La Renaixença

Dediquem el capítol a la corretja del gos, però la corretja pot servir tant per a un gos com per a un gat, fins i tot per a una tortuga. Només cal que tingui collar al voltant del coll. Sí, també parlem de la gent que paga perquè la passegin per casa fent veure que és un quisso. Ens visita la Roser Gol, llevadora, antropòloga i doctora en Ciències de la Salut. Per acabar, durant la passejada del gos aprenem d'on ve el concepte de victòria pírrica.

No, les ulleres de sol no les van inventar els nord-americans, que el senyor Ray-Ban i els pilots d'avió ianquis les posessin de moda és un altre tema. També ens visita un berguedà il·lustre, en Titot dels Brams, que han tornat després d'estar vuit anys apartats dels escenaris. Per passejar el quisso ens traslladem a la Cuba colonial, on els espanyols tenien un desgavell de cal déu. Només hi faltaven els estatunidencs traient-hi el nas.

Hi ha molts tipus d'estisores, però en general sempre es diferencien pel mateix: per si funcionen o per si són una autèntica merda. Dediquem el programa a un objecte sense el qual seria impossible que existís la classe de plàstica, l'única en què teníem traça a l'escola. Ens visita un campanòleg, el Xavier Pallàs, una persona que a més de saber tocar campanes ha dedicat mitja vida a estudiar-les. Déu-n'hi-do. I passegem el gos per un judici inversemblant: el d'una truja a qui es jutja per haver-se menjat un nen petit.

Ja sabem que cap de vosaltres sap què és un "esprai manual". És el que a casa vostra en dieu "flis-flis" o, com a molt, "flus-flus". Com nosaltres, vaja. Però noi, els lingüistes de Catalunya Ràdio són molt intransigents amb aquestes coses, deuen tenir por que ressusciti en Pompeu Fabra i els piqui els dits. Bé, dediquem el programa a aquesta cosa. Ens visita l'actriu Rosa Boladeras, història de la tele catalana. També passegem el gos pel dia en què un boig decideix rebentar el seu poble amb una excavadora que ha convertit en una màquina de destrucció.

Aquesta setmana dediquem els programes al telègraf, el diari, la xinxeta i el termòmetre, uns elements que et podries emportar tranquil·lament a una illa deserta i que potser no et salven, però et permetrien comunicar-te, orientar-te, distreure't i saber si tens febre. Gens malament, la veritat. Els convidats que passen pel programa són l'imitador Xavi Espinosa, la pèrita cal·ligràfica Imma Lidón, el beatboxer Guillem Cardona i en Guillem Ramisa.

No, el termòmetre com el coneixem avui en dia no el van inventar els egipcis. Va ser al segle XVI i va ser en Galileo Galilei, el famós físic i astrònom italià, un home que va ser empresonat per la Inquisició a causa dels seus descobriments! Avui tenim una actuació ben interessant: ens visita en Guillem Cardona, músic i beatboxer. Voleu veure en Peyu fent beatboxing? En acabat, passegem el gos per la gran guerra de l'emú, un dels ridículs més espantosos protagonitzats per l'exèrcit australià.

Un dels pànics més grans que existeixen és trepitjar una xinxeta quan vas descalç a fer un pipí a mitjanit. Dediquem el capítol a un objecte imprescindible per als adolescents que volen penjar pòsters dels seus ídols a l'habitació. Ens visita en Guillem Ramisa, un poeta i cantant que és tan talentós com bona persona. I mira que de bona persona n'és molt! A més a més, passegem el gos per Wilmington, on es va produir l'únic cop d'estat exitós dels Estats Units. Una passejada que resulta incòmoda, per allò del racisme i tal.

Actualment, els diaris de paper ja no tenen la presència que tenien abans. I ens sap greu. Que maco que era llevar-se de bon matí per anar a comprar el diari i llegir les notícies mentre et feies un cafè. Sí, la meitat de les notícies ja havien caducat quan les llegies, però era part de la gràcia. Li dediquem el capítol al diari. Ens visita l'Imma Lidón, una grafòloga i pèrita cal·ligràfica. Esperem que feu bona lletra. I passegem el gos per un club nocturn de Boston sense portes d'emergència. Un llumí mal apagat... i festa grossa.

Ens hem preguntat milers de vegades com és possible que un sistema tan aparentment incomprensible permeti comunicar-se els uns amb els altres. Com que no ho enteníem de cap manera, li hem dedicat el programa. A veure si en traiem l'entrellat. Ens visita en Xavi Espinosa, un imitador de primer nivell que fa pinta que allà on va li demanen que faci imitacions, pobre nano. I passegem el gos pel mar Mort, on un pastor de cabres descobreix un dels manuscrits més importants de la història de les religions en una cova perduda al mig de la muntanya.

Els objectes destacats de la setmana han sigut: la calculadora, la barbacoa, el con i la làpida, dos objectes útils per començar la setmana i, per acabar-la, dos de més justets. També ens ha visitat el cuiner i veí nostre Nandu Jubany, en Daniel Martín, investigador encarregat de bategar noves espècies de cucs; l'Arturo Gaya, membre del mític conjunt Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, i la Bruna Girvent, investigadora en IA. Com podeu veure, són programes de nivell!

Toca un capítol alegre: parlem de la làpida. Ja us podeu imaginar que un tros de pedra per indicar on hi havia enterrat un mort és un invent força antic i força simple. Els grecs van ser els que hi van incorporar els epitafis. Entrevistem la Bruna Girvent, enginyera i investigadora experta en intel·ligència artificial, a veure si ens aclareix d'una vegada si la intel·ligència artificial és amiga o enemiga nostra. També anem fins a París, on passegem la Roma, un gos amant de la música clàssica.

Dediquem el capítol al con. Sí, el de la carretera, el que et fa desviar quan hi ha obres. Un sol con és com un defensa dolent, que el pots esquivar sense problemes, però una bona alineació de cons ben posicionats et fan anar per on volen. Descobrim si els egipcis ja en feien servir per construir les piràmides. També ens visita l'Arturo Gaya, membre del mític conjunt Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. A l'hora del passeig del gos, repassem la història de Lady Godiva.

Probablement has llegit el nom de l'objecte al qual dediquem el capítol entonant aquella cançó tan famosa d'en Georgie Dann. No t'has de sentir culpable, la caspa que desprèn aquell èxit estiuenc fa justícia al que és la barbacoa en si. Ens visita en Daniel Martín, un investigador que es dedica a posar nom als cucs. Algú se n'ha d'encarregar; si no, avui dia els cucs es dirien Kai, Roc i Ot! Quin disbarat! També passegem el gos pel dia que un advocat talòs va morir tot intentant demostrar que el seu client era innocent.

Molt abans que s'inventés la intel·ligència artificial, ja existia un invent que pensava per nosaltres: la calculadora. Als de lletres ens sembla un artefacte de màgia negra, i és per això que li dediquem el capítol. Ens visita en Nandu Jubany, cuiner de renom a qui fem la pilota per aconseguir que ens convidi a dinar al seu restaurant. I pel que fa al gos, ens emportem la Kala a un moment tràgic a la història del futbol: la desaparició d'Il Grande Torino, un equip destinat a marcar una època que va desaparèixer en un accident aeri.

L'objecte al qual dediquem aquest capítol és d'aquells que es van inventar tan bé que no s'han modificat des de la seva creació. I no podia ser cap altre que el desembussador de ventosa. Pot ser més fastigós el que surt de dins d'aquells forats? Ens ha vingut a veure en Jaume Tribó, l'apuntador del Liceu. Té intenció de viure fins més enllà dels 100 anys, o sigui que el Liceu pot estar tranquil. I sortim a passejar amb en Murri pel dia de l'automutilació de Van Gogh, el 23 de desembre de 1888.

Els inicis del microones van ser culpa d'un tros de xocolata dins d'una butxaca. Imagineu-vos tot el bé que ha fet la xocolata per les vides dels que no ens agrada cuinar. Dediquem el capítol al microones. Ens visita la Clara Viñals, cantant i membre del grup Renaldo & Clara. Està cansada de respondre a la mateixa pregunta, però nosaltres no som més originals que la resta i també l'hi fem. A "Històries per passejar el gos", portem en Django a la construcció del pont de Brooklyn, el 1870.

Sabeu que el bisturí antigament el feien servir els barbers? I sabeu que abans de l'anestèsia no es valorava la precisió del bisturí sinó la rapidesa del cirurgià a l'hora de fer-lo servir? Dediquem el capítol al bisturí. Rebem la visita d'en Bartomeu Rocabert, rellotger. I un rellotger important, perquè a càrrec seu corren les agulles dels rellotges més importants de Catalunya. A "Històries per passejar el gos", anem amb en Dungui per l'enfonsament de l'MV Wilhelm Gustloff, el 30 de gener del 1945.

Sou dels que teniu l'escombra penjada darrere la porta de la cuina, dels que la guardeu en un armari o dels que la teniu tirada dins d'una habitació dedicada exclusivament a la bugaderia i la neteja? Dediquem el capítol a l'escombra, no als que teniu tants metres quadrats de casa que podeu tenir una habitació per a la neteja. Ens visita la Irene Minovas, humorista i actriu, de qui no només descobrim el futur, sinó també el passat. I sortim a passejar la Sarnee per la mort de la família reial del Nepal.

Aquesta setmana parlem de la brúixola, de la radiografia, del tallagespa i del pinzell. És impossible dir-vos quin és el millor, de manera que heu d'escoltar tots els episodis i decidir segons el vostre criteri. També parlem amb un músic i poeta com és en Guillem Ramisa, una sardanista com és la Nàdia Cordon, un actor com és l'Ernest Villegas i un esquilador d'ovelles com és l'Andreu Castellà. Com? Que un esquilador d'ovelles entre tant d'artista no us l'esperàveu? I qui us ha dit que esquilar una ovella no és un art, eh?

El pinzell: de traç fi o de pintor de parets? Un objecte que tant es pot servir per fer una obra d'art com per pintar aquelles línies vermelles del garatge. Ei, que fer-les rectes deu tenir el seu mèrit! Un altre ofici de mèrit és el d'esquilador d'ovelles, una feina que s'està perdent. Per això parlem amb l'Andreu Castellà: és un jove que ha treballat d'esquilador d'ovelles a Nova Zelanda! Finalment, passegem un gosset ben bufó per un episodi ben vergonyós de la història: la farsa de l'home de Piltdown.

El tallagespa és un objecte com Déu mana, però, compte, no sigueu gamarussos, que més d'un ha perdut els dits intentant desencallar la gespa compactada de sota la màquina. Abans de manipular-lo, assegureu-vos que estigui parat, que ara en fan de molt silenciosos! També parlem amb l'Ernest Villegas, un tros d'actor amb una veu de tro que fot goig de sentir. Per acabar, agafem una gossa anomenada Taga i ens tanquem a la presó de la Model, la que ja està tancada, i amb raó, perquè allò era un cau de merda.

Ens ha sorprès saber que actualment els metges ja no donen radiografies. Segur que la decisió té algun sentit, però sap greu saber que ja no et pots fer el fatxenda ensenyant les radiografies dels ossos que t'has trencat. Doncs això, que dediquem el programa a la radiografia. També ens visita una sardanista, la Nàdia Cordon. Una visita molt adient. També passegem el gos pel dia del llamp de Brescia, quan es va evidenciar que cal instal·lar parallamps a les esglésies. El motiu que els porta a prendre aquesta decisió no us l'imagineu pas.

Arranquem la segona temporada de "La Renaixença" parlant de la brúixola, un objecte vital per als mariners i els exploradors que volien arribar al seu destí. Compte perquè l'únic lloc en què no us serveix una brúixola seria al pol nord, això és una cosa que aprendrem en aquest capítol. Per començar la temporada com Déu mana, convidem en Quimi Portet, gran artista i millor persona, perquè ens tregui la mandra de l'estiu amb un bon cop de guitarra. Per acabar-ho d'arrodonir, passegem el gos per Madrid, pel dia que van atemptar contra Carrero Blanco.

Fer "La Renaixença" ha sigut una experiència que ens ha marcat a tots. Han sigut 219 capítols de divulgació, cultura, història, acudits, riures, bromes, visites, xerrades, actuacions musicals, gralles, baralles. Aquí us deixem el capítol 220, amb un resum del que ha sigut l'última setmana de la primera temporada. La Mercè abaixa la persiana del local, però no patiu, que aviat tornem a obrir!

Més de 200 capítols després, hem arribat al final d'aquesta primera temporada de "La Renaixença". Després de més de 200 capítols escoltant la gralla, la Laia ha aconseguit que ens n'enamorem, per això li dediquem el capítol. També ens hem enamorat (bé, ja ho estàvem una mica) de l'Arnau Tordera, i no podíem acabar la temporada amb uns bojos coneguts més nostres: Obeses. A l'últim passeig de la temporada, sortim amb l'Anisset pel desastre nuclear de Txernòbil. L'objectiu és sortir-ne vius, per poder fer una segona temporada de tot aquest merder.

Tots hem vist aquell gat que mou la pota col·locat en algun lloc. I tots hem pensat que és xinès, però els més cultes ja deveu saber que no, que és japonès. Resulta que el gat no saluda, sinó que et crida perquè hi vagis. Porta sort i fortuna. Li dediquem el capítol, a veure si ens en porta a nosaltres. Rebem la visita de la Conxita Àvila, una biòloga especialitzada en organismes que habiten els fons marins, sobretot els de l'Antàrtida. A més, sortim a passejar en Bru per la venjança catalana, l'any 1305.

Tots tenim temptacions, i una és la de passar per davant d'un extintor i poder-lo prémer i veure què passa. Qui digui que no menteix. Dediquem el capítol a l'extintor, que us recordem que heu de revisar de tant en tant. Ens visita l'Alba de Lomas, la millor jugadora d'escacs de Catalunya. En Xuri s'ha ficat en un merder, ho veureu de seguida. A "Històries per passejar el gos" portem en Milú a l'assassinat del general Prim, el novembre del 1870.

Quants de vosaltres heu obert amb tota la il·lusió del món un puzle de 3.000 peces i heu acabat abandonant-lo en algun racó de casa i mai l'heu arribat a acabar? I quants heu acabat el puzle i a partir de llavors només us ha fet nosa? Dediquem el programa al trencaclosques, al puzle. Rebem la visita d'un dels periodistes més importants de casa nostra, l'Enric Calpena, de qui descobrim la seva primera feina. També sortim a passejar amb l'Scott per la primera vaga de la història, a Egipte, l'any 1152 aC.

Aquesta setmana hem seguit omplint el rànquing d'objectes que s'han inventat a l'antic Egipte i hem descobert anècdotes i curiositats sobre el tub fluorescent, l'anell, la clau anglesa i la llitera. Ens han visitat l'Eloi Vila, en Nemesio Moreno, en Cris Juanico i en Jaume Carrau. Entre ells no hi ha res en comú més enllà del nostre local com a punt d'unió, i això també és maco.

Quants teniu la sort de tenir germans? I quants de vosaltres heu dormit en lliteres? No ha començat cap guerra per culpa de qui dorm a cada llit, però no ho descarteu perquè s'han vist autèntiques batalles. Dediquem el capítol a la llitera. Ens visita en Jaume Carrau, enginyer de MotoGP. Segurament una de les persones que més vols fa cada any i que menys s'embruta les mans a dins del box. Anem amb en Blacky a la demolició de l'hospital de Canberra, el 13 de juliol del 1997.

Pot ser que els mecànics i lampistes tinguin més eines de les necessàries? Pot ser que la clau anglesa sigui la solució a tot? Només per això, hem decidit dedicar-li el capítol. Ens ha vingut a veure en Cris Juanico, i hem aprofitat l'avinentesa per gaudir-lo dalt del nostre escenari, juntament amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. A "Històries per passejar el gos" portem en Xop fins a l'atemptat del casament d'Alfons XIII, a Madrid, el 31 de maig del 1906.

Hi ha gent que porta les mans plenes d'anells, i n'hi ha que no en porta ni un. Hi ha qui s'ha agenollat per demanar matrimoni, i hi ha qui s'ha casat sense donar-se ni l'anell de promès ni el de casat. Dediquem el capítol a l'anell. Rebem la visita d'en Nemesio Moreno, campió de Scrabble. Òbviament, el posem a prova amb quatre consonants que ens han vingut al cap "casualment". Anem a passejar amb en Jeca pel Ball dels Ardents, que va tenir lloc a França el 1393.

Sou dels que viviu en una casa on no hi ha ni un tub fluorescent o dels que encara entreu a la cuina i acabeu de fer tot el que cal abans que el fluorescent pari de fer pampallugues? Sigui com sigui, dediquem el capítol a una llum que a tothom li fa respecte. Ens visita l'Eloi Vila, que ens descobreix si ha tingut algun mal copilot i si algun dia li han posat alguna multa... imprevista. Sortim amb l'Aber fins al desastre de la mina de Mount Kembla, a Austràlia, el 31 de juliol del 1902.

Hem parlat del dau, la cantimplora, el tanc i el xiclet. Objectes que, si els portéssim tots junts, segur que tindrien sentit. Ens han visitat en Ricard Torquemada i en Bernat Soler, en Xavier Carreras, la Glòria Ribera i en Jordi Mas. I creieu-nos que parlar amb gent com ells i ella sempre ens porta a sorpreses sovint inesperades, però que sempre són les millors. Mireu-vos aquest resum, perquè hi trobeu els millors moments per poder decidir per quin dels quatre capítols comenceu o, simplement, per recordar el millor que ens ha passat aquesta setmana.

Sou dels que quan el xiclet perd el gust el canvieu o sou dels que us fa fàstic el gust que té el xiclet? Sou dels que rosegueu el xiclet amb la boca oberta o dels que us cagueu en tot quan algú del vostre voltant ho fa? Dediquem el capítol al xiclet. Ens visita en Jordi Mas, cofundador de Softcatalà. Per molts, un déu. Creieu-nos que a l'equip de "La Renaixença" tothom treballa amb una pestanya del Softcatalà oberta. A "Històries per passejar el gos", anem amb en Coco a l'últim duel mortal d'Espanya.

Es va parlar molt dels tancs que havien d'entrar per la Diagonal de Barcelona. No van entrar, però mai se sap. Sabeu que els primers "prototips de tancs" els va dibuixar Leonardo da Vinci? I que el primer tanc es deia Mark One? Dediquem el capítol al tanc. Rebem la cupletista Glòria Ribera, que també puja al nostre escenari per cantar "Jo te l'encendré" amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. A més, sortim a passejar amb la Jazz per l'intent d'assassinat del rei Ferran II d'Aragó, el 1492.

Sabeu que "cantimplora" ve del soroll que fa l'aigua? A alguns els hi recorda a "canta i plora", d'aquí l'origen etimològic. Quina llengua més bonica que tenim, eh! Però sembla que no tothom hi posa la mà al foc... Dediquem el capítol a la cantimplora! Ens visita en Xavier Carreras (Lautaro per als passatgers d'un vol a Venècia), auxiliar de vol. Ens explica moments surrealistes que ha viscut a dalt d'un avió. Sortim amb en Brut per la caiguda de la secta d'Osho, l'estiu de 1981.

Sou dels que sacsegeu el dau durant un minut perquè us surti el número que voleu en una partida al parxís o sou dels que només el sacsegeu una vegada i prou? Si el dau cau a terra, el número que surt compta o l'has de recollir i tornar-lo a tirar? Dediquem el capítol al dau, caigui on caigui. Ens visiten en Ricard Torquemada i en Bernat Soler, mítics periodistes esportius que acompanyen el Barça per tot el món. A "Històries per passejar el gos" fem una volta amb la Llum per l'atropellament de Charles Rowen.

Aquesta setmana hem parlat de quatre objectes d'allò més pintorescos: la baldufa, el confeti, la faixa i l'escuradents. Tots quatre, objectes imprescindibles en el seu context. N'hem descobert moltes coses que no sabíem, i us en deixem unes quantes perquè també n'estigueu al cas. Hem rebut la visita de Mayka Navarro, Santi Font, Minibús Intergalàctic i Juan Carlos Casado. Hem resolt un assassinat, hem parlat del parapent, dels eclipsis i de Pedro Sánchez. Per separat, però també podria haver sigut tot junt.

Hi ha un tipus de persona que sempre va amb un escuradents a la boca. Sigui l'hora que sigui del dia. És ben curiós. També hi ha un tipus de gent que roba els escuradents dels restaurants. Li dediquem el capítol a l'escuradents, no a aquesta gent. Ens visita Juan Carlos Casado, astrofotògraf i caçador d'eclipsis. En comptes d'enviar les fotos a "El temps" de TV3, les envia a la NASA. I el van anar a buscar ells, no pas el revés. Sortim a passejar amb en Basi pel gran boirum de Londres del 1952.

Si a un català li parles de la faixa, ràpidament a tots ens ve al cap la mateixa faixa. Per això, tots donem per descomptat que la faixa és un invent català. Però, sorpresa, els catalans hem inventat tan poques coses... La faixa tampoc és nostra, però li dediquem el programa. El grup gironí Minibús Intergalàctic puja a l'escenari de "La Renaixença" per interpretar-nos un dels seus temes, i també seuen a l'escó per explicar-nos les seves millors anècdotes. Sortim a passejar amb en Fènix per la matança dels eunucs de la dinastia Han.

Sabeu que el confeti en els seus inicis no era paper sinó caramels? La cosa ha anat decaient, com tot. Però i l'alegria que porta veure papers de colors volant a sobre teu? Potser a vegades en tirem una mica massa i tot. Dediquem el capítol al confeti. Rebem la visita de Santi Font, un gran aficionat al parapent. Ens explica les seves rutes, les seves aventures i... les seves necessitats dalt d'un parapent. Es pot fer parapent tenint vertigen? Anem amb l'Indi fins a la batalla d'Adwa, el 1896.

La baldufa és una de les joguines més antigues, i a "La Renaixença" tenim por que la canalla del segle XXI sigui la primera generació que no la conegui. Pot ser que ja no es venguin baldufes? Li dediquem el capítol. Estigueu alerta, perquè a la nostra taverna hi ha hagut un assassinat. Per això hem convidat Mayka Navarro, periodista de successos, perquè ens ajudi a trobar l'assassí. Qui s'ha mort? Qui l'ha matat? Portem en Bruno a passejar pels estudis per curar la febre groga. Som el 1802.

Aquesta setmana hem parlat del setrill, l'hamaca, la caixa forta i el tobogan. Semblen objectes simples, però tots tenen coses que ningú coneixia. També hem parlat amb la Natza Farré, amb en Pau Segalés, amb membres del grup Vidres a la Sang i amb en Martí Romero. Una periodista, un mag de Pallassos sense Fronteres, un grup de heavy-metal i un lutier. A Catalunya tenim moltes coses i a vegades ni nosaltres mateixos en sabem presumir.

Una cançó de Zoo deia que si un ric tenia de tot menys un tobogan, ho passava malament. S'ha de reconèixer que tirar-te per un tobogan, tinguis l'edat que tinguis, és de les coses que et posen de més bon humor. Ara, si baixes malament, la nata final pot ser considerable. Li dediquem el capítol. Ens visita en Martí Romero, lutier i creador d'instruments com la nyckelharpa. I ens en fa una petita demostració acompanyat de l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Sortim amb l'Osca per l'incident del pas de Diàtlov, el 1959.

Quantes vegades hem entrat a l'habitació d'un hotel, hem remenat la caixa forta i l'hem bloquejat? Sabeu que els treballadors de l'hotel tenen una clau mestra? Llavors, per a què serveix la caixa forta si igualment una altra persona la pot obrir? Passen pel nostre escenari els membres de Vidres a la Sang. Els poemes de Miquel Martí i Pol es poden recitar fent heavy? La resposta és que sí. A "Històries per passejar el gos", portem la Cendra fins a la mort de Roger de Flor, l'any 1303.

Quantes vegades has portat l'hamaca i l'has hagut de guardar perquè no has trobat dos arbres prou ben posats per penjar-la? Molt maca per dormir-hi i per fer postureig a les xarxes, però ben difícil de trobar el lloc perfecte. Dediquem el capítol a l'hamaca. Ens visita en Pau Segalés: mag, comediant i membre de Pallassos sense Fronteres. Ens ha fet un truc poc radiofònic, però ens ha portat esmorzar i l'hem perdonat. Sortim a passejar amb en Phoenix pels fets del maig del 37.

Ai, el setrill! Sovint li falta una de les peces, d'altres estan tan untades d'oli que hi ha perill que se't rellisquin per la taula. Per què hi ha arròs a dins del saler? Per què hi ha una fulla de llorer a dins de l'oli? Dediquem el capítol al setrill. Rebem la visita de la Natza Farré. Va passar per "La competència", la nostra competència, i la seva (que som nosaltres). Hem decidit fer una trobada en un punt neutral. Anem amb la Pepper a les obres franceses al canal de Panamà del 1882.

Aquesta setmana hem descobert anècdotes i curiositats sobre les aletes de busseig, el megàfon, el perfum i el caminador. També hem parlat amb la Núria Picas, l'Oscar Elgarrista, la Ven'nus i en Vicenç Tomàs. Si us agraden les seves anècdotes, us recomanem que recupereu el capítol sencer, perquè ens ho hem passat molt bé!

A la vida passem per diferents etapes, i cap al final hi ha qui necessita l'ajuda d'un bastó i d'altres, l'ajuda d'un caminador. Fa uns mesos parlàvem del bastó, i avui li toca al seu cosí germà. Estareu d'acord amb nosaltres que hi ha gent gran que porta caminadors més professionals que un Porsche. Xerrem amb en Vicenç Tomàs, pràctic de vaixells. Alguns tenim feines per aparcar un cotxe, mentre que ell aparca vaixells que pesen tones. A més, portem en Totoro a passejar per la invenció del bou de Fàlaris.