PODCAST · society
Estellés 2010
by Compromís Marina Alta
Recull de tots els poemes de la Festa d'Estellés a Dénia.Com que la festa es celebra tots els anys des del 2010, s'obrirà un podcast per cada any. Així els internautes podran sentir cada any la festa des de casa. I per aquells que llegiren un poema, tindran en aquestos podcast un record de la seua participació en la Festa d'Estellés a Dénia.
Episodes
-
Les acaballes de Catul IX - Dimas Montiel
El teu car fill, un mamonet encara, s’ha despertat al llit on tu i jo ho féiem. Hem acabat la nostra febril feina, I en jeure, nus, escampats sobre el llit, Per aquell son suavíssim que ens pren, El tendre fill de les teues entranyes, Que tinc motius per dir-li fill de puta, Ha començat a cridar…
more -
el gran foc de garbons 103 -Dimas Montiel
Em posareu entre les mans la creu o aquell rosari humil, suat, gastat, d’aqUelles hores de tristesa i por, i ja ninguna amenitat. Després tancareu el taüt. No vull que em vegen. A l’hora justa vull que a Burjassot, a la parròquia on em batejaren, toquen a mort. M’agradaria, encara, que alguna…
more -
Propietats de la pena - Albert Cabrera
Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols...
-
Sonata d'Isabel - Maissa Palú
He aixecat, mentre escrivia, el cap i amb ulls cansats de la cal·ligrafia he vist enllà, amunt d'una tauleta que hi ha al racó del nostre menjador, entre papers i llibres que m'estime, com un ocell de ritme popular, com un gresol, una fotografia de fa mil anys o de fa quatre dies: tu i jo…
more -
De Hamburg - Jaume Martínez
Amb mans com d’orb et vaig temptar el cos precipitat per un fosc desig brusc. Vaig avançar pel teu cos com per un incendi espés, entre un fum, unes flames, obrint-me pas, decidit i penós. Tinc un record vermell a les pupil·les —la vermellor d’unes flames o sang—, com el record d’una boca de forn…
more -
Cançó de Bressol - Dolors Alexandre
Jo tinc una Mort petita, meua i ben meua només. Com jo la nodresc a ella, ella em nodreix igualment. Jo tinc una Mort petita que trau els peus dels bolquers. Només tinc la meua Mort i no necessite res. Jo tinc una Mort petita, i és, d'allò meu, el més meu. Molt més meua que la vida, amb mi va i…
more -
Els amants - Dimas Montiel
No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem des del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses. De sobta encara em pren aquell vent o l'amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem…
more -
Per tu he tornat - Agustí Serra
per tu he tornat al carrer dels balcons, ben dematí, per veure si et trobava. per tu he tornat moltes nits al carrer ple de balcons i de fulles llarguíssimes. no anava jo: era l'amor qui em duia, per tu he mirat, molt amarg, el cantó, distretament, però amargament sempre. mai no ens hem vist…
more -
Diàleg domèstic - Enric Vengut
-D'on venies? -Del mercat. -I compraves, o venies? -He comprat raves, naps i xirivies. -Això són artilleries del pecat! -Li done gust, tots els dies, moltes voltes al forat. "Diàleg domèstic" Vicent Andrés Estellés
-
Bolero de l'Alcúdia - Rafa Carrió
Queia tota la lluna sobre les sendes mentre canten i ballen dotze parelles. Dotze parelles, mare, dotze parelles que per la nit tenien les mans enceses. T'estime, rosa fina, clavell de sucre, ulls d'una aigua profunda, canten els muscles. Les meus mans et prenen igual que un cànter coloma meua,...
-
El gran foc dels garbons 61 - Inma Campos
Es va morir a la primera, i tots deien si hauria mort altres vegades, de tan rebé com va morir, com si ho tingués assajat, cara l’espill, com els actors i com els oradors que verifiquen o constaten certes actituds. Va morir a la primera, i ho féu sense faltar-li cap detall, amb tota dignitat...
-
Ballarina negra - Josep Vicent Bolta
Jo toque en tu la ràpida creixença de l'arbre que ets, uns principis de selva, ritus lunars, celeritats de fusta, la sang veloç en allaus successives, la saba en fils de nervis, de tendons pertot arreu florint inesperats. I encara més: com qui veu en el coure el cor del llum, jo toque en tu la...
-
Prediccions i conformitats - Vicent Balaguer
No podien posar el mort dins el taüt. Començà a plorar; es posà cabut. Quan tancaven, treia un braç, una mà, Alçava la tapa fent força amb el cap, La mare li deia: -No siguis així... El pare li deia: -No ploris més, fill... Li posaren el cap novament al coixí. -Mare, vindrà a veure'm? -Clar que…
more -
M'aclame a tu - Sonia Carrió
M'aclame a tu, mare de terra sola. Arrape els teus genolls amb ungles brutes. Invoque un nom o secreta consigna, mare de pols, segrestada esperança. Mentre el gran foc o la ferocitat segueix camins, segueix foscos camins, m'agafe a tu, os que més estimava i cante el jorn del matí il·limitat. El...
-
42 - Paula Espí
m’he estimat molt la vida, no com a plenitud, cosa total, sinó, posem per cas, com m’agrada la taula, ara un pessic d’aquesta salsa, oh, i aquest ravenet, aquell all tendre, què dieu d’aquest lluç, és sorprenent el fet d’una cirera. m’agrada així la vida, aquest got d’aigua, una jove que passa…
more -
La rosa de paper - Sebastià Garcia
Ella tenia una rosa, una rosa de paper, d’un paper vell de diari, d’un diari groc del temps. Ella volia una rosa, i un dia se la va fer. Ella tenia una rosa, una rosa de paper. Passaren hivern i estiu, la primavera també, també passà la tardor, dies de pluja i de vent. I ella tenia la rosa, una...
-
Cant de Vicent - Josep Crespo
De pares pobres i amb mitges soles, a molta honor vindria al món, un món humil, més no mesquí. Recorde, encara, la casa, clara, on jo nasquí: precari, el pis tenia cuina, amb una pica de pedra vella i una finestra; després hi havia la galeria i aquella parra que tant m’agrada, sempre, evocar;...
-
Horaciones - Paco Bertomeu
Res no m'agrada tant com enramar-me d'oli cru el pimentó torrat, tallat en tires. conte llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra. m'agrada molt el pimentó torrat, mes no massa torrat, que el desgracia, sinó amb aquella carn mollar que té en llavar-li la crosta…
more
We're indexing this podcast's transcripts for the first time — this can take a minute or two. We'll show results as soon as they're ready.
No matches for "" in this podcast's transcripts.
No topics indexed yet for this podcast.
Loading reviews...
ABOUT THIS SHOW
Recull de tots els poemes de la Festa d'Estellés a Dénia.Com que la festa es celebra tots els anys des del 2010, s'obrirà un podcast per cada any. Així els internautes podran sentir cada any la festa des de casa. I per aquells que llegiren un poema, tindran en aquestos podcast un record de la seua participació en la Festa d'Estellés a Dénia.
HOSTED BY
Compromís Marina Alta
Loading similar podcasts...