Groove me [català]

Comencem la 3ª temporada amb Canned Heat, els grans oblidats del blues i rock americans, que des de 1965 viuen el blues als escenaris i van donar una segona època d'esplendor al blues més tradicional acompanyats dels millors bluesmen de la història. Per això, no sols hem d'agrair la seva fantàstica música, sinó que gràcies al seu treball, han portat fins als nostres dies l'essència del blues de la mà dels millors músics d'aquest gènere, com John Lee Hooker, Sunnyland Slim, Memphis Slim, Clarence Gatemouth Brown, Albert Collins i molts més.

Comencem aquest viatge màgic de nit de revetlla amb una recopilació de temes que no només parlen o fan referència al foc, sinó que també són un encanteri que us farà ballar. La nit de Sant Joan és una nit màgica. El foc il·lumina la foscor del cel ennegrit, i les fogueres es multipliquen a tots els llocs on se celebra el solstici d’estiu. El foc es símbol de purificació, de renovació, per això a totes les cultures on es rendeix culte al solstici d’estiu, hi ha rituals relacionats amb el foc.

Avui tenim un programa ple de bona música, amb temes que parlen sobre el menjar. L'alimentació marca la nostra salud i es quelcom escencial per a mantenir un bon estat físic. Però tots tenim petites adiccións, alguns els hi agrada el dolç i a d'altres el salat. Perque menjar, també es un plaer.

Aquesta nit us porto una recopilació de temes que contenen missatges o cartes personals. Quant de temps fa que no escriviu una carta a mà? Les cartes escrites a mà tenen quelcom especial que les noves tecnologies no poden proporcionar. Podreu dir que sóc una nostàlgica, però cartejar-se amb algú no es pot comparar amb la fredor de la pantalla.

Una de les qualitats que tenen els cantants, a més de veu per cantar, és l'ús de la paraula i la capacitat de comunicar. Quan un es puja a un escenari i s'enfronta a un públic, en realitat s'enfronta a un mateix. Imaginar-vos que a més de tenir el valor de mostrar-vos en públic, de parlar, cantar i actuar, hàgiu d'enfrontar-vos a una condició intrínseca en la vostra persona o personalitat, una dificultat per comunicar-vos de forma fluïda com és ser tartamut. Els protagonistes d'avui ho van integrar a les seves vides i es van superar a si mateixos com a veritables herois

Avui vull dedicar el programa a una pel·lícula que va marcar la meva infància, com a quasi tots els de la meva generació, i que representa un homenatge a la música negra dels Estats Units. Tot va començar amb un número còmic musical per al programa de televisió Satuday night live, creat i protagonitzat pels actors John Belushi i Dan Aykroyd, els Blues Brothers.

Donem la benvinguda al bon temps amb aquest recull de cançons que parlen de l'estiu.

Avui torna Groove me amb un programa dedicat a la solitud, cançons que parlen de la soledat, diverses maneres d'entendre aquest món privat que es genera quan ningú ens mira. Us agrada estar sols, o preferiu companyia? Penseu allò de "millor sol que mal acompanyat"?

Avui us porto un grup escocès de 1971 de funk i R&B format per Alan Gorrie (baix i veu), Malcom Duncan (saxof), Onnie McIntyre (guitarra), Hamish Stuart (baix, guitarra i veu), Roger Ball (clavinet i òrga) i Robbie McIntosh (bateria). Estic parlant dels Average White Band. Van estar actius des del 1971 fins al 1982 i posteriorment, Alan Gorrie, el bajista, Roger Ball, el teclista i el guitarrista Onnie McIntyre, van tornar a unir la banda i van gravar dos àlbums, un en directe que va ser el 1999. Avui en dia, 40 anys després de la seva formació, segueixen realitzant actuacions en directe.

Avui us porto a Smokey Robinson and The Miracles, un dels grups que representen els inicis de la Motown. Smokey Robinson, de Detroit, va començar en la seva adolescència a cantar formant un grup amb els seus companys del col·legi, anomenat The Five Chims, tot i que dos anys després li van canviar el nom per The Matadors. Durant una gira per Detroit en 1958, Robinson va conèixer a Berry Gordy, qui feia uns anys havia intentat tenir èxit al món de la música, sense èxit. Poc després, Berry Gordy, aconsellat per Smokey Robinson, amb el qual va forjar una gran amistat, va fundar la discogràfica Tamla Records, més tard rebatejada com Motown. Que per cert, és el resultat d'unir motor i town.

Dir el seu nom és igual que dir Rock n roll. Chuck Berry ens va deixar el passat 18 de març amb 90 anys a l'esquena i que avui anirem descobrint durant el programa que li dediquem amb tot el nostre amor. Però abans d'assolir l'èxit primer va haver de passar per unes experiències que no ús deixaran indiferents, des de treballar de conserge, a fer de fuster o fotògraf a anar a la presó. Però en tot cas, independentment de la polèmica Chuck Berry és un dels músics més influents i un dels hereus del rythmn blues, que va modelar, fins a convertir-lo en el que avui coneixem com a rock n roll.

Cincuanta programes són els que celebrem en aquesta tercera temporada a Groove me. Després de tot aquest temps, estic molt contenta per tot el que he après i lo enriquidor que és fer aquest programa. Ús volia agrair, de tot cor, a tots els que esteu a l'altre costat i que escolteu el programa, gràcies!

Sabeu quí és Betty Harris? Doncs és la reina del soul de Nova Orleans oblidada. Recuperem alguns temes que la van ajudar a ser una de les veus més reconegudes i també desconegudes dins del deep soul o northern soul. També coneixerem alguns detalls del perquè no va assolir la mateixa fama que la seva contemporània Betty Davis.

The O'Jays és un grup de Canton, Ohio, que es va formar en 1958 compost originalment per Eddie Levert, Walter Williams, William Powell, Bobby Massey i Bill Isles. No sempre van ser els The O'Jays, en els seus inicis van ser The Triumphs i després The Mascots i no va ser fins al 1963 que van adoptar el nom The O'Jays en honor a un locutor de la ràdio de Cleveland, Eddie O'Jay, que formava part de l'equip d'adreça de Frankie Crocker. Tots dos treballaven en WUFO, la primera ràdio de Nova York feta per afroamericans.

Cantant, multiinstrumentista i compositor, Bill Withers és una de les figures més importants dins del soul. Amb un estil propi inconfusible, i una veu profunda i plena de sentiment, Bill Withers ens deixa tot un llegat de cançons que parlen sobre els problemes de la vida, la soledat, l'enyorança dels llocs i les persones conegudes. Us porto el concert en directe de 1974 per la BBC i alguns temes més.

Avui us porto als The Meters, una banda de New Orleans, que va estar en actiu una dècada, del 67 al 77, i que són un dels pilars fonamentals del funk més primitiu. Van começar a tenir èxit com a banda d'estudi i per això tenen molts temes instrumentals. No obstant això, amb Cyril Neville com a veu principal, fan un bon ús de diferents recursos vocals típics del funk i molt divertits.

Una mica de rock & roll clàssic per a donar la benvinguda al bon temps. Sister Rosetta Tharpe, Bill Haley, Chuck Berry i Jerry Lee Lewis ens acompanyen en aquesta sessió d'imprescindibles. A més, coneixerem algunes de les històries dels seus protagonistes.

És considerada una llegenda entre els aficionats al baix elèctric. Possiblement Carol Kaye és la baixista amb més enregistraments en el seu haver de tots els temps, amb més de 10 000 sessions en quatre dècades. El nom d'èxits que han estat gravats per ella és inconcebible. A més ha estat al centre de l'escena d'enregistrament de bandes sonores per a pel·lícules de Los Angeles durant més d'una dècada. Malgrat tot això, Carol Kaye és pràcticament desconeguda entre el gran públic perquè els músics d'estudi no apareixien en els crèdits.

Moltes cançons tenen nom de dona... aquí en teniu una petita recopilació.

Evolution=pollution Cançons amb contingut ecològic, reflexiu, reivindicatiu. Dediquem el programa a la Terra, una mica de conscienciació, que de Terra, només hi ha una.

Abans que ni tan sols es diguessin Booker T and The MG’s, eren quatre músics amb tan sols 20 anys, contractats per Stax Records per a fer les bases musicals per a les seves composicions. Una tarda, estaven esperant que arribés un cantant, i mentre estaven a l’estudi, els nois s’entretenien tocant una cançó. Al director li va agradar tant que la va enregistrar i la va enviar a diverses ràdios locals. La cançó va ser tot un èxit, fins i tot abans que el grup tingués nom. Era l’any 1962 i la cançó que tocaven era Green onions...

Avui vull dedicar el programa a una de les millors bandes sonores que mai ha tingut cap sèrie d’anime japonès. Estic parlant de Cowboy Bebop, una sèrie del 1998 que es compon de 26 episodis i està ambientada al futur, l'any 2071. La història es centra en els tripulants d’una nau espacial, la Bebop, habitada per Jet Black i Spike Spiegel, dos caçarecompences. A la nau Bebop, s'aniran incorporant altres personatges, molt diferents entre si, però amb un denominador comú, un passat dolorós i fosc, un futur incert i un present compartit a una nau que viatja pels racons més perillosos del sistema solar a la captura de delinqüents, de vegades violents i sanguinaris, de vegades tan sols són persones desesperades, en definitiva, ànimes perdudes... Perquè Cowboy Bebop no només és una sèrie d’acció, amb naus espacials i una banda sonora extraordinària, sinó que conté diàlegs i reflexions pròpies d’un existencialista, una mica pessimista, tot s’ha de dir, potser per avorriment, o per solitud.

Les cançons d’amor no sempre són d’amor, són, la majoria de vegades, de desamor, però avui us porto un convidat que fa que inclús el desamor sembli la cosa més dolça del món. En tot cas, la seva vida és una història increïble que no et deixarà indiferent; perquè la realitat, sempre supera la ficció... Al Green, mestre del soul amb ànima gospel. Voleu conèixer la seva història?

¿Sabeu qui és Marlena Shaw? Introduïda al món de la música pel seu tiet, Jimmy Bugess, que era trompetista, va començar a cantar amb 10 anys al Apollo Theater, i tot i tenir un gran èxit, la seva mare es va negar que inicies una gira amb tan curta edat. Però la vida no va deixar que aquesta veu es perdés en l’anonimat.

Perquè "fan falta dos per ballar tango", dediquem aquest programa a duets, en aquest cas es tracta d'actuacions puntuals en què un dels cantants convida a l'altre a l'escenari; doncs, la majoria dels àudios són enregistraments en directe. Escoltarem a Ray Charles amb Aretha Franklin, Tom Jones amb Ella Fitzgerald o James Brown i Joe Cocker, entre d'altres. Tot un espectacle de virtuosisme!

"¿San Valentín?" De vegades penso que és més aviat "San Cobardín". En tot cas, he fet un recull de cançons que parlen d'amor, del que vol dir estimar, perquè en realitat, el més important a la vida és saber estimar, i potser aleshores, també ens estimaran. Feliç dia de l'amor!

Avui una mica do Brasil: Joâo i Astrud Gilberto, Tom Jobim, Gal Costa, Vinicius de Moraes, Elis Regina, Stanz Getz... en definitiva, bossa nova i alguna cosa més. Música per als sentits i per a l'ànima, amb lletres mundanes, o trascendents, o ambdues coses, però sobretot, música paradisíaca.

Avui us porto una selecció musical d'Eunice Kathleen Waymon, o com era coneguda pel seu nom artístic, Nina Simone, the high priestess of soul, la sacerdotessa del soul. De totes les habilitats que la definien, personalment crec que la seva forma de fer servir el silenci era magistral. Tocava el piano i componia temes propis, tot i que les cançons més conegudes eren versions. Va ser una gran lluitadora pels drets civils i fins i tot va marxar del seu país natal, EUA, el 1969, després de la mort de Martin Luther King. No oblidem que aquesta dona va néixer el 1933, i va viure en primera persona la segregació racial contra els afroamericans.

En aquest primer programa de 2016, he volgut portar una mica d'energia i bon rollo, per començar bé l'any. De la mà de Jr. Walker and The All Stars, Archie Bell and The Drells, Jimmy Jules i els seus referents, Louis Jordan i Earl Bostic, fem un viatge als inicis del r&b, una petita mostra de la música desenfadada de guateque i les orquestres de festa i ballaruga dels anys 40's, 50's i 60's. Esteu preparats per ballar?

Avui us porto un grup que ha estat en actiu des del 1948 fins al 1994. Es tracta de la família Staples, el pare, Reobuck Staples, líder de la formació, i les seves tres filles Cleotha, Yvonne i Mavis i el seu germà Pervis; com no, estem parlant de The Staple Singers. Blues, Folk, Soul, Funky, i sobretot gospel.

Avui a Groove me, blues molt antic Hi havia una vegada un home que es deia Leadbelly, i també estaven Mississipi John Hurt, John Lee Hooker i Muddy Waters entre d'altres...

Avui dedico el programa al gospel, perquè sens dubte és una gran influència al blues, blue grass, rock and roll i altres gèneres de la música moderna.La paraula gospel es deriva del vocable anglosaxó g?dspel , que significa «paraula de Déu», traduint el terme bíblic grec evangelion, «bona notícia». Mahalia Jackson: "I sing God's music because it makes me feel free. It gives me hope. With the blues, when you finish, you still have the blues."

Hi ha algunes versions que tenen quelcom especial. Dedicarem el programa a versions poc conegudes de temes coneguts: mimesi musical!

Creedence Clearwater Revival, rock sureño de California.

La segona part de ritmes africans amb en Salva Herrandiz, el meu company de Krakatanga a Ràdio Cabrera de Mar.

Avui a Groove me... ritmes africans amb un convidat molt especial, en Salva Herrandiz, el meu company de Krakatanga a Ràdio Cabrera de Mar.

Avui a Groove me... tenim uns "convidats" molt especials: el programa d'avui dedicat a Crowded House!!

Us porto covers de The Beatles; temes de sempre, però diferents. Perquè la Beatlemania continua...

Quasi tots els seus temes tenen quelcom universal, quelcom que toca la fibra, tots podem sentir les seves paraules com a pròpies. Descobrirem una mica de les lletres i cançóns d'una de les cantautores més potents dels últims 30 anys, Tracy Chapman, única!

Una convidada de luxe, Queen of Soul, Aretha Franklin en estat pur...

El millor cantant de soul de la història... Otis Redding!

Alliberació de gènere!! Programa especial dedicat al col·lectiu LGTB, en concret als nord-americans, que han legalitzat el matrimoni entre parelles del mateix gènere. El passat 26 de juny, el Tribunal Suprem dels EUA va fallar a favor de la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe en tot el país, una decisió històrica, perquè d'aquesta manera, el matrimoni homosexual es converteix en un dret constitucional a tot el territori americà, obligant als 14 estats del país que encara ho prohibien a permetre que les persones del mateix sexe puguin unir-se legalment. Des d’aquí, volem donar l’enhorabona a tots els nord-americans i nord-americanes, siguin lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals o heterosexuals, perquè ara sou més lliures, i per tant, més feliços.

Recuperem els temes més importants dels 50' i 60', l'alliberació de la joventud; un petit homenatge a les primeres cançons de la música moderna que van ser cançó de l’estiu. En aquest cas ens centrarem en els inicis del rock, un gènere musical que avui dia està tan estès que quasi qualsevol cançó es considerada dins d’aquest gènere, però en els seus inicis va suposar tota una revolució, i no només dins la música. Per primera vegada, els blancs i els negres ballaven els mateixos ritmes i les mateixes cançons, compartien els seus ídols.

Lady Day, la mare del jazz, la veu per antonomàsia del jazz, Billie Holiday.

Avui ens endinsarem una mica en el món latin, en la fusió de gèneres, en concret, del funk, soul, jazz, amb melodies i ritmes latin, un gènere súper ric en harmonies i ritmes sincopats i molt complexos. Com ja he comentat alguna vegada, el Groove tracta del ritme, de la forma en què s’estructuren diferents jocs de percussió, donant un resultat absolutament exòtic i complex que et porta inevitablement a ballar. Doncs com ja ha arribat el bon temps, l’estiuet, les guinguetes, la platja, els mojitos i les caipirinhes, avui li fem honor al sol, al sabor tropical de les vacances, per a qui les tingui i les pugui gaudir.

Avui a Grove me... In memoriam BB King, un dels genis del Blues més estimats i notoris de la música moderna, dels cultius de cotò a Lucille.

Atenció!! Aquesta forma de Groove, porta inevitablement a ballar... Avui farem un petit recorregut per el funk de finals dels 70. En aquest cas, es tracta de P-Funk, una variant teòrica del gènere relacionat amb l’estil dels Parliament-Funkadelic, un col•lectiu de músics liderats per George Clinton.

Aquest programa l'hem dedicat a Ben E. King, el rei de les balades ensucrades i del Stand By Me, un programa no apte per diabètics, però també descobrirem alguna petita sorpresa, temes poc coneguts i amb estils diferents. En tot cas, es tracta d'un petit homenatge per a l'home que va omplir de música la ràdio de casa nostra i que forma part de la banda sonora de les nostres vides; un llegat indestructible que no es pot desmerèixer. DEP Benny.

Work songs, cançons de treball. Farem un petit recorregut per aquest terreny desconegut però molt proper, perquè, qui no ha treballat mai? Habitualment, es tracta de cançons rítmiques cantades a capella, sense cap acompanyament instrumental, únicament amb percussions i ritmes fets amb les mans (picant de mans) i les pròpies eines de treball (pics, pales, martells, etc.) En aquest cas, la música i el treball, ambdós inherents a l'ésser humà, es donen de la mà, demostrant que les cançons de treball, són universals.

Ella Fitzgerald, The Fist Lady of Song, la cantant de tots els temps; de totes les cantants, la que més m'agrada. Ella significa inspiració, virtuosisme, scat, versatilitat, jazz... Una dona extraordinària amb una veu increïble. Ella també vol dir honestedat, capacitat d'adaptació, creativitat i superació personal. No hi ha suficients paraules per saber què vol dir Ella; només escoltar-la i sentir-la... En aquest programa escoltarem cançons que Ella Fitzgerald va versionar; es tracta de temes d'estils diversos i que no són els típics registres als quals estem acostumats a sentir-la cantar.