El Salto Radio

Mientras Chichén Itzá se proyecta al mundo como uno de los grandes referentes patrimoniales de México, las comunidades mayas que viven y trabajan en su entorno denuncian una realidad muy distinta: presiones para abandonar el territorio, pérdida de sus medios de vida y decisiones tomadas sin su consentimiento. El conflicto se ha intensificado con la construcción del nuevo Centro de Atención a Visitantes (CATVI). Artesanos, guías y trabajadores locales aseguran que este proyecto busca reubicarlos fuera del interior de la zona arqueológica, alejándolos de los espacios donde históricamente han desarrollado su trabajo. Pero esta disputa no se limita a Chichén Itzá. A no muchos kilómetros, en Mayapán, otra comunidad maya ha emprendido una batalla legal contra el Instituto Nacional de Antropología e Historia (INAH) para defender su derecho a decidir sobre un espacio que consideran sagrado. El trasfondo es el mismo: la tensión entre un modelo de gestión del patrimonio centralizado en las instituciones y la reivindicación de los pueblos originarios como sujetos con derecho a participar en las decisiones sobre sus legítimos territorios.

El 2011, la Serra de Tramuntana de Mallorca va ser declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO. La conservació del seu paisatge i l’activitat agrària que l’havien fet possible en van ser les principals causes. Quinze anys més tard, el Consell Insular ha impulsat una llei per formalitzar el pla de gestió d’aquest territori, però, segons els ecologistes del GOB, es tracta d’un instrument poc eficaç. A El Salto Radio hem entrevistat el responsable de conservació de l’entitat, Antoni Muñoz. Segons ell, la normativa no ataca el problema fonamental de la Serra, que és la gentrificació. “En els darrers anys, la producció agrària i el comerç dels seus productes han davallat i ha augmentat l’activitat turística. La pressió sobre el territori és cada vegada major i aquelles persones que havien conservat el paisatge, estan deixant de fer-ho”. La llei del Consell de Mallorca se centra en la restauració d’elements de les propietats privades, impulsa la caça i proposa que, cada vegada que un senderista passi per una finca privada, hagi contactat abans amb la propietat i compti amb un permis específic. El passat 15 d’abril, el GOB va presentar un paquet d’al·legacions i està a l’espera de conèixer-ne el resultat. Malgrat tot, la sensació és que “el procés de participació de la normativa és millorable”, a la vegada que “li manca valentia per enfrontar els problemes derivats del turisme a la zona”. Entrevista de Mireia Balasch per a El Salto Radio.