Món possible

El Districte 11 és un vell projecte de l’exalcalde i expresident Pasqual Maragall, que quan era batlle de Barcelona va voler estrenyer els vincles i la cooperació amb Sarajevo, en ple conflicte dels Balcans. L'alcalde actual, Jaume Collboni, ha volgut recuperar aquell esperit i crear el Districte 11 - Ciutats Palestines. En parlem amb la seva gerent, Laura Pérez, i amb el tècnic de Cooperació a l'Ajuntament, Jordi Cortés.Escuchar audio

Cal tenir policies a l‘aula? Quina problemàtica pateixen les nostres escoles i instituts, perquè el Departament d’Educació hagi contemplat una mesura com aquesta? No tenen prou autoritat els docents? A totes aquestes preguntes mirem de donar resposta al nostre “Racó de Pensar”, Escola de Pares i Mares, amb la Sílvia Penón i amb les psicopedagogues Rosa Terrón i Esther Gozálvez, de l'Institut Miquel Tarradell, al Raval de Barcelona. Tot un exemple d'èxit en l'escola inclusiva. I amb l'alumna Sofia Magaling, mediadora del centre, que vol ser mestra per tal de continuar exercint el que ha après a l'institut.Escuchar audio

A punt de complir-se enguany el desè aniversari dels Acords de Pau, Colòmbia celebra aquest diumenge eleccions presidencials. El candidat de l'esquerra, el successor de Gustavo Petro, Iván Cepeda, encapçala les enquestes. Però s'haurà d'enfrontar al candidat de l'ultradreta, Abelardo de la Espriella, segon en els sondejos, i a la candidata de la dreta, Paloma Valencia. El futur immediat de Colòmbia depèn d'aquests comicis. En parlem a Món Possible amb Luis Francisco González Cabrera, defensor dels Drets Humans colombià, que acaba de passar per Catalunya, convidat per l'IAP a la seva Escola de Defensores. Com la Cathleen "Degz" De Guzmán, activista filipina pel medi ambient i els drets LGTBI.Escuchar audio

L'Aziza Brahim és una cantant, compositora i poeta sahrauí, considerada una de les veus més importants de la cultura del Sàhara Occidental contemporània i una de les principals ambaixadores internacionals de la cultura i la causa del seu poble.Nascuda als camps de refugiats de Tindouf, a Algèria, és néta de la gran poeta sahrauí Al Khadra Mint Mabruk, figura emblemàtica de la resistència cultural sahrauí. I com que els testos s’assemblen a les olles, l’Aziza Brahim ha convertit la música i la poesia en eines de resistència cultural i política.Instal·lada des de fa anys a Barcelona, ha publicat diversos discos reconeguts internacionalment, on parla de desplaçament, identitat, dignitat i esperança. Les seves cançons combinen la tradició musical hassania amb influències del blues, el jazz, el rock i les músiques africanes contemporànies.Acaba de publicar el seu primer llibre de poemes, Cantos en silencio, un recull de textos personals, poemes inèdits i lletres de cançons que formen part del seu univers musical. Amb aquest llibre, fa un pas més en una trajectòria artística que uneix música, memòria i compromís. Un testimoni poètic sobre la resistència i la dignitat del poble sahrauí.Escuchar audio

El programa “Refugi” de la Universitat Autònoma de Barcelona acull cada curs una quarentena d’estudiants refugiats, que poden continuar els seus estudis a casa nostra i fugir de situacions de conflicte, com la que s’està vivint a Gaza. És el cas de l’Israa Abushaker, ara refugiada palestina, a qui la guerra a Gaza va sorprendre estudiant un Master a Barcelona. L'Israa ens explica què ha suposat per a ella participar en aquest programa. La Júlia Pírez, coordinadora de l'Àrea de Cooperació de la Fundació Autònoma Solidària, ens explica en què consisteix el programa "Refugi". Escuchar audio

Es compleixen 5 anys de la mort de l'Arcadi Oliveres, el referent, el mestre que ens va introduïr a molts en la filosofia que "un altre món és possible". I com dèia ell, no només possible, sinó "necessari i urgent". Aquest revolucionari, "radical", com l'agradava dir a ell, pacifista, demòcrata, defensor dels drets humans i la justícia social, ens va inocular la necessitat de canviar les coses, de fer-ho possible, perquè ningú no ho farà per nosaltres. Les paraules sàvies de l'Arcadi encara ressonen i són plenament vigents. Ens conviden a reflexionar i a actuar. Que no s'apoderi de nosaltres la por i que mai, mai, no perdem l'esperança. Va ser la seva última lliçó, aquí, a Món Possible. Cinc anys després de la seva marxa, recordem aquella darrera conversa i recopilem les seves reflexions i filosofia de vida, explicades a tantes entrevistes. Escoltar l'Arcadi Oliveras era tot un luxe i recordar-lo encara ens emociona.Escuchar audio

La maternitat és una de les experiències més transformadores i més intenses. La millor experiència per a la majoria de dones, però també la més feixuga, perquè les dones continuen fent-se càrrec de les tasques de cures i la paraula "conciliació" costa de convertir-la en una realitat. Per això, volem acostar-nos a la maternitat real, sense edulcorants ni idealització. I ho fem a partir del testimoni de tres dones mares, que ens expliquen les dificultats a què s’han hagut d’enfrontar: la Bego Prados, mare de tres fills, una de les quals és autista; l'Esther Vivas, autora de "Mamá desobediente", on denuncia les violències a què s'enfronten les dones, també a l'hora de donar a llum, i la María Pozuelo, que compagina ser mare de quatre fills amb una carrera professional i, ara, política.Escuchar audio

Sis mesos i mig després de l’inici de la treva a Gaza, i quan el focus mediàtic s’ha desplaçat cap a l’Iran i el Líban, què està passant a Palestina? Ja no obre noticiaris, hi ha altres urgències, però el genocidi continua. No es pot parlar de treva, sinó de guerra silenciosa. Una guerra que ha provocat una de les més grans crisis humanitàries. Cal continuar parlant de Gaza, perquè el malson no ha acabat, i cal denunciar-ho i evitar-ho.És el que fa el periodista Hernán Zin al documental "Todos somos Gaza”, fet amb la col.laboració d'Oxfam Intermon. En parlem amb el seu director a Espanya, Fran Cortada i amb el director de la pel.lícula. Escuchar audio

Som en ple procés de regularització de la situació de mig milió d'immigrants al nostre país. Una mesura extraordinària que permetrà a persones que ja viuen aquí, en situació irregular, tenir dret a residència, treball, sanitat, educació o accés als serveis socials. Com qualsevol ciutadà, d'entrada durant un any, prorrogable. No tindran, però, la nacionalitat espanyola i no podran votar. Però sortiran de la clandestinitat i l'explotació laboral, que suposa viure sense papers. Podran viure amb dignitat. Una mesura, però, de la qual no podrà beneficiar-se tothom. En queden fora col.lectius com el dels apàtrides, la majoria dels quals són sahrauís. Per què? Ho analitzem amb la diputada de Sumar Tesh Sidi, sahrauí nacionalitzada espanyola, i amb el president de l'Associació Professional d'Advocats Sahrauís a Espanya, Sidi Talebbuia, i escoltem les reivindicacions i la denúncia que fan els sahrauís.Escuchar audio

Una nova flotilla civil amb destinació Gaza, la més gran de la història, amb un centenar d'embarcacions i més de dos mil participants, és en marxa. L'objectiu, portar ajuda humanitària i deixar palés que el patiment de la població palestina no ha acabat. Tot i l’alto-el-foc, que va entrar en vigor fa mig any, els atacs no han cessat, ni a Gaza ni a Cisjordània.Ho denuncien les organitzacions humanitàries, que enumeren els incompliments de l’acord, com ara l’accés humanitari i la privació extrema a què està sotmesa la població civil, a més dels atacs continus i els morts i ferits a diari, mentre el món està pendent d’altres focs, com ara l’Iran i el Líban. Una maniobra de distracció que aprofita Israel per continuar massacrant els palestins. Sis mesos després de l’alto-el-foc, els gazians continuen lluitant per sobreviure.Sobre això vol posar el focus la Global Summud Flotilla. S'hi estrena Open Arms, que donarà suport logístic a l'expedició, fins a les portes de Gaza. No és la primera operació a Palestina d'aquesta organització catalana, que ja va obrir un corredor humanitari a Gaza, l’any 2024, amb World Central Kitchen, l’organització del xef José Andrés. Hi van portar menjar, fins que un grup de treballadors humanitaris van ser assassinats en atacs israelians. Van prometre que no s’oblidarien de Gaza i ara hi tornen. En parlem amb Gerard Canals, cap d'Operacions i cofundador d'Open Arms.Escuchar audio

Mig segle després de l'abandonament del Sàhara Occidental per part d'Espanya, de l'ocupació marroquina i de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica, les coses no han canviat gaire en aquesta antiga colònia espanyola, la que va ser la província número 53, pendent encara de descolonització. Les Nacions Unides van resoldre que al Sàhara s'havia de celebrar un referèndum d'autodeterminació, perquè els sahrauís poguessin determinar el seu futur. Però la situació s'eternitza i el poble sahrauí, repartit entre els territoris ocupats sota la repressió del Marroc, els campaments de refugiats del desert algerià i la diàspora, manté viva la flama de la independència, malgrat que els vents no vagin a favor.Què està passant al Sàhara? No sempre ens arriba informació, perquè hi ha un silenci mediàtic que denuncien les autoritats sahrauís. Per això, li volem preguntar directament a la màxima autoritat de la RASD a Catalunya, el delegat del Front Polisario, Mohamed Salem Laabeid. I escoltem el testimoni en primera persona de Mina Baali, activista pels drets dels sahrauís als territoris ocupats pel Marroc, que viu a diari la repressió, des que era molt jove. Escuchar audio

Clara Campoamor, Victoria Kent i Margarita Nelken van ser les primeres diputades a l’Estat espanyol. Després en vindrien d’altres, però només en sumarien nou en les tres legislatures que va tenir la Segona República. Alguns d’aquests noms han quedat oblidats. El periodista i historiador Miguel Ángel Villena les ha volgut rescatar al llibre “Republicanas. Revolución, guerra y exilio de nueve diputadas”. Van obrir una escletxa de modernitat i justícia amb el sexe femení. Per primer cop, les dones espanyoles accedien a terrenys vedats. Però allò va ser un miratge. La Guerra Civil i la Dictadura s’encarregarien d’esborrar qualsevol rastre d’aquell capítol, el més progressista i avançat de la nostra Història.En un moment de recuperació de la memòria històrica, reivindiquem el llegat d’aquestes dones, que van escriure la història del país, tot i que els seus noms han estat vetats durant anys als llibres d’Història.Escuchar audio

Es compleixen 40 anys del referèndum sobre la permanència d’Espanya a l’OTAN. Va guanyar el sí, amb el 52 i mig per cent dels vots, però aquí, a Catalunya, es va imposar el no, amb el 53’7%. 40 anys després, del que expressa la ciutadania a les enquestes d’opinió es desprèn que hi ha una àmplia majoria, més gran encara que fa 4 dècades, que es declara contrària a la guerra i les intervencions militars: dos terços a l’Estat espanyol; a Catalunya, encara més, entre un 70 i un 80% no vol ni sentir a parlar d’augmentar el pressupost per a despesa militar.Ho analitzem tot plegat amb José Luis Gordillo, activista antimilitarista i investigador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau. Escuchar audio

Les malalties cardiovasculars són una de les principals causes de mort. Se les anomena malalties silencioses perquè, molts cops, quan donen el senyal d’alarma ja és tard. Les manifestacions més greus són un infart o un ictus i, també, l’amputació de les extremitats inferiors, a causa de la mala circulació de la sang, la falta de reg sanguini, que pot provocar una gangrena.Les artèries són les canonades del nostre cos, i cal tenir-les sempre ben desenbossades. En parlem amb el cirurgià vascular Marvin García-Reyes, un entusiasta de la seva feina, que exerceix a l'hospital de la Vall d'Hebron, a la clínica GMA i a l'Hospital Universitari Dexeus. Escuchar audio

8M, Dia de la Dona. Una jornada en què hem de continuar reivindicant drets, fins que un dia com avui no hagi d’estar marcat al calendari, com no hi ha un Dia de l’Home. Però mentre la meitat de la població continui estant discriminada, mentre no hi hagi Igualtat, haurem de continuar reclamant i reivindicant els drets de les dones. I entre les reivindicacions apareix una paraula clau: conciliació. Perquè no està escrit enlloc, però sobre nosaltres continuen recaient les tasques de Cures. I la conciliació no hauria de ser una “cosa de dones”. Les Cures són, hauríen de ser, una tasca compartida. I això no és només una reivindicació feminista, sinó una qüestió de justícia social. Una assignatura pendent, encara, a la nostra societat.En reflexionem al nostre "Racó de pensar", amb la Sílvia Penón, amb Laura Baena, fundadora del Club de las Malasmadres i l'associació per la conciliacióYo no renuncio. Escuchar audio

Els Estats Units i Israel han complert la seva amenaça d’atacar l’Iran, amb l’excusa d’evitar que pugui fabricar armament nuclear. Què busquen realment amb aquests atacs? La intencionalitat és econòmica? Controlar el petroli mundial? Primer va ser Veneçuela; ara, l’Iran. Volen ferir de mort la Xina, principal rival dels Estats Units, al temps que es reforça Israel, com a superpotència aliada a l’Orient Mitjà? Aquesta seria l’explicació, tant geopolítica com econòmica?Ho analitzem amb el professor Antoni Segura, catedràtic emèrit d’Història Contemporània i expresident del CIDOB, i amb la periodista Llúcia Oliva, excorresponsal de TVE als Estats Units i a Rússia, i membre del Grup de Periodisme de Pau del Col.legi de Periodistes. I escoltem els testimonis de l'activista iraniana Ryma Shermohammadi, que ens explica com estan vivint la situació al seu país, i de Sor Lucía Caram, que acaba de tornar d'Ucraïna, un país devastat, després de quatre anys de guerra.Escuchar audio

Ja no obre els Informatius, perquè l’hem substituit per altres urgències, però la situació a Gaza continua sent una emergència humanitària, a més d’una injustícia històrica.Encara hi ha bloqueig, que impedeix l’entrada d’aliments, material mèdic i altres productes de primera necessitat, per a una població exhausta després d’anys d’ofec, rubricats per dos anys d’atacs continuats, diaris. Uns atacs que encara deixen mort i destrucció, tot i l’alto-el-foc.Tot plegat es tradueix en què la major part de la població de Gaza pateix inseguretat alimentària o, directament, fam.I en aquest context va nèixer “Menú de Gaza”, una sèrie a Instagram, del periodista Mikel Ayestaran, a partir de les fotografies que l’enviava a diari una família, amb el que tenia per menjar aquell dia. Un exercici de denúncia del que estava passant a Gaza, que es va fer viral, i ara s’ha convertit en un llibre. Un llibre denúncia de l'ús de la fam com a arma de guerra.En parlem amb el Kayed Hammad, el pare d'aquesta família, i la seva filla, Dalya. Escuchar audio

El Càncer infantil està considerada una “malaltia rara”, perquè afortunadament afecta pocs pacients, però el seu diagnòstic pot ser molt difícil, donat que els símptomes es poden confondre amb els d'altres malalties banals. Investigar per aconseguir tractaments és vital, i la fita és aconseguir fons per a la Recerca. Fa uns mesos, vam conèixer al programa l’investigador Pablo Menéndez, de la Fundació Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, que tot just acabava de guanyar la primera Beca FERO-ALADINA en càncer infantil, per a investigar una teràpia d’avantguarda per a sarcomes pediàtrics difícils. Avui torna a Món Possible per explicar-nos com d'avançada va la investigació.I coneixem també l'Associació NEN, Niños Enfermos de Neuroblastoma, que impulsa la investigació, es dedica a buscar fons per a la recerca i acompanya les famílies quan els donen aquest diagnòstic als seus fills. En parlem amb el seu president, Joaquin Molí, i amb la seva filla, Yanay, a qui van diagnosticar un neuroblastoma amb divuit mesos i avui, que té divuit anys, està totalment curada i fa una vida plenament normal. Tot just acaba de participar al Campionat d'Espanya de Tir amb Arc, amb bons resultats. La Yanay és una de les afortunades que formen part del percentatge del 30 per cent de pacients amb neuroblastoma que es cura. Escuchar audio

Què passa quan reps un diagnòstic, que et posa la vida “potes enlaire”? Això li va passar a la Bego Prados, quan li comunicar que la seva filla és autista. Encara no havia fet els tres anys i allò ho va capgirar tot, però també va respondre molts interrogants. Rebre un diagnòstic serveix per contestar preguntes, tancar l’etapa d’incertesa i neguit, i obrir-ne una altra on tot està per descubrir i plena de reptes a superar. Com fer-ho? Cadascú a la seva manera: la nostra convidada, amb humor i sense dramatismes innecessaris, diu. I com ho viu ella ho explica en un llibre que acaba d’arribar a les llibreries: “No pasa nada”.El cert és que sí que passa, i molt. La Bego Prados explica tots els entrebancs que s'hi ha trobat a nivell sanitari, educatiu, etc. Escuchar audio

Sovint sentim que el camp es mor, que ja ningú no s’hi vol dedicar, perquè ofega la paperassa, la competència deslleial i una dedicació plena, 365 dies a l’any, amb poques compensacions i molts sacrificis. Que no hi ha relleu generacional, es diu. Però avui coneixem a "Món Possible" joves, adolescents, que sí que volen fer de pagès. Històries personals que configuren la gran Història del món rural, en positiu. Gent convençuda, que ha triat quedar-s’hi o tornar als orígens, desafiant tot i tothom. Alguns, una desena, protagonitzen "Arrels rebels. Adolescents que planten cara a l'abandonament del camp", de la periodista Agnès Batlle, companya de RNE. A partir del cas del seu fill Pau, que té molt clar que vol dedicar-se a la terra des de ben petit, l'Agnès ha buscat altres testimonis de nois i noies que també volen fer-ho. Són conscients que no serà fàcil, però estan convençuts que val la pena, per ells i pel futur de tots nosaltres. Ens ho expliquen el Pau Fenés Batlle, la Gemma Masramon Codina i el Sergi Franch Casanova. Dialoguem també amb l'autora del llibre i escoltem la veu de l'experiència, la de l'avi Joan Batlle. Escuchar audio

Un dels capítols foscos de la nostra Història recent es diu Patronato de Protección a la Mujer, una institució repressiva que, lluny de protegir, es va encarregar de controlar, castigar i vulnerar tots els drets de les dones. El Patronato va funcionar com una presó de noies molt joves, sense delicte, en nom de la moralitat, que només buscava assegurar i perpetuar el Règim. Una realitat que va romandre invisible i silenciada fins que una de les afectades, Consuelo García del Cid, va decidir que ja n’hi havia prou, que calia denunciar-ho. I va començar la seva creuada particular, buscant altres testimonis.El testimoni de la Consuelo o el de la Mariona Roca constaten com actuava la Policia de la Moral contra aquestes dones, considerades "caídas o en riesgo de caer". Privació de llibertat, insults, humiliacions, càstics físics, tracte degradant i, fins i tot, robatori de nadons. Tot això es vivia entre les quatre parets dels centres del Patronato, que va actuar des del 1941 fins al 1985, en plena democràcia. Ho recull en el llibre "Redimir y adoctrinar", la doctora en Història Contemporània Carmen Guillén. Amb totes tres, denunciem aquell horror. Escuchar audio

La gran majoria de nens superdotats, un 90%, no ha estat identificat com a tal. Són superdotats “invisibles” i, per tant, no s’atenen les seves necessitats educatives i emocionals especials, de manera adecuada. A Espanya hi ha UN MILIÓ de superdotats, i la majoria no ho saben. Els estem negant la possibilitat de tenir un desenvolupament d’acord a les seves capacitats i estem desatenent altres necessitats, a nivell emocional.Ser superdotat pot significar molt de patiment i frustració. Tenir altes capacitats no és sinònim d’èxit ni de felicitat. Ben al contrari, pot acabar en fracàs, a l’escola i a la feina. Expectatives altes poden esdevenir en insatisfacció i desarrelament, no trobar el teu lloc. Atendre les necessitats d’aquestes persones és un dret i un deure com a societat.En parlem al nostre "Racó de pensar" amb la Sílvia Penón, amb la psicòloga Carmen Sanz, superdotada i directora d'"El mundo superdotado", entitat que identifica i treballa amb nens , joves i adults amb altes capacitats.Escuchar audio

El Dr. Akram Loubad va néixer a Gaza, en una família de refugiats palestins, que van ser expulsats de casa seva, a Al Majdal, durant la Nakba del 1948. Va viure una infància marcada per la pobresa i la mort del seu pare quan només tenia 6 anys. En una família de deu germans, es va haver de posar a treballar i va tenir molt clar que només l'educació li serviria per sortir endavant. Va viatjar a Barcelona i es va convertir en un cardiòleg de reconegut prestigi. Ara, per ajudar el seu poble, ha creat la Fundació Akram Loubad, per proporcionar atenció cardiològica a la població de Gaza.Escuchar audio

El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix "refugi" com a "protecció que hom ofereix a una persona perseguida o que està en perill". "Lloc on hom es pot posar en seguretat. Un refugi segur". Refugi, "Refugio", és també un projecte transmèdia, que aborda aquest concepte, a través d'un doble format: el físic, un llibre de poemes, i el digital, en forma de peces audiovisuals que es poden veure en una pàgina web. L'artifex de tot plegat és Raúl Guillamón, artista multidisciplinar, amb compromís social, que ens convida a deixar de mirar-nos el melic, per empatitzar amb el patiment dels altres. Escuchar audio

Ser activista als territoris ocupats pel Marroc al Sàhara Occidental suposa viure sota l’amenaça constant de la vigilància i agressions per part de la potència invasora. Les autoritats d’ocupació reprimeixen qualsevol acció o manifestació a favor del dret a l’autodeterminació del poble sahrauí, exiliat des de fa mig segle al desert algerià o sota la repressió marroquina als territoris ocupats.Ho saben bé activistes com Hassana Douihi i la seva dona, Mina Baali, que aquesta mateixa setmana han patit l'assetjament de les forces policials marroquines a casa seva, a la ciutat ocupada d'El Aaiún. L’acció s’emmarca dins de la política de repressió sistemàtica exercida pel Marroc. Una violació flagrant del Dret internacional i de la Declaració Universal dels Drets Humans, segons denuncia la Instància Sahrauí contra l’ocupació marroquina (ISACOM), de la que formen part Hassana Douihi i Mina Baali.En parlem amb Hassanna i el seu fill, Yusef, que viu a Catalunya. Escuchar audio

El 2026 ha començat convuls, amb l'atac dels Estats Units contra el règim de Nicolás Maduro, capturat amb la seva dona i enviat a Nova York, per ser jutjat per narcoterrorisme i altres delictes. Una acció que aplaudeixen els opositors a Maduro, però es qüestiona des del punt de vista del Dret internacional perquè atempta contra la sobirania de Veneçuela. Ho analitzem, amb la resta de temes que marquen l'agenda internacional, amb Antoni Segura, catedràtic emèrit d’Història Contemporània i expresident del CIDOB.Escuchar audio

Us imagineu ser testimoni privilegiat, en primera fila, de la Història del país? Escriure, o millor dit, transcriure tot el que ha passat, des de la fi de la dictadura fins a l’actualitat: la coronació de dos reis, la investidura de set presidents del Govern, la Constitució del 78 i un intent de cop d’Estat. Tot això ho ha vist, ho ha transcrit, a tota velocitat, Ana Rivero, taquígrafa a les Corts espanyoles durant 50 anys. Tota una experiència que relata al llibre “Luz y taquígrafa. Cincuenta años transcribiendo la Historia de España” , que ha escrit amb la també taquígrafa i periodista Ana I. Gracia. Escuchar audio