La Cova

Per fi vam rebre el comunicat que tant esperàvem: la oficialització de que el Lleida jugarà al Camp d’Esports. Mentrestant, l’equip segueix en la seva preparació de pretemporada i aquesta setmana jugarà dos partits. Dos partits molt especials, ja que serviran per homenatjar a dos emblemes del club que han deixat, entre moltes altres coses, els valors que tenim avui dia presents al nostre club. Dimecres a les 21:00 Torrefarrera en un partit homenatge a Antoni Palau, i diumenge a les 19:00 a Gardeny el ja habitual Trofeu Emili Vicente contra el Pardinyes.

Aquesta setmana arriba el dia. 103 dies després de l'últim partit del Lleida Club de Futbol i 92 dies després que en coneguessim la seva dissolució. Aquest dissabte 22 d’agost, el nostre escut tornarà a lluir en una samarreta blava. No serà un partit oficial, però serà el primer partit del Lleida 1939, aquest club que a dia d’ahir era propietat de 2803 ànimes.

Està molt bé la mitologia, però al futbol de veritat no s’hi juga amb plomes: s’hi juga amb botes, fang, suor i carn de gallina. Ens hem de deixar de fènix… hem de començar a tocar de peus a terra… i la realitat és que som més de 2.300 bojos que hem decidit apuntar-nos a la desena categoria del futbol estatal. Deixem enrere els drames de Netflix i les metàfores boniques. El projecte ja no és un somni de futur: és un equipàs que camina, una afició que empeny i una realitat que torna a fer soroll. Queda un mes i dos setmanes perquè la piloteta comenci a rodar.

Avui, tornem a muntar el tinglado al càmping perquè hi ha hagut notícies de les grosses. El nou Lleida ha renascut, s'ha presentat en societat, ja té nous fitxatges, nou entrenador i, sobretot, ha posat en marxa la campanya de socis. Ens visiten els responsables de l'àrea social i màrqueting del Lleida, el Ricard Borràs i el Moisés Gómez, on ens expliquen els detalls sobre la campanya de socis, el Camp d'Esports, la massa social, els patrocinadors...

Torna la veu de les catacombes per fer bullir l’olla… i com que el riu sonava… hem decidit liar-nos amb el primer capítol de la temporada. El 10 de maig us portavem LA VIE EN BLEU després de més de 3 hores de gravació a la tribuna del camp d’esports. Ara, després d’una història digna de sèrie de Netflix, per fi, després de tantes setmanes, tenim la certesa almenys que jugarem a 4a Catalana, la categoria més baixa del nostre futbol.

Aquí el tens: Lliure i Directe #056 — La vie en bleu Un programa especial per tancar la temporada. Tres hores i mitja des del Camp d'Esports del Lleida CF, en directe, amb tota la família. Hi van ser el president adjunt Marc Torres, a qui vam intentar treure alguna cosa de l'inversor, i l'entrenador Jordi Cortés, a qui pràcticament vam renovar com a entrenador. Els aficionats Pau Juvillà, Andreu Ratés i Laura van posar la veu de la grada. L'entrenador del juvenil Jordi Belló va venir acompanyat de tres jugadors del juvenil que han salvat la categoria en una temporada gens fàcil. I del primer equip, no van fallar Putxi, Satoca, Escobedo, Òscar Rubio, Aleix León, Matias Sempé, Totti i Jaume Viladegut. De l'staff tècnic, hi van ser en Pau Prior, en Joel Mur i en Dídac Salas. I com sempre, els tertulians de casa: el Juanjo, el Nacho i el Pedals acompanyats d'un Karls que ho va donar tot. Un final de temporada fet com ens agrada: sense filtres, sense protocol i amb tothom dient la seva, amb Pepelu, Triptòfan i Jordi Soro, acompanyats de molts Covaires. Tanquem temporada amb moltes estones lliures i directes... a La Cova, on sempre fa bo.

Arriba el moment de d’acomiadar-nos, i també arriba el moment que, malauradament, temem cada temporada.. És l’últim partit del Lleida? Escoltem els àudios que ens han enviat Sergi Tor, Ricard Borràs, Sergi Guiu, Raul As, Tomàs Montesó… i una petita sorpresa que haureu de descobrir! Sou de VHS o Betamax? Robert Carra ens explica tots els avantatges d’un club a quarta catalana! Benvinguts a la prèvia del Lleida CF! Benvinguts al Minut Zero!

Dia 10 de maig, marcat per molts al calendari, un calendari que mai s’ha marcat dates boniques, perquè si, som el Lleida i no ens passa mai res de bo. Diumenge 12:30h tocarà vestir-se de gala; bufanda, gorro, sudadera, samarreta, pantalons i fins i tot, els que tingueu, mitjons del Lleida. Última jornada, però… últim diumenge al CdE?

Derrota clara contra l’Escala per 4 a 1 i amb una sensació que va més enllà del resultat. Només queda una jornada. Una. I el més preocupant és tot el que encara està per aclarir: massa silenci i massa interrogants. Avui el programa no és tant d’anàlisi com de necessitat. Quan jugues fora de casa i pràcticament estàs a cegues i sord, quan en una ciutat com Lleida cap mitjà és capaç d’oferir més de cinc minuts de retransmissió, la tertúlia es converteix gairebé en un exercici d’endevinació. I això també diu moltes coses. Parlem poc del primer equip, bastant més del juvenil, però sobretot posem el focus en el context: en el que no es veu, en el que no s’explica i en tot allò que ja comença a ser impossible ignorar. Perquè això no va només de futbol. Va de responsabilitats i va de futur.

El Lleida CF certifica el seu descens a lliga Èlit i nosaltres fem una prèvia d'una hora i trenta set minuts. Volem anar a l'últim partit de la lliga al Camp d'Esports sabent que passarà amb el club! Doncs si! Si que ens caguem amb tots els gestors que hem tingut al llarg dels anys, si que tenim autocrítica. Benvinguts a la prèvia del Lleida CF! Benvinguts al Minut Zero!

Les matemàtiques ja han fet oficial allò que, per molt que els números donessin, tots ens esperàvem. L’equip el diumenge no va baixar els braços en cap moment, i tot i anar pel darrere del marcador, va seguir lluitant fins el final dels 90 minuts. Va ser un dia per viure-ho tots plegats, i veure a jugadors i staff plorant va ser significatiu. Dues jornades per al final.

Avui és oficial: el Lleida CF baixa matemàticament a Lliga Èlit. Empat 1-1 a Vilassar de Mar en un partit que resumeix la temporada: sense gol, però amb ànima i dignitat fins al final. Al programa d'avui hem fet honor al nom com mai amb un Vomitori de Freud, la secció on la ira és una de les fases del dol i cura. Avui tocava. I hem repartit llenya a tort i a dret, Patètic, palmeros, administradors concursals, comunicadors, touroperadors, inclús al propi Lleida per la gestió de l'escut de la UE Lleida. Sense filtres.

Una prèvia on hem de parlar de que queden 9 punts en joc i que per a salvar-nos necessitem aquests 9 punts i que els altres equips perdin tots els partits? Bombes, Guernica, Chernobyl i acabem amb el patiment. Jordi Navarro ens porta un joc on ens agradaria que hi participéssiu escrivint al nostre post a X. Setmana de Sant Jordi, vindrà algún cavaller a salvar-nos? Benvinguts a la prèvia del Lleida CF! Benvinguts al Minut Zero!

Anem fent el compte enrere, queden ja per fi sol 3 jornades de lliga. Que si, que hem gaudit d’aquesta temporada, una molt diferent a la que estàvem acostumats, sentint-nos orgullosos –represenats per un jugadors i un staff que SÓN DEL LLEIDA. Ara si, també és cert que s’està fent molt llarga. Ara per ara, un equip recent baixat de 2a RFEF, els que tot ho feien bé, i de l’altra banda, l’equip dels que si sentim uns colors i una histèria, virtualment a lliga èlit. El futbol a Lleida ja fa temps que diem que està a la UCI, però esque aquest any hem passat ja al tanatori.

Avui el Lleida ha empatat zero a zero al camp del Mollerussa. Un punt que ens deixa a un pas del descens matemàtic i Russo es fractura el braç. Però avui la notícia del dia no era al camp del Mollerussa: el Patètic Lleida baixa a 3a RFEF per falta de futbol, per falta de jugadors com cal. I en tenim tres a qui donar les gràcies. Durant el programa, Jordi Cortés ens explica el partit i com veu el futur, i el Cayetanu passa pels micròfons de Lliure i Directe a explicar-nos les seves coses. Tot això, després que el Triptòfan arrenqui amb una entrada demolidora. A part d'això, una estona de tertúlia lliures i directes, tancant com sempre amb "Lo Puto Crack" de la setmana i una última estona lliures i directes... a la Cova, on sempre fa bo.

4 partits per somiar/patir/il·lusionar-nos/destrosarnos... però el que esta clar és que ens juguem les últimes opcions a casa dels nostres veïns! Mollerussa Mon Amour! Bigben, Nufri, Musicland, Prefabricats Pujol... Ens calentem amb el futur del club, tenim part de culpa de com a derivat el futbol a la ciutat?? Benvinguts a la prèvia del Lleida CF! Benvinguts al Minut Zero!

Podriem dir que obrim l’episodi d’avui amb motiu de celebració. Aquest pot ser l’últim Pol’s Nord en que les matemàtiques diguin que podem salvar-nos, i amb una mica de sort, la setmana vinent ens escoltarem sent equip de Lliga Èlit i l’agonia esportiva haurà acabat i la meva ment no estarà colapsantse, ilusionantse i posteriorment deprimintse cada setmana. No sabem que passarà, però serà un nou estiu mogudet, així que estiguem preparats per tots els possibles escenaris, perquè si existeix un lloc a la terra on tot pugui ser possible, aquest, es Lleida.

Lleida CF 0-0 CP San Cristóbal. Set punts i quatre jornades. Les matemàtiques diuen que és possible, però ja sabeu on som nosaltres. Avui el protagonista té nom i cognoms: Víctor Gutiérrez Pérez, RATA, l'assistent número u, el linier de la banda de tribuna. Enric Montero Casado, Marc Benítez Soler i sobretot Víctor Gutiérrez Pérez, RATA, Terribles, dolents amb avarícia i provocadors. Dues aturades de partit perquè l'afició li deia coses al linier. En serio. També parlem de la situació classificatòria, de l'equip que competeix i lluita fins al final amb el Pepelu, el Triptòfan i la participació dels nostres tertulians de capçalera. Tanquem com sempre amb "Lo Puto Crack" de la setmana i una última estona lliures i directes... aquí, a la Cova, on sempre fa bo.

Resiliència. Si busquem aquesta paraula al diccionari ens diu que “La resiliència és la capacitat humana d'assumir amb flexibilitat situacions límit, sobreposar-se a traumes o adversitats, i sortir-ne enfortit o adaptat positivament.” Doncs com a definició opcional podria posar “Aficionat/seguidor/abonat del Lleida CF” no creieu? Fusions? En quines condicions l'acceptariam? Torna Oscar Rubio a l'equip!

No hi ha manera amics; perquè tot i fer un bon partit i aconseguir marcar un gol, no vam ser capaços de treure res a Cornellà, ja que un gol al minut 88 ens va fer tornar a la realitat si és que algú s’havia pogut agafar a la resurrecció. El futbol està sent molt injust amb nosaltres, perquè en aquestes últimes setmanes hem fet mèrits per tindre algun punt més, però la manca de gol ens ha sentenciat.

Derrota al Nou Municipal de Cornellà. El Lleida empata gràcies a un golàs de Sasha, però al minut 87 el Cornellà fa el 2-1 i sentencia el partit. Un resultat cruel per a un equip que ha lluitat fins al final i ha estat a punt d'endur-se fins i tot la victòria. Resignació, cansament i la sensació de voler que acabi aquesta agonia. Parlem també de l'actitud d'alguns jugadors assenyalats pel míster Jordi Cortés a la roda de premsa, i de tot allò que envolta un vestuari que no es pot permetre cap ensurt amb cinc jornades per davant. Ho fem com sempre amb en Pepelu, Triptòfan, un servidor Jordi Soro i la participació dels tertulians de capçalera. Tanquem com sempre amb "Lo Puto Crack" de la setmana i una última estona lliures i directes... a La Cova, on sempre fa bo.

Aquí va: DESCRIPCIÓ IVOOX Lliure i Directe #050 - A ca magre, tot són puces Cinquanta programes. I un gol al minut 89 d'un Badalona líder que s'havia guardat els millors per al final. El Lleida ha competit durant noranta minuts plantant cara al primer classificat, però al final, les puces han tornat a picar. Comencem amb Jordi Belló, coordinador del juvenil preferent, tot i els problemes tècnics. Després parlem del partit amb en Jordi Cortés, orgullós del seu equip i decebut amb la mala sort que ens persegueix, i ho fem del partit però també del futur incert del club. Tanquem amb "Lo Puto Crack" de la setmana i una cloenda especial per celebrar cinquanta diumenges a la nit fent teràpia col·lectiva parlant del nostre Lleida. Lliures i directes... a la Cova, on sempre fa bo.

I ara què? Doncs ara a seguir gaudint, a seguir animant, a seguir patint i a seguir sent fidels als nostres colors; perquè això, en definitiva, és sinònim d'estar vius. I això, en el context en què es mou l'aficionat del Lleida, ho és tot. Acompanya'ns a la prèvia del Lleida amb el millor humor, parlant de planetes calents o freds, implants guerrillers, croquetes de morcilla i més... aquí, on sempre fa bo."

El que estava sent una temporada bonica per la proximitat amb el club, per jugar amb una plantilla de amb jugadors de casa que de veritat senten els colors o per veure que aquest club estigui on estigui sempre estarà acompanyat i sostingut per la seva gent, se’ns acabarà fent llarga. Toca mirar més enllà del futbol, i a veure si almenys, després de tants anys, després de tants moments tristos, els aficionats del Lleida, l’afició més maltractada pel futbol, podem sentir una alegria, i que tinguem club, que ara mateix seria la millor noticia per tots. Sigui com sigui, aquí hi serem mínim fins que acabi la lliga, perquè com l’afició, els de La Cova sempre hi som.

Derrota del Lleida CF a Nou Barris contra la Montañesa per 3-1. Un altre diumenge, un altre resultat per guardar al calaix dels que ja no sorprenen a ningú. L'equip ho dona tot, però el pes de saber-se últims amb 22 punts i set jornades per acabar pesa massa a les cames. Fem teràpia com sempre, parlem de si és moment d'acceptar el descens i alliberar l'equip de la pressió, parlem de l'entrevista de Minut Zero aquesta setmana a Marc Torres, critiquem a l'engendro i tanquem com sempre: "Lo Puto Crack" de la setmana i una última estona lliure i directes… a la Cova, on sempre fa bo.

Aquesta setmana no anirem a fer la prèvia de bars, ni de restaurants ni de platges. Aquesta setmana la prèvia la fem des dels jutjats i amb una persona que es coneix bé els passadissos del Canyeret. Aquesta setmana ens acompanya Marc Torres per ajudar-nos a entendre tot el que va succeir al vital judici que es va produir el passat dimecres i, ja de pas, parlar del futur de l'entitat, de l'estat del futbol a la ciutat i de l'orgull de ser del Lleida aquí... on sempre fa bo.

Setmana molt dura amics i amigues. Si bé ja estàvem tots una mica conscienciats del possible tràgic desenllaç de la competició, aquell gol de Pau Russo i la gran primera meitat del Lleida ens van fer tornar a il·lusionar-nos, per a després 45 minuts més tard tornar a caure enfonsats. No sé si les més de 2.200 persones que hi érem dissabte a l’estadi ens vam portar tan malament en una altra vida per merèixer això, perquè fins i tot, quan el teu equip torna a fer mèrits per guanyar després de tants partits sense fer-ho, hi ha una personeta vestida de groc dient que avui tampoc toca. Molt però que molt dur, perquè sembla que això ja està sentenciat.

El Lleida empata 1-1 contra el @CerdanyolaFC al Camp d’Esports en un partit que deixa millors sensacions en el joc però amb uns números que continuen sent molt exigents. Amb 26 jornades disputades i només 4 victòries, el Lleida necessita guanyar 5 dels 8 partits que queden per continuar a 3a RFEF. A partir d’aquí, fem teràpia covaire: analitzem el partit, la millora de l’equip, el penal fallat, el gol anul·lat i un arbitratge que va indignar el Camp d’Esports i que també genera molt debat al programa. Pepelu arriba amb dades i estadístiques de minuts jugats per comparar la primera i la segona volta i entendre amb quins futbolistes està comptant més l’entrenador en aquest tram de temporada. Tertúlia amb els habituals de la Cova: Pepelu, Tripto, Juanjo, Pedals i Nacho, amb participació dels oients i debat també sobre què s’hauria de fer davant arbitratges com el de dissabte. Tanquem com sempre: “Lo Puto Crack” de la setmana i una última estona lliure i directes… a la Cova, on sempre fa bo.

Si bé iniciavem l’episodi de la setmana passada amb música de guerra, després del resultat extret, afrontem el partit d’aquest dissabte com una possible batalla final. Segurament serà la tarda del pròxim 14 de març l'última bala, aquella que ens pot fer creure o ens pot deixar enfonsats. Toca guanyar i després lluitar fins al final. Passarà el que hagi de passar, però tant de bo passi lluitant fins a l'última jornada i lluint aquest escut amb honor fins a l’últim minut de competició. Amics, amigues, tot passa per aquest dissabte i hem de remar, com sempre, tots junts.

Derrota dura del Lleida CF al camp del CF Peralada per 3-0 en un partit marcat per un terreny de joc impracticable, més piscina que camp de futbol. El programa arrenca a lo Braveheart i la idea de batalla després d’un partit que ha deixat l’equip tocat. Durant el programa també parlem amb Jordi Cortés, que ens explica com està l’equip després de la derrota i quin és l’estat anímic del vestidor. I si normalment aquest espai serveix per fer teràpia entre aficionats, avui la teràpia ha estat diferent: una teràpia a distància, pensada també pels jugadors. Un missatge clar des de l’afició: que continuïn creient en ells mateixos tant com nosaltres continuem creient en ells. Anàlisi del partit, debat, valoració de l’arbitratge i reflexió sobre el moment de l’equip. Amb Pepelu, Triptofan i la participació dels Covaires. Tanquem com sempre: “Lo Puto Crack” de la setmana i una última estona lliure i directes… a la Cova, on sempre fa bo.

Aquí no es rendeix ningú. Afrontem el partit contra el Peralada treient forces de l'únic lloc on podem: del sentiment, de la passió i de l'esperit d'aquest equip. Aquesta setmana ens acompanya el periodista i amic Oriol Jové per tal de fer una mirada positiva al que queda de temporada, tot parlant de revolucions, viatges infinits, estrelles emergents i, 'ojo cuidao', alcaldes que comencen a veure la llum aquí, on sempre fa bo.

El Lleida empata 0-0 contra la UE Vic en un partit gris al Camp d’Esports. Molt bona entrada un dimecres a la nit per empènyer l’equip… però un Lleida espès, lent i incapaç de fer un pas endavant contra el cuer. Analitzem un empat que deixa moltes preguntes: el retard constant en el joc de l’equip, la sensació d’impotència davant un rival directe i la realitat classificatòria que cada setmana es fa més evident. A més, el partit deixa peatge: la lesió preocupant de Rusi i l’expulsió de Viladegut, que complica encara més tot plegat. Enmig del pessimisme general, apareix Jordi Cortés per posar-nos a lloc: bronca en directe per la nostra negativitat i intent de trobar alguna lectura positiva dins d’una nit complicada. Debat, anàlisi i micròfon obert als Covaires després d’una nit amb ambient de futbol… però amb gust de fuetada de realitat. Tanquem com sempre: «Lo Puto Crack» de la setmana i una última estona lliure i directes… a la Cova, on sempre fa bo.

Senyors i senyores, prepareu la vostra armadura, afileu l’espasa ,perquè aquest dimecres no veurem només d’un partit… veurem una batalla. No és només futbol. És resistència. És caràcter. És el moment en què els herois es forgen sota pressió i el cor pesa més que les cames. Que sonin els tambors. Que tremoli l’enemic. Perquè dimecres es decideix una batalla que pot canviar la temporada.

Una jornada més que passa i ens allunyem una mica més de l’objectiu. Acabem la 23a jornada amb una derrota a Hospitalet que segurament tots esperàvem. Si bé és cert la derrota era esperada, la resta de la jornada no ha acompanyat i fa que la necessitat de punts creixi encara més jornada rere jornada. Va guanyar el Vic, el Cerdanyola i l’Europa i ja ens trobem a 4 punts de la salvació. S’ha de ser conscients de l’importància del proper partit a casa davant el Vic, no hi ha marge d’error, i cada vegada n’hi haurà menys.

Derrota merescuda del Lleida al camp de l’Hospitalet per 2 a 1 en un partit on la sensació de desordre va ser constant. Inferioritat clara davant un rival que competeix per pujar i un Lleida que lluita per no desaparèixer. Analitzem el partit amb Pepelú i Triptofan, reflexionem sobre la diferència estructural amb els equips de dalt i el que realment ens ha de portar a la permanència. Parlem amb Toni Escobedo autor del gol blau, i amb l’entrenador Jordi Cortés, que ens dona la seva visió del partit i del moment de l’equip. Tanquem com sempre amb “Lo Puto Crack” de la setmana i una última estona lliures i directes… a la Cova, on sempre fa bo.

Arriba la millor prèvia de la ràdiodifusio lleidatana. Bé, de fet és l'única, però no ens posarem primmirats. Què uneix l'Hospitalet amb Florida? Res, però aquí ens és igual. Teniu per endavant més de 70 minuts de pur Lleida: entre màfies, nits tèrboles per Galícia i clàusules d'absorció de clubs. Aquí, on sempre fa bo.

Després de la bona dinàmica que portàvem i dels bons resultats trets a casa, potser alguns pensàvem que això ho podríem salvar fàcilment, però no. Diumenge ens va servir per tocar de peus a terra i recordar el que fa uns mesos defensàvem ser: aquell club de la gent, lluitant contra l’adversitat i representat per un grup de jugadors que potser no són de la categoria, però sí que defensen el nostre escut fins al final. Avui tenim el plaer de comptar amb la presència de l'ex-àrbitre i actual regidor d'Esquerra Republicana de Lleida, Xavier Estrada.

La permanència és a un punt. I aquesta és la nostra guerra. Welcome to the jungle. El Lleida CF cau 0 a 2 al Camp d’Esports davant el CE Manresa en un partit que deixa una sensació clara: hi ha equips que juguen una altra lliga. Al programa d’avui hi entra l’entrenador Jordi Cortés per analitzar el moment de l’equip, les baixes i el que queda per davant. També ens acompanyen els periodistes Oriol Jové i Àlex Gargallo per posar context, parlar del partit, valorar un arbitratge que ha generat queixes i, sobretot, assumir amb realisme el que ens espera. Tanquem com sempre: “Lo Puto Crack” de la setmana i una última estona lliure i directes… a la Cova, on sempre fa bo.

Nova jornada al Camp d'Esports on el Lleida necessita continuar puntuant com fins ara. Xarrem del rival, efemèrides absurdes, esmorzars colesteròlics i cosetes que es mouen. Vine a gaudir d'aquesta conversa entre amics i una miqueteta de futbol amb nosaltres perquè, des de la Costa Brava fins a Ponent, aquí sempre fa bo.

Un any i 3 mesos després hem tornat al nou sardenya, no per jugar contra l’Europa, sinó que aquest cop contra el seu filial. El diumenge va ser un altre d’aquells partits bonics, no pel resultat ni pel partit en si, sinó per l’imatge de l’aficio, un cop més, junta amb l’equip passi el que passi. Tertúlia amb Sergi Tor i disfresses de carnestoltes!

El Lleida CF surt del Nou Sardenya amb un empat a zero contra l’Europa B en un partit de patiment, resistència i molt ofici. Un punt fora de casa que obre debat i no permet lectures simples. Al programa d’avui parlem del valor de competir quan no ets superior, del significat real d’aquest empat davant un rival directe i de com afecta a la classificació. Debatem si aquest tipus de partits indiquen mancances estructurals, si calen reforços. També analitzem el debut de Tumani Fofana i què se li pot demanar a partir d’ara en un context exigent, on cada punt costa suor i sacrifici. Un Lliure i Directe marcat pel patir tan arrelat a l’afició lleidatana, per l’orgull d’uns jugadors que ho donen tot i per la tristesa inevitable de mirar on som i recordar d’on venim. Tanquem com sempre: “Lo Puto Crack” de la setmana i una última estona lliure i directe… a la Cova, on sempre fa bo.

Orgull de jugadors, orgull de cos tècnic, orgull d'afició i orgull dels equips catalans que ens ajuden. Potser no som els més rics ni els més guapos; de fet, el nostre club té tot el necessari per no semblar gens atractiu de portes enfora. Ara bé, sentir aquests colors és el més meravellós que hi ha. Benvinguts a l’hora de prèvia del Lleida; un espai que cada dia és menys prèvia i més tertúlia de gent orgullosa. Aquí, on sempre fa bo.

Després d’unes setmanes sense sumar els 3 punts, el Lleida torna a guanyar en un partit molt treballat al Camp d’Esports contra la Grama. Dona gust poder tornar a celebrar, a gaudir i a emocionar-te veient amb aquests jugadors, que a l’igual que nosaltres, defensen aquest escut amb orgull. Entrevista amb Sexenni, un dels grups de música de referència de la ciutat i de la música catalana.

El Lleida suma tres punts en un partit seriós contra la Grama, però el programa d’aquesta setmana va molt més enllà del marcador. Amb un ambient mogut fora del camp, posem el focus en tot el que s’està movent aquests dies al voltant del club. Obrim el programa amb una entrevista al president adjunt del Lleida, Marc Torres, per parlar sense embuts de la situació actual del club, del concurs d’acreditors, de la possible arribada d’un inversor i de les relacions amb l'ajuntament en un moment clau. Tot seguit, passa pels micròfons de Lliure i Directe el capità de l’equip, Putxi, el nostre “Pirlo de Fondarella”, per analitzar el partit, el moment de l’equip i la realitat del vestidor. I estrenem secció nova: “Aló Cholo Cortés”, la roda de premsa particular del mister del Lleida, on Jordi Cortés respon… però amb el segell de Lliure i Directe. Tanquem com sempre: “Lo Puto Crack” de la setmana i una última estona lliure i directes… a la Cova, on sempre fa bo.

Escalfem motors de cara a l’importantíssim partit contra la Grama. Tornem al format pòdcast, però no per això deixem de banda la nostra ignorància i irreverència. Amb novetats, perquè en aquest nou format sempre intentarem tenir algú que ens ajudi, i aquesta setmana ha estat en Tomàs Montesó. Analitzem el rival, repassem els resultats i parlem d'entrenadors antics i somnis humits, perquè aquí sempre fa bo.

Bon empat fora de casa davant un rival difícil, i més si se’t avançen al marcador. El donàvem per bo la setmana passada i així ha estat, sempre que guanyem aquest diumenge a casa contra la Grama. Partit que ens serveix per seguir sumant, poc a poc, cap a l’objectiu de sortir del descens. Entrevista a un dels recents entrenadors que ens va fer tornar la il·lusió als de pedra picada, Ángel Viadero.

Empat del Lleida al camp del Tona (1-1) en un partit incòmode, dur i amb molta lectura. A la tertúlia d’aquesta setmana parlem a fons del partit: una primera mitja hora complicada, una segona part de reacció, el context del camp, el vent, la gestió del punt i què diu aquest empat del moment real de l’equip. Posem el futbol sobre la taula, obrim la tertúlia als col·laboradors habituals i deixem que el debat flueixi amb preguntes concretes, mirades diferents i molta ràdio de veritat. I el programa té un convidat de luxe: entra l’entrenador Jordi Cortés per fer la nostra roda de premsa particular. Parlem de com està l’equip, de sensacions, de vestidor, de curiositats… i d’una anècdota del divendres passat que ningú pot deixar d’escoltar. OR pur. Un programa que va més enllà del resultat i que deixa una idea clara: el Lleida camina. I quan camines així, fas camí. Tanquem com sempre: “Lo Puto Crack” de la setmana i una última estona lliure i directes… a la Cova, on sempre fa bo.

18è episodi de la prèvia de La Cova del Lleida CF! On jugem? Contra qui juguem? Com quedarem? Que emocionant va ser el homenatge i despedida d'Óscar Rubio... com ho vam viure? Arriben nous fitxatges, torna Toni Vicente, que en pensa la gent? Vas a Tona? Diuen que s'hi menja molt bé! Escolta les nostres propostes! De tot això en parlem en la prèvia de La Cova. Benvinguts al Minut Zero!

Diumenge va ser un dia que quedarà en la memòria de tots, un dia en el que vam viure quin és el vertader sentiment del Lleida, el de la seva gent. Tot i ser un partit més de 3a RFEF, sota la pluja i en empat a 0, n’estem gairebé segurs que quedarà per a la història com un dels moments més emotius viscuts al CdE, el dia que vam acomiadar a un dels nostres, a don Óscar Rubio. En un moment en què la situació del club no és fàcil, l’Óscar representa el que és ser fidel a uns colors i a un escut, per sobre de tot, i per sobre de tothom. Ara els camins s’han de separar, però com va dir ell no és un adéu, és un fins aviat. Avui, amb aquest podcast, tenim la sort de poder entrevistar a l'Óscar abans de la seva sortida de la ciutat. A més, fem tertúlia amb el Robert Utges i el Sergi Tor.

El Lleida CF empata a zero contra el Can Vidalet al Camp d’Esports en un partit marcat per la pluja, les ocasions fallades i la sensació que el resultat és insuficient davant un rival directe. La retirada d’Òscar Rubio, capità del Lleida CF, marca una nit especial al Camp d’Esports i centra bona part del debat, sense deixar de banda l’anàlisi del partit, el moment de l’equip, el context classificatori i la manca de gol. Tertúlia oberta amb participació de l’afició i entrada de Jordi Cortés, entrenador del Lleida CF, per parlar del partit, del present de l’equip, de possibles reforços i del comiat del capità, en una conversa clara i sense filtres. Tanquem com sempre: “Lo Puto Crack” de la setmana i una última estona lliure i directes… a la Cova, on sempre fa bo.