Podcast JazzClubLaVicentina

Judy va començar el concert recordant a Miles Davis, primer amb el magnífic "All Of You" i després amb "All Blues", segon tema que va sonar. Després a Monk, amb un "Misterioso" increïble un altre magnífic "Well You Need'nt" i posteriorment a Duke Ellington amb un preciós "In a Sentimental Mood", iniciat a veu i piano amb les notes soltes de Giuseppe al contrabaix i escombretes de Jo. Una primera part que va acabar amb el "No More Blues" (Chega di Saudade) tocat a un tempo força maco, i que ens va deixar sintonitzats (al menys jo, i de ben segur molta més gent) amb l'encant d'aquesta estrella radiant que és capaç d'il·luminar ella sola qualsevol dels escenaris que trepitgi. I no només il·luminar, i també portar tot el pes del concert, des del primer minut. I recordo que Judy ens va dir que al jove crac Gideon el coneixia d'aquella mateixa tarda. I de quina manera es van compenetrar.

I aquest tema Sampa és el que dóna nom al disc editat per Youkali Music, amb els dos mestres, Albert Sanz i Javier Colina, i en aquest únic tema, hi col·laborà Sílvia Pérez Cruz, i també ho va fer en la presentació d'aquest projecte a la Biblioteca de Catalunya, el 27 de juny de 2019, en un esdeveniment organitzat per Alejandra Vela.

Estàvem ben a prop de l'escenari i així és que ho vam gaudir en tots els aspectes, el sonor i el visual. Veure aquest mestre com ho gestiona tot, assegut davant del seu teclat i alhora dirigint als joves que formaven aquesta Big Band amb músics de diferents escoles, va ser tot un espectacle. Van començar amb tres temes enllaçats (jo diria) que ens van tenir durant 20 minuts ben clavats a la cadira, meravellats per com anava tot, per quines eren les músiques i també els ritmes. Sorpresa sí, car tot i ser un reconegut mestre, alguns de nosaltres, més locals, no el coneixíem prou i només d'haver-lo vist en algun vídeo. I la sorpresa va ser agradable, molt agradable i per diversos motius. Els músics que havíem vist en els vídeos no eren els mateixos, i aquests, més joves, varen resultar ser uns magnífics intèrprets.

Jesee va agrair-nos el nostre suport, tot i dient que l'espai, el Jamboree, té una particular atmosfera. Presentà els músics i parlar del tema tocat, tot i presentant el proper, que havia de ser el delicat "Daydream", tema de Billy Strayhorn. Miano el va iniciar amb una llarga i preciosa introducció, on ja vam copsar els canvis harmònics i la bellesa d'aquesta composició poc coneguda, crec jo, de la mà dreta de Duke Ellington. La melodia va sorgir suaument del saxo alto americà, i ja que ens va atrapar, sense remissió. Una balada que Strayhorn va compondre el 1939 amb lletra de John Latouche essent Johnny Hodges qui primer la va enregistrar amb el seu ensemble el novembre de 1940. Jesse ens va meravellar de nou amb la seva impro, recolzat per la base rítmica, amb en Jo controlant de nou el tempo amb les escombretes, amb un ritme que esdevingué a tot swing amb el solo de Miano. Aquest gran músic italià ens va tornar a impressionar dolçament amb la seva demostració de bon gust i tècnica, i ves per on que tot just al final del seu solo, el swing va deixar pas a la balada, moment en el qual Ignasi agafà el relleu executant una bona improvisació, força melòdica, seguint fil per randa l'harmonia. Després d'ell, Jesse recuperà de nou aquesta preciosa melodia, i la varen acabar després d'un llarg epíleg executat pel mestre americà.

Tema que va fer "famós" John Coltrane i que David Pastor ha volgut incloure en aquest projecte dedicat a bandes sonores de grans pel·lícules que tots hem vist. La formació al Jamboree a quartet amb: David Pastor trompeta, Francesc Capella piano, Tom Warburton contrabaix, Anton Jarl bateria I la presentació del projecte: “Film Sessions” és una proposta impulsada pel trompetista David Pastor —líder també d'aquest quartet conformat pel bo i millor del nostre jazz— consistent en recrear melodies de bandes sonores que formen part de la memòria col·lectiva. El repertori és una projecció sonora de la música de llargmetratges tan emblemàtics com “Chinatown”, “Esmorzar amb diamants”, “Black Orpheus” i “Febre del dissabte nit”. L'objectiu d'aquest experiment és que el públic sigui protagonista; que es retrobi amb el record del film i la connexió amb el moment actual, gràcies a la reharmonització de les composicions, amb jocs rítmics, espais plens d'improvisació, amb els quals les bandes sonores adquireixen el caràcter propi de la fugacitat inherent al jazz.

Un tema que van tocar, De Dah, de l'Elmo Hope. La formació va ser: Kurt Rosenwinkel guitarra, Tobias Meinhart saxo, Ludwing Hornung piano, Tom Berkman contrabaix, Mathias Ruppning bateria L'alemany Tobias Meinhardt ja fa més d'una dècada que viu i treballa a la meca del jazz, és a dir, a Nova York. A la ciutat dels gratacels ha aconseguit esdevenir una de les grans noves figures de la molt competitiva escena local, fins al punt d'esdevenir un habitual en les programacions de sales com el Blue Note i el Birland, i de rebre grans elogis pels seus dos primers àlbums en solitari. El tercer disc de la seva carrera, “Berlin People”, suposa un reencontre amb les seves arrels bavareses. Meinhardt ha propiciat una trobada entre els millors músics joves de l'escena germànica i una autèntica llegenda de la guitarra de jazz, Kurt Rosenwinkel, que viu a Berlín des del 2003. Company de viatge de Brad Mehldau, Mark Turner i Jorge Rossy, entre d'altres, Rosenwinkel és un dels guitarristes més innovadors de la seva generació, i també de la història recent de la guitarra de jazz. Nascut a Philadelphia, Rosenwinkel ha creat escola i ha influït en generacions posteriors de cordistes de jazz, i també d'altres instruments, com per exemple Tobias Meinhardt.

Dos magnífics sets amb un dels guitarristes més càlids de l'escena mundial. Un quartet extraordinari amb Mark Hodgson bajo, Albert Palau piano, Stephen Keogh batería. Albert Palau, increïble pianista valencià i el seu company resident al País Valencià i al nord d'Europa, Stephen Keogh, magnífic també, amb el suport potent del contrabaixista Hodgson. Peter va estar amable, comunicatiu en la mesura justa i sobretot, súper concentrat i brillant com sempre. Magnífic concert. Un dels guitarristes de jazz més preeminents del món avui dia és Peter Bernstein, figura vital en l'escena jazzística de Nova York des de 1989. Al llarg d'aquest temps, ha estat un membre indispensable en grups liderats per llegendes del jazz com Sonny Rollins , Bobby Hutcherson, George Coleman, Lou Donaldson, Dr. Lonnie Smith o Jimmy Cobb i al costat de companys de la seva generació com Joshua Redman o Brad Mehldau. Com a líder, compta amb 9 àlbums i un DVD. Fa un any, aterrava a Jamboree en companyia de Larry Goldings i Bill Stewart, en un trio explosiu que ja a la dècada dels noranta va ser aclamat pels mitjans especialitzats. Avui, en dues nits consecutives, es presenta amb una secció rítmica que ja s'ha convertit en la preferida de molts artistes americans de classe mundial durant els seus gires per Europa, com ara Jerry Bergonzi, Charles McPherson, Terrell Stafford i Dick Oatts. Aquest quartet està integrat pel pianista valencià però resident a Londres Albert Palau, el baixista Mark Hodgson i el bateria Stephen Keogh, també amb un peu a la península ibèrica i un altre al nord d'Europa. Una cita a marcar en calendari.

Primera part de l'esdeveniment: Doncs aquest era un esdeveniment al qual no hi podíem faltar i així és que hi vam anar. L'esdeveniment en sí ja era imprescindible però ho va ser encara més pels protagonistes que havíem de veure i escoltar car els músics dalt l'escenari serien un quintet magnífic amb gent com Josep Ma Farràs, Joan Albert, Benjamí León, Horacio Fumero i Adrià Font, uns pesos pesants del Jazz de casa nostra, i gent que havia acompanyat al Tete en alguna de les seves actuacions de fa força anys.

Segona part de l'esdveniment: Doncs aquest era un esdeveniment al qual no hi podíem faltar i així és que hi vam anar. L'esdeveniment en sí ja era imprescindible però ho va ser encara més pels protagonistes que havíem de veure i escoltar car els músics dalt l'escenari serien un quintet magnífic amb gent com Josep Ma Farràs, Joan Albert, Benjamí León, Horacio Fumero i Adrià Font, uns pesos pesants del Jazz de casa nostra, i gent que havia acompanyat al Tete en alguna de les seves actuacions de fa força anys.

Doncs aquest trio de mestres de la Lliure Improvisació Lliure, El Prictp, saxo alto; Diego Caicedo, guitarra i molts efecte i Vasco Trilla, bateria i percussions diverses, ens van oferir una bona estona de música improvisada. Saxo, guitarra elèctrica i bateria van aconseguir omplir d'energia sonora el petit espai de 23 Robadors. Escolteu

Doncs aquest va ser el bis que ens va oferir aquest magnífic quartet liderat per aquest jove "mostru" de la trompeta, Òscar Latorre. El van acompanyar Toni Saigi, teclat; Marc Cuevas, contrabaix i Roger Gutiérrez, bateria. Un únic estàndard al final i com a bis d'un concert presentació del primer treball editat per aquest jove trompetista i que aviat veurà la llum mitjançant Fresh Sound New Talent.

Doncs en el segon passe del concert que va fer Marina Tuset a l'Hotel Regina EL 28 de setembre, la cantant que s'acompanyà al piano, va convidar al pianista Marc Martín que l'acompanyés en aquest magnífic estàndard. Hi ha una crònica ampliada al blog del jazz club la vicentina.

Així doncs que aquest any era el primer que l'escola ens va oferir la participació d'un combo de G.S. dirigit pel gran pianista Gilles Stoppey i dedicat a la figura de Steve Wonder. Un combo amb: Arnau Alonso Montané, percussió; Pol Barberán Arroyo, veu; Pablo López Iraburu, bateria; Massimiliano Gentilini, baix elèctric i Rafael Rodriguez Manzano, teclats.

Després del magnífic combo de l'Escola Superior Jam Session, vaig presentar el combo de Geni Barry, aquell que es va anar fent en les primeres Jam Sessions a la Sala Xica, amb el referent únic en això de tocar el vibràfon i amic, el mestre Barry. Un combo que ha anat canviant durant els anys per motius diversos i i que ha mantingut al gran Carles Pineda com a permanent vent sempre que ha pogut venir. Per aquesta ocasió vam comptar amb l'amic i gran guitarrista Tony González, en Xavi Castillo al contrabaix, Gilles Stoppey al teclat i a una de les ànimes del Jazz a Rubí, l'entranyable Enrique Heredia. Un sextet de magnífics professionals comptant però amb un membre més, en Quim Isern, de la mateixa manera que ho va fer amb el primer combo i en els dos dies anteriors de Festival. Gran tasca en els sons i llums la d'aquest mestre, ell tècnic oficial de La Locomotora Negra. I amb la participació a la Jam de Isabel, Quim Castanyer i jo mateix.

Com sempre fem, el primer combo que va sortir va ser el de Grau Professional de El Musical. Un combo de jovenets, amb ajudes sòlides am l'Adrián Mateo, bateria, Manel Fortià, contrabaix i Eladio Reinón, al saxo tenor. Al final el combo d'alumnes, certament molt aplicats, va estar format per Gerard Farré, violí; Andreu Argueta, trompeta; Martí Planasdemunt, guitarra i Antonio González, teclat i la participació als teclats del professor de piano de l'escola, en Jordi Martínez.

El combo del Taller de Músics de "Grau Superior", havia d'oferir-nos un canvi estilístic el qual evidentment es va produir i gràcies a la formació que ens va acompanyar amb gent com Carles Seara, trompeta; Pablo Martín, saxo tenor; Ernest Pipó, guitarra; Nil Sichau, contrabaix i Kike Pérez, bateria. Un magnífic quintet que va començar la seva actuació amb un tema remarcable de Miles Davis anomenat "Nardis".

Després del combo del Taller vaig intentar muntar la Jam amb ells i amb els màsters de l'escola El Musical amb l'Eladio Reinón i demés com el Jordi Martínez, teclat i un company amic d'ells a la bateria, i amb el Carles Seara, trompeta; Kike Pérez, guitarra i Manel Fortià, contrabaix. Van començar amb un tema de Monk magnífic amb solos de l'Eladio, Carles, Kike, Jordi, Manel, i després amb els "quarts" amb el baterista de moment sense nom tot i haver-lo vist sovint a les Jams de la Nova Jazz Cava.

Doncs com cada any, Mary Gumà organitza a casa seva, a Santa Maria de Miralles, un esdeveniment musical gratuït amb músics de Jazz vinguts d'arreu de manera desinteressada. Un magnífic aperitiu i un millor dinar cuinat per ella mateixa i una legió d'ajudantes és el "premi" per participar-hi, alhora que les ganes de pasar-s'ho bé compartint les estones dels àpats i després participant cadascú en els combos muntats per a la ocasió. És ben bé com una gran Jam Session, car els temes i formacions es munten al moment. Després de la primera part, es fa un descans per berenar amb les menges que han dut tot el magnífic públic que hi ha assistit vingut dels voltants i de més enllà.

Aquest és un esdeveniment que es fa des de alguns anys, crec que 10, organitzat per Mary Gumà a casa seva, a Santa Maria de Mirallas. Tots els músics hi participen de manera altruista essent convidats a l'aperitiu i dinar per la Mary. Aquesta és la segona part del concert, abans de la qual, tot el públic que va venir, igualment convidats tots, només els hi calia dur quelcom de beure i menjar per berenar després de la primera part.

COMBO CONSERVATORI LICEU Roger Mir, saxo alto Martín Díaz, saxo alto Laia Escartin, violí/veu Armando Erenas, guitarra Pol Oñate, piano Peru Peñiafiel, contrabaix Eudald Font, bateria

COMBO ESMUC Joan Mar Sauqué trompeta Joan Fort guitarra Roger Santacana piano Jordi Pallarés bateria Xavi Castillo contrabaix una formació de joves músics amb algun professional entre ells.

COMBO ESMUC Joan Mar Sauqué,trompeta Joan Fort, guitarra Roger Satacana, piano Jordi Pallarés, bateria Xavi Castillo, contrabaix COMBO CONSERVATORI LICEU Roger Mir,saxo alto Martín Díaz, saxo alto Laia Escartin,violí/veu Armando Erenas, guitarra Pol Oñate, piano Peru Peñiafiel, contrabaix Eudald Font, bateria

Una magnífica proposta dels amics Juan Pablo Balcázar, Gonzalo del Val i Toni Saigi els quals i durant tot un any han presentat monogràfics dedicats a músics com Lennie Tristano, Fred Hersh, Charlie Haden, Herbie Nicholls, etc. En aquest concert es van dedicar a tocar alguns dels temes que possiblement acabin enregistrant a l'estudi Underpool.

Doncs evidentment que sí havia d'anar a 23 Robadors a veure el nou projecte del jove crac Albert Carrique i el seu magnífic quintet de joves amb el suport, magnífic, del gran Martín Léiton. Una formació amb l'Albert Carrique, saxos; Òscar Latorre, trompeta i fiscorn; Toni Saigi, piano; Martín Léiton, contrabaix i Roger Gutiérrez, bateria. I com m'agrada la germanor que hi ha entre els músics, on joves amb talent veuen com d'altres companys més granadets i ja intitulats comparteixen els seus projectes i els ajuden a tirar-los endavant. I deixava la col·laboració de Núria Balaguer, veu, la qual va participar en alguns dels temes. Un espai, aquest de 23 Robadors que es va veure amb molt bon aspecte, jo diria que estava quasi ple del tot, i on, entre el públic hi havia una bona representació de músics entre els quals Alfred Artigas, Santi Colomer i algun més que ara no recordo.

Barry Guy contrabaix, Joachim Badenhorst clarinet baix, Ivo Sans percussió. Veiem què ens deia Pere Pons des del web de Jamboree; "En col·laboració amb el festival Mixtur, dedicat a l’exploració sonora, el Jamboree acull el concert For Beginners amb tres aventurers i referents absoluts de la música improvisada com són el contrabaixista Barry Guy, el clarinetista Joachim Badenhorst i el baterista Ivo Sans. El contrabaixista britànic és un dels músics més proclius a l’experimentació i a la recerca de noves vies de creació musical, com ha demostrat amb els seus propis projectes o al costat de músics com Marilyn Crispell o Agustí Fernández, entre molts d’altres. I fins i tot durant el breu període que va formar part de la Michael Nyman Band."

Barry Guy contrabaix, Joachim Badenhorst clarinet baix, Ivo Sans percussió. Veiem què ens deia Pere Pons des del web de Jamboree; "En col·laboració amb el festival Mixtur, dedicat a l’exploració sonora, el Jamboree acull el concert For Beginners amb tres aventurers i referents absoluts de la música improvisada com són el contrabaixista Barry Guy, el clarinetista Joachim Badenhorst i el baterista Ivo Sans. El contrabaixista britànic és un dels músics més proclius a l’experimentació i a la recerca de noves vies de creació musical, com ha demostrat amb els seus propis projectes o al costat de músics com Marilyn Crispell o Agustí Fernández, entre molts d’altres. I fins i tot durant el breu període que va formar part de la Michael Nyman Band."

Doncs havíem de ser-hi per diversos motius entre els quals la curiositat. També el fet d'haver vist algun treball d'ells i haver constatat que es tractava d'una "Brass Band" gens a l'ús i més aviat imbuïda de modernitat. Una bona colla de bons músics amb una música força encoratjadora i "marxosa" amb reminiscències sí, de les antigues "marching bands" però passat tot pel sedàs de la més estricta modernitat. Una banda amb: Dan White saxo tenor, Jon Lampley sousafó i trompeta, Chris Ott trombó i beatbox, Josh Hill guitarra, Adam DeAscentis baix, John Hubbell bateria.

Doncs la darrera visita de Melissa Aldana Trio al Jamboree va ser el 2012, o sigui que ja tocava tornar-la a veure. Tot i l'expectació que sempre provoca no vam ser tots els qui hi hauríem d'haver estat. El Jamboree tenia un bon aspecte però havia d'estar molt més ple, i ple de saxofonistes joves, estudiants o no, i sense haver de ser joves. Veure-la ben a prop, considerant que és una de les dones saxofonistes més en forma i qui millor transmet el Jazz Contemporani que ara mateix s'està coent, és tot un privilegi i que vam poder gaudir de ben a prop els molts, (havíem de ser més) que hi vam ser. Melissa Aldana saxo. Pablo Menares contrabaix, Craig Weinrib bateria.

Doncs vam estar convidats de nou a veure aquest magnífic concert encabit en el 36è Festival de Jazz de Terrasa el d'aquest contrabaixista gallec, immiscit ell en projectes de Jazz contemporani, lliure improvisació i demés músiques alternatives. Es va presentar amb una formació que ni de bon tros era la inicial, la que havia de venir, i així és que a córrer cuita va poder incloure al gran saxofonista polac, Marciej Obara, tot un descobriment. Una formació amb el líder Baldo Martínez, contrabaix; Samuel Blaser, trombó i Ramón López, bateria amb el saxofonista polonès.

Doncs vam estar convidats de nou a veure aquest magnífic concert encabit en el 36è Festival de Jazz de Terrasa el d'aquest contrabaixista gallec, immiscit ell en projectes de Jazz contemporani, lliure improvisació i demés músiques alternatives. Es va presentar amb una formació que ni de bon tros era la inicial, la que havia de venir, i així és que a córrer cuita va poder incloure al gran saxofonista polac, Marciej Obara, tot un descobriment. Una formació amb el líder Baldo Martínez, contrabaix; Samuel Blaser, trombó i Ramón López, bateria amb el saxofonista polonès.

I ara ja ens tocava a nosaltres gaudir a casa nostra amb una magnífica proposta liderada per un "gran" dels nostres músics, en Joan Sanmartí, guitarrista, compositor, educador i immiscit en la direcció compartida del Jazz Granollers des de fa força temps. Un quartet que interpretaria el seu projecte, el del Joan, els seus temes, amb gent del nivell de Marc Cuevas, contrabaix; Joan Vidal, bateria i la inclusió del joveníssim pianista / vibrafonista Roger Santacana.

Doncs com cada mes que puc, i crec que n'he faltat a dos o tres, vaig tornar a 23 Robadors per veure i escoltar el nou projecte d'aquest trio anomenat Monographic Trio amb Toni Saigi, piano; Juan Pablo Balcázar, contrabaix i Gonzalo del Val, bateria. Aquesta és una formació especialitzada en preparar projectes d'un músic o compositor i/o dedicar-se a "estudiar" un determinat disc d'un músic. Ja en porten uns quants de concerts dedicats a músics entre els quals Lenny Tristano, Charlie Haden, Duke Ellington, Fred Hersch, Steve Swallow, Billy Strayhorn, etc...

Doncs com cada mes, aquest trio de pencaires, els "Monographic Trio" amb Juan Pablo Balcázar, Gonzalo del Val i Toni Saigi, ens van presentar el seu nou projecte monogràfic aquesta vegada dedicat a la mà dreta, a la mà de Duke Ellington, Billy Strayhorn.

Voro García Quartet es van presentar al JCLV amb ganes d'oferir-nos el millor Jazz. Voro, trompetista valencià, professor de trompeta al Conservatori Superior de València, havia vingut feia 7 anys a la segona Jam que vam fer a la Cuina d'en Toni acompanyat de gent de Begues. Havia de tornar i ho ha va fer amb l'Alfred artigas, guitarra; Miquel Álvarez, contrabaix i Santi Colomer, bateria. Primer una hora i mitja de concert i després Juan Carlos i jo vam fer dos o tres temes per arrodonir la festa.

Doncs per la Festa Major d'Hivern a Sant Vicenç dels Horts, vam poder gaudir amb un magnífic concert-jam, el primer del 2017 amb Víctor de Diego Organ Trio. Un projecte, el de l'organ trio, que sembla torna a ressorgir, car és una de les propostes musicals amb l'empenta rítmica suficient per agradar a bona part de la població aficionada. Un concepte aparegut allà pels anys 50s 60s del segle passat amb gent com Jimmy Smith per només parlar-ne d'un. Víctor de Diego, saxo tenor; Abel Boquera, orgue i Carlos Falanga, bateria van ser els nostres herois per aquest concert.

Una Jam Session que vam fer després del Concert amb Víctor de Diego Trio, amb Víctor de Diego, Abel Boqieera i Carlos Falanga. Després d'ells vam convidar a Víctor Mirallas, saxo tenor a compartir escenari amb aquest trio de mestres. El resultat va ser extraordinari i així és que vam poder veure i escoltar el gran nivell d'aquest jove màster, ell que forma part del grup de selectes músics que acompanyen a Alejandro Sanz en la seva gira "Sirope". Després del Víctor, jo mateix i el Juan Carlos "Speedy" vam compartir escenari amb el Víctor i amics tocant un parell de temes més.

Després del magnífic concert de Anthus iel seu grup tot i presentant el "Calidoscopic" a la Nova Jazz Cava de Terrassa, aquest va felicitar els 27 anys del Max Villavecchia. Amb Manel Fortià, Pol Padròs i Ramon Díaz.

Doncs per quasi el darrer dia de l'any ens guardàvem el Concert-Jam amb en Miquel Talavera Power Trio, amb Miki Santamaria, baix elèctric i Miquel Ballester, bateria, i amb el líder a les guitarres i veu. Vam tenir la immensa sort de comptar amb el Talavera i el seu trio i concretament va se run luxe comptar amb en Miki per com de sol·licitat està aquest gran baixista. Ballester segueix un rumb que el coneixem i sí, també sabem el gran bateriste que és.

Doncs avui mateix que estic actualitzant el blog, plovent a bots i barrals, me perdut dos magnífics concerts molt diferents entre ells, l'un precisament a casa del Josep Maria Balanyà i l'altre al Jamboree. Avui a casa d'en Balanyà hauran gaudit de música lliurament improvisada com la que ara comentaré i al Jamboree ho hauran fet amb el magnífic Scott Hamilton & Toni Solà Quartet. En fi, què hi farem, no sempre es pot estar a tot arreu, i avui realment és un dia que no acompanya sortir de casa i així he aprofitat per anar actualitzant el blog, força endarrerit que el tinc.

Doncs ens vam dirigir a 23 Robadors amb les ganes de veure el projecte del jove crac Fèlix Rossy tot i aprofitant la visita de dos amics seus, l'un el baterista italià Francesco Ciniglio i el vibrafonista francès Jean-Lu Treboux. L'acompanyaven des d'aquí músics joves de la categoria de Iscle Datzira, saxo tenor; Toni Saigi, piano i Peru Peñafiel, contrabaix.

Doncs en uns dies complicats de properes festes i sopars d'empreses, ens vam atrevir a fer el "Concert de Nadal" al Jazz Club La Vicentina, i per això ho havíem de fer amb una proposta engrescadora i aquesta ve ser la presentació del "Revisiting Zarathustra" a càrrec del seu autor i formació, en Joan Vidal Sextet. Amb Santi de la Rubia, Martí Serra, Marco Mezquida, Martín Léiton i Joan Vidal.

Doncs aquest dimecres 21 de desembre vam tornar a 23 Robadors a veure el nou projecte dels amics de Monographic Trio, Gonzalo del Val, Juan Pablo Balcázar i Toni Saigi. Aquesta vegada el projecte era sobre la música del gran contrabaixista, director i activista pels drets civils i humans, en Charlie Haden que també ens ha deixat aquest 2016.

Doncs aquest dimarts i 13, ens vam atrevir a anar al Jamboree tot i la fatídica data per a alguns. L'assumpte és que ens vam trobar força colla de gent aficionada per veure, alguns, per primera vegada el projecte del canari i gran contrabaixista i també compositor, alhora que magnífica persona. Haig de dir que jo personalment, i alguns més, ja havíem vist com anava quallant tot dia a dia en les presentacions dels assajos a 23 Robadors. En un espai tant reduït com és l'espai més alternatiu de música de Barcelona (amb el també alternatiu Soda de Gràcia), els havíem vist com anaven polint tema darrera tema, i quan convenia, el director aturava l'execució, comentava alguns detalls a corregir i hi tornaven de nou. Així fins que ja va ser l'hora de presentar-ho de veritat en "societat" al lloc més emblemàtic de la ciutat, el Jamboree. Abans però, recordo que l'1 de maig, també hi van ser en un esdeveniment organitzat per Underpool en un espai situat prop del Parc Güell i del qual ara no en recordo el nom.

Doncs el dia festiu, que no per a mi, vam anar a veure el darrer projecte del sempre sorprenent i "enfant terrible" del saxo tenor Mark Turner. Aquest gran saxofonista, per alguns una mica "fred" i per d'altres no tant entre els quals m'hi compto tot i pensant que té més virtuts que defectes, va venir acompanyat d'un altre màster, el trompetista Avishai Cohen i dos reconeguts cracs, en Joe Martin, contrabaix. Damion Reid, bateria.

Doncs el Concert-Jam del mes de novembre patrocinat per l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts el vam fer aquest darrer divendres de mes, el 25 de novembre i ho vam fer amb un trio magnífic liderat per un gran músic de Saragossa establert entre nosaltres i vivint a Sabadell, en Miguel Royo "Wally" acompanyat de dos mestres en això de tocar l'un la guitarra de flamenc, en Juan Antonio López, guitarra de flamenc i Pablo Posa, bateria i "cajón".

Després d'una bona estona d'escoltar al Miguel Royo Trio i aconseguir que toqués un parell de bisos, vam encetar la Jam Session amb alguns dels convidats que van venir, ja habituals i amics de fa temps, en Juan Carlos "Speedy" González, saxo alto; Sergio del Campo, flauta; Modest Pelfort, baix elèctric i trompeta i jo mateix al saxo alto. Amb aquests sempre fidels acompanyants aconseguim que les jams tinguin una mica més de diversitat i així no només pots escoltar com va aprenent un aficionat com jo, sinó que amb aquests amics aconseguim situar la música una mica més amunt, sempre però gràcies als professionals que primer enceten el concert i en aquest cas amb el Miguel Royo "Wally" Trio.

Doncs nosaltres vam celebrar el concert de Jazz de novembre amb un magnífic quartet liderat pel nostre vell amic i gran saxofonista, en Carles Pineda. Ell ens va presentar el seu primer disc anomenat "SoulBop" amb clares connotacions musicals relacionades amb el títol. Una formació amb mestres com ell mateix, Carles Pineda, saxo alto; Fede Mazzanti, piano; Joan Martí, contrabaix i Pau Bombardó, bateria ens va oferir una gran sessió de Jazz pels poquets que hi vam ser. Molt bona música per tan poca gent fa fredat. Podríem dir que va ser el pitjor concert pel que fa a assistència de públic. No s'acaba d'explicar el perquè de tal davallada. Només desitjar que el mes vinent puguem veure una Sala Xica amb l'aspecte "normal".

Doncs nosaltres vam celebrar el concert de Jazz de novembre amb un magnífic quartet liderat pel nostre vell amic i gran saxofonista, en Carles Pineda. Ell ens va presentar el seu primer disc anomenat "SoulBop" amb clares connotacions musicals relacionades amb el títol. Una formació amb mestres com ell mateix, Carles Pineda, saxo alto; Fede Mazzanti, piano; Joan Martí, contrabaix i Pau Bombardó, bateria ens va oferir una gran sessió de Jazz pels poquets que hi vam ser. Molt bona música per tan poca gent fa fredat. Podríem dir que va ser el pitjor concert pel que fa a assistència de públic. No s'acaba d'explicar el perquè de tal davallada. Només desitjar que el mes vinent puguem veure una Sala Xica amb l'aspecte "normal".

"Bon dia a tothom, avui encara amb les músiques al meu cap diverses en estils, l'empatia personal del personatge, (impossible que gent així foti trumpades), ple d'amor i transmetent-lo mitjançant la seva música interpretada magistralment per un dels genis de la guitarra. Julian Lage "juga" quan toca, el "play" anglosaxó. Un virtuós que pot tocar el que vulgui i de la manera que vulgui. La seva velocitat neuronal és extraordinària i així es bellugaven els seus dits. Sense parar, alterna fraseig solista amb acords a la velocitat de la llum. La seva permanent atenció vers el públic, el fa mirar-nos sovint amb la seva expressió alegre i amb un punt d'inquietud tot i pensant si ens agrada el que escoltem. Si acompanyes a un virtuós, d'alguna manera també ho has de ser tu i així és que el Jorge Roeder al contrabaix i Eric Doob a la bateria se'ns van descobrir com a veritables monstres.

Doncs el darrer divendres d'octubre vam fer el concert-jam mensual amb el mestre del Vibràfon en Geni Barry. Ens va presentar tot un seguit de temes que tocava el que va ser el seu mestre en Bobby Hutcherson. Un quartet amb en Geni Barry, vibràfon; Mark Aanderud, piano; Tom Warburton, contrabaix i Reevan Trupin, guitarra. Un dels bateries que va acompanyar a Bobby Hutcherson va ser padrastre del Reevan.