanitat i sensibilitat davant del patiment de tanta gent innocent. També reflexiono sobre totes les reaccions que aquest gest ha provocat, incloent-hi les crítiques i pressions arribades des d’Israel, i aprofito per demanar al club que no es desmarqui de Lamine Yamal ni el deixi sol davant dels atacs que està rebent. Al contrari: crec que el FC Barcelona hauria de donar-li suport institucional i defensar un dels seus jugadors davant d’una situació que considero injusta. Perquè massa poques vegades veiem esportistes internacionals fent gestos d’aquest tipus, i precisament per això penso que cal valorar-los i protegir-los quan decideixen fer-los. aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

L’episodi d’avui és un homenatge etern a un dels Barça de tots els temps, aquell Dream Team que va canviar la història del futbol i la manera d’entendre aquest esport. Un equip irrepetible liderat pel geni de Johan Cruyff, l’home que va sembrar una idea que encara avui continua viva al Camp Nou. Aquell Barça dels anys 90 no només guanyava partits, enamorava. Va enlluernar propis i estranys amb un futbol valent, ofensiu, ple de talent i personalitat, convertint el club en una referència mundial. I quin millor dia per recordar d’on ve tot això que avui, després que el Barça s’hagi proclamat campió de Lliga de manera matemàtica, i fent-ho amb una victòria històrica davant el seu etern rival en un Clàssic al Camp Nou, derrotant el Reial Madrid per 2 a 0. Una nit d’aquelles que queden gravades per sempre a la memòria del barcelonisme. Perquè si avui el Barça continua defensant una manera única de jugar és gràcies a aquella llavor que va plantar Cruyff. I precisament per això molts ja consideren que l’actual tècnic blaugrana, l’alemany Hansi Flick, és l’entrenador més cruïffista de tots els que han passat pel club des de la marxa de l’holandès. Per la pressió alta, per l’ambició constant, per voler la pilota, per atacar sense por i per entendre que el futbol és també espectacle i emoció. Però també perquè després d’aquell Dream Team han arribat altres equips llegendaris que han mantingut viu aquell esperit. I és impossible no recordar el Barça de Pep Guardiola, deixeble del mateix Cruyff, que anys més tard va portar aquella filosofia a una altra dimensió i va construir un altre equip de llegenda que va meravellar el món. Avui el Barça torna a tocar el cel. I mentre els culers celebren un nou títol de Lliga, és impossible no mirar enrere i recordar que tot va començar amb aquell somni meravellós anomenat Dream Team. aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X FC Barcelona - Dream Team: el sueño que cambió el fútbol FC Barcelona - Dream Team: el sueño que cambió el fútbol

En aquest episodi de “El meu racó” comparteixo una reflexió personal sobre com l’esquerra política, tant a nivell estatal com català, afronta el debat sobre la immigració. Analitzo com, sovint, des d’una posició que es podria percebre com a “bonista” o incòmoda davant d’aquest tema, es deixa un espai discursiu que acaba sent ocupat per la dreta, des del centre-dreta fins a l’extrema dreta. Aquest buit, al meu parer, condiciona el debat públic i contribueix a polaritzar encara més la societat. També faig referència a un incident que considero preocupant, protagonitzat pel diputat de José María Sánchez García, membre de VOX, dins del Congrés dels Diputats. La seva actitud agressiva envers el president de la cambra em sembla greu i significativa del to que està adoptant una part de la política actual. A més, expresso el meu rebuig a les xiulades a l’himne espanyol en finals de la Copa del Rei. Defenso que, si els catalans i els bascos volen que es respectin els seus símbols nacionals, també cal mostrar respecte pels símbols dels altres. Per això, proposo que la millor manera de mostrar desacord amb l’Estat o amb la monarquia és mantenir-se en silenci quan sona l’himne o apareix el monarca, evitant actituds que puguin ofendre altres ciutadans, tant a la resta de l’Estat com també a Catalunya i a Euskadi, on hi ha persones que se senten identificades amb aquests símbols. aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi del meu racó he tingut el gran plaer de conversar amb en Chus, de la xarxa de podcasting Mancha Pod, on participa en diversos projectes, entre els quals destaca un podcast en català: L’Explican Tresor. Ha estat una xerrada molt enriquidora i propera, plena de complicitat entre dos podcasters amb passió pel mitjà. Durant la conversa hem parlat de la nostra llengua i del seu ús social al país, compartint reflexions sobre la seva situació actual i la importància de mantenir-la viva en tots els àmbits. Com era d’esperar, també hem dedicat una bona estona a parlar de podcasting, especialment del podcasting en català. Hem posat sobre la taula com veiem l’ús del català en la creació de contingut, centrant-nos en el món del podcast, i hem coincidit en el fet que cada vegada hi ha més projectes que aposten per la nostra llengua. Aquesta tendència ens alegra profundament i ens dona esperança de cara al futur del català en l’entorn digital. En definitiva, una conversa distesa, interessant i molt necessària sobre llengua, cultura i podcasting. aExplica'm, Tresor https://pod.link/1592359111 Humilies https://pod.link/aHR0cHM6Ly93d3cuc3ByZWFrZXIuY29tL3Nob3cvNjY4NDk4OC9lcGlzb2Rlcy9mZWVk aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi del meu racó us comparteixo una reflexió sobre com gravo i, sobretot, sobre la comoditat a l’hora de fer-ho. Parlo de les diferències entre gravar tot sol o fer-ho amb convidats, per exemple en la manera de vestir-me. Quan tinc convidats i ho faig mitjançant l’app de Zoom, amb càmera, acostumo a posar-me un jersei i una samarreta sense mànigues. En canvi, quan gravo sol, sovint ho faig en pijama, entre altres coses, perquè quan no sortim davant d’altres persones no acostumem a vestir-nos tant i preferim roba còmoda. A més d’aquesta reflexió, també parlo d’altres temes, així que és un programa variat que espero que us agradi. aaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Després de veure un vídeo a la xarxa social TikTok, reflexiono sobre la incultura cada cop més present entre els joves. Ho dic perquè, en aquest vídeo, una reportera preguntava a uns joves en un esdeveniment qui és el president de la Generalitat de Catalunya, i cap d’ells sabia respondre correctament. Aquesta situació em sembla molt greu, tot i que he de reconèixer que no és la primera vegada que veig continguts així, i això em preocupa força. De fet, hi van haver respostes tan sorprenents com afirmar que el president de la Generalitat era el difunt Salvador Dalí, que va ser un gran pintor empordanès però mai no va ser president de Catalunya. Altres van arribar a dir que el president era Pedro Sánchez, que és el president del govern espanyol, o fins i tot l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Aquestes confusions posen encara més en evidència el desconeixement generalitzat. Aquests exemples deixen molt clar el baix nivell educatiu al nostre país. No només no saben qui és el president, sinó que tampoc coneixen qüestions bàsiques com ara quins són els rius que creuen la península Ibèrica, quines són les capitals dels principals països del món o quins són els cinc continents. Tot plegat és molt preocupant. Aquesta realitat confirma les dades negatives que any rere any mostra l’informe PISA, que deixa en molt mal lloc l’educació catalana i, en general, el sistema educatiu de l’Estat espanyol. El més inquietant de tot és la sensació que aquesta situació no preocupa prou a ningú. aaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi del meu racó comparteixo una reflexió profunda sobre la meva preocupació davant l’actual situació internacional, marcada per l’escalada del conflicte arran de la guerra iniciada de manera unilateral pels Estats Units i Israel contra l’Iran. Analitzo les possibles conseqüències d’aquest escenari, tant en l’àmbit geopolític com econòmic, i com aquesta inestabilitat global pot afectar-nos més del que sembla en el nostre dia a dia. També parlo de l’èxode massiu de ciutadans durant aquesta Setmana Santa, amb exemples com Barcelona, on moltes persones han decidit mantenir els seus plans de vacances malgrat el context d’incertesa mundial i les seves implicacions econòmiques. Una reflexió sobre com, tot i les tensions globals, la vida quotidiana continua i les decisions individuals segueixen el seu curs. Per acabar, aprofito aquest episodi per presentar-vos dos projectes germans d’aquest espai: El Rincón de Josete Podcast i el canal de YouTube, fent alguns anuncis relacionats amb el seu desenvolupament i el contingut que hi podreu trobar pròximament. aaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi del meu racó reflexiono, per una banda, sobre l’aparició d’un nou lloc web creat per Joan Boluda, una figura coneguda dins del món del màrqueting i el podcasting, especialment pel seu podcast “Màrqueting Digital”. Es tracta d’una plataforma anomenada Pretocast, que permet crear petits àudios d’una durada màxima d’un minut. Aquests continguts es publiquen en format podcast tant dins la mateixa web com als diferents gestors de podcasting. El sistema és innovador per la seva immediatesa i simplicitat, i està tenint un gran èxit: en menys d’una setmana des del seu llançament ja ha superat els 1.000 usuaris. Per altra banda, també reflexiono sobre la greu situació internacional actual, marcada per l’escalada de tensió al Pròxim Orient. Des de l’inici de les hostilitats, el conflicte ha implicat directament potències com Israel i els Estats Units, enfrontades amb l’Iran, després d’uns atacs iniciats de manera unilateral per aquestes forces militars, sense el suport ni l’autorització d’organismes internacionals com les Nacions Unides. Aquesta situació genera una gran preocupació pel seu impacte global i per les possibles conseqüències que pot tenir en l’estabilitat internacional. aaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi del meu Racó parlo sobre el llibre que estic llegint al gestor digital de l’ONCE, Barça inèdit, una obra que aprofundeix en la catalanitat del FC Barcelona sense deixar de reconèixer la seva dimensió universal. El Barça és, sens dubte, un club global, amb penyes repartides arreu dels cinc continents, fet que el converteix en un dels clubs més estimats del món. Malgrat aquesta projecció internacional, el club mai no ha perdut la seva essència ni la seva identitat catalana, i no hi ha cap motiu perquè ho faci. Que sigui un club universal no està renyit amb la seva catalanitat; al contrari, aquesta és una de les seves grans fortaleses. Ningú no hauria de posar en dubte aquesta realitat. Al llarg dels seus més de 125 anys d’història, el Barça ha hagut de fer equilibris constants per mantenir-se fidel als seus valors, especialment en contextos polítics adversos. Durant períodes difícils, com les dues dictadures militars de caràcter feixista que va patir l’Estat espanyol, el club va ser perseguit precisament per ser un símbol de defensa de la llengua, la cultura catalana i la idea de Catalunya com a nació. Aquesta situació es va fer especialment evident durant els 40 anys de franquisme, una època en què es va reprimir durament qualsevol expressió de les singularitats catalanes, mentre que es va afavorir clarament l’etern rival, el Real Madrid. Tot plegat reforça encara més el paper del Barça com a entitat que va més enllà de l’esport, mantenint-se ferm en la seva identitat al llarg del temps. aaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi del meu Racó vaig tenir l’oportunitat de gravar una conversa molt especial amb el meu amic i company Alex Molins. Junts vam tenir una xerrada força entretinguda sobre què significa viure durant gairebé tota una vida lluny de casa nostra. Durant la conversa, l’Alex ens explica com ha estat la seva experiència vivint fora i, sobretot, com ha aconseguit mantenir viu el contacte amb la llengua i la cultura catalanes malgrat la distància. De fet, mai no ha perdut del tot el vincle amb Catalunya, en gran part perquè bona part de la seva família continua vivint a la seva ciutat natal, Terrassa. A més de ser amic meu i company meu i de la Lore al podcast Arreglant el Món, l’Alex també té el seu propi projecte: el podcast Puede Ser Una Charla Más, que segur que molts de vosaltres ja coneixeu. Una conversa propera, plena d’experiències personals i reflexions sobre identitat, arrels i la manera de mantenir viva la cultura pròpia encara que la vida et porti lluny de casa. Puede Ser Una Charla Más en TikTok Puede Ser Una Charla Más en TikTok ¡Te recomiendo que escuches este podcast de iVoox! Puede Ser Una Charla Más https://go.ivoox.com/sq/1025042 ¡Te recomiendo que escuches este podcast de iVoox! ARREGLANT EL MÓN https://go.ivoox.com/sq/2396123 Puede Ser Una Charla Más (@PodcastPS1CM) en X PSUCM (El podcast) (@podcast_ps1cm) • Fotos y vídeos de Instagram aaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi del meu racó us explico una mica més el que normalment no es veu darrere dels meus podcasts ️. Parlo de quan acostumo a gravar els episodis, com m’organitzo perquè tot flueixi de manera natural i quin és el meu procés personal a l’hora de preparar-me abans d’encendre el micròfon. També comparteixo el meu mètode tant per gravar com per editar l’àudio: des de com estructuro les idees, com intento mantenir un ambient tranquil mentre gravo, fins a la manera com reviso i retoco el so perquè el resultat final sigui el millor possible. Un episodi més proper i entre bastidors on explico el meu procés creatiu i tècnic pas a pas ✨. aaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest nou episodi d’El meu Racó, comparteixo la recomanació d’un llibre que m’he llegit aquest darrer cap de setmana: 1939: La caiguda de Barcelona, de l’escriptor i periodista Andreu Claret. En aquesta obra, Claret ens transporta als dies dramàtics de la caiguda de Barcelona a finals de la Guerra Civil, el gener de 1939. A través d’una narració intensa i documentada, l’autor combina rigor històric i sensibilitat literària per retratar la por, la incertesa i l’esperança d’una ciutat que veu com el seu món s’ensorra. El llibre posa el focus tant en els grans esdeveniments polítics i militars com en les vivències personals de personatges que simbolitzen tota una generació marcada per l’exili, la derrota i la pèrdua. En aquest episodi reflexiono sobre com la novel·la ens ajuda a entendre millor aquell moment clau de la nostra història, el pes de la memòria col·lectiva i la importància de preservar les veus que van viure aquells fets. Una lectura colpidora i necessària per comprendre què va significar realment el 1939 per a Barcelona i per al país.

En aquest primer episodi de la nova etapa del podcast, el que fins ara coneixíeu com Parlant en veu alta reneix sota el nom de El meu racó, un espai que manté l’essència reflexiva que l’ha definit des del principi però que evoluciona per reforçar la seva identitat i el seu vincle natural amb el seu podcast germà, El Rincón de Josete. Un racó personal, íntim i honest on les paraules continuen sent refugi, però també punt de trobada. Aquesta nova etapa neix amb la voluntat de consolidar un estil propi dins d’una mateixa família: la proximitat, la naturalitat i la conversa sense artificis. Les reflexions que han donat ànima al projecte hi continuen presents, però a partir d’ara s’hi afegeix una nova dimensió: entrevistes i xerrades que aportaran mirades diferents, històries compartides i converses amb ànima. I per inaugurar aquesta nova secció d’entrevistes, no podia ser amb ningú millor que amb la meva companya i gran amiga Lorena, creadora del projecte Arreglant el món, amb qui comparteixo camí, idees i passió per comunicar. Una conversa especial per donar el tret de sortida a aquesta etapa renovada, plena de complicitat, sinceritat i aquella manera tan nostra d’entendre la comunicació: parlant des del cor, però construint comunitat. Benvinguts a El meu racó. Lorena Iserte Rodriguez (@loreneta_isro) • Fotos y vídeos de Instagram Lorena Iserte Rodriguez (@loreneta_isro) • Fotos y vídeos de Instagram ¡Te recomiendo que escuches este podcast de iVoox! KIOSKO CHISPAS https://go.ivoox.com/sq/2201642 ¡Te recomiendo que escuches este podcast de iVoox! Podcaster al Desnudo https://go.ivoox.com/sq/1036366 ¡Te recomiendo que escuches este podcast de iVoox! ARREGLANT EL MÓN https://go.ivoox.com/sq/2396123 aaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

aEn aquest episodi de Parlant en veu alta vos faig diversos anuncis importants. A més de presentar la nova secció, que consistirà en una entrevista/xerrada un cop al mes amb el mateix estil que El rincón de Josete podcast, però amb periodicitat mensual i no setmanal, també vos cont els canvis del projecte. A partir d’ara, Parlant en veu alta passarà a dir-se El meu racó. El logotip serà el mateix, però quan sigui el logo, en comptes de posar El rincón de Josete podcast hi posarà El meu racó, perquè hi hagi una marca reconeixible per tothom i es mantingui la mateixa essència del projecte. aaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi especial de Parlant en veu alta he volgut retre un sentit homenatge al món de la ràdio amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio, celebrat avui divendres 13 de febrer. Un reconeixement sincer a un mitjà que ens ha acompanyat generació rere generació, que ha informat, emocionat i connectat persones arreu del territori només amb la força de la paraula i el so. Al llarg del programa recordem la màgia de la ràdio: la seva immediatesa, la proximitat de les veus, la capacitat de crear imatges dins del cap de l’oient i d’acompanyar-nos en qualsevol moment del dia. Però aquest homenatge també és profundament personal. La ràdio ha estat present en la meva vida des de ben petit, com a oient fidel, gairebé com una banda sonora quotidiana. Despertar-me amb una emissora de fons, escoltar partits, magazins o programes nocturns en silenci abans d’anar a dormir… són records que formen part de qui soc. En l’episodi comparteixo una anècdota molt especial de la meva infantesa, un moment senzill però carregat de significat que explica fins a quin punt la ràdio no només m’acompanyava, sinó que em feia sentir part d’alguna cosa més gran. Aquella experiència va marcar la meva manera d’entendre la comunicació i, en part, també el meu camí posterior davant del micròfon. Reivindiquem amb convicció que la ràdio i el món del podcasting poden conviure amb total normalitat. Lluny de competir, es complementen. La ràdio aporta trajectòria, professionalitat i directe; el podcast ofereix flexibilitat, nous formats i llibertat creativa. Junts amplien veus, multipliquen històries i fan créixer l’univers sonor. Aquest episodi és, doncs, una celebració compartida: de la ràdio de sempre i del podcast d’avui. Perquè el so ens uneix, ens informa i ens fa sentir part d’una mateixa conversa, sigui a través d’un transistor o d’uns auriculars connectats al mòbil. aaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta faig un anunci molt especial: us revelo qui serà la primera convidada d’aquesta nova secció del podcast, en què, igual que a El Rincón de Josete, de tant en tant tindrem xerrades amb convidats i convidades, tot i que aquí seran cada mes o dos mesos segons com pugui organitzar-ho. A més d’aquest anunci, us llenço també una pregunta per reflexionar i debatre: la cultura catalana és només allò que es fa en llengua catalana o és tot allò que es fa des dels territoris de parla catalana, independentment que sigui en català o en castellà? aaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Episodi de Parlant en veu alta estructurat com un viatge amb dues estacions clarament diferenciades, dedicat al meu amic Àngel, que ens va deixar el dia 3 de febrer. En la primera part, el programa s’endinsa en una reflexió filosòfica i íntima sobre la vida com a trajecte: el pas del temps, les decisions que ens modelen, les incerteses, les pèrdues i els aprenentatges que configuren el nostre periple vital col·lectiu i personal. Una conversa pausada, introspectiva i oberta que convida l’oient a mirar-se a si mateix i al camí recorregut, també des del record i l’absència. En la segona part, el to canvia cap a un registre més terrenal i apassionat, on s’expressa la indignació com a afeccionat del Barça —i, per extensió, de qualsevol seguidor del futbol— davant el tracte arbitral que, segons s’argumenta, beneficia de manera reiterada el Reial Madrid. Durant el debat es posen sobre la taula dades concretes i exemples verificables que es poden contrastar públicament, generant una crítica directa al sistema arbitral i a la percepció de desigualtat en el món del futbol. aaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest nou episodi de Parlant en veu alta comparteixo dos sentiments oposats però igualment intensos, nascuts de dos motius molt diferents. D’una banda, l’alegria profunda i sincera pel creixement sostingut del podcast. Un projecte que, a poc a poc, va trobant el seu lloc i la seva gent, amb una mitjana d’entre quaranta i cinquanta oients per episodi, i fins i tot superant els vuitanta en algun cas. Una evolució que emociona, que anima a continuar i que confirma que hi ha veus a l’altra banda que escolten, acompanyen i donen sentit a tot plegat. De l’altra, manifesto la meva indignació per l’excés de publicitat que darrerament hem de suportar en molts episodis de molts podcasts, fins i tot en el podcasting independent. Vull deixar molt clar que no som els podcasters qui decidim inserir aquests anuncis, sinó que és una decisió de les plataformes de podcasting. En el cas dels podcasts que formen part de la plataforma Mundo Podcast d’iVoox, és la pròpia plataforma la responsable del feed i, per tant, de la publicitat que pot resultar especialment molesta per als oients. En aquest podcast, però, no us apareix publicitat a través del feed, ja que la durada dels episodis no permet que s’hi insereixin anuncis. Una reflexió en veu alta, sincera i necessària, sobre créixer, crear i conviure amb les regles d’un ecosistema que no sempre juga a favor de qui escolta ni de qui crea. aParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi vull fer un petit anunci: si tot surt bé, de tant en tant faré algun episodi d’aquest podcast amb algun convidat o convidada, d’una manera similar a com ho faig a El Rincón de Josete, però aquí, a Parlant en veu alta. Tot i això, no serà l’habitual. La tònica general del podcast continuarà sent la mateixa de fins ara: reflexions en català, dites en veu alta, amb calma i amb sentit. Com a curiositat, aquest episodi l’he gravat directament des de l’iPhone, utilitzant el micròfon propi de l’iPhone 16 Pro. aParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi de Parlant en Veu Alta parteixo d’una conversa real que vam tenir uns amics i jo dins d’un grup parlant sobre l’ús de la intel·ligència artificial. D’aquell intercanvi d’opinions em va sorgir una pregunta que no em vaig poder treure del cap: no estem abusant, potser una mica o fins i tot molt, de l’ús de la IA? Aquesta reflexió no vol dir, ni de bon tros, que no sigui conscient que per a les persones amb discapacitat visual la IA pot ser una eina d’una gran ajuda i un suport molt valuós. Però això no treu el fet que, com a societat, potser n’estem fent un ús una mica massa abusiu. Especialment entre els joves estudiants, on una gran part fa servir la IA com a recurs principal, fet que pot provocar que no investiguin, no facin les recerques necessàries i no desenvolupin l’esforç personal que els ajuda realment a aprendre de debò. Una reflexió oberta, sense judicis, per pensar-hi plegats. aParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta faig una reflexió personal sobre la necessitat, sota el meu punt de vista, de ser una societat més autocrítica. Una societat capaç de qüestionar-se a si mateixa, de ser crítica no només amb aquells que pensen diferent de nosaltres, sinó també amb els que formen part del nostre propi entorn o comparteixen les nostres idees. Parlo de la importància de no donar res per fet, d’aturar-nos a mirar la realitat amb esperit crític i de no acceptar discursos o actituds sense abans analitzar-los amb profunditat. Una invitació a pensar, revisar i repensar-nos com a individus i com a col·lectiu. aParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta anuncio la creació del nou compte oficial de X del podcast. Un espai més per continuar compartint reflexions, novetats i converses que neixen des de la veu i l’experiència. Deixo l’enllaç del compte perquè el pugueu seguir i us animo a tots els oients de Parlant en veu alta a formar part també d’aquesta nova via de comunicació. aParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta faig una petita reflexió sobre el fred d’aquest any. Després de diversos hiverns en què gairebé no havíem notat el fred, aquest any sí que l’estem vivint amb intensitat. En plenes dates nadalenques hem experimentat la primera onada de fred després de gairebé vuit anys sense cap, una situació que contrasta clarament amb el que passa als estius, on cada any gairebé sempre hi ha una o més onades de calor intensa, amb moltes nits tropicals o fins i tot tòrrides. Una reflexió personal sobre com està canviant la nostra percepció de les estacions i del clima.

En aquest episodi de Parlant en veu alta expresso la meva profunda preocupació per tot el que està passant a Veneçuela després de l’atac produït la matinada de dissabte per part de l’exèrcit nord-americà, en el qual va ser detingut el president veneçolà, Nicolás Maduro. Reflexiono sobre el fet que Maduro és una figura que ha arruïnat el seu propi poble, però també defenso que això no pot justificar, en cap cas, la violació del dret internacional ni de la sobirania d’un estat sobirà com és Veneçuela per part dels Estats Units. Una reflexió crítica, serena i necessària sobre els límits del poder, la legalitat internacional i les conseqüències per a la població civil.

En aquest episodi de Parlant en veu alta abordo tres qüestions d’actualitat molt diferents però igualment rellevants. D’una banda, poso el focus en la tensió i els riscos que es viuen en les hores prèvies al derbi català de Primera Divisió que es disputa aquesta nit a les 21 h a l’estadi de Cornellà-El Prat, l’Espanyol-Barça, amb una atenció especial al fet que serà la primera visita de l’exporter de l’Espanyol Joan Garcia com a nou porter del màxim rival, un element que afegeix encara més morbo i intensitat a un partit que ja de per si sempre és especial. En segon lloc, comento el que ha passat aquesta passada matinada arran de l’atac militar dels Estats Units a territori veneçolà, que segons les informacions disponibles hauria provocat la detenció del president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i de la seva dona per part de l’exèrcit nord-americà. Finalment, parlo de l’arribada de la borrasca Francis al nostre país, que sembla que portarà pluges, neu i sobretot una forta baixada de les temperatures, amb el que podria ser la primera gran onada de fred des de l’any 2018.

En aquest últim episodi de Parlant en veu alta d’aquest 2025, comparteixo una reflexió sincera i tranquil·la a poques hores de deixar enrere l’any. Un espai per aturar-nos un moment, mirar tot el que hem viscut, el que hem après i també el que ens ha costat, amb la voluntat de tancar el 2025 de la millor manera possible. Sense presses ni grans promeses, parlo de la importància de començar el 2026 amb calma, il·lusió i els peus a terra, cuidant-nos més i donant valor a les petites coses que realment compten. Una reflexió per acomiadar l’any i obrir la porta al nou amb esperança i consciència.

Una reflexió en veu alta sobre com de ràpid passa tot: avui som tots junts a les portes del pont de la Puríssima, i ben aviat ens plantarem a les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis. I, quan ens n’adonem, tot ja haurà passat. De fet, sembla que fa un moment érem a l’estiu, i de cop ja ens trobàvem per Tots Sants. També parle del fet que, en els últims anys, hem anat adoptant tradicions que no són pròpiament nostres, com Halloween o el Black Friday, i em pregunte per què fem servir paraules que tampoc són nostres, que venen de l’anglés i que ni tan sols tenen arrel llatina. Una mirada al ritme accelerat del temps i als canvis culturals que vivim sense adonar-nos-en. ajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta, comparteixo dues reflexions ben diferents però igualment presents al meu dia a dia. D’una banda, em qüestiono què hem fet malament com a societat perquè estiguin calant discursos tan perillosos, tant de l’extrema dreta espanyola com catalana i d’arreu del món. De l’altra, parlo de la satisfacció personal que m’està aportant la meva subscripció a YouTube Premium, una eina que m’està millorant molt l’experiència de consum de continguts. aaajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta, faig una reflexió a partir d’un missatge molt especial que em va enviar el meu amic Fermín, més conegut com Minchu, company també al podcast Tot Fútbol. En Minchu, que és asturià i viu i treballa a Alemanya, em deia que m’estava escoltant des del cotxe, gaudint d’aquest podcast. A partir d’això, reflexiono sobre com, gràcies a Internet i als podcasts, podem —de manera humil— posar el nostre granet de sorra perquè la llengua catalana arribi a més gent. Parlo de com persones que no són catalanes poden apropar-s’hi, entendre-la i fins i tot animar-se a aprendre-la i parlar-la, com està fent en Minchu. Una mostra preciosa de com la comunicació i la passió poden travessar fronteres. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta, Josete parla sobre les cinc ciutats més poblades de Catalunya, analitzant tant la seva població total com la seva densitat d’habitants per quilòmetre quadrat. Basant-se en les dades facilitades per la IHA, en aquest cas CHAT-GPT, reflexiona sobre com aquestes xifres reflecteixen la distribució demogràfica del territori català i com poden influir en aspectes com la mobilitat, els serveis i la qualitat de vida dels seus habitants. Aquest episodi neix arran de la seva estada a Terrassa amb motiu de la celebració de les JPOD a la mateixa ciutat. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta, Josete comparteix les seves reflexions sobre el conflicte polític i històric català, gravat des de la comoditat del seu iPhone 16 Pro, sense necessitat de connectar-se a l’iMac. Hi parla de la importància de trobar un nou model d’Estat espanyol, ja sigui federal o confederal, que reconegui la pluralitat dels pobles que el formen. Aporta exemples de models internacionals reconeguts, tot destacant que cap d’ells no inclou el dret a l’autodeterminació, un element que considera essencial per assolir una convivència més justa i respectuosa. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

aEn aquest episodi de Parlant en veu alta, Josete reflexiona sobre una qüestió que poques vegades s’aborda obertament: fins a quin punt som realment lliures per decidir sobre les nostres vides. Una mirada sincera i profunda sobre la capacitat —o la possibilitat— de prendre decisions pròpies, condicionades sovint per les circumstàncies personals, laborals o socials. Josete també parla del paper que hi juga la sort en aquestes decisions, i de com pot influir en el rumb que pren la nostra existència. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta, Josete reflexiona sobre la idea que “tots els polítics són iguals” i defensa que aquesta afirmació és falsa. Explica que deixar d’anar a votar per aquest motiu debilita el nostre sistema democràtic, que, tot i les seves imperfeccions, continua sent el menys dolent dels que coneixem. Recorda com els nostres pares i avis van viure sota un règim que no permetia cap llibertat, i contrasta aquella manca real de llibertat amb les queixes actuals sobre la suposada manca de llibertat d’expressió. A més, Josete reivindica el català com una eina d’integració per als immigrants que arriben al nostre país, i proposa fer-lo atractiu a través de la cultura i els mitjans. Ofereix consells per aprendre la llengua escoltant podcasts, ràdio, mirant la televisió o continguts en plataformes com Netflix, recomanant veure sèries i pel·lícules doblades al català i, si cal, amb subtítols en la llengua materna. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta reflexiono sobre la importància de fer comunitat dins del món del podcasting en català. Us comento la iniciativa del meu amic Chus, del podcast Explican treçort, que ha creat un grup de Telegram obert tant a creadors de podcasts en català independents com a oients. Trobareu l’enllaç al grup a les notes d’aquest episodi. A més, comparteixo una de les meves aficions: seguir l’evolució de la informació climatològica. En els darrers dies el temps a Catalunya ha canviat de manera notable, amb pluges abundants i un descens de les temperatures per sota de la mitjana climàtica. Tot i això, sembla que en els pròxims dies les temperatures es tornaran a normalitzar i es quedaran en els valors habituals per a l’època de l’any en què ens trobem. https://t.me/+elJrG4wwYm84Njc0 https://t.me/+elJrG4wwYm84Njc0 aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi manifesto la meva por davant l’augment, segons totes les enquestes, de les formacions d’extrema dreta i d’extrema radicalitat a Catalunya. Em preocupa especialment el cas de VOX i d’Aliança Catalana, aquesta última independentista però amb un discurs que considero supremacista. El seu eslògan durant la Diada de l’11 de setembre, “Una Catalunya més catalana”, em genera molts dubtes i em porta a preguntar-me: què vol dir exactament això? Per mi, Catalunya som tots aquells que estimem aquest país, independentment d’orígens, llengües o creences. Defenso la idea d’una Catalunya terra d’acollida, com ha estat fins ara, oberta i plural. Afegeixo també que aquest mal, l’augment del suport a les forces d’extrema dreta, és un fidel reflex del que passa arreu del món, no només a casa nostra. Fins i tot als Estats Units estem veient com aquest fenomen creix i es normalitza. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta reflexiono sobre el final de l’estiu i les festes majors que omplen el territori. Comparteixo amb vosaltres les celebracions que s’han viscut a Sant Adrià de Besòs del divendres 5 al dilluns 8 de setembre, la meva localitat i també la de molts dels oients. Explico algunes de les activitats a les quals pensàvem assistir amb la Candita i la meva germana, com el pregó i el primer concert de l’orquestra, celebrat el mateix divendres després del pregó, a càrrec dels membres de l’Ateneu Adrianenc. Enguany l’entitat adrianenca està d’aniversari, ja que celebra el seu centenari després de ser fundada l’any 1925. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi reflexiono sobre les feines vocacionals i el fet que, tot i ser una sort poder treballar del que sempre has volgut, això no vol dir que no et puguis cansar o necessitar un respir. També parlo sobre la importància de l’autoestima: cal cuidar-la i tenir-ne prou per avançar, però sense caure en els excessos. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

Avui vull fer un petit homenatge sentit als grans comunicadors d’aquest país. Homes i dones que, des de la ràdio, la televisió, la premsa i ara també les noves plataformes digitals, han marcat camins i han estat referents per a mi i per a molta gent. Per mi, la ràdio ha tingut una importància cabdal: m’ha acompanyat sempre, ha estat una escola de vida i un refugi de companyia i de paraula. La televisió, en menor mesura, també ha tingut un paper destacat, portant-me imatges i moments que han quedat gravats. Gent com l’Antoni Bassas, en Joaquim Maria Puyal, en Jordi Basté, la Mònica Terribas, la Gemma Nierga, la Lídia Heredia, l’Helena García Melero… i tants d’altres. No pararia mai de donar noms, perquè cadascun d’ells ha deixat empremta amb el seu estil i la seva manera d’entendre la comunicació. Persones que amb la seva manera de parlar, d’explicar, de transmetre, han aconseguit connectar amb l’ànima d’aquest petit gran país que és Catalunya. Ells i elles han estat mestres d’ofici, exemples d’honestedat, de passió i de rigor. I el més bonic de tot és que, mentre en recordem i reconeixem els que han deixat una petjada inesborrable, també veiem com en van sorgint de nous, amb frescor i amb ganes de continuar fent gran la comunicació catalana. Aquest homenatge és per tots ells: pels que ja hi són, pels que vindran, i pels que sempre ens acompanyaran a través de la seva veu i del seu record. ajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta, faig una reflexió sobre el que per mi s’han convertit en mals usos de les xarxes socials. D’una banda, la facilitat amb què els menors d’edat tenen un telèfon intel·ligent amb accés lliure a aquestes plataformes, sovint sense cap control per part dels adults. De l’altra, la manera com la societat en general fa servir les xarxes amb una polarització que va més enllà del que seria desitjable. He volgut llençar un missatge de responsabilitat, demanant que els adults tinguem cura d’on entren els menors a internet i que nosaltres mateixos actuem amb més mesura a les xarxes socials. ajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

aEn aquest episodi de Parlant en Veu Alta, faig un repàs a l’actualitat del 11 d’agost, marcada per fets greus que m’han portat a expressar la meva opinió. Començo parlant de l’anunci del president dels Estats Units sobre el desplegament de la Guàrdia Nacional i la retirada de competències a la policia municipal de Washington, argumentant que la ciutat té índexs de delinqüència superiors a llocs com Ciutat de Mèxic o Bogotà. També tracto el que ha passat a la Franja de Gaza amb l’assassinat de cinc periodistes de la cadena Al Jazeera, segons l’exèrcit israelià, que afirma que un d’ells era membre de Hamas, cosa que la cadena ha negat. No deixo de mencionar que, abans de la cimera prevista a Alaska entre Donald Trump i Vladímir Putin, el president nord-americà mantindrà una videoconferència amb el president ucraïnès i la Unió Europea. Finalment, reflexiono sobre l’onada de calor que està afectant Catalunya i tota la Península Ibèrica, i com això ha provocat un augment alarmant dels incendis forestals arreu. ajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquesta reflexió parlaré sobre si, en les últimes tres a cinc dècades, hem millorat o empitjorat com a societat. La resposta, segons el meu punt de vista, depèn molt del context des del qual es miri. Per exemple, en l’àmbit científic i tecnològic hem avançat de manera impressionant. Un cas clar va ser durant la pandèmia de la Covid-19, un moment tan caòtic i incert, en què la tecnologia ens va permetre mantenir-nos en contacte amb familiars i amics, malgrat la distància i les restriccions. A més, en l’àmbit científic, la troballa de vacunes efectives en un temps rècord va ser clau per ajudar-nos a sortir abans del que ens pensàvem d’aquell malson col·lectiu. Però, d’altra banda, aquesta mateixa tecnologia també ens ha allunyat del dia a dia, de la realitat immediata. Només cal sortir al carrer per veure com molta gent camina mirant el mòbil, sense parar atenció als semàfors o als altres vianants, posant-se en perill a si mateixos i als altres. Per tant, crec que no es pot dir de manera absoluta si hem empitjorat o millorat, sinó que tot depèn de com utilitzem els avenços i del valor que donem a allò que és essencial. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta, reflexiono sobre com han canviat els models vacacionals en els últims anys. Ja no es concentren únicament als mesos de juliol i agost, sinó que s’han anat esglaonant al llarg de l’any. Cada cop més persones escullen fer vacances al maig, juny, setembre o fins i tot a l’octubre, aprofitant la flexibilitat laboral, l’estalvi econòmic i una experiència menys massificada. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

Nou episodi de Parlant en veu alta, on reflexiono sobre l’individualisme creixent a la nostra societat. Parlo de com aquesta tendència ens allunya els uns dels altres i de la inquietud personal que em genera veure com el col·lectiu i la solidaritat perden força davant l’interès propi. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X