En dejú.

I no només els de les vacunes.

Siguin benvinguts a un lloc bucòlic i en el que viuran en una felicitat eterna.

I quantes vegades haviem somiat amb tal color.

Amb els braços ben oberts.

Que ens veieu? I ara? Ens sentiu bé ara? Osti, un moment…

I un any, quan el jardí estava nevat, haviem vist el seu rastre.

Visca els dies de casa!

I sempre amb els colzes damunt la taula.

I mai deixar-hi d’anar.

Una mena de ciutat tèrbola i sense llei, guiada per una temerària.

Tornin després de Nadal, que en tindrem més!

Tots, d’alguna manera o altra, hi havien passat.

Aquella preudada minúscula ampolleta amb un líquid diví.

Tota! Sí, tota! Que t’ho juro, que tota! Hostimeta! Que sí!

Torna, et necessitem, et necessito, torna a ser com abans.

Aquesta no, aquesta altra tampoc, aquesta a contrallum, ui no m’agrado aquí…

Mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm!

I tampoc es perdrien res si ni ho fessin.

I no massa més.

I quan entrava allà dins era com si tothom perdés la por de callar res.

I veure com al barri només hi quedaven els veïns i com al carrer poques ànimes passejaven tranquil·les.

I aquells dies de calma i pausa que la caracteritzaven.

I els porcs i les gallines i els ànecs i les oques i els conills.

I tanta alegria a les petites botigues, que descobria després de mesos sense haver-les trepitjat.

I mai de pinya!

I notava quelcom dins meu que em feia emocionar al sentir les primeres notes dirigides per Pappano.

I la galana Plaça Concordia, on haviem parat una vegada a fer un gelat.

I bufandes i guants i pells i gorros i plumífers i botes i...

I la meva admiració profunda per aquelles cases d’una bellesa inigualable.

Els diumenges de ciutat eren dies banals, de clausura i d’autoreflexió, però amb una mica més de llum.

La ciutat, però, per culpa de la tamborinada, encara no havia recobrat el seu atrafegat i vívid esperit.

Sent un dia típic, la ciutat, no era normal i s’havia converit en una mena de lloc on ningú es coneixia

Familiars i agradables olors que indunen sovint el vestíbul de l’edifici.

Benvinguts i benvingudes a un espai de creació d’històries i vivències de la ciutat de Barcelona.