Les cordes de l'ukelele

Comencem a ritme de samba, una d'aquelles sambes que han traspassat les barreres de l'espai i del temps, per fer un recorregut amb gust tropical, amb olor de mar, amb sonoritats que ens transporten a paisatges temperats o fins i tot càlids... un recorregut que ens fa pensar en instants estiuencs, en platges, en festes populars o en gavines...

Posem la mirada i parem l'orella en projectes que d'alguna manera homenatgen algú, alguna idea, algun moviment musical o algun país. El nostre recorregut particular per aquests petits grans homenatges el comencem per una proposta enèrgica que, des del món del tango del segle XXI, ret homenatge a Barcelona i a la cultura catalana: ells són Altertango.

Si pensem en barreja de terres en el context que ens ocupa, segur que anem a parar a totes aquelles propostes que tenen orígens diferents i que un bon dia s'ajunten per mesclar sonoritats i cultures musicals... aquesta seria la idea que ens guiarà avui.

Ja sabem que amb la música, o a través de la música, podem dir, demanar, criticar o tenir esperança. Tots coneixem bé el poder que té o que pot tenir la música per canviar les coses, o almenys algunes coses... Músiques del món per canviar el món: aquest podria ser un bon títol per al capítol d'avui.

Avui ens ve de gust tornar a les tonades, a les peces i a les propostes que ens fan moure els peus, sobretot. Tornem, doncs, a les places, als envelats, als salons o allà on us agradi ballar!

Avui ens volem sumar a algunes celebracions, perquè hi ha propostes, grups i músics que arriben a aniversaris rodons de les seves trajectòries, i aquest serà, si fa no fa, el nostre fil conductor. Algunes trajectòries són més joves i d'altres ja molt i molt consolidades...

Posem la mirada en artistes i propostes engegades per músics catalans des de més allà de les nostre fronteres

Agafem com a lema, com a pretext o com a focus, si ho preferiu, les cançons de bressol, i això ens porta a molts llocs. El recorregut el comencem amb un clàssic, si se'n pot dir així, del llegat sonor cubà, aquella famosa "Drume negrita" que tants artistes s'han fet seva...

Sempre és interessant veure les diverses mirades que músics diferents fan d'una mateixa peça, i avui us proposem centrar-nos en aquesta idea. Ens ve de gust tornar a tastar com un músic o formació porta al seu terreny músiques que han sonat per tot arreu i que han estat revisades o versionades una vegada i una altra... són cinc peces en total, amb dues versions de cadascuna.

Reunim unes quantes peces d'aquelles que han girat pel món i han estat revisades una vegada i una altra, peces que tenen el seu origen en la música popular, o tradicional, que han estat portades a una altra dimensió, ja sigui temporal o sonora... el que anomenaríem, per què no, èxits de tots els temps, o èxits revisats... i molt ben revisats, per cert, de vegades fins i tot sorprenents!

Ja sabem que la música ens fa moure, però avui, a més, algunes de les peces que sentirem tenen títols ben explícits, que ens fan anar d'un lloc a un altre... I per això comencem amb una peça que ens fa anar d'Algesires a Istanbul...

Tornem als grups grans, a les grans formacions... Molta i bona companyia seria ,si fa no fa, el lema d'avui!

Ens centrem en tots aquells pianistes que porten els sons del món al terreny personal per treure'n autèntiques meravelles.

Què faríem sense la poesia i els poetes?, ens preguntem. I fem el nostre homenatge particular a les poesies que alimenten la música, a propostes més noves o més antigues que posen música a les paraules de poetes, o que s'inspiren en aquestes figures i aquests textos.

Continuem donant la nostra benvinguda particular a l'any 2026 i comencem amb una magnífica col·laboració entre el pianista cubà Roberto Fonseca i el violoncel·lista francès Vincent Ségal.

Pocs dies abans d'acabar l'any i de començar-ne un de nou, avui el recorregut el volem fer passar per propostes que ens omplin d'energia, i per músiques, d'alguna manera, esperançades... Perquè ja ho sabem, és inevitable pensar i desitjar que l'any que ha de començar vingui carregat de bones vibracions!

Som davant d'un terreny molt ampli, farcit d'artistes atrevits, que no tenen cap por de trencar barreres estilístiques o culturals. I d'alguna manera això és els que ens inspira avui: propostes que mesclen tradicions o visions estètiques i van més enllà del previsible.

Maria del Mar Bonet, Cristina Branco, Tiago Almeida i molts altres noms, ens acompanyen en un recorregut inspirat per platges, onades, gavines i vaixells.

Posem la mirada en algunes guitarres i alguns guitarristes que recorren terrenys com l'arrel portuguesa, el gipsy jazz o el sud de la península Ibèrica. Violoncels, contrabaixos, banjos i veus completen el recorregut.

Quan un violoncel o un clarinet s'enamoren d'unes músiques tradicionals, per exemple.

Ens centrem en alguns dels discos que més ens meravellen dels que s'han editat en les últimes dècades. Són els nostres discos d'or.

Ens fixem en alguns projectes on s'ajunten músics que habitualment no col·laboren junts, i en d'altres que, senzillament, ens venen molt de gust repescar... És una obvietat que entre els músics sempre hi ha bona sintonia, i nosaltres que ho celebrem!

El nostre recorregut particular que uneix continents us proposem començar-lo pel tàndem que formen Avi Avital i Omer Avital: l'un especialitzat en la mandolina, l'altre en el contrabaix, tots dos músics formats també, i vinculats al món de la clàssica... aquí es troben, per això l'àlbum es titula "Avital meets Avital", on conviden altres músics, alguns vinguts de ben lluny.

Un dia més, les veus són les protagonistes. Veus i conjunts de veus que ens fan viatjar entre espais diferents --com que parlem de música vocal, sentim moltes llengües--, i també entre temps diferents, perquè ja sabem que quan parlem de propostes musicals que beuen de les arrels, aquesta és una manera d'unir passat i present. Veus que expliquen històries i vivències, i veus que fabulen... veus fabuloses, en definitiva!

Que la música ens mou i ens commou, això és evident, i que ens mou d'una manera física i ens fa moure els peus, en alguns moments és més evident que en d'altres, i avui ens centrem en propostes que conviden al ball.

Mirem de prop propostes que renoven, que donen una nova forma i que personalitzen material sonor que ve de molt lluny (temporalment parlant... i de vegades, també, geogràficament).

Ens tornem a centrar en propostes que han fet acostar artistes i grups normalment allunyats geogràficament o estilísticament, o per qüestions d'origen... Un dia més, ens deixem portar pel diàleg i la col·laboració, per la connexió entre músics i creadors, que uneixen moltes vegades elements com l'arrel i el jazz, però també altres terrenys sonors.

Ens encanten els pianos que ens fan moure, i ara va de tecles, no només, però sobretot... pianos i pianistes que sols o acompanyats mostren un interès molt clar pels ritmes caribenys, tropicals, "del sud", o de les cultures que ens transporten a països càlids.

Un dia més, tornem a posar la mirada --i sobretot l'oïda-- en algunes d'aquelles peces que han sobreviscut al pas del temps, que ja van emocionar en el moment en què van ser mostrades per primer cop i que ens continuen emocionant i inspirant.

...instruments que al nostre imaginari tenim molt i molt associats amb la cultura popular, però que ja han traspassat aquest marc mental i fa temps que interactuen amb tot tipus de sonoritats, de formacions, i de terrenys estilístics...

Un dia més, ens centrem en grans temes, peces que ja són clàssics i que molts artistes han revisat --i continuen revisant-- una vegada i una altra. En definitiva, peces i cançons que mai ens cansem d'escoltar.

Com que ens agrada imaginar-nos un corrent que porta d'un tema a l'altre, avui l'aigua i tot allò que hi té a veure, com la pluja, els núvols, el cel o els rius, és el que ens inspira. Si més no, és l'element que ens ajuda a arrencar en aquest recorregut que comencem amb el més nou de la clarinetista, compositora i cantant Carlota Ortiz.

Parlem de cançons -o més aviat les escoltem-, temes que han atravessat el temps i també les diferents cultures sonores d'arrel. Propostes que bé podrien ser, perquè ens entenguem, dins d'una trobada o festival de músiques d'arrel, però també en un de cançó d'autor... en tot cas, algunes molt conegudes, altres no tant, però totes carregades d'emocions i d'històries.

La idea que ens fa d'unió és l'eclecticisme, entès de la manera més positiva i oberta que sigui possible, i així ens guien les propostes que no es limiten a una mateixa atmosfera, sonoritat o estil.

Ens agraden les propostes que tracen camins i que reuneixen veus i instruments, i avui tindrem mostres de tot això, amb un recorregut on trobem les col·laboracions de Lila Downs amb The Chieftains, o de Sílvia Perez Cruz amb Marco Mezquida, entre d'altres.

Intentem aproximar-nos a l'Orient, entès en un sentit ampli. Un Orient que, de fet, tenim molt pròxim, no només (i malauradament) per l'actualitat geopolítica convulsa, sinó perquè estem envoltats de propostes musicals que s'hi acosten molt... I, així, entrem en un univers de melismes, d'instruments de corda, de percussió, de veus... i fins i tot de pianos.

Ens agraden els terrenys sonors que es troben, els moments en què dues o més cultures sonores aparentment allunyades pel seu origen, es reuneixen i en surt un projecte d'aquells que trobem tan interessants... què, si no la mescla, defineix les músiques del món avui dia! Com sempre, no descobrim res, però no per això volem deixar de celebrar-ho: terrenys que es troben, doncs, per fer de fil comú en aquest recorregut.

Avui ens inspiren les muntanyes i els massissos muntanyosos. I per això ens movem per paisatges que van dels Pirineus als Càrpats, i dels Andes a terres caucàsiques.

Sovint ens preguntem --i no descobrim res, aquí-- com podem descriure la música a través d'altres sentits més enllà de l'oïda... Doncs avui pensem en instruments que, a priori, ens semblen lluminosos (i insistim que això és molt subjectiu, si no moltíssim!)

Hi ha temes universals que una vegada i una altra ens fan pensar, ens inspiren, ens criden l'atenció i són a la base de molts i molts projectes musicals... I alguns parlen del tàndem més verídic que hi ha: la vida i la mort, el cicle vital... propostes que ens parlen del pas del temps, o de per què som aquí i cap a on anem.

L'únic fil conductor que seguim és la inspiració i el confort que surten d'unes peces que ens fan viatjar per llocs inesperats...

Quantes i quantes vegades la terra i els seus fruits han estat motiu de cançons i de peces populars, i que importants que són aquests fruits, fruites, arbres i aliments que surten de la profunditat del terra que trepitgem!... Ens inspirem en això, en els fruits que ens permeten viure i en aquests paisatges vegetals, amb persones que els treballen i que tanta música han inspirat.

Proposem un recorregut per les terres que banya el mar Mediterrani a través de diversos conjunts vocals. Barrut, A Filetta o Belugueta són alguns dels noms que ens acompanyen.

Ens inventem un recorregut, que és només per inspirar-nos, des del final fins al principi d'un riu, i escollim el Danubi, unes aigües que han inspirat tants artistes... I, com sempre diem, no es tracta de fer un tractat de geografia ni retratar mapes físics, snó que soni la música!

Amb el nostre recorregut busquem moviment, si és que en algun moment la música deixa d'implicar moviment. Ens fixem en propostes clarament ballables que conviden a la dansa o, com es diu popularment, a moure l'esquelet. No descobrim res si diem que en aquest terreny tan ample com són les músiques d'arrel o d'origen popular i tradicional la dansa ha tingut sempre un paper rellevant. I això passa pràcticament en qualsevol cultura sonora.

La naturalesa illenca és el nostre pretext per repescar músiques de tot arreu en aquesta reunió que va d'Irlanda a Cuba, passant per Cap Verd.

De tant en tant ens agrada aturar-nos en aquelles grans formacions, orquestres o cors, grups nombrosos de músics o de veus que retraten el món d'una manera ben inspirada, i amb una mirada àmplia, on tots els sons són benvinguts...

Ens ve de gust aturar-nos a mirar --i escoltar-- alguns noms i propostes que fa temps que no són amb nosaltres --que no hi són físicament, però que continuen ressonant a mesura que passa el temps--, i alhora ens centrem en propostes que parlen de persones silenciades, oblidades, o que cal reivindicar.

Un país tan gran i tan prolífic en música com és el Brasil serà el nostre punt de partida... Avui el Brasil ens inspira, però també altres zones del planeta amb llaços històrics i culturals evidents amb aquest país.

Ens inspirem en Llatinoamèrica, i això vol dir un territori extensíssim, amb una diversitat enorme de patrons sonors i cultures musicals. Si més no, posem el focus en propostes que tenen el seu origen en països de la part sud del continent americà, alguns de molt connectats, històricament i culturalment, amb casa nostra.