Els homes clàssics

Luigi Cherubini va ser un dels compositors més valorats per Beethoven i va néixer en una època convulsa a escala mundial. Repassem les conseqüències que va tenir en la seva vida aquell període de temps amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

Ja des de ben jove va destacar com a compositor i va poder viatjar molt i es va establir a França, malgrat l'època històrica. Va anar a favor o en contra seu la Revolució Francesa? Ho descobrim amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Podríem dir que Cherubini és conegut especialment per una òpera: "Medea". I avui, amb "Els homes clàssics", la recordem.

Els canvis de moda van fer que Cherubini s'hagués de reinventar, aproximar-se a la música religiosa i aprofitar també el nou canvi de règim. La música de Cherubini a la Restauració borbònica a França, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Cherubini té un ampli repertori operístic, però també de música de cambra, en què destaquen els seus quartets, que repassem amb "Els homes clàssics".

En la setmana de la Diada nacional de Catalunya els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, han pensat en com els compositors de la perifèria europea han utilitzat la música del seu país per explicar al món la seva identitat nacional. Comencem la setmana traslladant-nos fins a Bohèmia amb Antonín Dvorák.

En el segon capítol de la setmana dedicada als compositors que van fer de la seva obra una manera d'explicar la seva nació al món, ens fixem en Edvard Grieg, que va aconseguir que la música clàssica europea pogués tenir una sonoritat clarament noruega.

A diferència de Dvorák o Grieg, Jean Sibelius va trobar una de les seves principals fonts d'inspiració en les llegendes, els herois, la natura i la mitologia finlandesa recollida en el "Kalevala". Vols saber de què es tracta? No et perdis aquest capítol dels Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

Acabem la setmana dedicada als compositors que van fer de la música del seu país una eina d'expressió fixant-nos en Béla Bartók, el compositor hongarès que va anar molt més enllà, ja que no només incorpora referències del folklore del seu país, sinó que va estudiar i recopilar bona part de la música de tradició oral per preservar-la. T'ho expliquen els Homes Clàssics en aquest capítol.

Una setmana dedicada a compositors com Dvorák, Grieg, Sibelius i Bartók, i la seva relació amb la música popular, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Obres en mi bemoll per començar la temporada, resumides en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Com marca la tradició, "Els homes clàssics" comencen la temporada dedicant la setmana a una tonalitat¿ en aquest cas, una tonalitat plena d'heroïcitat! I en el primer programa, obres per a piano sol en mi bemoll major amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Els quintets de piano i instruments de vent i alguns dels quartets de corda en mi bemoll són els protagonistes del programa d'avui, en què "Els homes clàssics" ens redescobreixen un hit beethovenià que també està en aquesta tonalitat. La música de cambra en mi bemoll, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

La "Tercera simfonia" de Beethoven marca un punt d'inflexió en la història de la música, però, abans d'ell, els compositors també van compondre simfonies en mi bemoll. Les repassem amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Beethoven va influir en compositors posteriors fins al punt que altres van compondre les seves terceres simfonies també en mi bemoll major. Les coneixem amb "Els homes clàssics".

La trompa és la protagonista de grans concerts en mi bemoll major. Mozart i Strauss són els grans compositors que repassem amb els Homes Clàssics, i acabem la setmana amb "L'emperador" de Beethoven, que també està en mi bemoll.

Si no saps què escoltar al llarg de l'estiu, els Homes Clàssics et fan diverses propostes de composicions per reescoltar durant les vacances d'estiu. Fins al setembre!

Els Homes Clàssics arriben al final d'aquesta temporada a Catalunya Música, per això volen proposar diverses obres per escoltar-les al llarg de les vacances. La primera proposta ens trasllada fins a la visió de Debussy sobre la mar.

En aquest segon capítol de les propostes estivals, els Homes Clàssics volen que escolteu una obra amb què Txaikovski va voler fer un homenatge a Mozart. Es tracta de la Serenata per a cordes en do major, opus 48. Per això hi trobarem la bellesa mozartiana i la imaginació melòdica de Txaikovski.

Si en el capítol anterior els Homes Clàssics van fer una aproximació a Mozart a través de Txaikovski, en el capítol d'avui anem directament a Mozart. I és que us proposem que al llarg de les vacances us escolteu de nou la famosíssima "Petita serenata nocturna".

En una setmana dedicada a recomanacions estivals dels Homes Clàssics no hi podia faltar Beethoven. I ja que és durant les vacances quan podem dedicar més temps a estar en contacte amb la natura, us proposem reescoltar la Simfonia número 6 del geni de Bonn, més coneguda com a "Pastoral".

Els Homes Clàssics arriben al final de la temporada a Catalunya Música viatjant fins a Noruega amb la música de Grieg i el seu "Peer Gynt". Ens retrobem al setembre!

La nit de Sant Joan és la nit més màgica de l'any i, aprofitant que ens acostem al solstici d'estiu, els Homes Clàssics repassen obres que es fixen en les festes paganes i els personatges fantàstics. Comencem amb Debussy i el seu "Preludi a la migdiada d'un faune".

"La consagració de la primavera" és potser l'obra més icònica sobre una festa pagana. Ens endinsem en el món sonor de Stravinsky i els seus ritmes violents amb la creació d'una nova manera de ballar i coneixem per dins l'obra més important del compositor rus amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Com Debussy i Stravinski, Ravel el 1913 va estrenar el seu ballet immers en el món pastoral de les nimfes i els pirates. Coneixem la història de "Dafnis i Cloe" a través de la música de Ravel, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Carl Nielsen va compondre un poema simfònic a partir de la història impossible de Pan i Syrinx, una història molt inspiradora que ha provocat la imaginació de molts compositors. La repassem amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

Festes paganes i personatges fantàstics a través de la música, resumits en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

La setmana dedicada a les obres per a instrument sol, més enllà del piano, resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Quan pensem en un recital per a instrument sol ens ve al cap el piano o la guitarra, però hi ha obres per a instruments que normalment han d'estar acompanyats a l'escenari. Per sort, Bach va iniciar un camí que recorrerien altres compositors, i aquesta setmana repassem obres per a instruments sols poc habituals. Comencem amb les sonates i partites per a violí sol de Bach, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Més enllà de Paganini, altres compositors van seguir l'exemple de Bach i van crear obres per a violí sol. Coneixem les composicions d'Ysaÿe, Prokófiev o Bartók amb "Els homes clàssics".

Igual que amb el violí, Bach va crear obres per a violoncel sol que han esdevingut el pilar fonamental de les obres per a violoncel: les suites. Les recordem amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Cassadó o Kodály són dos dels compositors que van escriure obres per a violoncel sol seguint l'exemple de Bach, cadascun amb les seves particularitats i el seu segell identitari. Les coneixem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Els instruments de vent, com la flauta, també han sigut protagonistes d'obres per a ells sols. En repassem les més interessants amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

La vida i obres de György Ligeti resumides en una hora de ràdio, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

György Ligeti és un dels compositors contemporanis més interessants alhora que desconeguts, i aquesta setmana els Homes Clàssics ens acosten al seu món sonor. Comencem amb la seva biografia, en una setmana més cinematogràfica del que ens podríem imaginar, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Les primeres obres de Ligeti tenen una forta influència de Bartók i Kodály. Coneixem la seva sonata per a violoncel sol i la seva famosa "Musica ricercata", utilitzada per Stanley Kubrick en alguna de les seves pel·lícules.

Un concepte tan antic com la polifonia és totalment renovat i revisat per Ligeti, que crea la seva micropolifonia. La coneixem amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

A partir dels anys 60 del segle XX, Ligeti esdevé un dels compositors més importants gràcies a obres com el seu concert per a violoncel o el seu segon quartet de corda, que recordarem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

L'òpera "El gran macabre" és la protagonista de l'últim programa dedicat a Ligeti, en què coneixerem també els seus concerts per a piano i violí amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Després de cinc capítols dedicats a entendre la grandesa de "L'anell del Nibelung" integrat per les quatre òperes "L'or del Rin", "La valquíria", "Siegfried" i "El capvespre dels déus". Ara en pots escoltar el resum.

Aquesta setmana, coincidint amb l'aniversari de Wagner i avançant-nos al 150è aniversari de la Tetralogia de "L'anell del Nibelung", els Homes Clàssics -Albert Galceran i Pedro Pardo- assumeixen el repte d'endinsar-se en aquestes quatre òperes en què Wagner va estar treballant al llarg de més de 25 anys: "L'or del Rin", "La valquíria", "Siegfried" i "El capvespre dels déus". Què tenen d'especial per ser considerades una de les obres més ambicioses de la música occidental? Perd la por a Wagner amb nosaltres!

Comencem a transitar per la Tetralogia de Wagner o, el que és el mateix, el cicle de "L'anell del Nibelung" amb el pròleg d'aquesta majestuosa creació, "L'or del Rin". Per tant, conté, en essència, tots els conflictes i idees que es desenvoluparan al llarg de la Tetralogia.

Després del pròleg de la tetralogia, arriba la primera jornada, "La valquíria". En aquesta òpera, Wagner se centra en els conflictes humans. El nucli de l'obra és el xoc entre l'amor, la llei i la llibertat. Endinsa-t'hi acompanyat d"Els homes clàssics", que, entre d'altres, te'n destacaran els leitmotivs més rellevants.

Seguim avançant en l'univers wagnerià de la tetralogia de "L'anell del Nibelung", i en aquest capítol coneixem la tercera òpera del cicle o segona jornada, "Siegfried". Aquest títol representa l'aparició de l'heroi lliure, aquell que no està sotmès ni a les lleis dels déus ni a la por. A més, és una obra on la natura, la innocència i el descobriment del món tenen un paper central, però també on es comencen a entreveure els límits d'aquesta llibertat.

Coincidint amb el 213 aniversari de Richard Wagner, "Els homes clàssics" arriben a la fi del cicle de "L'anell del Nibelung" amb "El capvespre dels déus". Per tant, és el gran desenllaç de tota la història. Com no pot ser d'una altra manera, és una obra monumental, tant musicalment com dramàticament, que porta fins a les últimes conseqüències els conflictes plantejats des de "L'or del Rin".

Aquesta setmana "Els homes clàssics" han fet una aproximació molt genèrica a Wagner i la seva manera d'entendre l'art de la composició i la direcció, tot per preparar-nos per conèixer la Tetralogia o cicle de L'anell del Nibelung. Escolta el resum d'aquesta intensa setmana.

Aquest estiu es commemora el 150è aniversari de l'estrena del Cicle de l'anell del Nibelung, però d'on li ve l'interès per la música i el teatre a Richard Wagner? Per entendre-ho, "Els homes clàssics" es traslladen fins a la seva infància.

Wagner inicialment volia escriure obres de teatre, però en descobrir l'obra simfònica de Beethoven va decidir dedicar-se a la composició. Amb "Els homes clàssics" ens endinsem en l'univers creatiu de Wagner.

Wagner va ser un compositor amb idees grandioses, tant és així que va fer evolucionar de manera important el llenguatge orquestral, fins al punt d'arribar a dissenyar instruments com la tuba wagneriana. "Els homes clàssics" t'ho expliquen en aquest capítol.

Un dels instruments indispensables en qualsevol composició de Wagner és la veu. Per això és important entendre com tracta la veu Wagner en les seves òperes: "Els homes clàssics" t'ho expliquen en aquest capítol.